Quants any podem arribar a viure? Des del segle XIX l’esperança de vida no ha parat de créixer. Per exemple, només al segle passat vam guanyar uns trenta anys de vida. Però, on està el límit? Als 115 anys, segons un estudi que un equip de científics de l’Escola de Medicina Albert Einstein de Nova York (EUA) va publicar el passat octubre a la revista Nature.
En aquest context, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) van plantejar el darrer novembre el cicle de conferències Envellir, una malaltia?. Una qüestió que pren molt sentit en la nostra societat.
És innegable que cada vegada vivim més anys, però quin és el preu de fer-se gran? A banda de l’augment de l’esperança de vida també han incrementat els anys en què convivim amb malalties i discapacitats, tal i com alerta l’estudi epidemiològic internacional més rigorós Global Burden Disease.
Els objectius de qualsevol sistema públic de salut és que visquem més anys, però no a qualsevol preu. A casa nostra, l’objectiu final del Pla de Salut de Catalunya de cara al 2020 és incrementar un 5% els anys de vida viscuts en bona salut. La resta de polítiques sanitàries, com la promoció de la salut pública o l’organització de l’atenció urgent, estan plantejades per contribuir a millorar la qualitat de vida.
Per això l’apèndix d’en bona salut és tan important, ja que fer-se gran és un factor de risc majúscul. A l’envelliment s’hi associen moltes malalties com les neurodegeneratives. Encara que hi ha formes precoces d’alzheimer i parkinson, sovint amb un fort component genètic i una manifestació clínica diferent, el més habitual és que aquestes malalties apareguin en persones a partir dels 65 anys.
Les tècniques de neuroimatge han revolucionat el coneixement d’aquest tipus de patologies, tot i que encara queda molt camí per recórrer. El cervell és el gran desconegut i un dels reptes científics més apassionants del nostre segle. El govern dels Estats Units i els Estats de la Unió Europea tenen en marxa projectes per mapejar el cervell humà i entendre millor el seu funcionament.
Una de les preocupacions de les malalties neurodegeneratives és trobar biomarcadors que delatin l’alzheimer i el parkinson abans que apareguin els primers símptomes, dues malalties descrites fa 100 i 200 anys respectivament. En tots dos casos hi ha un canvi de paradigma recent que considera que aquestes malalties es gesten fins a 20 anys abans de les seves manifestacions clíniques.
El diagnòstic de la malaltia durant aquest període silent –etapa preclínica– encara no és possible, però s’hi està treballant per aturar els processos degeneratius que porten el cervell i la persona cap a la malaltia. A partir dels 65 anys una de cada 10 persones presenta Alzheimer i dues de cada 100 tenen parkinson, les dues malalties neurodegeneratives més comunes a la població.
A Catalunya Miquel Vila, professor d’investigació ICREA a la Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i Elena Galea, professora d’investigació ICREA a l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INc) són dos dels referents internacionals que van presentar l’estat de la qüestió en parkinson i Alzheimer respectivament als Debats ICREA.
L’envelliment es pot evitar?
L’envelliment és la suma de tots els canvis que tenen lloc a un organisme i provoquen canvis funcionals fins a la mort. Però l’envelliment és molt heterogeni tant entre individus de la mateixa espècie com entre els òrgans d’un mateix individu.
Tradicionalment l’envelliment no s’ha entès com una malaltia, sinó com un procés natural de l’organisme que acumula danys que afecten al nostre funcionament. D’aquí que l’envelliment es consideri una condició que pot ser tractada o retardada.
A dia d’avui la medicina compta amb diverses estratègies per pal·liar els efectes de l’envelliment. Una de les teràpies avançades que més s’utilitza és la teràpia gènica per combatre els dèficits cognitius associats a l’envelliment natural i a malalties com l’alzheimer amb factors pro-longevitat.
Miguel Chillón, professor d’investigació ICREA a l’INc i al VHIR, va presentar la proteïna klotho, una molècula que genera el ronyó i el cervell que si no s’expressa correctament escurça la longevitat i comporta envelliment prematur a nivell muscular, vascular i mental, tal i com han observat en ratolins.
Una altra de les teràpies avançades són les cèl·lules mare. En aquest sentit, Maria Pia Cosma, professora d’investigació ICREA al Centre de Regulació Genòmica (CRG), va plantejar la creació de cèl·lules mare al laboratori per curar òrgans malalts. Com si d’un cotxe vell es canviessin les peces que no acaben de funcionar. A dia d’avui, encara s’està investigant com i on administrar aquesta teràpia en la persona.
Miquel Vila, professor d’investigació ICREA a la Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), va parlar sobre el parkinson, una malaltia que l’any que ve compleix un triple aniversari. Al 2017 fara 200 anys de la primera descripció clínica de la patologia per part del doctor James Parkinson; 50 anys de la levodopa, el primer tractament per tractar els símptomes; i 20 anys de la identificació de la primera mutació associada a la malaltia. Ara la recerca actual sospita que el parkinson podria comencar fora del cervell. A més, els investigadors també creuen que hi ha més factors implicats més enlla de la manca de dopamina.
Elena Galea, professora d’investigació ICREA a l’Institut de Neurociencies (INc) de la Universitat Autonoma de Barcelona (UAB), es va centrar en la malaltia neurodegenerativa més comuna, l’alzheimer. Per ara, només un 0,4% dels assajos clínics duts a terme des del 2001 al 2012 han donat bons resultats. Per aixo la recerca d’aquesta malaltia passa pel treball conjunt a nivell internacional en projectes com el Connectoma, que analitza el conjunt de relacions que existeixen entre tots els punts del cervell.
En definitiva, els reptes científics també són reptes socials i culturals, va recordar Emilià Pola en la primera conferència de la quarta edició dels Debats ICREA, una institució finançada per la Generalitat per atraure els millors investigadors del món perquè facin recerca als centres, universitats i instituts d’investigació catalans.
Una de les qüestions a resoldre a mig termini és el problema social, econòmic i sanitari que implicarà tenir de cara al 2050 el triple de persones majors de 80 anys a tot el món. La ciència, des de les seves diferents disciplines, pot contribuir a donar-hi resposta.
Vacaciones en la playa
Huida
