Posts Tagged ‘tercera cultura’

Documental “El cervell lector”: les paraules ens permeten somniar desperts

maig 7th, 2013 1 Comment

Quan llegim, assagem en una realitat de ficció. Solapem part de la nostra identitat amb la dels personatges i, per tant, les paraules ens permeten somniar desperts. A més, la connectivitat que es produeix en un cervell acostumat a la lectura és diferent de la d’un cervell que no ho està, ja que cada aprenentatge modifica l’estructura cerebral.

Aquestes i altres informacions neurocientífiques sobre el procés de lectura són les protagonistes del documental que el realitzador Arturo Fuentes, autor de “Sólo se mueven”, va crear especialment per projectar a la primera sessió de l’itinerari Barcelona lectora: “El cervell lector” (15 i 22 de març a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya).

Ara el film ja està disponible al web de CCCB Educació, com la resta de recursos educatius de Barcelona lectora, que es poden trobar a l’apartat “Documentació” de cadascuna de les sessions.

L’itinerari Barcelona lectora, organitzat pel CCCB i Biblioteques de Barcelona, recorre per etapes diferents aspectes de la lectura a través dels extraordinaris fons i els espais singulars de diferents institucions barcelonines, comptant amb explicacions per part d’experts en els diferents temes. Al març es va celebrar la sessió “El text viatger” (Biblioteca de Catalunya) i, a l’abril, “Les revolucions del llibre” (Biblioteca de la Universitat de Barcelona).

Barcelona lectora forma part dels itineraris estables de CCCB Educació i es va estrenar durant la festa internacional de la literatura Kosmopolis 2013. Les diferents sessions tracten la lectura alhora des de les humanitats i des de la ciència i, per tant, posen en pràctica l’anomenada “Tercera Cultura”, que també va ser una de les línies conceptuals de l’última edició de Kosmopolis.

Itineraris temàtics perquè no et perdis Kosmopolis

febrer 18th, 2013 1 Comment

Arriba la setena edició de Kosmopolis. La Festa de la Literatura Amplificada, i ja ho tenim tot a punt per fer del CCCB el lloc de trobada dels amants de la literatura durant els propers 14, 15 i 16 de març.

Com sempre, el programa del festival presenta moltes novetats, per això hem pensat un seguit d’itineraris que us seran molt útils a l’hora de plantejar-vos la visita a la festa, ja que estructuren les activitats de les diferents seccions (tallers, conferències, pel·lícules actuacions musicals, etc.) en funció dels temes de l’edició: la tercera cultura, la novel·la gràfica al Regne Unit, l’homenatge a Roberto Bolaño, l’humor i els futurs de la lectura.

Kosmopolis s’inaugurarà amb Jaume Cabré i es clausurarà amb David Carabén: un escriptor que parlarà del procés literari i un músic que oferirà un recital en exclusiva amb cançons pensades per a l’ocasió. La final del campionat de slam de Barcelona servirà de contrapunt entre poesia oral i música. Tres exemples de literatura en viu per als vespres que se sumen als següents itineraris:

