Posts Tagged ‘biologia’

Evolució i cultura: Conferència i entrevista a Jared Diamond

novembre 4th, 2013 No Comments

“El risc i el perill. Què podem aprendre de les societats tradicionals?” és el títol de la conferència que el biòleg, fisiòleg i biogeògraf Jared Diamond va pronunciar el passat 19 d’octubre al CCCB. Va ser en el marc del cicle de ponències “Evolució i cultura”, que reflexiona sobre l’íntima relació entre biologia i cultura en la definició de la identitat humana.

Presentat pel president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, Jared Diamond va proposar una aproximació a allò que podem aprendre dels costums, l’alimentació o les relacions socials en les cultures tradicionals. Més enllà de la seva idealització o de la seva marginació, Diamond va apuntar que les cultures tradicionals són una font molt valuosa per entendre la gran variabilitat d’eines culturals que els humans hem estat capaços de desenvolupar i va afegir que en la diversitat de les cultures humanes es troben les claus per al futur de la nostra espècie.

Per problemes tècnics, no vam poder enregistrar tota la conferència de Diamond, però hem recuperat el torn de preguntes que es va obrir al final de la intervenció. El vídeo està disponible en versió original en anglès i en versió traduïda al català.

D’altra banda, aprofitant la visita de Diamond al CCCB, vam fer-li la següent entrevista, en què parla de la relació recíproca entre evolució i cultura (una pràctica cultural pot provocar un canvi genètic i viceversa) i dels diferents ventalls de diversitat cultural que poden trobar-se a les societats tradicionals o a les modernes societats industrialitzades. Entre ambdós tipus de societat, sentencia Diamond, també divergeixen aspectes com l’estructura familiar (extensa o nuclear) i la relació amb les persones grans. De les societats africanes tradicionals, el biòleg destaca que són “materialment pobres, però socialment molt riques”.

Les conferències d’”Evolució i cultura” van continuar el 28 d’octubre amb la ponència “Nosaltres els africans: vuit coses per recordar sobre la diversitat humana” a càrrec del genetista Guido Barbujani. Les següents sessions del cicle seran “La selecció natural en humans: passat, present i futur” (4 de novembre), per part del biòleg Jaume Bertranpetit, i “Homo Sapiens: una espècie desconeguda?” (11 de novembre), impartida pel paleontòleg Juan-Luis Arsuaga. Trobareu tots els vídeos relacionats amb el cicle en aquest enllaç.

Jaume Bertranpetit: la selecció natural en humans

octubre 30th, 2013 No Comments

Jaume Bertranpetit oferirà la conferència “La selecció natural en humans: passat, present i futur” el proper dilluns, 4 de novembre, a les 19:30h al CCCB. Ho farà en el marc del cicle Evolució i cultura, que el CCCB organitza juntament amb B-Debate. Presentarà la conferència Montserrat Vendrell, directora general de Biocat.

Quan Darwin va explicar que la selecció natural era el motor de l’evolució, es produí una gran revolució en el pensament de la humanitat: es podia donar una explicació mecanicista, física, al mecanisme que explica l’evolució de les espècies. Per tant, no només es va poder entendre el procés de l’evolució de les espècies, sinó que se’n donaven les seves causes naturals, basant-se en la selecció natural. La visió naturalística, de lluita per la supervivència, de documentals de televisió, és la que ha imperat durant llarg temps.

Quina és la interpretació que tenim avui de la selecció natural quan hem après tanta biologia i, sobretot, hem après a desxifrar els genomes dels éssers vius? Què sabem de la selecció natural en l’era genòmica?

Jaume Bertranpetit

El més important, sens dubte, és que podem veure les empremtes deixades per la selecció natural quan ha actuat en una regió del genoma: podem veure que els diferents individus d’una població tenen menys variació de la que esperem en la majoria de gens per un fet ben simple: les variacions en aquestes regions del genoma produeixen anomalies en els portadors; això vol dir que les mutacions en els gens produeixen malaltia o, en altres termes, que hi ha selecció purificadora. Però la selecció natural, a més de l’aspecte conservador, és fonamental per entendre les innovacions, els canvis que estan a la base de noves adaptacions.

La selecció positiva o adaptativa és aquella que afavoreix els individus amb determinades característiques i les fa preeminents en les poblacions i les espècies. Les característiques que fan que cada espècie, cada població, tingui unes adaptacions concretes que les fan úniques, ben adaptades. Així tenim que la selecció natural està en la base per entendre totes les característiques novedoses de les espècies, totes les diferències remarcables que tenen les espècies o les poblacions i que es donen en la immensitat de les adaptacions, que estan no només en les espècies o poblacions d’animals o plantes que ens meravellen, sinó que estan també en nosaltres.

