Pensadors contemporanis donen la seva visió dels vells i dels nous murs
El debat “1989. Europa, vint anys després de la caiguda del Mur” porta al CCCB escriptors, filòsofs, periodistes, persones que d’una manera o d’altra, tenen un vincle amb aquell esdeveniment històric que va transformar Europa. Els hem preguntat com va canviar el món després de la nit del 9 de novembre de 1989, si els somnis d’un continent menys dividit i més lliure es van fer realitat. Vint anys després, també hem volgut saber quines altres fronteres o línies divisòries – visibles o invisibles – afecten la humanitat amb la mateixa contundència que ho va fer el Mur de Berlín.
“Enderrocat el comunisme, l’Islam va reàpareixer immediatament com «l’enemic»” JUAN GOYTISOLO, escriptor
Juan Goytisolo un dels escriptors en castellà més importants de la seva generació. El 1956 es va exiliar voluntàriament a París, on va viure fins que es va traslladar a Marràqueix. Va ser professor a la Universitat de Nova York i, el 1985, va rebre el premi Europalia pel conjunt de la seva trajectòria literària. La seva extensa obra inclou onze novel·les, diversos llibres de relats i col·leccions d’assaig, i dos volums autobiogràfics.
“El mur de Berlín s’ha ensorrat però en el fons, encara existeix una muralla entre l’Est i l’Oest” Monika Zgustová, escriptora
Neix a Praga. Als anys vuitanta fixa la seva residència a Barcelona. Col·labora amb freqüència a El País, La Vanguardia i l’Avui, i a diverses revistes culturals, espanyoles i estrangeres. Ha traduït quaranta llibres del txec i del rus d’autors com Hrabal, Hasek, Havel, Kundera, Dostoievski, Bàbel, Akhmàtova i Tsvetàieva. Aquestes traduccions l’han convertit en una de les figures claus en la introducció de la literatura txeca a Espanya..
“El mur més perillós és invisible i és el que separa els rics i dels pobres” VÁCLAV BARTUSKA, escriptor i diplomàtic txec
L’any 1989, l’escriptor i diplomàtic txec Václav Bartuska, va participar com a líder estudiantil en la Revolució del Vellut. Després de la fi del comunisme, Bartuska es va dedicar a la política – fou diputat al Parlament txec – i a l’escriptura – va escriure un llibre, Polojasno, on recollia la seva experiència durant la revolució-. Bartuska opina que la caiguda del mur va canviar Europa dramàticament però va permetre que molts dels antics països del bloc oriental ara formin part de la Unió Europea.
“Per protegir la «llibertat» s’han aixecat nous murs” DIRK LAUCKE, dramaturg alemany
Amb només 27 anys, Dirk Laucke és un dels dramaturgs més destacats de l’escena alemanya actual. En tenia 7 quan el Mur de Berlín va ser enderrocat. Ell vivia a l’antiga RDA i el que recorda del dia 9 de novembre de 1989 és molta confusió. Confusió i inseguretat dels habitants del Berlín Oriental davant “la llibertat capitalista”. Vint anys després, Laucke considera que per protegir “la nova llibertat” s’han construït nous murs perquè només uns pocs en puguin gaudir. Laucke cita com a exemple les barreres que se’ls posen als immigrants que intenten travessar fronteres a la recerca d’un món més “lliure”.
“La caiguda del Mur de Berlín va comportar una crisi en la idea de realitat” JORDI PUNTÍ, escriptor
Jordi Puntí explica com va afectar al camp de la narració la caiguda del mur de Berlín i diu que va trasbalsar el concepte de realitat. “La gent de l’Alemanya de l’Est va sortir d’una realitat falsa – la de la censura i el comunisme – per anar a parar a una realitat també falsa – la del consumisme i el capitalisme”, explica puntí. L’escriptor de Manlleu col·labora habitualment en mitjans de comunicació (Catalunya Ràdio, El Periódico i L’Avenç) i ha escrit dos llibres de relats: Pell d’Armadillo i Animals tristos.
“Després de la caiguda del Mur, el perill més obvi ha vingut amb l’11-S” NORMAN MANEA, escriptor romanès
L’enderrocament del mur de Berlín va portar la força i la vitalitat de la llibertat, segons Manea. Una llibertat imperfecta i contradictòria, explica, però que no es pot menysprear. Manea va viure a un camp de concentració nazi amb la seva família i també ha patit els efectes de la dictadura de Ceacescu. Actualment viu a Nova York i és un dels escriptors romanesos més reconegut internacionalment. Diu que el fonamentalisme religiós – més present arran dels atemptats de l’11-S – és pitjor que l’ideològic, que va caure amb l’enderrocament del mur.