  • Primer itinerari: Si el que voleu és conèixer la interacció entre les ciències i la literatura, heu de seguir l’itinerari Tercera Cultura: viatjareu a Mart, descobrireu els secrets dels bosó de Higgs, mirareu més enllà de la realitat a través d’experiments de física quàntica, aprendreu el llenguatge del genoma, i els més petits podran crear cançons basades en la fotònica. I també podreu assistir a una batalla de sèries de ciència-ficció.
  • Segon itinerari: Per als fans del còmic, hem preparat un seguit d’activitats basades en la novel·la gràfica al Regne Unit: dos tallers a càrrec de dos joves il·lustradors, i dues conferències, la primera impartida per Dave McKean, un dels autors de culte del còmic actual, i la segona, per Paul Gravett, un dels gurús del tema. Aneu agafant entrades.
  • Tercer itinerari: Roberto Bolaño serà una de les estrelles no només de Kosmopolis, sinó també del CCCB per aquest 2013. L’any que se celebra el desè aniversari de la seva mort, el centre ha preparat una exposició, Arxiu Bolaño. 1977-2003, que s’inaugurarà el 5 de març. Durant el festival, quatre actes li retran homenatge: un debat amb escriptors, amics i editors; una performance poètica a càrrec d’Olvido García Valdés, una xerrada al voltant de l’adaptació teatral de 2666 i dues primícies: l’estrena a Espanya de la pel·lícula El futuro, basada en Una novelita lumpen (presentada recentment a Sundance i amb Rutger Hauer de protagonista), i la lectura poètica d’El policía de las ratas, un text dramatitzat per Alex Rigola, a càrrec de Joan Carreras i Andreu Benito, dos actor habituals del Teatre Lliure.
  • Quart itinerari: L’humor i altres medicines és el títol sota el qual s’engloben dues activitats, el Cafè Europa i la xerrada entre Juan José Millás i Andreu Buenafuente, anomenada Humor sostenible. A més, també a Canal Alfa hi ha un seguit de pel·lícules de temàtica humorística, com també relacionades amb el còmic, la tercera cultura i la literatura en viu. No us oblideu de revisar la programació: hi ha fins a 13 estrenes de documentals i curtmetratges.
  • Cinquè itinerari: Kosmopolis sempre ofereix en la seva programació un seguit d’activitats destinades a professionals del món de les biblioteques: lectures amb escriptors, clubs de lectura i xerrades al voltant de la literatura. Són actes que hem englobat sota el títol Els futurs de la lectura i que inclouen un nou itinerari: Barcelona lectora, desenvolupat per CCCB Educació i Biblioteques de Barcelona, que tindrà lloc en diversos espais fora del CCCB.
  • Sisè itinerari: finalment, hi ha un últim itinerari, en el qual totes les activitats són gratuïtes. Parlem del BookCamp (els tallers i sessions informatives sobre l’edició i la lectura, que enguany inclou una trobada de revistes literàries digitals organitzada per Revista de Letras) i de Canal Alfa, la programació audiovisual de Kosmopolis, que en aquesta edició presenta 13 estrenes i que, a més, inclou la possibilitat de recuperar els millors moments de les edicions passades en un especial que ha preparat la plataforma de cinema independent Filmin. També dins aquest itinerari podreu gaudir de l’Arxiu K, que recull totes les actuacions, debats, xerrades i performances del festival des de la seva creació el 2002, i el Menú Especial Kosmopolis que han preparat els companys de Xcèntric, el cinema experimental del CCCB. Finalment, els tallers de còmic, a càrrec de Paul Rainey i Karrie Fransman, també són d’accés gratuït, tot i que cal apuntar-s’hi prèviament a [email protected].

Nou sistema de preus

Els motius pels quals hem pensat en aquests itineraris són dos: d’una banda, estructurar millor les activitats de Kosmopolis (més de 30, si hi sumem els tallers i sessions del BookCamp); de l’altra, el nou sistema d’entrades que posem en marxa aquest any. I és que en aquesta ocasió, no hi haurà una única entrada al festival, sinó que cadascuna de les activitats es pagarà per separat. Els actes es dividiran en dos rangs de preu: 3 € per les xerrades, conferències i debats, i 7 € el recital de David Carabén. Com a excepció, Barcelona lectora i l’exposició dedicada a Bolaño tindran un preu de 6 €.

Si seguiu els itineraris i adquiriu tres o més tiquets, tindreu descompte, així com si sou usuaris del carnet de biblioteques. Per als aturats, els menors de 16 anys, els Amics del CCCB i els titulars del carnet docent i la targeta rosa, l’entrada serà gratuïta.

