Posts Tagged ‘Bcnmp7’

Prescriptors musicals

març 4th, 2013 No Comments

Andy Votel – © Theophoto

Tothom té prescriptors. Fins i tot els mateixos prescriptors. Així ho parlàvem l’altre dia amb Carles Novellas, el periodista que dirigirà la taula rodona que reunirà Andy Votel, Brian Shimkovitz i Isaac Marcet. Tots tres tenen en comú una cosa, que han aconseguit fer de la seva opinió un gènere amb molt de valor. Asseure’ls a tots tres en una mateixa taula pot ser interessant pel contrapunt que pot suposar cadascuna de les seves intervencions. En el cas de l’Andy i d’en Brian, hi trobem el paper del prescriptor en el seu màxim exponent. Tots dos són apassionats de la música i han aconseguit fer del seu hobby una forma de vida. Han passat hores remenant discos polsosos en botigues i no-botigues d’arreu del món. Brian Shimkovitz té moltes històries per explicar arran dels seus viatges per Àfrica: interessat en un primer moment per l’escena hip hop de Ghana i posteriorment recopilant música de cassets africans que digitalitza i comparteix al seu blog Awesome Tapes From Africa. En el seu cas, el paper de prescriptor és claríssim. Després de l’èxit del seu blog, Brian ha estat punxant als millors festivals musicals de tot el món, i des de fa uns mesos ha posat en marxa un segell discogràfic sota el qual reedita algunes de les referències amb més èxit del seu blog. Andy Votel també té molta experiència en el sector discogràfic. Interessat especialment per la música psicodèlica d’arreu del món, ha editat molts discos en nombrosos segells, el més destacat dels quals és Finders Keepers. El seu paper com a prescriptor es veu traduït en com fa de filtre de música per fer-nos arribar les referències més selectes. La seva tasca musical evangelitzadora, a més, queda traduïda en les seves carismàtiques sessions de dj, on, segons Miqui Otero, s’hi ha d’anar amb paper i bolígraf.

Playground

L’era de l’Internet social ha afavorit l’homogeneïtzació de l’opinió. Qualsevol persona amb criteri pot esdevenir un prescriptor des del seu blog o el seu programa de ràdio. En aquest cas, Isaac Marcet, director de l’influent web musical i de tendències PlayGround, aportarà una visió d’empresari que oferirà un contrapunt al romanticisme d’Andy Votel i Brian Shimkovitz. En representació del seu equip, ens podrà explica com, en un període de crisi del periodisme, un web com PlayGround ha aconseguit posicionar-se d’una manera tan clara a la xarxa. La tasca prescriptora d’aquest web és evident, ja que exerceix de filtre dels milers de continguts que es generen constantment i que Internet posa en moviment. Discutirem sobre el paper del prescriptor, com s’ho fa per escollir els continguts, i de la influència en l’opinió pública. També parlarem dels seus prescriptors i de com creuen que els condiciona aquesta pròpia condició prescriptora.

Debat, però també concerts

Creiem que és de justícia dedicar una sessió d’aquestes característiques, sobretot tenint en compte l’època que estem vivint, de canvis constants i sobreinformació. D’aquesta sessió, n’esperem extreure conclusions i sobretot l’opinió d’aquells que s’hi dediquen professionalment. L’estructura de la sessió estarà molt amenitzada i serà dinàmica del principi al final. Els primers quaranta minuts es dedicaran a compartir opinions amb els convidats. A continuació, Andy Votel i Awesome Tapes From Africa faran dues sessions musicals d’uns 45 minuts cadascú. La pista estarà oberta, també la barra. No us oblideu del paper i del bolígraf.

