Posts Tagged ‘cultura’

Un nou premi per al 20 aniversari

setembre 29th, 2014 No Comments

Quins gèneres i formats sobreviuran a la revolució digital i a la crisi econòmica? Quin tipus d’exposicions visitaran els natius digitals? Quines seran les pautes de consum cultural? Quins efectes provocarà l’excés d’informació i quines són les eines per crear un món intel·ligible? Evolucionaran els webs institucionals cap a portals de continguts? Quin és el futur dels arxius analògics i digitals? Quines alteracions sofrirà el concepte de “programació”?

Aquestes són algunes de les preguntes que les institucions culturals es plantegen i intenten resoldre avui dia. En un moment en què els escenaris i els públics canvien a gran velocitat, saber respondre a aquests reptes és un dels desafiaments dels espais culturals.

Per això, el CCCB ha creat el Premi Internacional a la Innovació Cultural, un projecte integrat en les accions del vintè aniversari i que s’ha desenvolupat  des del CCCBLab, el departament d’investigació i innovació en l’àmbit de la cultura del CCCB.

Per què un premi a la innovació cultural?

Des que el 2007 vam encunyar el terme I+C+i per definir les activitats que organitzava el departament, ens hem adonat que existeix una gran reserva de creativitat dins i fora de les institucions culturals. Bona part d’aquesta creativitat, sobretot la que es desenvolupa més enllà del nostre àmbit, no ens arriba o no acaba de desenvolupar-se, per això volíem que se sabés que estem aquí, que desitgem desenvolupar aquesta creativitat, que com a institució pública estem al servei dels ciutadans.

Quines són les línies de treball del Premi?

El premi serà biennal, i la idea és plantejar un tema en cada edició, que serveixi per reflexionar des de tots els punts de vista sobre aquest tema. Per la primera convocatòria es tractaran els públics, perquè aquest és un dels grans reptes de les institucions culturals per als propers anys. Volem saber com ha evolucionat el concepte “públic” en un moment en què les fronteres entre espai físic i virtual es dilueixen, quines són les necessitats d’aquests nous públics.

Qui s’hi pot presentar?

Qualsevol persona, grup o col·lectiu que vulgui respondre a aquestes preguntes i ofereixi un projecte de creació, producció i presentació de continguts culturals el format, tema o gestió del qual responguin de manera innovadora al tema plantejat.

Quins criteris de selecció s’hi aplicaran?

Com que es tracta d’un premi en innovació, la novetat i originalitat seran dos valors a tenir presents. Per suposat, també es valorarà el rigor conceptual i metodològic, així com la capacitat per oferir solucions aplicables. Un altre criteri del jurat serà la transversalitat de les accions i els mètodes: que el projecte incorpori en l’àmbit cultural processos i dinàmiques d’altres disciplines per enriquir les de les institucions culturals. Finalment, es valoraran les propostes orientades a reduir els buits existents en l’àmbit sociocultural i l’ús i cura de l’espai comunitari.

Aquests criteris serviran perquè el jurat pugui triar 10 projectes dels quals un resultarà guanyador del premi, valorat en 10.000 euros. El premi és internacional però busca solucions glocals als reptes que es plantegen les institucions en el futur més pròxim.

Un jurat d’abast internacional

També per aquest motiu, el jurat està format per experts del món de la cultura, el treball dels quals es desenvolupa en diferents àmbits. Són els següents:

. Nina Simon, directora del Museu d’Art i Història de Santa Cruz, és experta en processos participatius i va crear el 2006 el blog Museums 2.0, un dels primers en analitzar l’impacte de les eines digitals en els museus. A més, és autora del llibre The participatory museum, que incideix en el tema d’investigació d’aquesta primera edició del Premi.

. Marcos García és director del MediaLab Prado, un laboratori ciutadà de producció, investigació i difusió de projectes culturals i té una llarga experiència en processos participatius en institucions culturals.

. Conxa Rodà és la responsable d’estratègia digital del Museu Nacional d’Art de Catalunya i ha estat jurat de Museums and the Web  i MuseumNext, les dues trobades sobre museus 2.0 més importants del panorama actual.

. Johan Moerman és el director del Festival de Rotterdam i el responsable d’ Audiences Europe Network, la xarxa europea d’institucions que estudien els públics en el camp de la cultura.

. Mark Miller dirigeix Tate Collectives, un departament de la Tate Gallery de Londres que s’ocupa específicament del públic jove i que ha aconseguit implicar els adolescents en la programació del museu.