Segueix totes les novetats de Kosmopolis a la web i a les xarxes socials:

http://www.cccb.org/kosmopolis
@kosmopoliscccb
http://www.facebook.com/kosmopolis

http://pinterest.com/kosmopolis

Per què som éssers morals?

maig 23rd, 2012 1 Comment

Amb les primeres sessions del debat “Als orígens de la ment humana” ens hem aproximat a una de les qüestions cabdals de la recerca neurocientífica: entendre què és la consciència. Ignacio Morgado ens va explicar dilluns passat que la consciència és un estat de la ment que té unes característiques especials i úniques en els éssers humans. I l’endemà Henry Markram ens va ensenyar com és el nostre cervell quan funciona i la consciència reacciona al seu entorn. Tot i que encara no se sap molt bé com es produeix, sí que sabem que la consciència és el resultat d’una particular capacitat d’integració de les diferents funcions cerebrals, de manera que els humans podem construir una visió més complexa, articulada i unificada del món que ens envolta. El gran misteri continua essent, però, en quin moment i per què va aparèixer la consciència, o, en paraules del propi Morgado, en quin moment “la matèria es va tornar imaginació”.

Caín i Abel segons William Blake (1826)

El proper dimarts 29 de maig continuarem parlant d’aquest misteri amb Kathinka Evers, professora de Filosofia i investigadora del Center  for Research Ethics & Bioethics de la Universitat d’Uppsala, que recentment ha publicat el llibre Neuroética. Cuando la materia se despierta (Katz, 2011). Kathinka Evers s’ha especialitzat en aquesta nova disciplina anomenada Neuroètica, que té per objectiu l’estudi de l’aparició de les conductes i judicis morals en els éssers humans, basant-se en els avenços de la neurociència. Una de les conseqüències de la nostra capacitat de consciència és, justament, la de ser capaços de tenir pensament moral. Aproximar-nos a l’origen de la moralitat és, també, aproximar-nos a aquest moment inexplicable en què la matèria va despertar i es va convertir en imaginació. I, el que és més interessant, és que les emocions van tenir un paper clau en aquest procés. Us avancem algunes idees de les que parlarà Kathinka Evers el proper dimarts:

“L’objectiu d’aquesta conferència és presentar la neuroètica conjuntament amb un model dinàmic del cervell humà, sobre el qual la neuroètica pot construir-se de manera profitosa. Les teories científiques sobre la ment i la naturalesa humana al segles XIX i XX van caure en ocasions en dues trampes: el segrest ideològic i la psicofòbia.

Kathinka Evers

Per tal d’evitar-los, la neuroètica necessita construir-se sobre el to científic i els fonaments filosòfics del materialisme il·lustrat, que (1) adopta una visió evolucionista de la consciència  com a part irreductible de la realitat biològica, una funció evolucionada del cervell i un objecte d’estudi desitjable per la ciència; (2) reconeix que una comprensió adequada de la consciència i l’experiència subjectiva, ha de tenir en compte a la vegada la informació obtinguda per l’autorreflexió i la informació objectiva obtinguda de les observacions i mesures anatòmiques i fisiològiques;  (3) descriu el cervell com un òrgan conscient i inconscient, autònomament actiu, plàstic, projectiu i narratiu, que ha evolucionat en una simbiosi social-cultural-biològica; i (4) considera l’emoció com el segell distintiu de la consciència. Les emocions van fer que la matèria es despertés i que d’ella en sorgís una ment dinàmica, flexible i oberta, capaç de judicis morals. La capacitat per fer seleccions motivades emocionalment és el que distingeix l’organisme conscient de la màquina que funciona automàticament. I aquí rau la llavor de la moralitat.”

Us esperem el proper dimarts, 29 de maig, a les 19:30h, per escoltar i parlar amb Kathinka Evers de totes aquestes qüestions.

Podeu veure l’enregistrament de les conferències anteriors aquí

Quina és la singularitat de la ment humana?

maig 15th, 2012 1 Comment

Fa uns anys, el psicòleg David Premack es va queixar: “Com és possible que el biòleg E.O. Wilson pugui distingir dues espècies diferents de formigues a 100 metres, però no sàpiga veure les diferències entre una formiga i un ésser humà?”. I és que si alguna pregunta ha fet ballar el cap a filòsofs i a científics per igual és la de la singularitat de la nostra espècie. Si bé amb el progrés científic les dades aportades a aquest debat històric són cada vegada més nombroses, també és cert que com més ample és el cercle del nostre coneixement, més llarg és el perímetre d’allò que desconeixem. Avui sabem que el nostre codi genètic i la nostra fisiologia no són massa diferents dels de molts mamífers i que allò que ens separa de les espècies animals més senzilles podria semblar irrisori. De manera que el dilema continua en peu: per què som diferents?

