Posts Tagged ‘Globalització’

Què us sembla si parlem de democràcia?

maig 19th, 2011 No Comments

La primavera àrab ha agafat gairebé a tothom amb el pas canviat. Els moviments de protesta que van prendre a Tunísia i es van estendre ràpidament pel Magrib, Egipte i Síria, fins a Iemen i Oman, han tornat a posar sobre la taula la vella paraula “revolució” (tot i que molts han optat per parlar de “revolta”) i han donat un nou alè al mot “democràcia”. No està gens malament en aquest temps de descrèdit de les institucions polítiques. Nosaltres, immersos en una crisi econòmica que és també una crisi radical de les nostres democràcies, indignats però massa deprimits per mobilitzar-nos, hem assistit com il·lusionats espectadors a aquest “maig del 68” del Mediterrani. Ara sembla, però, que la primavera està començant a deixar pas a una nova estació. Els crits s’han anat apagant a la plaça Tahrir i la política es torna a fer als passadissos i als despatxos, Europa tanca les seves fronteres i es rearma contra els immigrants, a Líbia i a Síria continuen la guerra i la repressió, i torna pertorbador el fantasma dels fonamentalismes… Aquests dies, però, a casa nostra milers de persones han sortit al carrer per demanar “democràcia real” i sota el mateix lema han acampat en diverses ciutats de l’Estat. Amb aquest rerefons, què us sembla si parlem de democràcia?

World Press Photo de l’any 2009. Pietro Masturzo, Itàlia. Des dels terrats de Teheran, Juny

Al CCCB ho farem durant tres dies amb una trentena d’intel·lectuals i polítics d’arreu del món: Arjun Appadurai, Gianni Vattimo, Jorge Sampaio, Mario Soares, Nilüfer Göle, Susan Buck-Morss, Luis Martinez, Hélé Béji i Michel Wieviorka són només alguns dels convidats a parlar sobre “Imaginari democràtic i globalització” els dies 26, 27 i 28 de maig. Es tracta de la XXIII Trobada de l’Acadèmia de la Llatinitat, que cada any reuneix alguns dels intel·lectuals més reputats per discutir sobre l’actualitat política i cultural. Totes les sessions estan obertes al públic, però donat que l’aforament és limitat us recomanem que us inscriviu per anticipat. Si decidiu venir, aquestes són les taules de debat a les que podreu participar:

Dijous 26, el primer dia de la trobada, el conegut antropòleg indi que va inaugurar els estudis sobre la globalització cultural, Arjun Appadurai, dissertarà sobre les revolucions àrabs amb Nilüfer Göle, sociòloga turca experta en l’islam europeu i Juan Cole, analista polític nord-americà especialista en el món islàmic i president de l’Associació Nord-americana d’Estudis sobre l’Orient Mitjà. Continuaran aquesta discussió Luis Martínez, expert en la triada Algèria, petroli i violència; Dirk Vandewalle, coneixedor profund de la història i el present de Líbia, i Hélé Béji, escriptora i activista cultural tunisiana.

Divendres 27, el segon dia de debat, estarà dedicat a les identitats col·lectives post-nacionals i a la crisi de la representació política i els mitjans de comunicació. Hi haurà intervencions molt destacades, com ara la del filòsof Daniel Innerarity, que parlarà de la societat de la observació i compartirà taula amb Abdulrahman Al-Salimi, jurista i editor d’Oman que farà una reflexió sobre la relació entre Occident i el món islàmic. També participaran d’aquest debat Javier Sanjinés, professor de l’Universitat de Michigan; Xavier Rubert de Ventós, que donarà el seu punt de vista sobre la qüestió de la identitat el pluralisme, i Cristovam Buarque, senador brasiler, que parlarà sobre sostenibilitat i educació.

Aquest mateix dia a la tarda, Dominic Boyer, antropòleg, reflexionarà sobre la representació política i l’ascens de l’extrema dreta a Islàndia; Renato Lessa, politòleg brasiler, dissertarà sobre la relació entre democràcia i representació, i Enrique Larreta, antropòleg, parlarà sobre l’excepció cultural. Un convidat d’excepció serà Mârio Lúcio Sousa, conegut compositor i músic, company d’escenari de Cesaria Évora, Gilberto Gil o Manu Dibango entre molts altres i recentment nomenat ministre de Cultura de Cap Verd.