L’ésser humà, com a espècie diferenciada d’altres, implica no només una història. Més enllà de les formes fòssils dels nostres avantpassats ens podem preguntar quines són les singularitats biològiques humanes i com el coneixement del genoma ens ajuda a entendre-ho. En el fons, la pregunta interessant és: què fa humà a un humà? O dit en altres termes: quines són les característiques humanes que ens diferencien d’altres espècies properes (per exemple, el ximpanzé) i  podem saber que són fruit d’adaptacions i per tant que han estat sotmeses a selecció natural adaptativa? Podem parlar de les bases biològiques del “fet humà”?

Anant més enllà, ens podem plantejar si hi ha adaptacions que podem veure com a trets diferencials entre les poblacions humanes. Aquí, les eines genòmiques ens han permès veure com característiques ben diferents entre grups humans són fruit de la selecció natural: la pigmentació, la resistència a malalties infeccioses, l’adaptació a l’altitud. I els casos són ben clars i interessants.

Quan entendre l’adaptació ens porta a caràcters complexos, que depenen de molts gens i de la interacció amb l’ambient, la biologia actual es troba amb dificultats explicatives: coneixem encara poc de com el fenotip i el genotip estan relacionats i les adaptacions en caràcters complexos estan explorant la complexitat de les interaccions entre molts i complexos elements.

Entenem bé els principis bàsics de la selecció natural; entenem com llegir les seves empremtes en el genoma i la rellevància de la seu impacte funcional; coneixem els principis bàsics dels resultats de l’exploració dels genomes; i s’obre davant nostre la gran explicació causal de la nostra mateixa naturalesa i unicitat, com a espècie i com a població.

Jared Diamond: Què podem aprendre de les societats tradicionals?

octubre 8th, 2013 3 Comments

Frontera tribal a Nova Guinea
© Michael Clark Rockefeller

Les conductes tribals han determinat la nostra cultura i el nostre comportament des que som Homo sapiens. Quan apareix l’agricultura al Pròxim Orient fa onze mil anys, les coses comencen a canviar molt lentament, però no és fins als darrers segles que es consolida el model de vida moderna actual, amb eines i màquines, escriptura, diners, estats, lleis i els beneficis i inconvenients que en deriven. De fet, aquest «món modern» industrial no és hegemònic: tot i que bona part del planeta va adoptar durant el segle XX el model sorgit a l’Europa Occidental, encara ara hi ha racons remots on la gent s’organitza en tribus i es comporta com ho ha fet durant mil·lennis, conservant intactes moltes característiques de la vida dels nostres avantpassats i els estils de vida que vam deixar enrere no fa gaires anys.

Per escriure El mundo hasta ayer, ¿Qué podemos aprender de las sociedades tradicionales? (Debate, 2013), el biòleg i premi Pulitzer Jared Diamond ha buscat aquestes tribus i n’ha estudiat les conductes i els hàbits, sovint a base de conviure-hi in situ durant llargues temporades. Aquest coneixement de primera mà li ha permès traçar els interessants paral·lelismes i les divergències entre les societats tribals i el model occidental dels quals parlarà el proper 19 d’octubre al CCCB. Al llibre, Diamond analitza la resolució de conflictes (des de la violència ocasional fins a les guerres), la manera com criem els nostres fills, el tractament dels ancians, l’alimentació o les malalties d’ambdós models socials. De les seves observacions en aquests i molts més àmbits n’extreu una conclusió inicial reveladora: són molt més diversos els comportaments de les trenta-nou tribus analitzades i els seus pocs milers de pobladors que no pas les conductes i les opcions que prenem els milers de milions de persones que vivim a les societats capitalistes.

Com és obvi, la mirada comparativa de Jared Diamond detecta molts àmbits en els quals el progrés tecnològic i social ens ha beneficiat: la nostra societat no assassina ni nadons ni ancians, com fan algunes de les societats tribals analitzades. Tampoc no patim períodes de fam ni hem d’estar constantment alerta davant la possibilitat de ser atacats per una tribu rival. El model occidental ens garanteix seguretat, confort i una existència més llarga: l’esperança de vida occidental duplica la de les tribus estudiades.

Un pare Aka i el seu fill, de la selva equatorial africana
© Bonnie Hewlett

Però no tot són beneficis, en el model industrial. Diamond detecta multitud d’aspectes en què les conductes tradicionals són més apropiades que el model occidental hegemònic, per exemple en la manera de tractar els nostres infants. Diamond defensa que l’educació aloparental d’algunes tribus, és a dir, el fet que la responsabilitat sobre les criatures recaigui en tots els adults i no només en els progenitors, és més beneficiosa que el model occidental, perquè crea nens més sociables, en haver rebut un ventall molt més gran d’influències i models de conducta. En aquesta línia, també destaca els beneficis que comporten els jocs cooperatius de la majoria de tribus en contraposició a l’egoisme i la competitivitat dels jocs de les societats capitalistes, i no se n’està de criticar l’aïllament i l’associabilitat que ha provocat la irrupció de les consoles de jocs a les nostres llars. Diamond també defensa que en lloc d’utilitzar cotxets per transportar els nadons, s’utilitzin bandoleres arrapades al cos com fan les societats tribals, basant-se en estudis que demostren que transportar-los en vertical i mirant endavant beneficia el desenvolupament neuromotor dels infants.

