El proper dijous 19 d’abril, Paul Preston (Liverpool, Regne Unit, 1946) visitarà el CCCB. En una conversa amb la periodista Montse Armengou, l’historiador anglès compartirà amb nosaltres les seves reflexions sobre allò que no ha dubtat en anomenar “l’holocaust espanyol”.
Amb obres clau com La guerra civil española (Debate, 2006) o la biografia Franco: caudillo de España (Grijalbo, 1994), Paul Preston és reconegut com un dels majors experts mundials en la Guerra Civil espanyola i el franquisme. Ara fa un any, Preston va tornar a la primera línia de l’escena historiogràfica internacional amb la publicació del seu estudi L’Holocaust espanyol. Odi i extermini durant la Guerra Civil i després (Base, 2011; edició en castellà a Debate, 2011). Aquesta obra ha estat unànimement reconeguda com un dels retrats més acurats de l’espiral de violència política que va assolar la societat espanyola des de l’alçament militar de 1936 fins els anys de postguerra. Mitjançant una anàlisi meticulosa de fonts directes i indirectes, i recuperant el treball de molts historiadors locals que han documentat sistemàticament les conseqüències humanes de la Guerra Civil, Preston ofereix un esgarrifós testimoni de les massacres comeses per l’exèrcit colpista al llarg del seu avanç, els excessos en la rereguarda republicana i la repressió imposada pel règim franquista després de la fi de la guerra.
Tot i que Preston identifica testimonis d’assassinats, violacions i detencions sense garanties jurídiques tant a les zones sota control dels colpistes com als territoris controlats pel govern republicà, el seu estudi conclou que aquests episodis van ser significativament desiguals a ambdós bàndols. En termes estrictament quantitatius, Preston apunta que la repressió dels rebels fou tres cops superior a la registrada a la zona republicana. Des d’un punt de vista qualitatiu, però, l’historiador anglès destaca un fet ressenyable: a diferència de la repressió sistemàtica mampresa pel bàndol rebel per imposar un programa d’extermini de la dissidència i creació d’un clima de terror, la violència del bàndol contrari va tenir lloc malgrat les autoritats republicanes i no gràcies a elles. De fet, Preston documenta els esforços dels successius governs republicans per restablir l’ordre públic i la repressió incontrolada al seus territoris la qual, en desembre de 1936, ja estava extingida en termes generals.
Un any després, la solidesa del treball de Preston no ha perdut la seva actualitat. Esdeveniments recents continuen suscitant preguntes en torn aquests foscos episodis del segle xx espanyol. Pensi’s en els dubtes sobre la continuïtat d’un projecte estatal de recuperació de la memòria històrica i reparació de les víctimes de la Guerra Civil, la publicació i finançament públic del diccionari biogràfic de la Reial Acadèmia d’Història que mitiga la violència sistemàtica de l’alçament i el règim franquista o, particularment, en l’encausament recent del jutge Baltasar Garzón –l’argument central del qual per investigar els crims del franquisme coincideix, de fet, amb una de les tesis centrals de l’obra de Preston: que els militars colpistes seguiren un pla deliberat de detencions, tortures, desaparicions forçoses i assassinats basat en motius polítics i ideològics que es va mantenir durant el règim franquista de postguerra. Qüestions actuals i complexes que, sens dubte, troben en la reflexió històrica i rigorosa de Paul Preston un sòlid referent per prendre’n posició.
