Posts Tagged ‘Txernòbil’

Aleksiévitx: «Aquells que visqueren Txernòbil són els supervivents de la Tercera Guerra Mundial»

abril 26th, 2016 No Comments

Avui fa 30 anys de l’accident nuclear de Txernòbil, a Ucraïna, una de les catàstrofes ambientals i humanes més greus de la història. Actualment la zona encara està contaminada, amb un milió i mig de residus radioactius, i es considera que serà inhabitable durant quaranta mil anys.

L’escriptora Svetlana Aleksievitx ha recollit les veus dels supervivents de Txernòbil. © Maria Kabakova

«Aquells que visqueren  Txernòbil són els supervivents de la Tercera Guerra Mundial», escriu La Premi Nobel de Literatura 2015 Svetlana Aleksiévitx, que serà al CCCB el proper 18 de maig en el marc de la programació contínua Kosmopolis. A la novel·la La pregària de Txernòbil. Crònica del futur (editada en català per Raig Verd), l’autora retrata les vides de les persones que (sobre)viuen després de l’accident, en una realitat duríssima que encara no s’ha entès, segons Aleksiévitx. «Qualsevol cosa por matar-te – l’aigua, el sòl, una poma, la pluja. El nostre diccionari està desfasat. No hi ha encara paraules ni sentiments per descriure’l».

Catàleg de l’exposició “Hi havia una vegada Txernòbil”

L’any 2006 el CCCB va produir la primera exposició que existia en aquell moment sobre la castàstrofe i les seves conseqüències en la història contemporània, Hi havia una vegada Txernòbil. El catàleg de la mostra, encara disponible en llibreries, recull articles de pensadors que expliquen i analitzen el que va passar. Al catàleg, l’ex director del CCCB Josep Ramoneda deia que la història de Txernòbil era «plena d’experiències personals punyents: gent obligada a desplaçar-se que va viure a la vegada l’esfondrament de la seva pàtria i la destrucció del seu medi natural i familiar; gent que ho va perdre tot; gent que ja no es va sentir capaç de moure’s i va optar per una espècie de clandestinitat en l’univers de la contaminació.»

Un catàleg de catàlegs

juliol 29th, 2015 No Comments

Des del moment mateix de la seva fundació, un dels objectius del CCCB és oferir als visitants tot el coneixement sobre el món contemporani en suport textual, és a dir, en forma de les diferents publicacions que edita el centre: les col·leccions Breus, Dixit i Urbanitats, el material audiovisual o fora de col·lecció i, per suposat, els catàlegs.

Els catàlegs del CCCB són una mostra de la diversitat de temes que, des de fa 20 anys, estructuren la programació del centre. I són, també, una manera de recordar i recuperar aquelles exposicions que ja formen part de la nostra història i que de ben segur també formen part de la història cultural dels nostres visitants.

La cultura contemporània a l’abast

Si fem una ullada a les publicacions editades amb motiu de les exposicions, ens adonarem que bona part d’elles es poden agrupar segons les temàtiques que defineixen les línies de programació del centre. Per exemple, al CCCB hem parlat d’urbanisme, de ciutats i de la relació entre elles, el que nosaltres entenem La ciutat món: Barcelona-València-Palma, on es reflexionava sobre la Mediterrània; Atopia, on la ciutat era protagonista de diverses obres d’art contemporani; Local, local!, una diagnosi sobre les urbs després de la recuperació dels ajuntaments democràtics; Post-it City, sobre les ocupacions dels espais públics de les ciutats; La fundació de la ciutat. Mesopotàmia, Grècia i Roma, una reflexió sobre les primeres ciutats; o Barcelona-Madrid, un repàs a les relacions entre ambdues ciutats.

També la literatura amplificada és un dels temes que més hem tractat al centre i que forma part de la nostra línia de programació. Són molts els escriptors que han presentat els seus llibres a casa nostra i Kosmopolis. La Festa de la Literatura Amplificada, els hi dedica cada dos anys tot un festival. De fet, l’edició inaugural de Kosmopolis va néixer arran de l’exposició Cosmopolis. Borges y Buenos Aires. En aquests anys, hem organitzat exposicions sobre James Joyce, Franz Kafka, Pere Calders, Fernando Pessoa, Federico García Lorca, Roberto Bolaño, J.G. Ballard, Claudio Magris i W.G. Sebald, l’exposició que tot just acabem de tancar;  i també n’hem dedicat al còmic. Lamentablement, molts d’aquests catàlegs estan esgotats, però es poden consultar de manera gratuïta a l’Arxiu del CCCB.

Al CCCB també hem parlat de les relacions entre Orient i Occident: a l’exposició A la ciutat xinesa vam reflexionar sobre les transformacions de l’imperi; a Fantasies de l’harem i altres xahrazads vam mostrar la imatge de la dona oriental a través de relats i a Occident vist des d’Orient vam oferir la mirada de l’Orient islàmic sobre els europeus.

La galàxia audiovisual

Definim La galàxia audiovisual com un ecosistema en transformació, per això les exposicions del CCCB tenen un important component audiovisual. En aquest sentit, el cinema ha estat molt present en les exposicions del CCCB. Per exemple, el 1995, vam organitzar una exposició sobre El segle del cinema coincidint amb el seu centenari, i també hem dedicat un espai a La ciutat dels cineastes, al món secret de Buñuel, i a les correspondències fílmiques, i hem celebrat la creativitat dels mestres de l’animació Starewitch, Svankmajer i els germans Quay. L’exposició Món TV ens va permetre analitzar l’impacte de la televisió com a fenomen cultural, i el 2006 vam celebrar els cinc anys d’ Xcèntric i vam editar un catàleg que reunia 45 pel·lícules imprescindibles del cinema experimental.