+info: http://www.cccb.org/ca/musica_i_art_escenic-bcnmp7_prescriptors-42959 i @CCCBmusica

Nova temporada del BCNmp7

febrer 26th, 2013 1 Comment

Llarga trajectòria

Des del 2006, el BCNmp7 ha estat el cicle de programació musical estable del CCCB que fins ara havia inclòs el festival Emergència! El BCNmp7 sempre ha volgut mostrar un generós repertori d’artistes i de professionals vinculats al sector musical orquestrats al voltant de temes molt concrets que dibuixen la línia editorial del projecte, tals com (agafem aire): l’activisme en l’ideari pop, la crisi del format festival, la crítica musical, la indústria musical i la cultura lliure, la creativitat musical i les institucions musicals, la realitat i mite del «So Barcelona», les figures dels recuperadors i el llegat de la psiquedèlia folk, la cançó de l’estiu, els tributs i les versions, les bandes sonores, el Raval Global, les connexions entre la música i la ciència, la ràdio digital global, la naturalesa del jazz, la cultura del revival, etc.

Des de llavors fins ara hem tingut, en les seccions de tertúlies i debats, les veus (musicals, crítiques i professionals) més actives, compromeses i avantguardistes del panorama musical estatal: Jaime Casas, Miqui Otero, Eloy Fernández-Porta, Enric Les Palau, Luis Hidalgo, Xavier Cervantes, Patricia Godes, Jace Clayton, Philip Sherburne, Bruno Sokolowicz, Manolo Martínez, Lydia Lunch, Carles Sala, Oriol Roca, Marcos Ordóñez, Víctor Nubla, Alberto Guijarro, Ramon Faura, Elena Cabrera, Fernando Alfaro, Genís Segarra, Marta Salicrú, Borja Prieto, Martí Sales, Kiko Amat, Dani Granados, Roger Roca o Cristina Fallaràs, entre molts d’altres.

En les seccions de concerts, el públic ha pogut assistir als directes de formacions de grups ja desapareguts, com 12Twelve, La banda Trapera del Río o Sergio Algora (El niño gusano), joves promeses locals que han desenvolupat sòlides carreres en els seus respectius àmbits, com Joe Crepúsculo, Nudozurdo, Pony Bravo, Emilio José, Russian Red, Bradien, Marina Gallardo, Tarántula, Les Aus, Bèstia Ferida, Fasenuova el Guinxo, Extraperlo o Árbol, alguns clàssics com Macromassa, Mastretta, Ajo, Agustí Fernàndez, Mikel Laboa, Gorka Benítez, Miquel Gil, o combinacions sorprenents, com Muchachito amb Jonathan Richman, els mateixos 12Twelve amb el Cor de Gospel de Gràcia, o formacions de jazz, de rumba i de hip hop que surten dels seus propis gèneres i per a tots els gustos (Spring Heel Jack, Oval, Casa Crew, Rita Indiana, Nino Rota Project, Mariano Steimberg Trio, Arianna Puello)…

Programació del BCNmp7 2013: el que vindrà

El cicle BCNmp7 sempre ha intentat atrapar o provocar els temes més candents de l’univers musical actual, sobretot tenint en compte el teixit musical de proximitat sense intentar ser una plataforma de tendències o cenyir-se a l’actualitat musical, i menys en un moment on la producció musical en línia i fora de línia ha crescut de manera desorbitada, on els blocs de feligresos del sector, les revistes especialitzades i els festivals s’han multiplicat víricament.

Més enllà de les novetats, l’agenda o la moda, el BCNmp7 pretén obrir un debat reflexiu sobre temes emergents i mostrar al públic artistes a tenir en compte segons el punt de vista de persones estretament vinculades al sector. Per això mateix, el BCNmp7 s’ha confiat a uns programadors que han proposat els seus «punts calents» sobre els quals reflexionar a partir d’una programació que ofereixi una experiència esteticomusical única. Quins són els cinc grans temes que han escollit els programadors?

#01 Prescriptors (A Viva Veu)

#02 Música analògica (A Viva Veu)

#03 El rock progressiu dels 70 a la Península (Àlex Gómez-Font)

#04 Cultura de club(s) (A Viva Veu)

#05 MinimAcció (Lluís Nacenta)

#01 PRESCRIPTORS

Quan: Divendres 8 de març (a partir de les 21 h)
On: Teatre del CCCB
Sessió programada per A Viva Veu

