John Cage reverbera a Barcelona

octubre 10th, 2012 No Comments

L’Oquestra del Caos presenta al CCCB CageMixTuring, un concert d’homenatge al compositor nord-americà

El jovenet de quinze anys que ja el 1927 clamava pel silenci i la fi de l’activitat econòmica dels Estats Units de Nord-amèrica, aquell que als trenta, segons el Chicago Daily News, deia música del que la gent diria soroll i que amb l’estrena de 4’ 33’’ mostrava el 1952 la inexistència del silenci, va visitar Barcelona per darrera vegada poc abans de morir. Presentava Essay, una gran instal·lació basada en El Deure de la Desobediència Civil de Henry David Thoreau. Enguany, diverses institucions públiques i privades de la ciutat reten homenatge a John Cage amb motiu del centenari del seu naixement.

John Cage en una actuació l’any 1971.Foto: Cunningham Dance Foundation archive

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona dóna suport a l’activitat CageMixTuring, una proposta de l’Irish Circus Live Electronics Ensemble per a la programació del ZeppelinExpandit2012. Consideren que Cage no hauria arribat a les seves concepcions radicals en una època diferent de la que va viure. Una vintena d’anys abans que concebés les seves propostes revolucionàries, un altre huracà de realitat havia posat en qüestió els fonaments de la física i la matemàtica. Si Werner Karl Heisenberg havia mostrat el 1927 que la indeterminació és una característica fonamental del món quàntic, el 1931 Kurt Gödel havia arribat a provar formalment que no hi ha manera rigorosa de demostrar totes les veritats matemàtiques. Cinc anys després, Alan Mathison Turing, que va néixer el mateix any que Cage, va descobrir la idea de no computabilitat i va contribuir, així, en la precisió del concepte d’algorisme, eina conceptual essencial que John Cage va emprar per a la generació de comportaments musicals atzarosos en totes les seves obres des del 1951.

L’Irish Circus Live Electronics Ensemble és un grup de creadors sonors especialitzats en l’obra electrònica de John Cage, integrat per artistes sonors que viuen i treballen a Barcelona. Són Lina Bautista (Bogotà), Beatriz Carrillo (Santiago de Xile), Alex Geel (Santiago de Xile), Laura Llaneli (Barcelona), Ana Paula Santana (Ciutat de Mèxic), Pía Sommer (Santiago de Xile) i Renato Souza (São Paulo). CageMixTuring, que tindrà lloc el dia 19 d’octubre al CCCB, proposa una escolta multifocal, formada per fragments memorables de l’obra d’aquest autor, gestionada per un algorisme i expandida als disset altaveus del dispositiu d’espacialització de so de l’Orquestra del Caos.

Si el MACBA dedica a John Cage una secció del seu web i la Virreina presenta Imatges del silenci, una exposició on Emanuel Pimenta reflexiona sobre la seva relació amb el creador de Fontana Mix, Ars Santa Mònica, la Fundació Antoni Tàpies i l’Institut d’Estudis Nord-americans organitzen i produeixen John Cage: Sons en llibertat, concebut i coordinat per Carmen Pardo i Lluís Nacenta, on també col·laboren Catalunya Ràdio, la Universitat de Barcelona, BCN 216 i l’Orquestra del Caos. Entre els dies 8 i 11 d’octubre tindran lloc conferències i concerts a Ars Santa Mònica i a l’Institut d’Estudis Nord-americans. James Pritchett i Carme Pardo reflexionaran sobre les peces silencioses de Cage i el sentit de la llibertat dels sons en la seva obra. Lluïsa Espigolé interpretarà les Sonates i interludis per a piano preparat, Inés Borràs i Carles Santos, les Vexaxions d’Erik Satie, l’Orquestra del Caos, una versió per a disset altaveus del Roaratorio: An Irsish circus on Finnegans Wake i Alfredo Costa Monteiro, Ferran Fages, Juan Matos Capote, Lali Barrière i Nuno Rebelo, Cartridge Music, per a objectes i electrònica.

A final d’any, el dia 19 de desembre, en el context de les activitats proposades per Carme Pardo i Lluís Nacenta per a la celebració del centenari del naixement de John Cage, l’Orquestra del Caos i el Màster en Arts Visuals de la Universitat de Barcelona clouran la programació amb un concert que inclourà l’Imaginari Landscape IV per a 12 receptors de ràdio i 24 intèrprets i altres obres de música electrònica en viu, totes compostes per John Cage. L’acte, que tindrà lloc al Paranimf de la Universitat de Barcelona, serà presentat per Lourdes Cirlot, vicerectora d’Arts, Cultura i Patrimoni, i Carme Pardo.

