Centre Documentació i Debat

La contrareforma cultural

maig 26th, 2011 No Comments

En el moment actual de desprestigi polític, de desorientació ideològica i de crisi de valors, és pertinent i necessari plantejar-nos la pregunta:

Com, diantres, hem arribat fins aquí?

Labirinto villa Pisani 3

Imatge de P tasso, llicència CC-BY-SA-3.0 via Wikimedia Commons

La conquesta dels drets civils i, en general, els grans canvis de vida experimentats als anys seixanta i setanta ―la llibertat sexual, l’emergència del feminisme, el rebuig de l’autoritat, entre d’altres― van marcar profundament les societats occidentals. Es va arribar a creure que els valors de l’esquerra havien triomfat a l’àmbit cultural per sempre. Ara, però, constatem que, malgrat aquests canvis, el panorama cultural està molt lluny d’una hegemonia d’esquerra. Què ha passat mentrestant? El neoliberalisme i neoconservadorisme de la política i l’economia gradualment han anat guanyant terreny a la progressia que, cada vegada més inerta i autocomplacent, exercia la correcció política. Actualment l’esquerra política es troba, sens dubte, submergida en una profunda crisi. I el panorama cultural? Tot i que les idees progressistes estan consolidades a escala cultural i social, el reflex de l’auge neoconservador hi és cada vegada més present. Una de les seves armes principals és el discurs excloent, basat en la reivindicació de les identitats culturals, siguin ètniques o religioses. El populisme amb accents xenòfobs i racistes resulta ser una estratègia molt rendible en termes electorals, com podem comprovar diàriament tant a casa nostra com arreu d’Europa.

A partir d’aquest diagnòstic obrim el debat de les jornades «La Contrareforma Cultural», que tindran lloc al CCCB els dies 1 i 2 de juny. Destacats analistes del pensament polític i cultural de l’Europa Occidental, l’Europa de l’Est i els Estats Units analitzaran la interdependència dels àmbits econòmic, polític i cultural al món occidental. S’hi abordaran, també, les dinàmiques progressistes i conservadores als països de l’Europa d’Est, membres actuals de la Unió Europea i que han trobat certes afinitats amb algunes tesis del neoconservadorisme occidental. Així mateix, es debatran els referents ideològics i culturals als Estats Units sota el govern de Barack Obama.

Si vols plantejar alguna pregunta als experts t’animem a venir al debat o enviar-nos-la per escrit. Intentarem fer-la per tu!

Què us sembla si parlem de democràcia?

maig 19th, 2011 No Comments

La primavera àrab ha agafat gairebé a tothom amb el pas canviat. Els moviments de protesta que van prendre a Tunísia i es van estendre ràpidament pel Magrib, Egipte i Síria, fins a Iemen i Oman, han tornat a posar sobre la taula la vella paraula “revolució” (tot i que molts han optat per parlar de “revolta”) i han donat un nou alè al mot “democràcia”. No està gens malament en aquest temps de descrèdit de les institucions polítiques. Nosaltres, immersos en una crisi econòmica que és també una crisi radical de les nostres democràcies, indignats però massa deprimits per mobilitzar-nos, hem assistit com il·lusionats espectadors a aquest “maig del 68” del Mediterrani. Ara sembla, però, que la primavera està començant a deixar pas a una nova estació. Els crits s’han anat apagant a la plaça Tahrir i la política es torna a fer als passadissos i als despatxos, Europa tanca les seves fronteres i es rearma contra els immigrants, a Líbia i a Síria continuen la guerra i la repressió, i torna pertorbador el fantasma dels fonamentalismes… Aquests dies, però, a casa nostra milers de persones han sortit al carrer per demanar “democràcia real” i sota el mateix lema han acampat en diverses ciutats de l’Estat. Amb aquest rerefons, què us sembla si parlem de democràcia?

World Press Photo de l’any 2009. Pietro Masturzo, Itàlia. Des dels terrats de Teheran, Juny

Al CCCB ho farem durant tres dies amb una trentena d’intel·lectuals i polítics d’arreu del món: Arjun Appadurai, Gianni Vattimo, Jorge Sampaio, Mario Soares, Nilüfer Göle, Susan Buck-Morss, Luis Martinez, Hélé Béji i Michel Wieviorka són només alguns dels convidats a parlar sobre “Imaginari democràtic i globalització” els dies 26, 27 i 28 de maig. Es tracta de la XXIII Trobada de l’Acadèmia de la Llatinitat, que cada any reuneix alguns dels intel·lectuals més reputats per discutir sobre l’actualitat política i cultural. Totes les sessions estan obertes al públic, però donat que l’aforament és limitat us recomanem que us inscriviu per anticipat. Si decidiu venir, aquestes són les taules de debat a les que podreu participar:

Dijous 26, el primer dia de la trobada, el conegut antropòleg indi que va inaugurar els estudis sobre la globalització cultural, Arjun Appadurai, dissertarà sobre les revolucions àrabs amb Nilüfer Göle, sociòloga turca experta en l’islam europeu i Juan Cole, analista polític nord-americà especialista en el món islàmic i president de l’Associació Nord-americana d’Estudis sobre l’Orient Mitjà. Continuaran aquesta discussió Luis Martínez, expert en la triada Algèria, petroli i violència; Dirk Vandewalle, coneixedor profund de la història i el present de Líbia, i Hélé Béji, escriptora i activista cultural tunisiana.