Andy Votel – © Chris “The Judge” Arthur

A Viva Veu són joves i valents, formen part d’aquesta generació en què s’ho han hagut (i s’ho hauran) de fer i inventar tot, acostumats a treballar amb inputs d’arreu i a fer d’homes orquestra, disfressant-se de vegades de la vella figura del caçatalents (heretada de personatges com Berry Gordy o David Geffen), o del «public relations» sistemàtic i convincent o, finalment (i essencialment), del geek musical. Seva és aquesta sessió dedicada als prescriptors. En un moment de sobreproducció musical, entre hip i flop, som incapaços de tenir una visió clara del panorama musical actual. La xarxa ha democratitzat la visibilitat dels grups de música, tant en termes de producció com de difusió i d’exhibició, però també ens ha fet més lents i incapaços a l’hora d’enamorar-nos de grups o de detectar la qualitat per sobre de la quantitat. Per això avui dia tornen a ser tan importants les figures dels prescriptors, aquells que assenyalen amb el dit de la intuïció i el criteri i que fan que tots aquests feligresos dels quals parlàvem puguin trobar el seu «evangeli» (seguint amb la metàfora). En aquesta sessió es comptarà amb el periodista de Scanner FM i col·laborador de la Red Bull Music Academy, Carles Novellas, Isaac Marcet (fundador de Playground), Brian Shimkovitz (Awesome Tapes from Africa, especialista en la música tradicional del món no europeu) i Andy Votel (que, a part de DJ i productor musical, és un guia de referència internacional i va ser un dels descobridors de Voice of the Seven Woods, grup que va tocar en una sessió del BCNmp7). També hi haurà dues sessions de directes d’Awesome Tapes from Africa i Andy Votel.

#02 MÚSICA ANALÒGICA

Quan: Divendres 5 d’abril (a partir de les 21 h)
On: Teatre del CCCB
Sessió programada per A Viva Veu

Zombie Zombie

Tothom pot fer música, però en quines condicions de producció? I amb quines eines? Aquesta sessió pretén posar sobre la taula aquesta i altres qüestions que sorgeixen a partir d’aquesta constatació, i posar de manifest que hi ha artistes que segueixen sent fidels als mètodes de producció analògics, davant d’aquells que ho fan amb un plug-in. Es podran veure tres concerts: Zombie Zombie (que combinen la seva passió per les pel·lícules de terror de Carpenter amb el delit per l’«electrònica analògica»), Akron (obsessionat a recuperar música de bandes sonores de pel·lícules oblidades) i Diego Garcia (primitivisme musical a mans d’un Diògenes de l’electrònica, un abanderat del DIY).

#03 EL ROCK PROGRESSIU DELS 70 A LA PENÍNSULA

Quan: Divendres 28 de juny (a partir de les 21 h)
On: Teatre del CCCB
Sessió programada per Àlex Gómez-Font

Máquina!

Tothom que s’interessi una mica per l’aventura del rock progressiu dels setanta a la Península sabrà qui és Àlex Gómez-Font: és el qui escriu els llibres sobre l’època, qui en col·lecciona els gadgets (portades de discos, cartells, fotografies…), escriu a premsa especialitzada i exerceix de productor musical, qui coneix tots els artistes. Aquesta sessió programada per ell mateix ha volgut rescatar de la història un fenomen que és un autèntic «fenomen»: l’avantguarda del rock dels setanta a la Península. En aquesta sessió, Àlex Gómez-Font i Karles Torra descobriran els secrets de l’època i llavors serà el moment de dos concerts absolutament inèdits: Emili Baleriola i Jordi Batiste presenten “Get to Màquina!” amb la col·laboració d’Asimètric. Jordi Batiste, membre fundador de Màquina! i Emili Baleriola, el que fou un dels seus guitarristes, s’ajunten en aquesta ocasió tant especial per donar forma a algunes de les cançons del repertori original de la banda. Amb aquest recital podrem veure de manera molt clara l’impacte i la vigència d’unes peces que han esdevingut imprescindibles per entendre l’evolució del so rock al nostre país. En segon lloc, hi haurà l’actuació de Toti Soler (pioner amb la guitarra elèctrica, el rock progressiu, el jazz, la flamenco fusió, etc.) presentant «Guitarra Catalana» amb la col·laboració d’Arnau Figueres.

