CCCB Veus

L’estiu és època propicia per llegir tots aquells llibres que, ja sigui per manca de temps o per mandra, no s’han llegit durant l’any. L’equip Kosmopolis també aprofitarà l’estiu per recuperar lectures i encetar-ne de noves, i entre la tria, n’hi ha algunes que us volem recomanar. No són necessàriament novetats, sinó més aviat lectures d’estiu, textos per llegir amb calma aprofitant les hores llargues de l’agost. I qui sap, potser fins i tot alguns d’aquests autors també s’estan preparant per Kosmopolis…

Humoristas
Paul Johnson
Ático de los Libros

Paul Johnson (Manchester, 1928) és escriptor, historiador, periodista i crític literari. Ha escrit més de 50 llibres sobre temes tan diversos com la història, la religió, la cultura, l’art i els viatges, i també té publicades algunes novel·les. Humoristas és un recull de biografies d’alguns dels personatges més destacats de la cultura, com Hogarth, Benjamin Franklin, el doctor Johnson, Thomas Rowlandson, Charles Dickens, Henri Toulouse-Lautrec, G.K. Chesterton, Charlie Chaplin, els germans Marx, James Thurber, Noël Coward i Nancy Mitford, escrites amb la ironia, l’humor negre i el sarcasme típic de la prosa d’aquest escriptor.

La Universidad Desconocida
Roberto Bolaño
Anagrama

L’any 2013 en farà 10 de la mort de Roberto Bolaño, un dels escriptors més influents de la literatura en espanyol, al segle XXI. Autor de novel·les com Los detectives salvajes i 2666, la seva obra pòstuma, que Àlex Rigola es va atrevir a convertir en una obra teatral, Bolaño va escriure també poesia, part de la qual es reuneix en aquest volum. L’any vinent el CCCB li dedicarà l’exposició ARXIU BOLAÑO. 1977-2003 en la qual es mostraran alguns textos inèdits que permetran conèixer amb més profunditat el seu univers creatiu.

La transmigración de Timothy Archer
P. K. Dick
Minotauro

Philip K. Dick (1928-1982) serà sempre l’autor de la història ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas? que Ridley Scott va adaptar al cinema amb el títol de Blade Runner. Dick va ser un dels pioners de la literatura de ciència ficció contemporània, autor de 121 relats curts i 36 novel·les. Una d’elles és aquesta, La transmigración de Timothy Archer, una història sobre la fe i les nostres creences basada en el relat d’un bisbe obsessionat per la mort del seu fill i la seva amant que es preguntarà sobre la identitat de Déu. Aquest és el tercer volum de la trilogia iniciada amb Valis i La invasión divina.

Relámpagos
Jean Echenoz
Anagrama

Jean Echenoz (Orange, 1947) és escriptor, músic i guionista, i amb Relámpagos ha escrit una història a mig camí entre la realitat i la ficció inspirada en la vida de Nikola Tesla, pioner de l’electricitat i els components electromagnètics. És la tercera biografia que escriu, després de la del compositor Maurice Ravel (Ravel) i l’atleta Emil Zátopek (Correr), i és una narració que barreja ciència i literatura per compondre la vida d’un geni solitari que “ha inventat i descobert tot el que serà útil en els propers segles”.

El legado de Homero
Alberto Manguel
Debate

Un llibre per als apassionats per la lectura, que descobreix el que ens ha deixat un home desconegut: Homer, de qui no se’n sap pràcticament res però que va deixar per a la humanitat dues obres cabdals: L’Odissea i L’Ílíada. Manguel (Buenos Aires, 1948), autor d’altres volums sobre el plaer dels llibres i les biblioteques, explica en aquesta obra una història plena de genis literaris, de Chesterton a Montaigne, de Blake a Joyce, per traçar un recorregut a través dels segles sobre la pervivència dels relats d’Homer. Una història de la literatura des de la literatura.

