Lucia Calvo

Treballo a l'equip web del Centre de Cultura Contemporània. Sóc periodista, escric notícies, faig vídeos i diàriament sóc darrere d'algunes de les identitats virtuals del CCCB a Internet. També treballo amb projectes web participatius del Centre, com aquest blog! Em trobareu al mig de moltes converses, una de les meves preferides, la de Twitter (@losilux)

Antonio Monegal: «En els últims anys el debat sobre la cultura s’ha basat en criteris economicistes»

setembre 13th, 2013 No Comments

En temps de retallades es fa difícil parlar de cultura i de polítiques culturals sense que en la conversa surti a relluir la letal pujada de l’IVA, la davallada de públic, l’empitjorament de les condicions laborals dels treballadors,  els acomiadaments  o, directament, el tancament d’espais i instal·lacions.

El debat “El Sentit de la Cultura”, que se celebrarà el 18 i 19 de setembre al CCCB sota la direcció del professor Antonio Monegal i amb la participació d’una vintena de professionals implicats en cultura, no és aliè a aquesta realitat desoladora, però pretén allunyar-se del tractament economicista que, segons ell, s’ha apoderat del debat cultural. Antonio Monegal sosté que en els últims anys la discussió sobre les polítiques culturals ha estat monopolitzada per polítics i administradors de organitzacions (gestors, directius) que han basat discurs i decisions en criteris econòmics i instrumentals.

Pensar en el sentit intrínsec de la cultura i valorar el seu retorn polític i social entre el conjunt de la població (i no només entre els agents que treballen de i per a la cultura) són reflexions que potser cal fer-nos previament per evitar que l’activitat cultural només es mesuri amb el regle dels diners. En aquesta entrevista, Antonio Monegal presenta l’enfocament del debat “El Sentit de la Cultura”, que s’ha estructurat en taules rodones que abordaran la cultura des del punt de vista de la política,  el conflicte, el retorn social (la cultura com a bé comú), la identitat, els mitjans de comunicació i el mercat. Podeu veure el programa complet aquí. L’entrada als debats és gratuïta (l’aforament limitat). “El Sentit de la Cultura” també es podrà seguir en directe per Internet. Al Twitter, podeu  seguir la conversa i participar-hi amb l’etiqueta #SentitCultura.

«Pasolini sempre ha estat la bèstia negra de la burgesia italiana» Gianni Borgna

juny 19th, 2013 No Comments

Estudiós i amant de la música i la cultura popular,  el professor universitari Gianni Borgna va entrar en contacte amb l’obra de Pasolini a través dels seus poemes. «Malgrat que a Itàlia és conegut pel seu cinema o per ser un personatge polèmic, Pasolini és, per sobre de tot, un gran poeta», explica. L’any 1963, Gianni  Borgna va poder veure per primer cop aquell home odiat pels poderosos italians per «homosexual, comunista i poeta».  Aquella primavera de 1963, Pier Paolo Pasolini parlava davant d’un grup de joves antifeixistes sobre els problemes que havia tingut amb l’estrena de la pel·lícula La Ricotta, per la qual va ser processat. «Jo era un jovenet i em va colpir, pensava que era un home molt polèmic i sí, les coses que deia eren dures, però en realitat era un home gentil i dolç que dialogava de tu a tu amb els joves», recorda Borgna.

Gianni Borgna va acabar formant part del cercle d’amics de Pasolini i ha escrit diverses obres sobre l’intel·lectual italià, les més recents, el guió de la pel·lícula Profezia. L’Africa di Pasolini (2013) o l’obra de teatre amb Irma Palazzo Pier Paolo, poeta delle ceneri (2012) . Aquest any ha fet realitat un dels projectes sobre Pasolini que més l’han captivat: comissariar, juntament amb Jordi Balló i Alain Bergala, l’exposició Pasolini Roma que ara podeu veure al CCCB i que més endavant viatjarà a París, Roma i Berlín. En aquesta entrevista Borgna descriu com era el seu amic.