#04 CULTURA DE CLUB(S)

Quan: Divendres 11 d’octubre (a partir de les 21 h)
On: Teatre del CCCB
Sessió programada per A Viva Veu

La noció de club musical s’ha posat de nou a la boca dels adeptes musicals, i no només per designar una franquícia d’un festival, sinó per recuperar tota una tradició musical organitzada al voltant de clubs (de jazz, de blues…). En aquesta sessió es pretén recuperar aquest esperit. Els nois d’A Viva Veu no lliuraran la programació definitiva fins que no s’hagin passejat, com autèntics flâneurs musicals, per tots els «clubs» de referència. De moment, com davant els tiberis més suculents, només queda fer gana.

#05 MinimAcció

Quan: Divendres 5 desembre (a partir de les 21 h)
On: Teatre del CCCB
Sessió programada per Lluís Nacenta

Lluís Nacenta, a més de ser un activista cultural de primer ordre, és coordinador del Màster d’Art Sonor de la UB i té una llarga trajectòria com a músic i com a professor que intenta fer arribar la «música avançada» (aquesta és l’accepció amb la qual es queda) al gran públic dins les aules i en institucions culturals diverses. En aquesta ocasió també ho farà, amb una introducció i, sobretot, amb els dos concerts que ha programat al voltant del minimalisme anglosaxó. En primer lloc es podrà gaudir d’un compositor i músic català, però que treballa a la BBC composant per a la ràdio, la televisió i el cinema, Roger Goula, que estrenarà una peça inèdita per a l’ocasió. En segon lloc hi haurà la formació Experimental Funktion (liderada per Vera Martínez Mahner i Jonathan Brown, violí i viola del Quartet Casals –formació de prestigi internacional–) que interpretaran Different Trains i Tiple Quartet de Steve Reich. Si, segons Schrödinger, el punt de vista de l’investigador influeix en la investigació, aquí el punt de partida, el músic, afecta literalment l’obra, o això sembla.

On seguir l’actualitat del BCNmp7?

Podeu seguir tota l’actualitat del cicle a @CCCBmusica #BCNmp7 i al bloc VEUS del CCCB.

Com aconseguir les entrades?

Les sessions (d’unes tres hores de durada) tenen un preu de 7 € per sessió i 5 € amb descomptes.

L’entrada és gratuïta per als Amics del CCCB i per als Amics Musicals del CCCB. Més informació a taquilles del CCCB i aquí per fer-te el Carnet Musical.

Els dilluns abans de cada sessió se sortejaran cinc entrades dobles a través del compte de Twitter @CCCBMusica.

@CCCBMUSICA: nova veu del CCCB a Twitter

febrer 13th, 2013 No Comments

Coincidint amb la inauguració de la programació de concerts i activitats musicals del 2013 aquest dissabte, 16 de febrer, amb el festival Emergència!, el CCCB obre el compte de Twitter @CCCBmusica.

@CCCBmusica informarà regularment de totes les novetats relacionades amb la programació musical del CCCB amb l’objectiu de convertir-se en una font de divulgació dels concerts, grups i festivals vinculats al centre. Gestionat per l’equip del Departament d’Activitats Culturals del CCCB amb la col·laboració d’altres gestors culturals com Ingrid Guardiola, entre d’altres, el nou perfil pararà una atenció especial a les activitats programades per a aquest 2013: el festival Emergència!, el cicle de concerts BCNmp7 i festivals com ara l’Hipnotik.

El perfil @CCCBmusica se suma als altres perfils temàtics de què disposa el CCCB a Twitter per oferir continguts especialitzats i interactuar amb comunitats específiques d’Internet. També existeixen @CCCBLab (sobre investigació i innovació en cultura), @CCCBEducació (sobre el projecte educatiu del CCCB), @Kosmopolis_CCCB (sobre literatura), @PublicSpaceCCCB (sobre urbanisme i espai públic) i @CCCBpremsa (adreçat als periodistes). Tots aquests comptes estan gestionats per membres de l’equip del CCCB vinculats a l’activitat del centre.

