L’Oquestra del Caos presenta al CCCB CageMixTuring, un concert d’homenatge al compositor nord-americà
El jovenet de quinze anys que ja el 1927 clamava pel silenci i la fi de l’activitat econòmica dels Estats Units de Nord-amèrica, aquell que als trenta, segons el Chicago Daily News, deia música del que la gent diria soroll i que amb l’estrena de 4’ 33’’ mostrava el 1952 la inexistència del silenci, va visitar Barcelona per darrera vegada poc abans de morir. Presentava Essay, una gran instal·lació basada en El Deure de la Desobediència Civil de Henry David Thoreau. Enguany, diverses institucions públiques i privades de la ciutat reten homenatge a John Cage amb motiu del centenari del seu naixement.
John Cage en una actuació l’any 1971.Foto: Cunningham Dance Foundation archive
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona dóna suport a l’activitat CageMixTuring, una proposta de l’Irish Circus Live Electronics Ensemble per a la programació del ZeppelinExpandit2012. Consideren que Cage no hauria arribat a les seves concepcions radicals en una època diferent de la que va viure. Una vintena d’anys abans que concebés les seves propostes revolucionàries, un altre huracà de realitat havia posat en qüestió els fonaments de la física i la matemàtica. Si Werner Karl Heisenberg havia mostrat el 1927 que la indeterminació és una característica fonamental del món quàntic, el 1931 Kurt Gödel havia arribat a provar formalment que no hi ha manera rigorosa de demostrar totes les veritats matemàtiques. Cinc anys després, Alan Mathison Turing, que va néixer el mateix any que Cage, va descobrir la idea de no computabilitat i va contribuir, així, en la precisió del concepte d’algorisme, eina conceptual essencial que John Cage va emprar per a la generació de comportaments musicals atzarosos en totes les seves obres des del 1951.
L’Irish Circus Live Electronics Ensemble és un grup de creadors sonors especialitzats en l’obra electrònica de John Cage, integrat per artistes sonors que viuen i treballen a Barcelona. Són Lina Bautista (Bogotà), Beatriz Carrillo (Santiago de Xile), Alex Geel (Santiago de Xile), Laura Llaneli (Barcelona), Ana Paula Santana (Ciutat de Mèxic), Pía Sommer (Santiago de Xile) i Renato Souza (São Paulo). CageMixTuring, que tindrà lloc el dia 19 d’octubre al CCCB, proposa una escolta multifocal, formada per fragments memorables de l’obra d’aquest autor, gestionada per un algorisme i expandida als disset altaveus del dispositiu d’espacialització de so de l’Orquestra del Caos.
Si el MACBA dedica a John Cage una secció del seu web i la Virreina presenta Imatges del silenci, una exposició on Emanuel Pimenta reflexiona sobre la seva relació amb el creador de Fontana Mix, Ars Santa Mònica, la Fundació Antoni Tàpies i l’Institut d’Estudis Nord-americans organitzen i produeixen John Cage: Sons en llibertat, concebut i coordinat per Carmen Pardo i Lluís Nacenta, on també col·laboren Catalunya Ràdio, la Universitat de Barcelona, BCN 216 i l’Orquestra del Caos. Entre els dies 8 i 11 d’octubre tindran lloc conferències i concerts a Ars Santa Mònica i a l’Institut d’Estudis Nord-americans. James Pritchett i Carme Pardo reflexionaran sobre les peces silencioses de Cage i el sentit de la llibertat dels sons en la seva obra. Lluïsa Espigolé interpretarà les Sonates i interludis per a piano preparat, Inés Borràs i Carles Santos, les Vexaxions d’Erik Satie, l’Orquestra del Caos, una versió per a disset altaveus del Roaratorio: An Irsish circus on Finnegans Wake i Alfredo Costa Monteiro, Ferran Fages, Juan Matos Capote, Lali Barrière i Nuno Rebelo, Cartridge Music, per a objectes i electrònica.
A final d’any, el dia 19 de desembre, en el context de les activitats proposades per Carme Pardo i Lluís Nacenta per a la celebració del centenari del naixement de John Cage, l’Orquestra del Caos i el Màster en Arts Visuals de la Universitat de Barcelona clouran la programació amb un concert que inclourà l’Imaginari Landscape IV per a 12 receptors de ràdio i 24 intèrprets i altres obres de música electrònica en viu, totes compostes per John Cage. L’acte, que tindrà lloc al Paranimf de la Universitat de Barcelona, serà presentat per Lourdes Cirlot, vicerectora d’Arts, Cultura i Patrimoni, i Carme Pardo.
Tal com ha escrit la periodista Clara Blanchar (vegeu ‘Cicatrices de Ladrillo’ a El País Semanal, 07/10/2012), les cicatrius de ciment són els testimonis muts de l’ús i l’abús immobiliari del territori a Espanya. Un nou paisatge fet d’urbanitzacions a mig construir, sense acabar, abandonades: una topografia del lucre.