. Finalment, Juan Insua, com a responsable del departament CCCBLab, és el representant del CCCB en el jurat del premi, i té també una experiència de més de 20 anys en l’àmbit museístic, des del comissariat d’exposicions fins al desenvolupament de projectes innovadors, com Kosmopolis. La festa de la literatura amplificada, Now. Trobades en el present continu o el mateix I+C+i abans mencionat.

No voldríem acabar aquest article sense mencionar la imatge gràfica que acompanya el Premi, creada per l’estudi DesignbyAtlas, fundat per Astrid Stavro i Pablo Martín, guanyador enguany el Premi Nacional de Disseny. Astrid Stavro ha utilitzat la tipografia escheriana Utopia de Pete Rossi, per a transmetre la idea que defineix el premi: la innovació.

Tota la informació i les bases de la convocatòria del primer Premi Internacional a la Innovació Cultural està disponible en aquest web: http://www.innovationcccb.org/

L’agenda nadalenca del CCCB: propostes per gaudir de la cultura aquestes vacances

desembre 18th, 2013 No Comments

Preparant les vacances de Nadal? Si teniu ganes de cultura, us recomanem una sèrie de propostes per fer baixar l’escudella o desconnectar de l’ambient nadalenc visitant les nostres exposicions o gaudint d’un bon documental.

El CCCB obrirà portes aquestes festes en el seu horari habitual (de dimarts a diumenge i festius d’11 a 20 hores), excepte els dies 24, 26 i 31 de desembre i 5 i 6 de gener, que estarà obert d’11 a 15 hores, i el 25 de desembre, l’1 de gener i els dilluns no festius (23 i 30 de desembre), que romandrà tancat.

Històries de vida, amor i mort

Ja és tradició que el Departament d’Audiovisuals del CCCB programi projeccions gratuïtes per Nadal. Aquest any podreu veure tres documentals que tenen en comú un tema tan transcendental com el sentit de la vida i de la mort. Del 20 de desembre de 2013 al 4 de gener de 2014, l’Auditori del CCCB acollirà la projecció de: «Welcome to the world. Born poor, die poor», produït pel col·lectiu Why poverty?; «Constantin y Elena», protagonitzat per una parella de Romania que fa més de mig segle que estan junts, i «Saving 10.000: Winning a War on Suicide in Japan», en què el cineasta irlandès Rene Duignan es qüestiona les raons dels suïcidis massius al Japó. Cada film es podrà veure en dues dates diferents, a les 18.30 hores. Consulteu-ne els horaris i les dates aquí.

Drap-Art’13

Un altra cita cultural nadalenca imprescindible és el Drap-Art, Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya. Fins al 5 de gener, la sala -1 del CCCB acull l’exposició col·lectiva Drap-Art’13, amb obres dels artistes i dissenyadors H.A. Schult, Fabio De Minicis, Karol Bergeret i Eli Gras. En aquest període, a més, la programació del festival també preveu la intervenció «Trash Person» de H.A. Schult al Pati de les Dones i diverses activitats com ara tallers, performances, conferències i el Cinema del Medi Ambient. Del 3 al 5 de gener, Drap-Art organitza al hall del CCCB la Fira d’Art i Disseny Reciclat, en què artistes, dissenyadors i artesans presentaran treballs basats en criteris de sostenibilitat i responsabilitat. La fira s’ampliarà amb un circuit de mercats i intervencions en altres espais. Paral·lelament, Drap-Art també proposa sessions de DJ amb la cabina Psycotron AX del col·lectiu Starter.

Espriu. He mirat aquesta terra

Tot i que el concert «Geografia d’Espriu» (celebrat el passat 2 de desembre al Palau de la Música) va significar la culminació de l’Any Espriu, els actes de difusió de l’obra i la figura de l’escriptor català continuaran durant el primer trimestre del 2014. És el cas de l’exposició «Espriu. He mirat aquesta terra», que es podrà visitar fins al proper 24 de febrer.

Arxius CCCB i Xcèntric

Com durant les vacances d’estiu, els arxius CCCB i Xcèntric tampoc no tanquen per Nadal. Situat davant del C3Bar, l’Arxiu CCCB ofereix aquestes festes l’oportunitat de reviure la programació del centre, ja sigui mitjançant els ordinadors de consulta (que permeten accedir a més de nou mil referències digitals multimèdia) o bé fullejant el fons bibliogràfic de suport a les activitats organitzades. D’accés lliure i consulta gratuïta, l’espai compta amb servei gratuït de WiFi i diverses zones de lectura i treball.