 

 

Music is back!

febrer 13th, 2013 1 Comment

Amb el festival Emergència! arrenca la programació musical del CCCB per al 2013

El proper 16 de febrer, amb el festival de música independent Emergència!, el CCCB inaugura la programació de concerts i activitats musicals del 2013. Tashaki Miyaki, VIVA, Pájaro, Tiger Menja Zebra, Diego Hdez, Ocellot i Villarroel actuaran en la cinquena edició de l’Emergència!, una iniciativa del CCCB i Sergio Silva (Analogic Té) que aposta per intèrprets i grups locals i internacionals allunyats dels circuits més comercials. Estigueu atents als comptes de @CCCBmusica i @cececebe on informarem de l’ordre d’actuació dels grups.

BCNmp7 Músiques en procés

Després de l’Emergència!, el 8 de març arriba BCNmp7 Músiques en procés, un cicle que des del 2006, i a través de sessions de format obert (projeccions, concerts, col·loquis), reflexiona sobre l’especificitat musical de Barcelona i els canvis en la creació musical contemporània. Coordinat per Ingrid Guardiola, el BCNmp7 d’aquest any aposta pels directes musicals allunyant-se, però, dels clàssics concerts de repertori, així com del format festival, intentant fer del directe una ocasió única tant per al públic com per als artistes convidats.

Les cinc sessions programades el 2013 són:

- Divendres 8 de març: Prescriptors programada per A Viva Veu, amb la participació de Carles Novellas, Isaac Marcet i les actuacions d’Awesome Tapes from Africa i Andy Votel.

- Divendres 5 d’abril: Música analògica programada per A Viva Veu, amb les actuacions de Zombie Zombie, Akron i Diego García.

- Divendres 28 de juny: El rock progressiu dels 70 a la península,  programada per Àlex Gómez-Font, amb la participació de Karles Torra i les actuacions d’Emili Baleriola, Jordi Batiste, Toti Soler i Arnau Figueres.

- Divendres 11 d’octubre: Cultura de Clubs, programada per A Viva Veu.

- Divendres 5 de desembre: MinimAcció, programada per Lluís Nacenta amb les actuacions d’Esperimental Funktion i Roger Goula.

Carnet AMICS MUSICALS

L’entrada individual a cadascuna de les sessions BCNmp7 o al festival Emergència! és de 7 euros (consulteu els descomptes al nostre web), però, si sou uns habituals de les activitats musicals del CCCB, us pot interessar el nou carnet d’AMICS MUSICALS del CCCB, que, per 20 euros, us dóna entrada lliure a totes aquestes activitats durant tot un any, a més de descomptes especials per altres activitats musicals, com ara el festival de hip hop Hipnotik.

Per celebrar el llançament del carnet d’AMICS MUSICALS, el dia 16 de febrer, de 18 a 18.30 h, quan s’obren les portes del festival Emergència!, us convidarem a una cervesa (gentilesa de San Miguel) i podreu participar en el sorteig de deu carnets d’Amics Musicals del CCCB.

Villarroel a l’Emergència!2013

gener 17th, 2013 No Comments

Des d’avui i fins al proper 14 de febrer, Jaime Casas, conegut periodista de l’escena musical, ens anirà presentant cada una de les bandes que participen en aquesta cinquena i nova edició del festival Emergència! a tall de petites entrevistes.
Comencem amb el grup de Barcelona, Villarroel