El menú “Fast Films” de l’Arxiu Xcèntric

octubre 9th, 2012 No Comments

Per tal de facilitar-vos l’accés a les obres que formen part de l’Arxiu Xcèntric, hem preparat uns itineraris guiats per les pel·lícules de l’arxiu. Els “menús” de l’Arxiu Xcèntric permeten accedir fàcilment a una selecció dels nostres títols.

Si aquest estiu us proposàvem un llistat d’obres refrescants per fer front a les temperatures de l’estiu, per la tardor us suggerim el “Menú Fast Films” perquè descobriu l’arxiu amb molt poc de temps. Tot i que no ens agraden les presses, la selecció “Fast Films” està pensada per introduir-vos a l’Arxiu Xcèntric amb només 10 minuts, el temps que perdeu (o guanyeu) mentre espereu a un amic o  feu cua per entrar a una exposició o un festival.

El menú “Fast Films” inclou obres de cinema que ronden el minut de durada (fins i tot hi ha peces de 13 segons!). Nosaltres us proposem, però vosaltres elegiu què voleu veure entre els més de 700 títols que posem a la vostra disposició lliurement i gratuïtament de dimarts a diumenge (11h a 20h) a la planta -1 del CCCB.

MENÚ FAST FILMS

Peces curtes i saboroses per als que no tenen temps en la  reentré tardorenca.

[Durada total: 10 minuts]

Ritme (Rhythm, Len Lye, 1957, 1 min)

Crit (Shout, Yoko Ono, 1966, sense so, 2 min 13 seg)

Observadors d’estels (Sternenschauer, Matthias Müller, 1994, 1 min 6 seg)

Catàleg de Sears 1-3 (Sears Catalogue 1-3, Paul Sharits, 1965, sense so, 42 seg)

Història d’una cadira (final alternatiu) (A Chairy Tale, Norman McLaren, 1957, 1 min)

Música nocturna (Night Music, Stan Brakhage, 1986, sense so, 31 seg)

Cercles (Kreise, Oskar Fischinger, 1933, 1 min 47 seg)

Gràcies, ha estat un plaer (Danke, es hat mich sehr gefreut, Mara Mattuschka, 1987, 1 min 39 seg)

La fada malvada (The Evil Faerie, George Landow, 1966, 16 seg)

42/83 Cap pel·lícula (42/83 No Film, Kurt Kren, 1983, 14 seg)

Moments E!2012- 2ª part: Las Buenas Noches i Mursego

octubre 8th, 2012 No Comments

Aquesta setmana recordem les actuacions de Las Buenas noches, grup sevillà que compta entre els seus components amb el dibuixant Miguel Brieva i el videoartista Daniel Cuberta; i de la basca Maite Arroitajauregi també coneguda com Mursego.

Tots els vídeos de l’Emergència!2012 al Canal Vimeo Emergència!


Article relacionat:

Moments E!2012 – 1a part

Cicatrius de ciment

octubre 5th, 2012 2 Comments

Tal com ha escrit la periodista Clara Blanchar (vegeu ‘Cicatrices de Ladrillo’ a El País Semanal, 07/10/2012), les cicatrius de ciment són els testimonis muts de l’ús i l’abús immobiliari del territori a Espanya. Un nou paisatge fet d’urbanitzacions a mig construir, sense acabar, abandonades: una topografia del lucre.

Sabíem i coneixíem les dades del consum de sòl a Espanya resultat de la urbanització abusiva del territori, sobretot pel que fa a les costes. Els treballs de Greenpeace ‘Destrucción a toda costa’ i les publicacions de l’Observatorio de la Sostenibilidad en España (OSE) ens havien mostrat fa temps la destrucció dels paisatges que la urbanització desaforada havia causat al voltant de les grans ciutats.

El que no sabíem és que aquesta cartografia del ciment abastava també territoris impensables, com ara pobles petits i territoris d’interior on el procés d’urbanització s’havia mantingut tradicionalment lluny de les coordenades físiques d’allò que encara continuem anomenant ‘camp’.

Havíem parlat molt d’urbanalització, d’ocupació extensiva dels territoris o d’insostenibilitat; i ens havíem adonat de com la construcció sense treva del territori agrícola o natural anava degradant els paisatges a força de repetir i clonar arreu les mateixes ciutats de vacances, els mateixos reguitzells de rotondes i les mateixes trinxes de casetes adossades amb garatge i jardí igualment idèntics.

El que no sabíem és que una part important d’aquesta urbanització no només no estava habitada per ningú sinó que havia quedat (literalment) inacabada, escapçada per l’esclat de la bombolla immobiliària. Una munió de paisatges ‘en espera’ que la natura torna avui a conquerir de manera inexorable.