Te elige
Miranda July
Seix Barral

Miranda July (Barre, Vermont, 1974) és actriu, artista, directora de cinema, compositora i escriptora. I com tot el que fa, aquest llibre també escapa a les convencions: és un llibre de fotografia? És un recull de biografies de personatges anònims? És ficció o és realitat? Te elige és un relat que parteix d’una anècdota: els anuncis de compravenda de la revista de classificats PennySaver. July va començar a preguntar-se qui eren les persones rere aquells anuncis, perquè venien aquells objectes, d’on els havien tret… I en companyia d’una fotògrafa, va recórrer Los Ángeles a la recerca d’algunes d’aquestes persones per escriure la seva història. El resultat és tan divers com les personalitats i aventures de cadascuna d’elles.

Quantic love
Sonia Fernández-Vidal
La Galera

Sonia Fernández-Vidal (Barcelona, 1978) és doctora en Física Quàntica, i com a tal ha treballat al CERN, al Laboratorio Nacional de Los Álamos (LANL) i a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), i ha escrit dues novel·les, La puerta de los tres cerrojos i Quantic love. Ambdues comparteixen quelcom en comú: el món quàntic com a pretext per inventar històries que semblen fictícies però que en realitat són l’explicació del que la física quàntica ens permet conèixer. L’existència d’universos paral·lels, la relativitat del temps i, en aquest cas, els dubtes que planteja l’amor. Un llibre per endinsar-se en el món científic.

No pesquis mai amb els ormeigs d’un altre
J.V. Foix
Edicions 62

Aquest recull de “telegrames” és un exemple de la millor prosa poètica de Foix: un conjunt de reflexions, textos breus de caràcter còmic que són una bona manera d’endinsar-se en el món avantguardista d’aquest escriptor, a qui el CCCB va retre un homenatge el passat 19 de juliol.

Jo confesso
Jaume Cabré
Edicions 62

Considerat tant pel públic com per la crítica un dels llibres de l’any, Jo confesso és una història escrita al llarg de set anys per un dels autors catalans més populars de la literatura contemporània, Jaume Cabré (Barcelona, 1947), qui sobretot es va fer popular arran de la seva anterior obra, Les veus del Pamano, que va ser convertida en una minisèrie de TV3. És una novel·la densa, en què hi caben tots els temes universals: l’amor, l’amistat, la culpa, la traïció o el pas del temps. Una història monumental protagonitzada per… un violí.

Viaje al centro de la Tierra
Julio Verne
Valdemar

Julio Verne (1828-1905) no és només important com a precurssor –sense saber-ho—d’alguns dels invents que el segle xx va fer realitat, sinó que és un dels millors referents de la literatura fantàstica i d’aventures. Móns que esperen ser descoberts, atrevits personatges que busquen respostes… I històries que, per molt que passi el temps, sempre seguirant sent l’excusa perfecte per escapar-se de la nostra realitat. Ja ho va dir George R.R. Martin a Glasgow Report: “Verne i H.G. Wells s’han de considerar dos pilars en la fundació de la ciència ficció contemporània”.

A la caza del amor
Nancy Mitford
Libros del Asteroide

S’ha de reconèixer que els britànics tenen un sentit de l’humor molt peculiar a l’hora de riure’s de sí mateixos. Exemples n’hi ha molts, i bona part d’ells van ser contemporanis: Nancy Mitford (1904-1073) és de la generació de Cyril Connolly i Evelyn Waugh, amb qui va compartir no només una vida aristocràtica, sinó també una escriptura sarcàstica i irònica que retratava precisament els ambients en què tots ells es movien. A la caza del amor és una deliciosa novel·la sobre la seva divertida i estrafalària família: agafeu Mi familia y otros animales de Gerald Durrell i traslladeu-la a una rica casa de camp pertanyent a la família Radlett.

Peking by Night
Svetislav Basara
Minúscula

L’absurd és una de les constants en la literatura del serbi Svetislav Basara (Bajina Bašta, 1953), autor que vam descobrir amb la seva anterior història, una peculiar Guía de Mongolia. Peking by night és un recull de contes sobre situacions absurdes, per exemple, què li passa pel cap a un home que està a punt de llançar-se des del capdamunt de la torre Eiffel o com respondre la trucada de Déu mentre un està perdut en un supermercat. Basara és un dels autors més populars de Sèrbia, on ha guanyat nombrosos premis literaris per les més de 20 obres que ha publicat.