Posts Tagged ‘violència’

L’escriptor xinès Yu Hua, al CCCB

octubre 30th, 2013 1 Comment

“Sense èpica, sense ètica, sense cap mena d’indici de progrés, el lector queda completament abandonat davant de la història i del món que l’envolta.” Amb aquestes paraules, l’especialista en literatura xinesa Carles Prado descriu l’efecte colpidor de la prosa primerenca de l’escriptor xinès Yu Hua. Ho fa al pròleg d’El passat i els càstigs (2013), el recull de relats amb què va debutar Yu Hua als anys 80 i que acaba de ser traduït en primícia al català per l’editorial Males Herbes.

Yu Hua

Yu Hua és un dels escriptors xinesos contemporanis més influents, membre de la primera generació que no va patir les penúries del maoisme. Segons Prado, la seva obra defuig tant del realisme social que havia caracteritzat la literatura xinesa de les dècades anteriors com del discurs humanista que es postulava com a alternativa a la Xina durant la segona meitat de la dècada dels 1980. El resultat és una literatura torbadora, desafiant i difícilment classificable. El fet que comencés a escriure l’any 1984, quan l’etapa maoista ja havia quedat enrere, li va permetre narrar sobre el passat i el present sense les cicatrius que arrossegaven els escriptors de generacions anteriors.

Nascut el 1960, Yu Hua va viure la darrera etapa de la Revolució Cultural xinesa, en la qual, com és ben sabut, es va proscriure gairebé tota la literatura. Tal com ha explicat ell mateix, els pocs llibres que queien a les seves mans estaven tan escapçats i gastats que gairebé mai se’n podia saber l’autor, el títol, el principi o el final. Convertit amb el temps en un lector apassionat, influït per escriptors com Kafka, Robbe-Grillet o Kawabata, Yu Hua va ser un dels intel·lectuals responsables d’introduir les avantguardes literàries a la Xina dels anys 80. La seva obra sap convertir una història pertorbadora, on conflueixen surrealisme, cruesa i lirisme, en un relat gairebé hipnòtic, que atrapa i fascina al lector.

Tal com indica Carles Prado, l’estil dels relats d’inici de Yu Hua és gèlid i aclaparador. La ficció que construeix tracta la realitat d’una manera freda, àdhuc brutal, i amb freqüència la violència i la sang taquen vastament els seus relats. Aquesta fredor és típica dels seus primers escrits, dels quals El passat i els càstigs en recull quatre contes. El mateix Yu Hua creu que això es deu, en part, al fet que des de nen va estar molt a prop de la mort. Entre d’altres imatges de la seva infància, n’hi ha una de particularment escabrosa, i és que casa seva es trobava davant d’un lavabo públic on sovint les infermeres llençaven el rebuig humà resultant d’operacions quirúrgiques. També explica, en una entrevista publicada al New York Times, que a casa hi feia tanta calor a l’estiu, que cercava el recer en la frescor d’un dipòsit de cadàvers proper, on solia endormiscar-se. De la mateixa manera, les execucions públiques durant el règim maoista, que trencaven l’avorriment i la monotonia a Haiyan, el seu poble, a la província de Zhejian, formen part del seu record.

Quina explicació té aquesta cruesa en la prosa de Yu Hua? Com ha contribuït la seva experiència vital a fornir la imatgeria dels seus relats? Què ens diu la seva literatura dels profunds canvis econòmics, polítics i socials que ha viscut la Xina en els darrers cinquanta anys? Per intentar respondre a aquestes i altres preguntes, i en motiu de la inauguració del màster en Estudis xinesos de la Universitat Pompeu Fabra i de la presentació d’El passat i els càstigs, Yu Hua i Carles Prado, acompanyats de l’editor de Males Herbes Ricard Planas i la traductora Carla Benet mantindran un diàleg obert al públic que tindrà lloc al CCCB el proper dimarts 5 de novembre a les 19:30h. Al Twitter: #YuHua.