La fotografia ha estat un altre dels temes presents al CCCB des dels inicis. Recordem, per exemple, la mostra sobre Brangulí. Barcelona 1909-1945, acompanyada d’un dels catàlegs més venuts del nostre fons; la dedicada a Gisèle Freund (el catàleg de la qual està esgotat); Arissa. L’ombra i el fotògraf, 1922-1936; que reunia les fotografies de l’exposició que recuperava l’obra d’aquest fotògraf de Sant Andreu; o els diversos catàlegs editats amb motiu de les mostres sobre fotografia contemporània africana.

Els conflictes actuals no podrien ser aliens a un centre de cultura contemporània. Per això hem dedicat algunes exposicions a parlar de les Fronteres o del desastre de Txernòbil (una mostra celebrada per commemorar el 20è aniversari de la catàstrofe); hem reflexionat sobre la guerra, sobre què significa viure la postguerra i sobre si és possible aventurar un futur per a les guerres (En guerra, 2004); vam dedicar una mostra a l’art i el poder en l’Europa dels dictadors, i el 2007 ens vam aturar en el racisme i l’apartheid en una exposició que duia per títol Apartheid. El mirall sud-africà. També la transició ha estat protagonista al CCCB, amb una exposició on donàvem veu a persones que havien viscut aquest procés des d’una perspectiva no històrica; i a Desaparecidos vam poder mostrar les imatges de Gervasio Sánchez sobre els desapareguts en els conflictes bèl·lics.

Finalment, la cultura popular també ha estat protagonista al CCCB des de diverses vessants: hem parlat de la cultura porqueria i dels Quinquis dels 80, de la propaganda de guerra i d’un cotxe mític, el Pegaso Z-102, i hem recuperat la memòria del Paral·lel.

Tot això, i molt més, es pot recuperar a l’Arxiu CCCB, on s’hi troben més de 10.000 referències audiovisuals (entrevistes, debats, festivals, reportatges d’exposicions, etc.) i on també es poden consultar els 120 catàlegs que formen part del fons del CCCB.

Txernòbil, 25 anys. Fukushima, 50 dies

abril 28th, 2011 No Comments

Quan el CCCB va presentar, l’any 2006, l’exposició «Hi havia una vegada Txernòbil», ningú no podia pensar que cinc anys després, un tsunami, al Japó, provocaria un altre gravíssim accident nuclear que esborraria la inapreciable i subtil diferència entre calamitat i catàstrofe.

Perquè Txernòbil va ser una calamitat, un tràgic accident provocat per l’actuació de l’home. Tot allò que se suposa que ha d’envoltar una central nuclear (seguretat, protecció, capacitat de reacció, etc.) va fallar estrepitosament. Al cap de 25 anys estem veient que les conseqüències perduren molt més del que mai hauríem gosat imaginar.

Fa cinquanta dies el Japó va viure ―i des de llavors n’està patint les seqüeles tràgiques― una catàstrofe natural (terratrèmol + tsunami), que va tenir com a conseqüència una nova calamitat a la central nuclear de Fukushima.

En el catàleg editat a propòsit de l’exposició sobre Txernòbil, Josep Ramoneda deia que la història d’aquella ciutat era «plena d’experiències personals punyents: gent obligada a desplaçar-se que va viure a la vegada l’esfondrament de la seva pàtria i la destrucció del seu medi natural i familiar; gent que ho va perdre tot; gent que ja no es va sentir capaç de moure’s i va optar per una espècie de clandestinitat en l’univers de la contaminació.» En els aspectes més humans i materials, la història que es va començar a escriure al voltant de la central de Fukushima el dia 11 de març de 2011 serà molt semblant a la de la ciutat ucraïnesa.

Txernòbil va posar d’evidència les conseqüències calamitoses d’una central nuclear que no reunia les mínimes condicions. Fukushima ha posat d’evidència que no hi ha condicions que valguin davant l’aliança tràgica d’una calamitat i una catàstrofe.

Com si es tractés d’un eco a la memòria del CCCB i també un petit gest d’homenatge al patiment generat a Txernòbil el 1985 i a Fukushima el 2011, aquests dies es poden veure a La Fatarella, ben a prop de la Central d’Ascó, algunes de les fotografies que es van exposar al Centre ara fa cinc anys.

A l’ARXIU CCCB podeu consultar la següent documentació i materials sobre Txernòbil:

Les hores detingudes. Crònica dels herois de Txernòbil (18/05/2006) amb Aleksander Zelentsov i Georgy Lepin, modera Pilar Bonet

. Video: Aleksander Zelentsov (rus) ,Georgy Lepin (rus), Pilar Bonet (castellà).

. Reportatge fotogràfic de la sessió

Retorn de Txernòbil (07/10/2006), amb Jean Pierre Dupuy

. Video: Josep Ramoneda  (introducció català) Jean Pierre Dupuy (anglès amb traducció consecutiva en català)

. Reportatge fotogràfic de la sessió

1