Després d’aquesta marató de d’idees i persones, l’últim dia de la trobada, dissabte 28, es dedicarà a parlar sobre Occident i la seva actitud defensiva envers la globalització: es discutirà si el multiculturalisme europeu és o no un projecte fallit (François L’Yvonnet, filòsof i editor), es posarà sobre la taula l’ascens dels fonamentalismes (Jean Michel Blanquer, director de l’Ensenyament Escolar a França), i es debatrà sobre la importància de la memòria (Susan Buck-Morss, filòsofa experta en teoria crítica) i sobre la democràcia i la política (Renato Janine Ribeiro, filòsof).

La sessió de la tarda, que posarà punt i final a la trobada, comptarà amb la participació de Gianni Vattimo, Michel Wieviorka, Cândido Mendes, Gerardo Caetano i Federico Mayor Zaragoza, moderats per Josep Ramoneda. Aquesta darrera taula de debat s’ocuparà de les forces democràtiques emergents en la globalització.

Us hi esperem!

Txernòbil, 25 anys. Fukushima, 50 dies

abril 28th, 2011 No Comments

Quan el CCCB va presentar, l’any 2006, l’exposició «Hi havia una vegada Txernòbil», ningú no podia pensar que cinc anys després, un tsunami, al Japó, provocaria un altre gravíssim accident nuclear que esborraria la inapreciable i subtil diferència entre calamitat i catàstrofe.

Perquè Txernòbil va ser una calamitat, un tràgic accident provocat per l’actuació de l’home. Tot allò que se suposa que ha d’envoltar una central nuclear (seguretat, protecció, capacitat de reacció, etc.) va fallar estrepitosament. Al cap de 25 anys estem veient que les conseqüències perduren molt més del que mai hauríem gosat imaginar.

Fa cinquanta dies el Japó va viure ―i des de llavors n’està patint les seqüeles tràgiques― una catàstrofe natural (terratrèmol + tsunami), que va tenir com a conseqüència una nova calamitat a la central nuclear de Fukushima.

En el catàleg editat a propòsit de l’exposició sobre Txernòbil, Josep Ramoneda deia que la història d’aquella ciutat era «plena d’experiències personals punyents: gent obligada a desplaçar-se que va viure a la vegada l’esfondrament de la seva pàtria i la destrucció del seu medi natural i familiar; gent que ho va perdre tot; gent que ja no es va sentir capaç de moure’s i va optar per una espècie de clandestinitat en l’univers de la contaminació.» En els aspectes més humans i materials, la història que es va començar a escriure al voltant de la central de Fukushima el dia 11 de març de 2011 serà molt semblant a la de la ciutat ucraïnesa.

Txernòbil va posar d’evidència les conseqüències calamitoses d’una central nuclear que no reunia les mínimes condicions. Fukushima ha posat d’evidència que no hi ha condicions que valguin davant l’aliança tràgica d’una calamitat i una catàstrofe.

Com si es tractés d’un eco a la memòria del CCCB i també un petit gest d’homenatge al patiment generat a Txernòbil el 1985 i a Fukushima el 2011, aquests dies es poden veure a La Fatarella, ben a prop de la Central d’Ascó, algunes de les fotografies que es van exposar al Centre ara fa cinc anys.

A l’ARXIU CCCB podeu consultar la següent documentació i materials sobre Txernòbil:

Les hores detingudes. Crònica dels herois de Txernòbil (18/05/2006) amb Aleksander Zelentsov i Georgy Lepin, modera Pilar Bonet

. Video: Aleksander Zelentsov (rus) ,Georgy Lepin (rus), Pilar Bonet (castellà).