Tot i els beneficis innegables del món que hem construït, a El mundo hasta ayer, ¿Qué podemos aprender de las sociedades tradicionales? Jared Diamond ens emplaça a aturar-nos, a reflexionar, a mirar enrere per aprendre del nostre passat. A interrogar-nos, per exemple, sobre la nostra alimentació, que ens aboca a la diabetis, la hipertensió o l’obesitat, malalties que a les societats tradicionals no han existit mai. Sí, potser vivim en l’abundància, potser som rics materialment, però això ens compensa a escala social i emocional? De la mateixa manera que els ecologistes defensen el «decreixement», qui sap si els nostres hàbits i conductes també necessiten una «involució» urgent.

Qui és Jared Diamond?

Jared Diamond. Font: www.jareddiamond.org

Jared Diamond és biòleg i professor de Geografia i Ciències del medi a UCLA (Califòrnia). La seva passió per l’ecologia i l’observació dels ocells l’ha dut nombroses vegades a visitar Nova Guinea, on va conviure amb diverses de les tribus que analitza a El mundo hasta ayer, el llibre que inspira la conferència que farà al CCCB el proper dissabte 19 d’octubre. L’any 1998, Diamond va guanyar el premi Pulitzer de no-ficció per l’assaig Armas, gérmenes y acero, que combat l’eurocentrisme i la idea que els europeus van desenvolupar-se i expandir-se pel món per causes genètiques o per ser més intel·ligents i treballadors. Diamond demostra que els pobles que vivien prop del Creixent Fèrtil van poder desenvolupar l’agricultura i fer la revolució neolítica perquè comptaven amb un avantatge decisiu respecte a la resta, fruit de l’atzar històric: hi ha molt poques espècies de plantes silvestres i d’animals salvatges aptes per domesticar, i la casualitat va voler que la majoria es concentressin a l’antiga Mesopotàmia. També ha publicat Colapso, un extens estudi de les causes que han portat algunes civilitzacions (com els maies o les tribus de l’illa de Pasqua) a desaparèixer, amb la voluntat que la societat actual aprengui dels errors del passat.

El cicle Evolució i cultura

Els descobriments recents en els camps de la genètica i de la biologia evolutiva confirmen que hi ha una relació íntima entre la biologia i la cultura, i que el darwinisme actual planteja que l’evolució de l’espècie humana no sols té una base biològica, sinó també cultural. Què és natural i què adquirit, en les nostres conductes? Per aprofundir en aquestes reflexions, hem organitzat el cicle de conferències Evolució i cultura conjuntament amb el B-Debate Internacional Center for Scientific Debate Barcelona, que portaran al CCCB quatre ponents de referència mundial.

A més de Jared Diamond, que serà al CCCB el dissabte 19 d’octubre, també visitaran Barcelona el catedràtic de Genètica i de Genètica de les poblacions de la Universitat de Ferrara, Guido Barbujani, que el dilluns 28 d’octubre explicarà «Vuit coses per recordar sobre la diversitat humana». El dilluns 4 de novembre serà el catedràtic de Biologia de la UPF, Jaume Bertranpetit, qui parlarà de «Passat, present i futur de la selecció natural en humans», i tancarà el cicle el codirector de l’equip Atapuerca, Juan-Luis Arsuaga, que el dilluns 11 de novembre ens descobrirà aspectes desconeguts de l’Homo sapiens.

Podeu participar en el debat a través de Twitter amb el hashtag #EvolucióiCultura

Què és la vida? Recordant Lynn Margulis

novembre 24th, 2011 5 Comments

CCCB © Susanna Gellida, 2006

El passat dimarts 22 de novembre va morir la biòloga Lynn Margulis. Des del CCCB volem recordar la conferencia que va fer davant de més de 500 persones l’any 2006 sota el títol “Què és la vida?”. Professora de la Universitat de Massachussett a Amherst, Lynn Margulis va revolucionar el món de la biologia pels seus estudis sobre l’origen bacteriològic de la vida i, més específicament, per la seva teoria de la siombiogènesi, segons la qual en els orígens cel·lulars de la vida, la col·laboració i la simbiosi haurien estat més importants que la competició.  Amb aquesta teoria, Margulis va posar en qüestió el predomini de la teoria neodarwinista en l’evolució dels primers éssers vius. En la seva conferència al CCCB, Margulis va exposar les seves teories de manera lúcida, senzilla i no exempta de sentit de l’humor. De les seves paraules ens quedem amb una definició: “La vida és matèria sensible al seu medi ambient”.

A l’Arxiu CCCB podeu consultar la seva conferència i tots els materials relacionats.

1