Entrevista en italià. Edició: Edgar Riu

«El meu amic ha passat a ser un autor universal» A.G.Porta, escriptor i amic de Bolaño

març 12th, 2013 No Comments

Barcelona, 1977. El poeta Xavier Sabaté, fundador de l’editorial La Cloaca, provoca que els escriptors Antoni García Porta i Roberto Bolaño es trobin.  Porta i Bolaño inicien una amistat que durarà per sempre i que aquells primers anys de Raval, bars i cinemes, transcorre a una velocitat de vertigen. Dels tes i cafès compartits al pis del carrer Tallers on vivia Bolaño, broten infinitat de somnis literaris, guions de cinema, contes, novel·les… «Érem com artistes globals, capaços de fer de tot», recorda Porta.  D’aquella promiscuïtat creativa resten molts records, cartes i dos relats escrits a quatre mans: la novel·la Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce i el conte Diario de Bar, editats conjuntament per Acantilado.

L’exposició «Arxiu Bolaño 1977-2003», que dedica una part a l’època que va viure Bolaño en Barcelona, ens remet, inevitablement, a A.G.Porta.

Al catàleg de l’exposició «Arxiu Bolaño 1977-2003», trobareu un text d’A.G.Porta sobre els primers d’amistat amb Bolaño a Barcelona.

El 15 de març a les 19h, durant Kosmopolis, A.G.Porta participarà en el debat “Bolaño: la gestació d’un mite” juntament amb Pere Gimferrer, Jaume Vallcoba, Jorge Herralde i Juan Antonio Masoliver Ródenas.

«Arxiu Bolaño 1977-2003» es pot visitar fins el 30 de juny, de dimarts a diumenge (11h a 20h).

El pas de Bolaño pel CCCB

gener 25th, 2013 1 Comment

L’escriptor va participar en la primera edició de Kosmopolis amb una conferència sobre la narrativa argentina

Kosmopolis 2002 Foto: Sònia Balcells

L’any 2002 el CCCB presentava la primera edició de la Festa de Literatura Amplificada Kosmopolis, una aposta per entendre i qüestionar les transformacions de la paraula oral, impresa i electrònica en el segle que acabàvem d’estrenar. En aquell Kosmopolis acabat de néixer va participar l’escriptor i poeta Roberto Bolaño, en un moment en què no érem del tot conscients de l’impacte i la transcendència que tindria la seva obra en la literatura del segle XXI.

Bolaño, que llavors començava a tenir reconeixement i presència mediàtica després de guanyar els premis Herralde i Rómulo Gallego per la novel·la Los detectives salvajes, estava convidat per parlar de la nova narrativa a l’Uruguai, l’Argentina i Xile. Però va decidir saltar-se el guió i centrar el seu discurs en la literatura argentina i, més concretament, en la narrativa feta després de la mort de Borges, que ell anomenà «las derivas de la pesada».

«La idea original era hablar de la literatura argentina desde Borges hasta Rodrigo Fresán, pero pronto comprendí que para hacerlo hubiera necesitado no diez páginas sino cien, y evidentemente no estaba dispuesto a escribir cien páginas, ni mucho menos creo que ustedes estuvieran dispuestos a escucharlas ahora» Roberto Bolaño, Kosmopolis 2002, CCCB

Àudio Roberto Bolaño en Kosmopolis 2002  «Derivas de la pesada», conferència pronunciada el 14 de desembre de 2002, inicialment titulada «La nova narrativa del Sud». Julio Jung, que llavors era conseller cultural del Consolat General de Xile a Barcelona, fa la presentació de Roberto Bolaño.

El text de «Derivas de la pesada» es va publicar posteriorment en el recull d’articles, conferències i contes de Bolaño Entre paréntesis.

Al cap d’onze anys, Bolaño tornarà a ser present en Kosmopolis a través de l’exposició «Arxiu Bolaño 1977-2003» i d’una sèrie d’activitats d’homenatge que se celebraran durant el festival, del 14 al 16 de març.

