Posts Tagged ‘dolor’

La gelosia i la seva història

juny 17th, 2014 No Comments

Al·legoria de la gelosia. Luca Ferrari

Heu pensat mai que les passions tinguin història? Heu pensat mai que l’amor, l’odi, la malenconia, la gelosia, tot allò que pertany al més íntim, va més enllà de nosaltres mateixos?

Si revisem la història atentament sabrem distingir que el subjecte i les emocions han viatjat plegats i s’han transformat plegats. La matèria de la qual estem fets són, històricament, les emocions. I ens cal, urgentment, encabir-les al discurs del passat, per refer una mirada nova, una perspectiva intrigant i necessària, que dóna veritable volum i realitat al dibuix que ens fem de nosaltres mateixos.

Més enllà del caràcter psicològic i íntim, les emocions també són un fenomen cultural que exigeix un estudi de la seva representació en el temps i les condicions socials en què s’expressa. Aquesta és la premissa fonamental de Javier Moscoso, historiador i filòsof espanyol, que ha dedicat bona part de les seves investigacions a entendre les relacions entre l’art, la filosofia de la ciència i la història de la medicina. Com es pot escriure la història de les emocions a principi del segle XXI?

El proper dijous 19 de juny a les 19h, Javier Moscoso presentarà sota el títol Una història de la gelosia. La medicalització moderna de les passions quines eren les formes de comprendre i expressar la gelosia al llarg del segles XVIII i XIX, i quin tractament ha rebut la gelosia a l’entrada de la modernitat.

Professor d’Història i Filosofia de les Ciències a l’Instituto de Filosofía del Centro Superior de Investigaciones Científicas de Madrid (CSIC), Moscoso és l’investigador principal d’un grup que s’interroga, des d’una perspectiva multidisciplinar, sobre la història de les ciències de la vida al segle XVIII, la història dels signes i les singularitats  a l’Europa Moderna i la història del dolor a Occident entre els segles XV i XX. El seu darrer llibre, Historia cultural del dolor, publicat al 2011 en espanyol (Taurus) i al 2012 en anglès (Palgrave-Macmillan), ha estat altament elogiat per la crítica i, entre altres, ha estat escollit per El Mundo com un dels 10 millors llibres de no ficció publicats a Espanya al 2011. El filòsof intenta donar respostes a com s’ha articulat històricament l’experiència del sofriment humà, indagant en les modalitats retòriques i persuassives que han permès comprendre’l des d’un punt de vista cultural.

Junt a les monografies i nombroses publicacions a revistes científiques, ha comissariat diferents mostres i exposicions: sobre els monstres imaginaris a la Biblioteca Nacional de Madrid, sobre la història del dolor al Science Museum de Londres i sobre la història cultural de la pell humana, al Wellcome Collection Gallery, a Londres. “Soy un académico, un tipo que escribe artículos y libros. Si tienes suerte, los leen miles de personas, en todo caso el público es limitado”, accepta el filòsof, proposant-se arribar amb la seva investigació a un públic més ampli i compaginar la tasca acadèmica amb la transferència cultural.

Actualment, Moscoso prepara un nou llibre, tant en espanyol com en anglès, sobre les passions de la modernitat i la conferència que presentarà al CCCB forma part d’aquesta investigació.

Joanna Bourke: «Hem de mirar al passat per veure com la gent va superar les crisis»

gener 25th, 2012 1 Comment

Quan parles de fortalesa amb Joanna Bourke, ella immediatament pensa en les persones malaltes o que han patit o pateixen dolor. Bourke investiga el dolor i les seves formes de narració al llarg de la història, la manera en què  hem explicat el nostre patiment als metges, els amics o la família. «És difícil parlar del dolor i narrar-lo, perquè quan expresses dolor, n’infligeixes als demés», diu Bourke en aquesta entrevista que li vam fer amb motiu de la seva participació al debat «VIRTUTS». La historiadora britànica va defensar  la fortalesa com una virtut que han manifestat els malalts al llarg del segles. A Bourke li interessen els relats del dolor: «La gent ha trobat un llenguatge per expressar el dolor i l’ha fet servir de forma creativa per construir significat i comunitat». En la conferència al CCCB va comentar alguns exemples d’històries i reflexions al voltant del patiment com va fer les escriptores Virginia Woolf a «On Being Ill» o Frances Burney en un escrit sobre l’experiència de superar una mastectomia sense anestèsia.