El groove dels carrers menys interessants

El que és nou. El talent. Les ganes…, la sorpresa. Una vegada més, Emergència! aposta per aquells projectes que estan fent les primeres passes. Que tenen alguna cosa a dir; es volen donar a conèixer i presentar credencials en un escenari de qualitat, el del CCCB. El centre, com des de fa anys i malgrat les circumstàncies, continua apostant amb valentia per la música de base i les propostes del pop més arriscades. A diferència dels grans esdeveniments que se succeeixen en l’oferta musical local, aquí no hi ha ànim comercial. Ben al contrari: la política d’Emergència! i el cicle BCN Mp7 han ajudat a confeccionar un teixit de creació i debat únics, i aquesta era la idea. En el seu moment ‒cap al 2006‒ va significar una aposta de risc; avui és una realitat.
Seguint un estricte criteri de qualitat, l’incansable i entusiasta Sergio Silva, ideòleg i programador d’Emergència!, ha tornat a confeccionar un cartell d’altura. Com sempre, els grups novells conformen l’alineació del festival que se celebrarà el proper 16 de febrer.
Artistes amb poc recorregut a punt de fer un pas ferm cap endavant i consolidar el seu discurs. Alguns s’han estrenat en el món editorial; d’altres aposten per la via de les plataformes digitals. Com els sorprenents Villarroel, anomenats així «en honor al carrer menys interessant de Barcelona», apunta Elsa de Alfonso, alma mater del trio que completen Max Casamor (baix) i Helga Juárez (bateria).
Villarroel és el grup preferit dels teus grups preferits. El secret de domini públic de l’escena local de Barcelona. Les cançons de Villarroel sorprenen i agraden als qui creuen que ja no els pot sorprendre res d’aquí. «La meva germana és la que té talent. L’escolto tocar tancada a la seva habitació i m’espanto de veure com n’és, de bona», explicava sotto voce un habitual de l’escena comtal com és Adrián de Alfonso. Villarroel són una mena d’anomalia entre l’oferta de grups locals: «m’era impossible trobar equivalents, ni tan sols semblants, i no sé si és bo o dolent…», comenta l’Elsa. Els semblants s’han de buscar a fora: «La veritat és que m’identifico molt ràpid amb gairebé totes les coses que escolto, com ara aquests dies amb la lírica i les dissonàncies d’Epic Soundtracks, o l’actitud i els cops bojos de guitarra dels Meat Puppets. També últimament estic addicta i ens han inspirat moltíssim els canadencs Sean Nicholas Savage i Mac Demarco; us recomano que en seguiu la pista».
Villarroel són «un grup d’amics» que va aprendre a tocar als locals de la Politècnica. «Improvisant durant hores i fent el burro amb tota mena de cançons que ens agradaven vam aprendre a comunicar-nos i a veure els topants del pop». Així va sorgir No Band in Berlín, fins que la bateria, Marta Millet, «se’n va anar a veure món i vam quedar per tocar amb una de les nostres fans –fins i tot tenien fans!–, Helga, i vam formar Villarroel».
Les seves cançons són fosques, melodramàtiques, amb aquell punt d’ingènua excitació que sorgeix del que és amateur. «M’agradaria que no se’ns identifiqués amb alguna cosa fosca sense més ni més ‒apunta l’Elsa‒, sinó que es percebés un cert halo d’esperança o positivisme; remoure una mica el personal mola, però també encomanar les ganes de llançar-se, de ser qui vols ser, malgrat tot».
L’Elsa reflexiona sobre emocions poc previsibles i les encaixa en atmosferes de colors tènues i, tot i això, surt airosa en la tasca de confeccionar un decàleg de cançons purament pop. «La meva intenció amb tot això té diversos vessants, fins i tot el de la no-intenció», explica. D’una banda, «intento fer lletres que parlin de coses que no he trobat en altres lletres, de vegades reflexionant sobre emocions i lògiques molt pròpies dels temps que corren». D’altra banda, «hi ha una certa reflexió també en la música. Aquesta evoca una atmosfera clàssica però sempre acaba trencant patrons i llançant intervals musicals insòlits. La veritat, jo suposo que qualsevol grup amb un mínim de discurs creatiu intenta fer alguna cosa semblant a això, cadascú a la seva manera. Jo, personalment, adoro la imperfecció i l’error, i acostumen a convertir-se en motius de les nostres cançons (aquí és on entra la no-intenció)».
Després de la seva actuació a Emergència! 2013, planegen «pensar un disc». La idea és «forjar un groove Villarroel, a més de fixar-nos en certes harmonies. Amb una mica de sort, després de l’estiu sortirà alguna cosa; aquesta vegada sí, en llarg». Abans, els podrem veure en directe en el festival: «És la primera vegada que toquem en un museu i això m’obsessiona força, a veure què passa».

Jaime Casas @JaimeCasasB


Villarroel tocaran a l’escenari Hall dins de la cinquena edició d’E! el proper 16 de febrer.

Bandcamp: http://villarroel.bandcamp.com/

Facebook Emergència!: http://www.facebook.com/emergenciabcn 

«...23456