En un futur distòpic, el protagonista de la saga cinematogràfica Mad Max viu en un món on l’escassetat de recursos energètics ha provocat un col·lapse i és la base de continus enfrontaments entre regions i comunitats. El món que es presenta en aquesta sèrie de pel·lícules podria ser un dels futurs possibles, potser el més pessimista, que el sociòleg John Urry planteja en les seves anàlisis sobre les transformacions al segle XXI d’una societat que en la darrera centúria s’ha construït entorn de les energies fòssils i el transport en automòbil. Perquè segons John Urry, el cotxe al segle XX no ha estat només un fenomen cultural sinó l’element central que ha articulat la nostra forma de vida. Sense cotxe, les ciutats tindrien un altre mapa, els nostres ritmes de vida, de feina i de lleure serien diferents, i la nostra mateixa manera de concebre l’individu i la seva autonomia seria una altra.
© Imatge de Freaktography, 2012
Tanmateix, per John Urry aquest model de vida i de societat es troba al seu punt i final. En les properes dècades aquesta “cultura del cotxe” per força haurà de canviar de dalt a baix i, en funció de com la societat decideixi abordar aquest repte, el món dels nostres néts podrà ser ben diferent. Les raons d’Urry per augurar aquest final del cotxe, tal i com l’entenem avui, són a tenir en compte: en primer lloc, la certesa científica de que les reserves de recursos combustibles fòssils s’estan acabant (i hem de pensar que un 98% del transport mundial en depèn); en segon lloc, l’impacte mediambiental de l’ús d’aquestes energies sobre la nostra salut i la del planeta; finalment, el creixement de la població mundial, que fa insostenible un creixement proporcional del mercat automobilístic.
De fet, aquesta darrera qüestió és segurament la peça clau de la seva anàlisi. El creixement de la població mundial no és un repte per si mateix sinó, sobretot, pel fet que tots els pronòstics sostenen que aquest creixement es produirà de manera exponencial a les ciutats. Es calcula que l’any 2050 el 70% de la població mundial viurà a les grans ciutats i les megalòpolis, ciutats de més de 10 milions d’habitants, es multiplicaran arreu. És a dir, el futur del nostre planeta és un futur urbà, i això fa que l’actual model social centrat en la cultura del cotxe tingui data de caducitat. Sobretot perquè avui les ciutats ja són responsables de tres quartes parts del consum energètic i generen tres quartes parts de la contaminació mundial. De com es resolgui el creixement urbà de les properes dècades en depèn el nostre futur més immediat.
Plantejar una vida urbana amb qualitat de vida i justícia social per tots els seus habitants passa doncs per repensar no només com ens desplacem, si no també les nocions d’individualitat i d’autonomia, de lleure, d’habitatge i de treball. Les implicacions d’aquesta nova manera de pensar tindran un gran impacte en el disseny mateix de les ciutats i en la forma de viure-hi, i el més possible és que els grans avenços en el camp de les tecnologies de la informació tinguin un paper clau en aquests nous models urbans.
D’aquesta manera, en algun moment, la imatge tan pròpia del segle XX d’un home agafant el seu cotxe en un barri suburbial per dirigir-se a treballar al centre de la ciutat serà només això, una imatge del passat. Altrament, si no som capaços de fer aquesta transició de la cultura del cotxe i ens hi aferrem fins l’últim moment, potser el futur que ens espera en unes dècades no serà massa diferent de la distopia de Mad Max.
Conferència de John Urry el 24 de novembre al CCCB
Més informació: http://www.cccb.org/ca/curs_o_conferencia-planeta_urb_la_mobilitat_a_les_ciutats_del_futur-47184