Divendres 27, el segon dia de debat, estarà dedicat a les identitats col·lectives post-nacionals i a la crisi de la representació política i els mitjans de comunicació. Hi haurà intervencions molt destacades, com ara la del filòsof Daniel Innerarity, que parlarà de la societat de la observació i compartirà taula amb Abdulrahman Al-Salimi, jurista i editor d’Oman que farà una reflexió sobre la relació entre Occident i el món islàmic. També participaran d’aquest debat Javier Sanjinés, professor de l’Universitat de Michigan; Xavier Rubert de Ventós, que donarà el seu punt de vista sobre la qüestió de la identitat el pluralisme, i Cristovam Buarque, senador brasiler, que parlarà sobre sostenibilitat i educació.

Aquest mateix dia a la tarda, Dominic Boyer, antropòleg, reflexionarà sobre la representació política i l’ascens de l’extrema dreta a Islàndia; Renato Lessa, politòleg brasiler, dissertarà sobre la relació entre democràcia i representació, i Enrique Larreta, antropòleg, parlarà sobre l’excepció cultural. Un convidat d’excepció serà Mârio Lúcio Sousa, conegut compositor i músic, company d’escenari de Cesaria Évora, Gilberto Gil o Manu Dibango entre molts altres i recentment nomenat ministre de Cultura de Cap Verd.

Després d’aquesta marató de d’idees i persones, l’últim dia de la trobada, dissabte 28, es dedicarà a parlar sobre Occident i la seva actitud defensiva envers la globalització: es discutirà si el multiculturalisme europeu és o no un projecte fallit (François L’Yvonnet, filòsof i editor), es posarà sobre la taula l’ascens dels fonamentalismes (Jean Michel Blanquer, director de l’Ensenyament Escolar a França), i es debatrà sobre la importància de la memòria (Susan Buck-Morss, filòsofa experta en teoria crítica) i sobre la democràcia i la política (Renato Janine Ribeiro, filòsof).

La sessió de la tarda, que posarà punt i final a la trobada, comptarà amb la participació de Gianni Vattimo, Michel Wieviorka, Cândido Mendes, Gerardo Caetano i Federico Mayor Zaragoza, moderats per Josep Ramoneda. Aquesta darrera taula de debat s’ocuparà de les forces democràtiques emergents en la globalització.

Us hi esperem!

És possible Europa?

març 18th, 2011 No Comments

Si algun avantatge té la crisi econòmica en la qual estem encara enfonsats fins al coll és que ha posat en evidència algunes de les esquerdes més severes del sistema. Ha estat, podríem dir, reveladora. El que encara no està tan clar, però, és quin serà el subproducte d’aquest grapat de noves certeses que hem anat adquirint a mesura que la crisi, hoste inquietant,  s’ha anat fent un lloc a les nostres vides. És a dir, si la indignació, la sorpresa, la desmoralització i la pèrdua de confiança es traduiran de cert en acció, crítica, renovació ètica i transformació política.

Europa i el brau, de Gustave Moreau

 

La sessió de clausura del cicle de debats Crisi comptarà amb el filòsof Étienne Balibar per portar aquesta reflexió al context europeu. En la seva opinió, la crisi financera ha desvetllat que el projecte de construcció europea ha fet fallida i que la Unió Europea està atrapada en un seguit de contradiccions que semblen insolubles. D’acord amb Balibar, la crisi econòmica ha anat a la par d’una crisi política que afecta tant a les institucions nacionals com a les supranacionals i que ha provocat el sorgiment a Europa d’un nou populisme. Mentre tant, l’esquerra sembla haver desaparegut de l’escena política i no ser capaç de transcendir la mera critica del neoliberalisme per proposar una veritable estratègia anticrisi.

L’Étienne Balibar, referent de la filosofia marxista europea, reflexionarà sobre la vigència del projecte polític europeu el proper dilluns, 21 de març, a les 19:30 h.

Étienne Balibar és catedràtic emèrit de Filosofia moral i política a la Universitat París-X i professor d’Humanitats a la Universitat de Califòrnia, Irvine. És autor de Para leer El capital (amb Louis Althusser, 1965, reeditat l’any 2010 per Siglo XXI), Nosotros, ¿ciudadanos de Europa? (Tecnos, 2003) i Violencias, identidades y civilidad (Gedisa, 2006).