Claudio Lomnitz sobre la #dignitat

gener 25th, 2012 2 Comments

Continuem reflexionant sobre les virtuts

Durant la passada primavera, la indignació i la dignitat, la seva cosina semàntica, van tornar amb una força inusitada a la primera plana dels diaris. A casa nostra, el disparador va ser la crisi econòmica i el que ens va revelar sobre el funcionament de la nostra societat. Milers de persones profundament empipades i ferides van ocupar les places públiques per fer palès el seu desencant davant la certesa que les seves expectatives de benestar havien quedat definitivament truncades. Al mateix temps, als països àrabs, les revoltes es van estendre al crit de Karama (dignitat) i han acabat derrocant més d’un règim autoritari.

I ara, quina és la relació entre dignitat i indignació? En quin sentit varia aquesta relació en contextos tan diferents? Com podem entendre avui el ressorgiment de la crida per la dignitat? Quan i per què es va convertir la dignitat en un reclam polític?

El proper dilluns 30 de gener a les 19:30h, l’antropòleg mexicà Claudio Lomnitz visitarà el CCCB per compartir amb nosaltres les seves reflexions sobre la DIGNITAT en el marc del cicle de debats VIRTUTS. Lomnitz, professor d’Antropologia i Història a la Universitat de Columbia, pensarà antropològicament la qüestió de la dignitat utilitzant, principalment, exemples de la història d’Amèrica Llatina.

En els seus darrers escrits, Lomnitz ha mostrat la seva preocupació per l’onada de violència que assola Mèxic avui i ha denunciat els efectes perversos de la guerra contra el narcotràfic que el govern mexicà va iniciar l’any 2006, amb el recolzament dels Estats Units. A més del degoteig constant de morts violentes relacionades amb les drogues, Lomnitz ha destacat com la política americana antidrogues augmenta les desigualtats frontereres i té efectes directes en la discriminació contra els mexicans i els centreamericans. Ja en el seu llibre Idea de la muerte en México, Claudio Lomnitz va tractar les complexes relacions frontereres entre Estats Units i Mèxic.

Lomnitz, que va ser editor de la revista Public Culture entre el 2004 i el 2010, forma part del grup d’estudiants i professors de la Universitat de Columbia “No Més Sang Per Drogues”, un moviment que denuncia la violència extrema provocada pel tràfic de drogues, armes i éssers humans.

Estudiós del canvi cultural a Amèrica Llatina i a Mèxic, ha treballat abastament la qüestió de la formació de l’identitat mexicana, que ha tractat entre altres al seu llibre Deep Mexico, Silent Mexico: An Anthropology of Nationalism. Darrerament, ha escrit també sobre la idea de la mort a Mèxic i sobre la revolució mexicana, sempre publicat per Fondo de Cultura Económica, on dirigeix la col·lecció “Umbrales”.

I tu, què en penses

Com ja hem fet amb la #moderació i la #fortalesa, també tu pots alimentar el debat sobre la #DIGNITAT a través del compte @cececebe de Twitter. Els canals també estan oberts per tal que puguis proposar les preguntes que t’agradaria fer-li a Claudio Lomnitz, i nosaltres en seleccionarem un parell per plantejar-les-hi el proper dilluns.

VIOLÈNCIA: Capítol 4 de “Soy Cámara”, el programa del CCCB

novembre 15th, 2010 No Comments

El 20 de novembre de 2010 a les 19:30h a La 2 de TVE s’emetrà  el quart capítol de “Soy Cámara” que tracta sobre els conflictes en la representació contemporània de la violència i la manera en que les imatges composen el relat de la realitat. “Si el segle XX ha estat el segle de les imatges, el XXI promet ésser el de les persones que apareixen en elles”, signen Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita. Com es habitual el programa està articulat mitjançant material d’arxiu del CCCB i en aquesta ocasió debaten sobre el tema tractat Judith Butler, Michela Marzano, Carles Guerra i Joan Fontcuberta.

Calendari del programa a La 2 de TVE:

20 de novembre a les 19:30 pm. (Estrena)

21 de novembre a las 2:00 am. (Matinada del dissabte al diumenge)

24 de novembre a las 12:00 pm. (Dimecres al migdia)

1