L’Arxiu Xcèntric (a la planta -1 del CCCB) posa a disposició del públic més de set-centes obres que conformen l’únic arxiu europeu de consulta pública especialitzat en cinema experimental i documental creatiu. També d’entrada gratuïta i recentment ampliat amb noves incorporacions, les pel·lícules de l’Arxiu Xcèntric són, sobretot, curtmetratges d’artistes que han trobat en el cinema el seu mitjà d’expressió.

Consulteu també la programació familiar de la nostra agenda de Nadal.

Evolució i cultura: Conferència i entrevista a Jared Diamond

novembre 4th, 2013 No Comments

“El risc i el perill. Què podem aprendre de les societats tradicionals?” és el títol de la conferència que el biòleg, fisiòleg i biogeògraf Jared Diamond va pronunciar el passat 19 d’octubre al CCCB. Va ser en el marc del cicle de ponències “Evolució i cultura”, que reflexiona sobre l’íntima relació entre biologia i cultura en la definició de la identitat humana.

Presentat pel president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, Jared Diamond va proposar una aproximació a allò que podem aprendre dels costums, l’alimentació o les relacions socials en les cultures tradicionals. Més enllà de la seva idealització o de la seva marginació, Diamond va apuntar que les cultures tradicionals són una font molt valuosa per entendre la gran variabilitat d’eines culturals que els humans hem estat capaços de desenvolupar i va afegir que en la diversitat de les cultures humanes es troben les claus per al futur de la nostra espècie.

Per problemes tècnics, no vam poder enregistrar tota la conferència de Diamond, però hem recuperat el torn de preguntes que es va obrir al final de la intervenció. El vídeo està disponible en versió original en anglès i en versió traduïda al català.

D’altra banda, aprofitant la visita de Diamond al CCCB, vam fer-li la següent entrevista, en què parla de la relació recíproca entre evolució i cultura (una pràctica cultural pot provocar un canvi genètic i viceversa) i dels diferents ventalls de diversitat cultural que poden trobar-se a les societats tradicionals o a les modernes societats industrialitzades. Entre ambdós tipus de societat, sentencia Diamond, també divergeixen aspectes com l’estructura familiar (extensa o nuclear) i la relació amb les persones grans. De les societats africanes tradicionals, el biòleg destaca que són “materialment pobres, però socialment molt riques”.

Les conferències d’”Evolució i cultura” van continuar el 28 d’octubre amb la ponència “Nosaltres els africans: vuit coses per recordar sobre la diversitat humana” a càrrec del genetista Guido Barbujani. Les següents sessions del cicle seran “La selecció natural en humans: passat, present i futur” (4 de novembre), per part del biòleg Jaume Bertranpetit, i “Homo Sapiens: una espècie desconeguda?” (11 de novembre), impartida pel paleontòleg Juan-Luis Arsuaga. Trobareu tots els vídeos relacionats amb el cicle en aquest enllaç.

Guido Barbujani: “Tots som africans”

octubre 23rd, 2013 No Comments

D’acord amb el conegut genetista italià Guido Barbujani, la història evolutiva de la humanitat revela que “tots som africans”. De fet, si volguéssim conèixer un “veritable” europeu ens hauríem de remuntar a fa més de 30.000 anys, quan els últims neandertals es van extingir definitivament. Els nostres ancestres són un grup d’individus que habitava a l’Àfrica oriental i fa 60.000 anys es va estendre per tot el planeta, barrejant el seu ADN fins a produir el de la humanitat actual. La història del seu viatge des de l’Àfrica, de les grans migracions prehistòriques que varen poblar el planeta, està escrita al nostre codi genètic i contribueix a explicar, segons Barbujani, el què sabem avui sobre biodiversitat humana.

Guido Barbujani

D’alguna manera, afegeix Barbujani, ens assemblem molt a les tonyines i als talps. A les primeres perquè, igual que els humans, tenen un alt nivell de mobilitat geogràfica i això ha propiciat que durant mil·lennis hagin intercanviat gens amb individus de procedència molt diversa. Als segons perquè, com a espècie, hem estat capaços d’adaptar-nos a ambients molt diversos, des dels més càlids fins als més glaçats. Mobilitat, capacitat d’adaptació i mestissatge, les característiques del migrant, estan inscrites al nostre ADN. En una afirmació no mancada de provació, explica Barbujani que tots som immigrants africans, amb trets diversos però, tot i així, parents.

