Posts Tagged ‘Bcnmp7’

El neocalorrisme o la rumba inclassificable

abril 12th, 2012 No Comments

 

Nou«BCNmp7 Músiques en procés» dedicat a la rumba i l’underground


«De gran m’agradaria ser com Camarón però sense morir-me»

Kike Jaleíto (Jaleo Real) en el reportatge audiovisual Marcando Rumba

 

Tan complicat és fer classificacions dins del moviment musical del neocalorrisme com voler fer ressuscitar Camarón o el «del medio de Los Chichos». El terme neix d’un festival que se celebra per primer cop l’any 2006 al Centre Cívic Les Basses (Primer Certamen de Neocalorrisme de Barcelona). Hi van sonar fort les guitarres de la banda de Pantanito, Diego Paqué, Jaleo Real i Tony el Gitano. José Antonio Bejerano, líder de Pantanito, diu que es van inventar el nom per fugir d’altres etiquetes ―«mestissatge flamenc», «rumba pop»― que la crítica els intentava atribuir i que no els agradaven. Oblidem-nos, doncs, de les definicions i de les etiquetes i intentem simplement seguir el rastre de desenes de formacions musicals que des de la dècada dels noranta i, sobretot, a partir del 2000 (Jocs Olímpics superats!) fan rumba a Barcelona per moltes raons: per improvisar, per aprendre i fer festa, per cantar a la vida del barri o per reinventar la memòria de clàssics com Los Chichos, Las Grecas o Los Chunguitos. Cap d’ells no sona igual, però tots ells noten que els uneix una manera d’entendre la música i la vida. Almenys així es desprèn del reportatge Marcando Rumba, on tres figures neocalorres, José Pantanito de la banda Pantanito,  Dani el Txarnego de La Familia Rústica i Kike Jaleíto de Jaleo Real reflexionen sobre la seva forma de ser i tocar.

Un vídeo d’Irene Colell (fotografia), Belén Fernández (producció i redacció) i Juan de la Peña (edició)


 

El proper 20 d’abril, coincidint amb el desè aniversari de la creació de la banda de Pantanito, el CCCB dedica un «BCNmp7 – Músiques en procés» a aprofundir en el moviment del neocalorrisme.

El mateix José Pantanito i l’artista i recuperador dels sons rumbers Txarly Brown protagonitzaran un debat sobre el tema i després actuaran al Teatre CCCB.

Abans, es projectaran extractes de documental Underground: la ciudad del Arco Iris i els periodistes musicals Jordi Turtós i Luis Clementerecordaran la història de l’Smash a Barcelona i de l’enllaç des de l’underground entre el rock psiquedèlic i el flamenc, a la base del moviment neocalorro.

 

Històries de ball al Navegador CCCB

juliol 12th, 2011 2 Comments

El pròxim 22 de juliol el CCCB dedica una sessió BCNmp7-Músiques en procés a la nostàlgia musical de Barcelona.  Tal com ja vam explicar al blog, celebrem una sessió titulada La perfídia de tu amor per recuperar i fer memòria dels nombrosos locals de ball que hi havia a la Barcelona ‘d’abans’. Sara Montiel, Xavier Cugat, Nat King Cole o Los Panchos, les seves músiques eren omnipresents en aquell univers del ball i per retre homenatge a tota aquella tradició de músics, locals i ballarins anònims necessitem la vostra col·laboració.

Quins eren els locals mítics per les generacions que van viure a la Barcelona dels anys trenta i fins els setanta? A quines sales de ball es van conèixer els vostres avis o els vostres pares? Quina big band tocava el dia que es van conèixer? Quina és la història de ball de la vostra família?

Volem reconstruir el mapa d’aquella Barcelona, la de les sales de ball, la del barri Xino, la que era plena de mariners enlloc de turistes. Per fer-ho, us animem a localitzar al Navegador del CCCB aquells locals de ball que ens hagin pogut passar per alt.  També podeu ubicar al mapa les vostres històries personals relacionades amb el ball.

Fer-ho és molt senzill, només heu de clicar al botó PARTICIPA i afegir el local en qüestió damunt el mapa de la Barcelona de 1930.

Al bloc ‘La Perfidia de tu amor’ podreu llegir altres testimonis personals com la història de la Trini i l’Antonio, que es van conèixer el 1952 a la Sala Cibeles i van ballar junts durant cinquanta anys.

BALLEM?

juliol 7th, 2011 No Comments

BCNmp7. Músiques en procés – La perfidia de tu amor

Vostè és de les que balla a totes les pistes?

Això li va dir el meu avi a la meva àvia el dia que la va conèixer, sobre el parquet lluent de la sala de ball d’un poble de cinc-cents habitants. En el llenguatge del 1940 allò era gairebé un insult. Però la meva àvia no es va acoquinar i es va llançar a la pista amb l’atrevit, un «estranger» del poble del costat. I encara sort.

Un primer ball explica una història. Un segon, una de millor. Ningú no oblida aquells primers balls i aquelles primeres cançons que els van acompanyar. L’acte de ballar és en si mateix una història. Gairebé tots som fruit d’un primer ball i de tot el que es gesta al seu voltant: el festeig, la música, el caràcter embriagador de l’escena és el que tenim al cap quan pensem en el ball. Les cançons romanen com a acte evocador d’aquells primers rituals d’aparellament, que van des de la primera adolescència ‒que no es manté el ball en parella de «les lentes» en acampades i primeres sortides nocturnes?‒ fins ben entrada l’edat adulta.

En aquest espai de primeres sensualitats, Barcelona ha estat escenari de luxe. La ciutat va tenir, entre els anys trenta i fins ben entrats els setanta, una indústria sòlida relacionada amb el ball: sales de concerts, big bands de primera categoria i grans figures en la direcció (des de Xavier Cugat fins a Bernard Hilda).

La perfidia de tu amor vol explicar, recuperar i celebrar aquesta tradició a través d’una sessió dividida en els blocs següents:

- Una xerrada inicial amb els periodistes musicals Roger Roca i Luis Hidalgo, els músics Jaume Sisa i DJ Javi de la Muerte i l’escriptora Cristina Fallarás, amenitzada amb la música de DJ Miguelito Superstar (de la Fundación Tony Manero).

- Una big band muntada per a l’ocasió amb membres de Tarántula, Manos de Topo i Tu Madre, que tocaran clàssics d’amor a fi que tothom balli.

- Una sessió de dj que acabaran de celebrar el ball en tota la seva esplendor.

La perfidia de tu amor té, a més, la voluntat de romandre més enllà d’una sessió. Per això, hem habilitat un bloc en el qual hem recollit històries de les parelles, les cançons i les sales de Barcelona, que s’ha traslladat a un mapa interactiu de Barcelona del 1933.

Per als qui diuen que els carrers i les cançons parlen: els balls també.

«...23456