Bolaño visible: «Arxiu Bolaño: 1977-2003» revela la cronologia creativa i obra inèdita de l’escriptor

gener 18th, 2013 5 Comments

Potser ser invisibles al món durant una temporada ens faria més lliures i creatius. En un món com el d’ara on mostrar-se per terra, mar i Twitter és el més habitual, l’aïllament social com a via d’escapament creativa s’està convertint en tot un experiment. Si ens fixem en l’obra de Roberto Bolaño i calculem quan la va escriure, on vivia i el grau de visibilitat pública de l’escriptor durant la seva prolífica vida literària, ens adonem que, a Bolaño, ser invisible al món –sobretot el del mercat editorial– li va permetre treballar per ser un gran narrador i poeta del segle xxi.

L’exposició «Arxiu Bolaño: 1977-2003» que el CCCB inaugura el proper 5 de març presenta la cronologia creativa de Roberto Bolaño des que va haver de deixar Xile i Mèxic per viure a Catalunya: Barcelona (1977-1980), Girona (1981-1985) i Blanes (1985-2003). Són les tres ciutats on l’autor es va deixar veure només entre veïns i amics, va viure allunyat de grans premis i despatxos i es va dedicar plenament a l’escriptura («El viaje de la literatura, como el de Ulises, no tiene retorno») i la família («Mi patria son mis hijos»).

Vídeo inpirat en el post-escriptum de la novel·la  Amberes de Roberto Bolaño escrita a Barcelona el 1980, amb dibuix del propi autor. Realització: Toni Curcó, 2013, CCCB

Mostra de la intensa activitat literària de Bolaño són els 230 manuscrits –la majoria originals– que presenta l’exposició, a més d’objectes personals, llibres, fotografies familiars inèdites que seran un tresor per als bolañistes i una manera d’endinsar-se en l’univers Bolaño per al públic desconeixedor de l’autor. El recorregut cronològic es completa amb un pròleg, referència imprescindible als anys viscuts a Mèxic, i un epíleg que tanca la mostra i analitza la influència de Bolaño en la literatura del segle xxi.

Valérie Miles, codirectora de la revista Granta, i Juan Insua, director del CCCB Lab  i creador de mostres del CCCB dedicades a altres genis literaris com Joyce, Kafka o Borges, són darrere d’aquest projecte expositiu que fa servir temes i recursos de la cuina literària de Bolaño (el joc, l’humor, els enigmes, la investigació detectivesca, el calidoscopi) en l’itinerari que farà el visitant dins la mostra.

Novel·les, contes, entrevistes, quaderns (amb una cal·ligrafia impol·luta!), correspondència, jocs d’estratègia (dels quals Bolaño era un especialista) conformen només una primera exploració de l’arxiu personal de l’escriptor que la vídua Carolina López ha ordenat i conservat des que Bolaño va morir ara fa deu anys.

«Arxiu Bolaño: 1977-2003» és un homenatge a l’autor d’obres mestres com «Los Detectives Salvajes» o «2666» i en aquest homenatge participen alguns dels seus amics. Al catàleg de l’exposició trobem grans relats d’A.G.Porta, Javier Cercas i Enrique Vila-Matas sobre la relació que van tenir amb Bolaño, gran conversador, feliç lector i apassionat bibliòfil. «Un escriptor dels d’abans», escriu Vila-Matas. Els articles de Valérie Miles, Juan Insua, Olvido García Valdés, Barbara Epler i Patricia Espinosa completen el catàleg.

Una setmana després de la inauguració de l’exposició, del 14 al 16 de març, se celebra Kosmopolis, la Festa de Literatura Amplificada, que ha programat una sèrie d’activitats per completar l’homenatge: un recital poètic amb Olvido García Valdés, que recitarà una selecció de poemes propis creuats amb versos de Bolaño; el col·loqui «Roberto Bolaño: la gestació d’un mite», amb A.G. Porta, Pere Gimferrer, Jaume Vallcorba, Jorge Herralde i Juan Antonio Masoliver Ródenas i l’estrena d’Il Futuro, una pel·lícula d’Alicia Scherson basada en «Una novelita lumpen» de Bolaño. Els dramaturgs Àlex Rigola i Pablo Ley, que van adaptar «2666» per al Teatre Lliure, també tenen previst participar a Kosmopolis amb una activitat especial.

En el marc de Kos

12345...10...»