. Reportatge fotogràfic de la sessió

Retorn de Txernòbil (07/10/2006), amb Jean Pierre Dupuy

. Video: Josep Ramoneda  (introducció català) Jean Pierre Dupuy (anglès amb traducció consecutiva en català)

. Reportatge fotogràfic de la sessió

“El sistema tendeix a l’exclusió de les persones”, Saskia Sassen

gener 19th, 2011 1 Comment

El cicle de debats del CCCB “Crisi” va comptar ahir amb la presència de la professora de Sociologia a la Universitat de Columbia (Nova York) i experta en globalització Saskia Sassen. Sassen va impartir una conferència que porta el títol del seu últim llibre editat per Katz en castellà Territorio, autoridad y derechos.

A finals dels anys vuitanta, Sassen parlava de “ciutats globals” com aquells nuclis estratègics per a les finances internacionals. Al cap de trenta anys, considera que la ciutat global ja és quelcom més que un espai de concentració estratègica de poder. També ha esdevingut espai frontera per implantar una cultura globalitzada i estandarditzada sobre les economies nacionals o locals.

YouTube Preview Image

Sassen adverteix un canvi important en la lògica del mercat global que ha passat de necessitar molts treballadors consumidors a incentivar l’expulsió massiva de persones de territoris concrets. “Sobra gent”, diu Sassen, mentre enumera alguns casos internacionals de gent rebutjada pel sistema: refugiats, presoners dels Estats Units, població africana desplaçada per la compra de milions d’hectàrees de territori a l’Àfrica per part d’inversors de països rics, etc.

Què pot fer la població exclosa? Sassen considera que la ciutat global també pot ser un espai de confrontació, territori de trobada de moltes d’aquestes persones desplaçades que poden arribar a estar unides pel cosmopolitanisme. Com a exemple, Sassen cita la revolta popular a Tunísia, que, segons la sociòloga, ha estat possible gràcies a les ciutats.

Zygmunt Bauman i Alain Touraine guardonats amb el Premi Príncep d’Astúries

juny 3rd, 2010 Comments Closed

Tots dos intel·lectuals han col·laborat amb el CCCB

La setmana passada es va conèixer que aquest any la Fundació Príncep d’Astúries ha decidit concedir el seu premi en Comunicació i Humanitats als sociòlegs Zygmunt Bauman i Alain Touraine per la seva contribució a “entendre el canviant i accelerat món en què vivim”. Ens fem ressò d’aquesta bona notícia que té per protagonistes a dos intel·lectuals que han col·laborat i participat en activitats del CCCB.

Zygmunt Bauman va venir al CCCB per primera vegada el març de 2004 per participar al cicle de conferències “Fronteres”. En la seva conferència “Noves fronteres i valors universals”, Bauman va reflexionar sobre com conciliar un món amb “moltes fronteres i una sola humanitat” i va proposar la convivència del dia a dia a les grans ciutats com l’antídot a les pors que la creixent pluralitat cultural ha suscitat a vegades en les societats occidentals. Un any després, la tardor del 2005, Bauman va pronunciar la conferència de clausura de les jornades “Arxipèlag d’excepcions” juntament amb el filòsof italià Giorgio Agamben. Aquesta vegada la seva intervenció va anar dirigida a totes les persones arreu del planeta que subsisteixen de manera precària, sense mitjans adequats ni perspectives de futur. La cara oculta d’un procés de modernització i globalització que deixa a milions de persones al marge.

En la mateixa de línia de reflexió sobre les transformacions de la societat contemporània,  pocs dies després de la conferència de Bauman, al novembre de 2005, ens va visitar Alain Touraine que va presentar la seva conferència “Un nou paradigma”. En paraules del mateix Touraine: “Avui, en l’època de l’economia global i del triomf de l’individualisme, la mundialització ha fet esclatar a trossos els seus antics models socials. Cada un de nosaltres, inscrits en un règim de producció i de cultura de masses, ens esforcem per escapar-ne i per forjar-nos com els subjectes de les nostres pròpies vides.”

Les conferències de Bauman i Touraine han estat publicades a la col·lecció Breus i Urbanitats del CCCB. Les gravacions de les seves intervencions són consultables a l’Arxiu CCCB.

12