"Calavera" de Leonardo da Vinci

Des de fa algunes dècades un dels terrenys significatius on es produeix aquest debat és el de la neurociència. Si ens hi fixem, quan intentem definir allò que ens caracteritza com espècie, sempre ho fem referint-nos a aspectes que neixen de la nostra ment: som éssers amb consciència (és a dir, podem pensar-nos), som capaços d’emocions complexes i de fer judicis morals, i podem usar el llenguatge de manera creativa (és a dir, ens comuniquem per transmetre missatges que no tenen a veure amb la nostra supervivència i el nostre llenguatge pot tenir múltiples significats). Per tant, sembla que en l’estudi de la ment humana i de les seves capacitats es troba la possibilitat d’entendre allò que ens fa humans, encara que per ara estiguem lluny de trobar una resposta satisfactòria.

Avui, la neurociència s’alimenta de disciplines que van des de la Fisiologia, la Neurologia i la Medicina fins a la Psicologia, la Psiquiatria i la Computació. I els coneixements acumulats fan més vigent que mai el debat sobre l’especificitat dels humans. Un dels aspectes en què els neurocientífics estan d’acord és que la dualitat ment/cervell, que va ser tan estesa en la ciència moderna per influència de la dualitat cristiana entre ànima i cos, ha quedat totalment superada: la nostra ment és un producte, una funció, del nostre cervell. Indissociables, igual que ho és la roda del moviment. I si són indissociables, quan va aparèixer aquesta nova funció? Què la va fer possible? En quin moment vam ser capaços de començar a pensar-nos?

Per tal de parlar d’aquestes qüestions i plantejar el debat sobre la singularitat humana des de la perspectiva de la neurociència, el CCCB juntament amb B·Debate (International Center for Scientific Debate) ha organitzat el debat “Als orígens de la ment humana”, que s’inaugurarà el dilluns 21 de maig, coincidint amb la celebració de l’Any de la Neurociència. Amb aquest debat proposem apropar-nos a diferents aspectes de la nostra ment, com la consciència, l’empatia, la moral o l’autonomia individual, i veure què ens pot dir la recerca actual sobre aquestes qualitats humanes. Perquè potser conceptes com llibertat, art, ètica i altruisme, que han farcit la història del pensament humà, avui els podem explicar millor si tenim en compte els descobriments de la neurociència.  Per això, comptarem amb les intervencions d’experts com Ignacio Morgado, Henry Markram, Kathinka Evers, Francisco Rubia i Michael S. Gazzaniga.

Per començar a fer un tast d’aquest debat, us oferim aquesta entrevista a Ignacio Morgado, on ens avança alguns del temes que tractarà en la seva conferència “La naturalesa de la ment conscient” (21 de maig, 19:30h), en la qual reflexionarà sobre un dels aspectes clau de la ment humana: la consciència.

I just l’endemà de la conferència d’Ignacio Morgado tindrem amb nosaltres a Henry Markram, que dirigeix un dels projectes més ambiciosos en l’àmbit de la recerca neurocientífica: la creació d’un supercomputador que pugui arribar a simular la ment humana. Podeu fer una primera aproximació a aquest projecte descomunal en aquesta presentació de TED.

Amb aquestes conferències, us proposem al llarg de les properes setmanes fer un viatge cap endins, cap als misteris de la nostra ment, per poder entendre millor el món que ens envolta i la manera de ser-hi, tan peculiar, dels humans. El misteri no es desvela, continuarà planant sobre nostre les nits d’insomni, amb més dades, però també amb més interrogants. No sabem què ens fa humans. I és que, potser, la nostra condició sigui la de poder pensar-nos una mica, però no del tot.

"Sortida de la LLuna" de Caspar David Friedrich

Podeu fer un seguiment més en detall d’aquest debat al bloc del CCCBLab, que setmanalment publicarà entrevistes en profunditat amb els nostres invitats, i a través dels nostres perfils de Facebook i Twitter.

1