Aquesta setmana, Jaime Casas ha entrevistat un dels grups emergents més destacats de l’escena barcelonina, Pegasvs.
Pegasvs «Metronomic underground»
En Sergio i la Luciana són Pegasvs. Abans havien estat Amore. I alhora Thelemáticos. En Sergio va tocar a Anticonceptivas, la Luciana a Sibyl Vane. I si estirem el fil trobarem molts més projectes que són els mateixos que, com aquests, han donat forma a la comentada escena underground de Barcelona dels dos últims lustres.
Pegasvs és, sens dubte, un punt d’inflexió, una mirada enrere que resol dubtes sobre el present del pop amb intencions revisionistes. L’avançada «hypnagogica» –el pop americà que reprèn sons pretèrits que miraven al futur–, observen alguns: «Nosaltres no fem música pensant en etiquetes; de fet, fins ara no coneixíem l’existència d’aquest terme». Sigui com vulgui, la proposta de Pegasvs sí que es fixa, i molt, en els ritmes metronòmics, d’acceleració constant sense principi ni final, del rock alemany electrònic dels setanta i del proto-punk novaiorquès. «Sí que estem influïts per Silver Apples, a més de Krautrock, la música electrònica dels seixanta i setanta, i força coses actuals».
La Luciana i en Sergio han irromput sense fer soroll, però amb la ferma intenció de fer-ne («a finals de febrer Canadá publicarà el nostre primer disc –apunten–: un vinil de nou cançons amb disseny d’Elena Gallén»), amb temes penjats a la xarxa que perfilen idees brillants amb poca enganxada fins ara entre els grups locals. «Intentem comprimir una música en principi experimental i bruta dins d’un motlle pop», diuen.
La melodía del afilador, constant i gargotejada en un bucle melòdic, o la magnífica El final de la noche, un deliri psiquedèlic que recupera una altra vegada el so que va encunyar el duo alemany Neu amb Hallogallo, són dues proves irrefutables dels camins que pretenen recuperar. «Combinem ritmes de rock alemany dels setanta amb velles capses de ritme. El “motorik” és constant i sempre fa l’efecte d’avançar, per això ens agrada especialment», confessen.
Les ganes de donar forma a un discurs amb «trastos antics» els va dur a «provar una cosa diferent al que acostumàvem a fer». Per tant, «vam decidir canviar les guitarres pels magnetòfons i sintetitzadors, i així també canviar del tot el procés de creació».
Pegasvs, cara a cara, sense bateria ni guitarres, i amb trastos, vestiran de llarg la seva proposta inusual en un Emergència 2012 que sembla prendre el pols a totes les tendències que compten ara mateix. En Sergio i la Luciana, per la seva banda, esperen «sonar ben fort i que tant el públic com nosaltres ens ho passem bé». I no us oblideu de felicitar la interessada: «Celebrem l’aniversari de la Luciana», que coincideix amb la data del festival.
Tanquem aquesta entrevista amb el videoclip “El final de la noche” realitzat per la productora Canada tot recordant-vos que Pegasvs estaran actuant a l’escenari Hall de l’ E!2012.
