Posts Tagged ‘Film and video’

(Català) Més enllà del cos

February 25th, 2016 No Comments

(Català) Crítica cinematogràfica: una creació dins d’una creació

January 23rd, 2015 No Comments

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

(Català) Pantalla CCCB, una finestra a la creació audiovisual

October 29th, 2014 No Comments

Away from Home

July 28th, 2014 No Comments

Fotograma de “Al otro lado”. Fatih Akin, 2007

When we speak of migration, we are inevitably speaking of ourselves. There is no country, region or city to which the concept is foreign. Migration is an intrinsic phenomenon to human beings and, therefore, to their identity. In this sense, there are few means as capable as the cinema of describing it, portraying the factors at play and influencing its expressive nature. It is important to know the circumstances surrounding migratory movements as well as their terms, tone and forms of expression, whether recounting the journey of sub-Saharan immigrants through North Africa and across the Strait or of young Spaniards who leave to try and make a living far from home. Films such as the recently premiered 10.000 KM (Carlos Marqués-Marcet) and El Rayo (Fran Araújo, Ernesto de Nova) respond to these phenomena, at once manifesting the permeability and importance of the cinema as a showcase for present-day social realities.

This is why, this year, in the framework of Gandules’14 – Gas Natural Fenosa, we propose a series of films that deal with these issues. With the title Away from Home, a total of ten works will be screened al fresco in the CCCB’s courtyard in the month of August. The programme proposes a comprehensive, heterogeneous interpretation of immigration, with films that traverse all the continents in every direction and show these enforced journeys from departure to settlement and, in some cases, the subsequent return home.

Gandules’14 – Gas Natural Fenosa starts on 5 August with the Senegalese film La pirogue (La piragua) (Moussa Touré), which describes the departure and eventful journey of a boat that sets out from a small fishing village near Dakar, aiming to reach the coast of the Canary Islands. The second session, Welcome (Philippe Lioret), features an Iranian adolescent who dreams of reaching England, and the third, Amreeka (Amerrika) (Cherien Dabis), is about a Palestinian mother who sets out with her son on a bitter-sweet journey to the United States. Week two opens with the film She, a Chinese (Ella, una joven china), by the director Xiaolu Guo, who follows the steps of a young Chinese woman as she crosses her country and ends up in London. And we premiere the Chilean film I am from Chile (Gonzalo Díaz), a tragicomic account of the misadventures of a young man in the English capital. The second week closes with the film Auf der anderen Seite (Al otro lado), by German-born director of Turkish descent Fatih Akin, which tells the story of two families in their respective countries. The final week opens with the brutal Korean thriller Hwanghae (The Yellow Sea) (Hong-jin Na), which explores a story of crime across the borders between North Korea, Russia and China, and continues with the Spanish-Mexican production Aquí y allá (Antonio Méndez Esparza), about a Mexican father who, after a long time working in the United States, returns home to be with his family. Closing this year’s Gandules’14 – Gas Natural Fenosa is a special showing of Charles Chaplin’s film The Immigrant (1917), followed by the premiere in Spain of Illégal (Il·legal) (Olivier Masset-Depasse), a Belgian film set in a French immigrant detention centre that uncovers the reality of these sordid facilities.

All the sessions will be accompanied by one of the nine winning shorts in this year’s contest, which you can vote for on the CCCB’s website.

Tariq Porter is a researcher and film critic.

«Ens encantaria que Ken Loach, amb el seu punt de crítica social, dirigís ‘Common Places, el remake’»

July 23rd, 2014 No Comments

(NO TRANSLATION IN ENGLISH AVAILABLE)

Entrevista a Delia Márquez i Pablo Díaz, directors de Lugares comunes, el curtmetratge guanyador de l’edició d’enguany del Premi Gas Natural Fenosa.

El curt es podrà veure a la sessió inaugural de Gandules’14 el dia 5 d’agost.

«La idea ens va venir com un flaix», expliquen els directors del curt guanyador de l’edició d’enguany del premi Gas Natural Fenosa, Lugares comunes. Delia Márquez (Màlaga, 1987) i Pablo Díaz (Màlaga, 1979) havien viatjat a Düsseldorf (Alemanya) per visitar una amiga infermera que treballa allà des de fa uns anys. Una visita turística, una parada d’autobús i uns quants minuts per pensar van ser el germen d’aquest curtmetratge, també guardonat a l’Acadèmia del Cine d’Espanya amb el segon premi de RNE.