Segons Bourke, al segle XVII i XIX el llenguatge clínic sobre el dolor era molt més ric i existia molta més empatia entre metge i pacient. La tecnificació de la medicina i les precarietats del sistema hospitalari ha anat en detriment de la relació entre els malalts i les persones que els assisteixen.

Bourke estudia el passat però no dubta de la importància de recuperar la fortalesa en els temps actuals de crisi econòmica. «Necessitem capacitar i animar les persones perquè tinguin recursos per ser més fortes i plantin cara als atacs de la crisi».

JOANNA BOURKE ENS SUGGEREIX… #FORTALESA

gener 18th, 2012 3 Comments

Una virtut per afrontar la malaltia i el dolor

Després de la magnífica conferència de Tzvetan Todorov sobre la “Moderació”, continuem la setmana vinent el nostre recorregut per les VIRTUTS. Aquesta vegada serà la historiadora britànica Joanna Bourke qui ens visitarà per parlar de la que segons ella és la virtut més desesperadament necessària quan el cos està posseït pel dolor: la fortalesa, tant física i moral, com emocional.

Com ha variat la manera d’enfrontar i expressar el patiment al llarg de la història? De quines fonts beu avui la fortalesa? Es pot parlar d’un poder creador i transformador que neix del dolor? El proper dilluns 23 de gener a les 19:30h, al CCCB, Joanna Bourke reflexionarà sobre la fortalesa, tant dels qui pateixen el dolor i la malaltia com dels qui els cuiden. 

Diu la historiadora britànica Joanna Bourke que, tot i que el dolor és una de les forces amb més influència en la història, sabem poc de com l’experimentava la gent en el passat. És per això que després d’haver escrit una història de la por i una altra de la violència sexual, i d’haver investigat abastament sobre la guerra arran de les experiències dels soldats al camp de batalla, Joanna Bourke dirigeix ara al Birkbeck College de la Universitat de Londres una investigació sobre la història del dolor físic. El seu objectiu és doble: per una banda, comprendre com l’experiència del dolor i la manera d’expressar-lo ha canviat durant els darrers dos segles, atenent especialment les veus que rarament s’han escoltat, les dels pobres, els esclaus, els presoners, els immigrants o els nens. Per altra, aprofundir en l’enteniment de la relació intersubjectiva entre el pacient i el seu metge o infermera. 

Col·lecció Ephemera, anunci 1850-1920. Wellcome Library.

Els suggeriments de Joanna Bourke 

Per tal de començar a centrar i a animar el debat, li hem demanat a Joanna Bourke que ens recomani una lectura i una pel·lícula sobre la fortalesa. Aquesta ha estat la seva resposta: 

Hi ha tantes pel·lícules, poemes, cartes i novel·les brillants sobre la fortalesa que és difícil triar. Com que la meva intervenció se centrarà sobre la fortalesa davant la malaltia, puc fer aquests suggeriments, potser una mica extravagants: 

El primer és el relat d’un intens patiment físic en un període anterior a la invenció de la anestèsia. L’any 1812, l’escriptora Francis (“Fanny”) Burney va patir una mastectomia sense cap alleujament del dolor. Un extracte de la carta que va escriure després descrivint l’operació pot trobar-se en l’edició de la col·lecció d’Ian Bomforth sobre el cos en la literatura (Body in the Library: A Literary Anthology of Modern Medicine, 2008), a les pàgines 16 a 19. Pot trobar-se aquí a GoogleBooks.

El segon suggeriment és el film Magnòlia, dirigit per Paul Anderson l’any 1999 i que tracta sobre la debilitat i la fortalesa, la compassió i el perdó. En particular, les escenes de la mort i de l’atenció al malalt són profundament emocionants.” 

  YouTube Preview Image

I tu, què en penses de la FORTALESA

Com ja hem fet amb la #moderació, també tu pots alimentar el debat sobre la #FORTALESA a través del compte @cececebe de Twitter. Els canals també estan oberts per tal que puguis proposar les preguntes que t’agradaria fer-li a Joanna Bourke, i nosaltres en seleccionarem un parell per plantejar-li el proper dilluns. Anima’t!

1