Aquesta gran mobilitat que ara anomenem globalització és un fenomen que data de fa milions d’anys i que ha modelat la nostra espècie tal com és ara. Els estudis sobre biodiversitat confirmen aquesta continuïtat i revelen intricades relacions biològiques entre els individus i les poblacions. Així, dos bosquimans que viuen a només alguns quilòmetres de distància a l’Àfrica poden estar situats als dos extrems de l’escala de variabilitat genètica mentre un asiàtic i un europeu poden compartir més trets genètics que dues persones d’un mateix continent o una mateixa població.

Quin és el pes de la genètica en la configuració de les nostres identitats? Què sabem avui de la nostra relació biològica amb altres individus i poblacions del món? Com pot això contribuir a entendre i curar malalties i millorar les nostres condicions de vida? El genetista Guido Barbujani oferirà algunes claus per conèixer més sobre la relació entre la genètica i la biodiversitat humana el proper dilluns 28 d’octubre, a les 19:30h al CCCB, presentat per Cristina Junyent. Ho farà en el marc del cicle “Evolució i cultura”, que el CCCB organitza amb B-Debate i va inaugurar el biòleg Jared Diamond amb una conferència sobre el risc i el perill en les societats tradicionals.

En el cicle “Evolució i cultura” també està prevista la participació del biòleg Jaume Bertranpetit (4 de novembre) i el paleontòleg Juan-Luis Arsuaga (11 de novembre). Al twitter, #EvolucióiCultura.

Jared Diamond: Què podem aprendre de les societats tradicionals?

octubre 8th, 2013 3 Comments

Frontera tribal a Nova Guinea
© Michael Clark Rockefeller

Les conductes tribals han determinat la nostra cultura i el nostre comportament des que som Homo sapiens. Quan apareix l’agricultura al Pròxim Orient fa onze mil anys, les coses comencen a canviar molt lentament, però no és fins als darrers segles que es consolida el model de vida moderna actual, amb eines i màquines, escriptura, diners, estats, lleis i els beneficis i inconvenients que en deriven. De fet, aquest «món modern» industrial no és hegemònic: tot i que bona part del planeta va adoptar durant el segle XX el model sorgit a l’Europa Occidental, encara ara hi ha racons remots on la gent s’organitza en tribus i es comporta com ho ha fet durant mil·lennis, conservant intactes moltes característiques de la vida dels nostres avantpassats i els estils de vida que vam deixar enrere no fa gaires anys.

Per escriure El mundo hasta ayer, ¿Qué podemos aprender de las sociedades tradicionales? (Debate, 2013), el biòleg i premi Pulitzer Jared Diamond ha buscat aquestes tribus i n’ha estudiat les conductes i els hàbits, sovint a base de conviure-hi in situ durant llargues temporades. Aquest coneixement de primera mà li ha permès traçar els interessants paral·lelismes i les divergències entre les societats tribals i el model occidental dels quals parlarà el proper 19 d’octubre al CCCB. Al llibre, Diamond analitza la resolució de conflictes (des de la violència ocasional fins a les guerres), la manera com criem els nostres fills, el tractament dels ancians, l’alimentació o les malalties d’ambdós models socials. De les seves observacions en aquests i molts més àmbits n’extreu una conclusió inicial reveladora: són molt més diversos els comportaments de les trenta-nou tribus analitzades i els seus pocs milers de pobladors que no pas les conductes i les opcions que prenem els milers de milions de persones que vivim a les societats capitalistes.

Com és obvi, la mirada comparativa de Jared Diamond detecta molts àmbits en els quals el progrés tecnològic i social ens ha beneficiat: la nostra societat no assassina ni nadons ni ancians, com fan algunes de les societats tribals analitzades. Tampoc no patim períodes de fam ni hem d’estar constantment alerta davant la possibilitat de ser atacats per una tribu rival. El model occidental ens garanteix seguretat, confort i una existència més llarga: l’esperança de vida occidental duplica la de les tribus estudiades.