Antón Costas: la crisi econòmica

març 9th, 2011 No Comments

Desprès de vuit setmanes reflexionant al voltant del concepte de crisi i del seu impacte sobre les diverses facetes de l’experiència (l’amor, la bellesa, la política, el compromís o la biologia), ha arribat per fi el torn de l’economia. El cicle “Crisi” rep ara a Antón Costas, catedràtic de Política econòmica de la Universitat de Barcelona, per parlar sobre la crisi econòmica i financera. La seva conferència tindrà lloc el proper dilluns 14 de març a les 19:30 h. i es podrà veure en directe al web del CCCB.

A continuació, un avanç de la seva conferència:

Com explicar que un món econòmic que fins l’any 2007 semblava estable i generador de riquesa permanent s’hagi esfondrat de manera tan dramàtica i sobtada? Què ens revela aquesta crisi? Com podem fer front a les seves conseqüències econòmiques i socials, tot evitant que les politiques augmentin la desigualtat i la incertesa? Es pot evitar que torni a succeir quelcom similar, o les crisis són fenòmens ineludibles, i fins i tot necessaris, en l’evolució del capitalisme? Quines són l’economia i el món que emergiran després de la crisi?

Casino i hotel Circus, Las Vegas. Per Mutari.

La crisi financera i econòmica amb la qual s’ha iniciat aquest segle XXI obliga a una reflexió en profunditat sobre les seves causes, natura i possibles remeis, amb la mirada posada en l’objectiu de mantenir el progrés econòmic i social, i reduir la incertesa.

La conferència tractarà les següents qüestions:

– El paisatge després de la tempesta: destrosses econòmiques, socials, polítiques i morals.

– Les causes de la crisi de 2008. Les explicacions dels economistes. La torre de l’arrogància del raonament econòmic. Mercats, falsos deus. Les explicacions dels no economistes: fallida ètica de la cultura del nou capitalisme.

– La crisi de 2008, un cigne negre? El capitalisme, un malalt crònic amb patologia maniacodepressiva. Les crisis i l’ADN del capitalisme. L’“homeòstasi” de l’economia de mercat: les forces de fons que mouen el sistema (innovació tecnològica i capitalisme) i les forces que el reequilibren (Política i Societat).

– Les sortides a la crisis. De nou la pregunta de J. M. Keynes: falla el motor o  només la dinamo? El curt termini: el risc de que la medicina de les polítiques d’austeritat sigui pitjor que la malaltia de la crisis. La desigualtat com a comodí de l’ajust. El llarg termini: veurem una recuperació de l’autonomia de la Política o un creixement de l’hegemonia financera?

– Mercats. Política i Societat. Noves batalles.

Zygmunt Bauman i Alain Touraine guardonats amb el Premi Príncep d’Astúries

juny 3rd, 2010 Comments Closed

Tots dos intel·lectuals han col·laborat amb el CCCB

La setmana passada es va conèixer que aquest any la Fundació Príncep d’Astúries ha decidit concedir el seu premi en Comunicació i Humanitats als sociòlegs Zygmunt Bauman i Alain Touraine per la seva contribució a “entendre el canviant i accelerat món en què vivim”. Ens fem ressò d’aquesta bona notícia que té per protagonistes a dos intel·lectuals que han col·laborat i participat en activitats del CCCB.

Zygmunt Bauman va venir al CCCB per primera vegada el març de 2004 per participar al cicle de conferències “Fronteres”. En la seva conferència “Noves fronteres i valors universals”, Bauman va reflexionar sobre com conciliar un món amb “moltes fronteres i una sola humanitat” i va proposar la convivència del dia a dia a les grans ciutats com l’antídot a les pors que la creixent pluralitat cultural ha suscitat a vegades en les societats occidentals. Un any després, la tardor del 2005, Bauman va pronunciar la conferència de clausura de les jornades “Arxipèlag d’excepcions” juntament amb el filòsof italià Giorgio Agamben. Aquesta vegada la seva intervenció va anar dirigida a totes les persones arreu del planeta que subsisteixen de manera precària, sense mitjans adequats ni perspectives de futur. La cara oculta d’un procés de modernització i globalització que deixa a milions de persones al marge.

En la mateixa de línia de reflexió sobre les transformacions de la societat contemporània,  pocs dies després de la conferència de Bauman, al novembre de 2005, ens va visitar Alain Touraine que va presentar la seva conferència “Un nou paradigma”. En paraules del mateix Touraine: “Avui, en l’època de l’economia global i del triomf de l’individualisme, la mundialització ha fet esclatar a trossos els seus antics models socials. Cada un de nosaltres, inscrits en un règim de producció i de cultura de masses, ens esforcem per escapar-ne i per forjar-nos com els subjectes de les nostres pròpies vides.”

Les conferències de Bauman i Touraine han estat publicades a la col·lecció Breus i Urbanitats del CCCB. Les gravacions de les seves intervencions són consultables a l’Arxiu CCCB.

«...10...1415161718