Pablo: Pràcticament tot el guió, encara que després canviéssim coses, se’ns va ocórrer a la parada d’un autobús…

El curt, un retrat intimista i colpidor de com és la vida «fora de casa» per motius laborals, parla de la distància, l’enyorança i el procés d’adaptació d’una jove malaguenya a la gèlida Alemanya. Pablo ha estat l’encarregat del guió, que en aquesta peça s’articula a partir d’una veu en off, tendra i simpàtica, amb accent andalús, de l’actriu Virginia Muñoz. La Delia és la part visual, s’ha dedicat a enregistrar i a improvisar amb la Virginia Valle (l’altra Virginia, protagonista física de la història, infermera a la vida real) des de finals de gener fins a principis de febrer.

Delia: Primer vam definir la idea, el Pablo va fer el primer esborrany, que em va servir a mi com a guia de gravació de cadascun dels plans. En aquest primer esborrany es preveien escenes que al final ens vam veure obligats a eliminar perquè eren molt complexes.

–I cap a mitjans de febrer tornes aquí.

Delia: A Màlaga, amb un munt de material gravat, és el moment de donar forma a tot el material i adaptar-lo al guió. La música és del compositor gallec José María Martínez, que va contactar amb mi fa temps, i revisant els temes que tenia compostos, vam decidir quedar-nos amb el guitarreo que caracteritza i dóna ritme a la història. Amb la carta tancada, les pautes, la veu i la música, comencem a muntar, encaixar les peces del puzle.

–La dedicatòria final del curt és tota una declaració d’intencions («A todos los que se fueron. Ayer y hoy») i subratlleu «y sobre todo a y para Virginia Valle». Virginia Valle, la mateixa protagonista, la infermera, no?

Pablo: Indubtablement, és la persona que ens va motivar per fer això. És una amiga en comú que tenim i que viu a Düsseldorf des de fa quasi dos anys. L’estimem molt i la trobem a faltar per Màlaga.

Delia: Ella és infermera, i al curtmetratge vam haver de simular que treballava en una farmàcia (Apotheke en alemany) perquè no era possible gravar-la a l’hospital. Des del principi va tenir molta disponibilitat i va ser molt fàcil. Com que ella no és actriu, el 90% del curt és improvisació i el 10% restant està una mica planificat, com l’escena de llançar pedres a l’aigua o fer veure que estudia alemany.

–I l’escena del plat de migas?

Delia: En aquesta escena ens ho vam passar molt bé, perquè era el primer cop que la Virginia preparava unes migas!

Pablo: Jo no hi era, però m’hauria encantat tastar aquelles migas.

–I alguna altra escena que recordeu especialment?

Delia: Per gravar les escenes de l’avió que apareixen al principi, vam haver d’anar a la zona habilitada que hi ha a l’aeroport de Düsseldorf per veure enlairar-se i aterrar els avions (Flughafen besucherterrassen). Ens vam perdre en arribar i ja era de nit, així que vam haver de tornar un altre dia per poder gravar aquells plans.

–Els crèdits del curt també són molt especials.

Delia: Els crèdits estan basats en unes cartes reals que vam comprar en unes botiguetes allà a Düsseldorf, i realitzats per Javier Ramos. I el cartell, de Juan Antonio Mariscal, també ha sabut capturar l’essència del nostre curt i plasmar-la en una imatge.

–A més d’aquest curt, havíeu treballat mai junts?

Delia: Hem fet curts junts i separats. Jo vaig debutar amb el meu primer curt l’any 2011 (¿Cómo funciona un paracaídas?), el 2012 vaig fer La petite mort, i a partir d’aquí, juntament amb el Pablo, hem codirigit diferents curts, com Almohadas separadas, Casting Vitae, La técnica del mono i finalment Lugares comunes.

Pablo: Jo vaig realitzar curts fa anys en solitari, però ho vaig deixar una mica, i fa relativament poc que m’he ajuntat amb la Delia i l’equip d’ Agudeza Visual. Sempre estem pensant nous projectes i formem un bon equip, perquè som molt semblants a l’hora de treballar.

–I parlant de «ser fora de casa» (la temàtica del vostre últim curt), us ho plantegeu com a opció de futur?

Delia: Jo m’ho he plantejat però mai he arribat a bon port. De moment em quedo a Màlaga, amb molts projectes per fer.

Pablo: Jo tinc feina ara mateix i no ho necessito, però em sembla una opció molt bona, conèixer altres països, una altra cultura… La llàstima és fer-ho per necessitat, perquè pràcticament el teu país t’hi obliga. El missatge del curt és aquest: això que està passant ara mateix, ja va passar fa un temps, i hem d’evitar que això passi en un futur.

–I si et donessin l’oportunitat de cedir el teu curt perquè algun director en fes un remake, quin escolliries?

Pablo: Ens encantaria que Ken Loach, amb el seu punt de crítica social, dirigís Common Places, el remake. I ja posats a somiar, que Jamel Debbouzé fes d’immigrant àrab o Lupita Nyong’o d’immigrant kenyana, en tots dos casos a Londres.

123