Tot això és el que ens ofereix, de manera clara i sense embuts, el llibre de Julia Schulz-Dornburg Ruinas modernas: una topografía de lucro (Àmbit, 2012).

Durant més de dos anys, aquesta arquitecte i fotògrafa ha documentat el procés d’abandonament en què es troba una part ben significativa de la urbanització especulativa construïda a Espanya.

Fotografia del projecte “Ruinas modernas, una topografía de lucro” de Julia Schulz-Dornburg

Les seves fotografies i, sobretot, el seu mètode documental, ens ofereixen una panoràmica esfereïdora del que el paisatge ha estat per una part de la societat espanyola durant les últimes dues dècades: poc més que un fons d’imatge sobre el qual s’anava col·locant, totxo a totxo, vorera a vorera, la silueta d’una urbanització sense sentit però amb raó. Aquella raó que deriva de l’especulació més extrema, la que ha anat construint el territori tot i ser conscient que ningú no l’habitaria després.

Això, i no una altra cosa, és el que traspuen les imatges crues, neutres però fidels a la realitat, que la mirada fotogràfica de Julia Schulz-Dornburg ha capturat al llarg de la seva meticulosa recerca.

La fredor de l’acta notarial i el calfred del testament recent es donen així la mà quan apreciem en aquestes instantànies l’herència nefasta que la urbanització descarnada del territori ens deixa com a peatge per a les generacions actuals i futures.

Amb l’ànim de debatre sobre aquestes qüestions i de donar a conèixer de la millor manera el treball de l’autora, el CCCB, juntament amb l’editorial Àmbit que publica el volum, ha organitzat la primera presentació d’aquest treball el proper divendres 19 d’octubre a les 19:30h.

L’obra, que he tingut el plaer de prologar, és la segona publicació de la col·lecció de llibres ‘Paraula i Paisatge’ i ha comptat amb les col·laboracions d’autors com Pedro Azara, Rafael Argullol, Oriol Nel·lo o Jordi Puntí, alguns dels quals acompanyaran l’autora en la presentació del llibre i el debat posterior.

Soy Cámara, el programa coproduït pel CCCB i TVE, torna a La 2

octubre 1st, 2012 1 Comment

L’últim divendres de setembre es va emetre el capítol Europa-Ciudad, un programa d’actualitat després de la manifestació «25S – Envolta el Congrés», que contesta la pregunta: els nostres espais continuen sent un lloc de reivindicació democràtica? Sembla que quan no tinguem cases, només ens quedaran les places, i també cal defensar-les. Està muntat a partir de les obres guanyadores del premi Public Space, entre les quals s’esmenten les biblioteques com a fogueres de cultura en cada barri. En el capítol s’inclouen opinions de  Richard Sennett, Josep Llinàs, Oriol Bohigas, Solà-Morales, Elías Torres o Javier Pérez Andújar.

El proper divendres 5 d’octubre s’emet el nou Soy Cámara dirigit per Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita, en el qual he participat com a documentalista i productora audiovisual. De nou, gràcies pels ensenyaments!

El vuitè capítol de la tercera temporada parteix de l’exposició de Martin Parr, s’embranca al costat de Little Britain, Look around you, Rossellini, Pompidou, Louvre, CCCB, MACBA, museus, turisme, col·leccions, postals, youtubes i objectes per arribar al tema de la memòria i l’arxiu. Ja tractats en altres capítols però aquesta vegada vistos des d’una altra perspectiva: la pulsió incontrolable d’aplegar i col·leccionar el món, posseir-lo capturant imatges, records i trossets de realitat.

De l’àlbum personal al museu d’art per reflectir una mateixa obsessió: definir-se a través de captures i fetitxes, moments congelats i conquestes representades a través d’imatges i objectes. Si al principi aquestes aventures eren cosa de pocs, avui viatjar, col·leccionar i exposar és cosa de tothom, i el relat és mainstream. Aquest capítol compta amb la participació de Martin Parr, Manuel Delgado, Bernard Stiegler, Carles Guerra, Jorge Luis Marzo i El Roto, entre altres pensadors del segle xxi. I el mateix equip hem treballat dur per tenir enllestit el capítol de novembre que s’emetrà el 2 de novembre. De moment, el contingut és secret.

RESERVA’T LES DATES D’EMISSIÓ DE SOY CÁMARA A LA 2 DE TVE:

>> SC_COL·LECCIONS: DIVENDRES, 5 D’OCTUBRE A LES 19.30 H

>> SC_SECRET: DIVENDRES, 2 DE NOVEMBRE, A LES 19,30 H

>> SC_FOTOPERIODISMES: DIVENDRES, 21 DE DESEMBRE A LES 19.30 H