La nostra dependència energètica és total. A dia d’avui no podem desplaçar-nos de casa a la feina, cultivar un camp de patates o preparar el sopar sense energia. La societat occidental s’articula al voltant de l’energia, dels enginys i de les tecnologies que la utilitzen i que ens fan la vida més fàcil. De fet, els darrers vint anys hem consumit tanta energia com en els dos segles anteriors, i això ha provocat un canvi radical en els nostres hàbits i costums, amb nombroses implicacions humanístiques derivades. L’agricultura, el transport, la indústria o les comunicacions depenen del subministrament energètic, i també la nostra vida quotidiana: només cal veure com es col·lapsa la ciutat en patir un tall de subministrament elèctric, i la basarda que ens fa haver de passar un vespre sobrevivint gràcies a les espelmes (que, per cert, també són un recurs energètic).
A més l’accés recent a l’energia de milions de persones de països en desenvolupament –la Xina ja n’és el primer consumidor mundial– i la nostra existència cada vegada més hipertecnològica ens situen davant d’una gran paradoxa: el consum energètic creix com mai, mentre que alguns recursos energètics comencen a esgotar-se. Segons alguns científics el petroli ja hauria assolit l’índex màxim d’extracció –el pic de Hubbert – i a partir d’aquí s’iniciaria un declivi de la producció sense alternatives reals a aquest combustible. Com omplirem el dipòsit, si el petroli es torna escàs i prohibitiu? I com obtindrem els plàstics, l’asfalt o els seus milers de productes derivats? La mateixa incertesa plana entre les energies renovables, que encara no són una alternativa real als combustibles fòssils, i també genera dubtes l’energia nuclear, novament en el punt de mira després del desastre de Fukushima.
El creixement imparable del consum també ha generat un debat de profunditat. Fins ara havíem associat el progrés econòmic al consum energètic, i és gràcies a l’energia consumida que som on som. Ara bé, podem desfer aquesta associació? Podem deslligar el nostre benestar del consum energètic? És possible una vida confortable consumint menys, tal com promouen els defensors del decreixement? En aquest debat la sostenibilitat és la qüestió cabdal: Podem continuar consumint al mateix ritme? És sostenible, la despesa actual de recursos energètics, o estem hipotecant el món de les generacions que vindran? Quin futur ens espera, si l’energia s’acaba? O anant encara més enllà i entrant en l’àmbit de la ciència ficció: en cas que les innovacions i el progrés tecnològic ens donessin energia il·limitada –la recerca de la fusió nuclear va en aquesta línia-, seria bo per la humanitat disposar d’un subministrament inesgotable? O el nostre esperit insaciable convertiria el Sàhara en un minigolf gegant i construiríem escales mecàniques per pujar a l’Himàlaia?
Totes aquestes preguntes i moltes d’altres s’intentaran respondre al cicle ‘Reptes energètics: present i futur’, la segona edició dels debats ICREA-CCCB, una col·laboració estable per donar a conèixer al gran públic els avenços i els reptes de la recerca d’alt nivell que es fa avui a Catalunya. El cicle de reflexions sobre producció i consum d’energia l’iniciarà César Ranero, professor de recerca de l’Institut de Ciències del Mar, que es preguntarà si el petroli té futur com a font d’energia o no (dimarts 26 de novembre). El seguirà Jeroen van den Bergh, professor de recerca a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), que parlarà dels reptes que planteja el creixement del consum energètic (dimarts 3 de desembre) i també Andreu Cabot, professor de recerca de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), que parlarà de com les innovacions tècniques poden donar solucions als reptes energètics (dimarts 10 de desembre). Per últim, clourà el cicle la catedràtica de la Universitat de Lleida (UdL) Luisa F. Cabeza, que es plantejarà si les energies renovables són realment una alternativa de futur (dijous 19 de desembre).
Contingut relacionat