Un pare Aka i el seu fill, de la selva equatorial africana
© Bonnie Hewlett

Però no tot són beneficis, en el model industrial. Diamond detecta multitud d’aspectes en què les conductes tradicionals són més apropiades que el model occidental hegemònic, per exemple en la manera de tractar els nostres infants. Diamond defensa que l’educació aloparental d’algunes tribus, és a dir, el fet que la responsabilitat sobre les criatures recaigui en tots els adults i no només en els progenitors, és més beneficiosa que el model occidental, perquè crea nens més sociables, en haver rebut un ventall molt més gran d’influències i models de conducta. En aquesta línia, també destaca els beneficis que comporten els jocs cooperatius de la majoria de tribus en contraposició a l’egoisme i la competitivitat dels jocs de les societats capitalistes, i no se n’està de criticar l’aïllament i l’associabilitat que ha provocat la irrupció de les consoles de jocs a les nostres llars. Diamond també defensa que en lloc d’utilitzar cotxets per transportar els nadons, s’utilitzin bandoleres arrapades al cos com fan les societats tribals, basant-se en estudis que demostren que transportar-los en vertical i mirant endavant beneficia el desenvolupament neuromotor dels infants.

Tot i els beneficis innegables del món que hem construït, a El mundo hasta ayer, ¿Qué podemos aprender de las sociedades tradicionales? Jared Diamond ens emplaça a aturar-nos, a reflexionar, a mirar enrere per aprendre del nostre passat. A interrogar-nos, per exemple, sobre la nostra alimentació, que ens aboca a la diabetis, la hipertensió o l’obesitat, malalties que a les societats tradicionals no han existit mai. Sí, potser vivim en l’abundància, potser som rics materialment, però això ens compensa a escala social i emocional? De la mateixa manera que els ecologistes defensen el «decreixement», qui sap si els nostres hàbits i conductes també necessiten una «involució» urgent.

Qui és Jared Diamond?

Jared Diamond. Font: www.jareddiamond.org

Jared Diamond és biòleg i professor de Geografia i Ciències del medi a UCLA (Califòrnia). La seva passió per l’ecologia i l’observació dels ocells l’ha dut nombroses vegades a visitar Nova Guinea, on va conviure amb diverses de les tribus que analitza a El mundo hasta ayer, el llibre que inspira la conferència que farà al CCCB el proper dissabte 19 d’octubre. L’any 1998, Diamond va guanyar el premi Pulitzer de no-ficció per l’assaig Armas, gérmenes y acero, que combat l’eurocentrisme i la idea que els europeus van desenvolupar-se i expandir-se pel món per causes genètiques o per ser més intel·ligents i treballadors. Diamond demostra que els pobles que vivien prop del Creixent Fèrtil van poder desenvolupar l’agricultura i fer la revolució neolítica perquè comptaven amb un avantatge decisiu respecte a la resta, fruit de l’atzar històric: hi ha molt poques espècies de plantes silvestres i d’animals salvatges aptes per domesticar, i la casualitat va voler que la majoria es concentressin a l’antiga Mesopotàmia. També ha publicat Colapso, un extens estudi de les causes que han portat algunes civilitzacions (com els maies o les tribus de l’illa de Pasqua) a desaparèixer, amb la voluntat que la societat actual aprengui dels errors del passat.

El cicle Evolució i cultura

Els descobriments recents en els camps de la genètica i de la biologia evolutiva confirmen que hi ha una relació íntima entre la biologia i la cultura, i que el darwinisme actual planteja que l’evolució de l’espècie humana no sols té una base biològica, sinó també cultural. Què és natural i què adquirit, en les nostres conductes? Per aprofundir en aquestes reflexions, hem organitzat el cicle de conferències Evolució i cultura conjuntament amb el B-Debate Internacional Center for Scientific Debate Barcelona, que portaran al CCCB quatre ponents de referència mundial.

A més de Jared Diamond, que serà al CCCB el dissabte 19 d’octubre, també visitaran Barcelona el catedràtic de Genètica i de Genètica de les poblacions de la Universitat de Ferrara, Guido Barbujani, que el dilluns 28 d’octubre explicarà «Vuit coses per recordar sobre la diversitat humana». El dilluns 4 de novembre serà el catedràtic de Biologia de la UPF, Jaume Bertranpetit, qui parlarà de «Passat, present i futur de la selecció natural en humans», i tancarà el cicle el codirector de l’equip Atapuerca, Juan-Luis Arsuaga, que el dilluns 11 de novembre ens descobrirà aspectes desconeguts de l’Homo sapiens.

Podeu participar en el debat a través de Twitter amb el hashtag #EvolucióiCultura