Quarta píndola informativa a propòsit de l’Emergència! 15:
Els grups i projectes que passen per aquest festival, dedicat a les veus emergents del que en un dia es va dir ‘música alternativa’, cerquen una personalitat pròpia. Un espai idiosincràtic en el qual es puguin expressar sota el prisma dels molt variats estils que defineixen el que s’anomena ‘indie’. Sigui el que sigui aquesta etiqueta, el 2015 sembla estar ple d’una nostàlgia del tot inofensiva.
A Hi Corea! no hi ha ni una mica d’enyorança, però sí apunts del pop d’altres èpoques. La mateixa llum que va il·luminar el camí de Syd Barret i The Free Design als 60; el del col·lectiu Elephant 6, als 90; a The Beta Band en el canvi de segle; i a totes les derivacions vis experimental del pop recente: Animal Collective, Deerhunter, Woods, Temples… Les comparacions no importen, perquè HI Corea! les evita amb una proposta seriosa, amb imaginatives bases sintètiques, línies de baix elaboradíssimes i passió sincera. Una sorpresa que no ho és tant, doncs sembla que a Andalusia la creativitat musical no decau mai.
Parla Clarisa Guerra, que s’ocupa de les veus, els ritmes i els arranjaments a Hi Corea!:
Com i quan es posa en marxa el grup?
En Carlos, en Berni i jo som amics des de fa molts anys, de quan ells tenien altres projectes musicals (Bombones –power pop—i Neorama –rock en espanyol-). Quan aquests projectes van acabar, en Berni i en Carlos van començar a quedar i a posar en comú algunes idees que tenien en mode acústic, fins que un temps després m’hi vaig incorporar i vam acabar de donar forma al què ara és Hi Corea!, afegint algunes dosis de psicodèlia amb algunes boniques harmonies i mantres de guitarres sorolloses.
Va ser un any molt intens que va culminar en la gravació del nostre primer EP, que tenia quatre temes: Odd Nature. El vam gravar a “la mina” de Raúl Pérez (productor de Pony Bravo). I tot i que el nucli som nosaltres tres, vam comptar amb la imprescindible col·laboració de Pepe Benítez a la bateria i Isidro Lucuiz al baix, per donar forma als directes.
Primera referència
Odd Nature són les dues primeres cares d’un projecte dinàmic, en el qual anem plasmant experiències i influències per anar expandint les fronteres de Hi Corea!, i la veritat és que estem molt contents amb la bona acollida que ha tingut (Millor banda demoscòpica per Mondo Sonoro sur, segona millor banda emergent a Disco Grande, finalistes a Desencaja Monkey Week…). De totes maneres, encara no hem fet gaires concerts i tenim la sensació que tot està encara per venir. De fet, estem immersos en la composició del que serà el nostre proper EP, Even nature, i que suposarà la prolongació del primer, com si fossin les cares C i D del mateix LP.
I perquè un altre LP en comptes d’un disc? Bé, doncs ens vam decantar pel format EP perquè creiem que és quelcom més adequat en els temps que corren. No estem dient que mai farem un disc, però en principi pensem que avui en dia es difícil escoltar 12 cançons completes del mateix grup, més encara si ets un desconegut. L’EP ens permet treure novetats en format físic sense haver d’esperar dos anys. Això sí, cuidem l’edició i els detalls com si fos un LP.
Escolta aquí ‘Odd Nature’
L’origen del nom:
Respecte al nom, que és una cosa que sempre ens pregunten, ve de llarg, de quan en Berni i jo érem parella i rèiem amb títols absurds de possibles grups. Pels meus trets “asiàtics” va sorgir “Corea de l’Est” com un lloc en l’imaginari, entre dos mons antagònics en el món real… i d’allà va evolucionar a l’actual Hi Corea!. A més, ens agradava Corea com a concepte paradoxal que pot ser una cosa i a la vegada la contrària, o fins i tot, si ho penses, Corea com a tal no existeix. Ens agradava també Corea C (i no amb K, que seria en anglès), per “corejar”, ja que per a nosaltres són molt importants les harmonies vocals, quelcom en què invertim molt de temps per a què siguin boniques i originals.
De què parlen les vostres cançons?
Respecte a les lletres: Bill està basada en el sargantana d’ Alícia al país de les meravelles, és un personatge que representa una persona sobreexplotada però que en el fons tots aprecien. The cave és aquell lloc en el qual t’amagues quan el que t’envolta sembla un caos… Pot ser un altre lloc o un estat mental; en qualsevol cas, per a tu funciona com aïllant contra les tonteries i les misèries delmñon, mentre la resta sembla que segueix indiferent amb la seva vida… Sacred Place és la història d’una mena de líder espiritual, una noia que aconsegueix ensarronar tothom i que la segueixin, feliços, a un lloc sagrat on tenen lloc tot tipus de rituals ombrívols i estranys. I, per últim, White city representa la porta que es creua en determinats moments d’èxtasi.
Cinc temes, cinc, a manera de “mostra” i influència:
The Mamas & the Papas - I call your name
Deerhunter – Rainwater cassette exchange
Woods – Blood dries darker
Pink Floyd with Syd Barret – Interstellar overdrive
The New Pornographers – Myriad harbour
Intercanvi d’emails entre @JaimeCasasB i la periodista/música Clarisa Guerra.
Hi Corea! actuaran a l’escenari Auditori dins la 7a edició del festival Emergència!
Encara recordu quan en Berni va pasar per Barbera del valles,quin home mes gran i res a dir d’uns del grups musicals que mes escolto hem podría tirar hores.
Felicitacions per l’autor de l’article,una pasada
Una abraçada forta i mes entrevistes com aquesta!
Salut!!