CCCB Veus

Des d’aquest dimecres i fins dissabte, el CCCB respira ambient flamenc. Bailaores i cantaors han transformat en tablaos el Hall, el Pati de les Dones i el nou Teatre del CCCB en aquesta 18a edició del Festival Flamenco Ciutat Vella, que enguany recorda el desaparegut Enrique Morente amb una programació que duu per títol ‘Omega’, en homenatge a un dels discs més cèlebres del cantaor.

Tal com feia Morente, el Flamenco Ciutat Vella vol unir el flamenc més clàssic amb les noves tendències més trencadores, aquelles que s’apropen al cante i al baile des d’altres disciplines per aportar nous llenguatges i sonoritats.

Per presentar-nos el Flamenco Ciutat Vella i revelar-nos quines perles amaga la programació d’aquests quatre dies de flamenc hem entrevistat els responsables del Festival: Lluís Cabrera, fundador del Taller de Músics, ens descobreix els trets diferencials d’aquesta 18a edició, mentre que Juan Carlos Lérida, bailaor i responsable de la secció Flamenc Empíric, ens explica en què consisteixen aquestes noves aproximacions al flamenc des d’altres disciplines artístiques.

Entrevista realitzada per Albert Forns i Adriana Conde.

L’Aula Xcèntric 2011, que està a punt de començar, pretén rastrejar les empremtes d’una idea molt antiga, el carnavalesc, en la història i en els corrents actuals d’un art jove, el cinema, i pretén fer-ho en el territori bulliciós de la no-ficció, que abasta tant el documental com l’experimental, el videoart i la cultura audiovisual. Dirigida pel crític i programador Loïc Diaz Ronda i el cineasta Andrés Duque, l’Aula proposa -a través de projeccions, taules animades per especialistes i trobades amb destacats artistes fílmics – descobrir pel·lícules inèdites, així com reflexionar i debatre sobre els diferents aspectes de l’estètica carnavalesca i la seva vigència en la creació audiovisual i en el cinema de no ficció contemporanis. Les activitats es completen amb un taller impartit per Ben Russell, un dels cineastes experimentals més destacats de l’actualitat.

Ball de subversió i de regeneració, catarsi de la por i del misteri, anarquia legal i revolta fingida, el carnavalesc és, com ho deixa ben clar Mikhaïl Bakhtine en el seu assaig clàssic sobre el tema, molt més que una desfilada o una festa: és una sensibilitat estètica i política que, tot i els repetits esforços per silenciar-la, segueix animant la humanitat a ballar per fer fugir els hiverns. Invertint simbòlicament totes les jerarquies instituïdes entre el poder i els dominats, el bell i el vulgar, l’alt i el baix, el refinat i el groller, el sagrat i el profà, la subversió carnavalesca compleix la funció de recordar als vius unes quantes veritats demolidores, alhora que celebra el temps de les transicions i del renaixement.

Des de l’estètica camp underground i les seves herències queer fins al cinema etnogràfic i les seves respostes postcolonials, passant pel found-footage, la cultura gore, la psicodèlia i l’art performatiu radical, diferents fenòmens fílmics reciclen els tradicionals ritus, cerimònies i celebracions populars en les que la mort i la vida s’escenifiquen i es ballen en un mateix moviment. L’aura de la dansa, la repetició, l’ornament, el grotesc, la teatralitat, el trànsit, la disfressa i la màscara, l’esgotament, l’excés, l’embriaguesa, la dramatització irònica, la confusió de les identitats sexuals, la fusió entre l’humà i l’animal, són alguns dels trets constitutius de la sensibilitat carnavalesca, que no és més que una dinàmica de la metamorfosi. Tot està permès ja que tot ha de ser renovat…

Per més informació sobre les inscripcions visiteu el programa complet de l’Aula Xcèntric 2011.

Mai us heu quedat amb ganes de parlar amb l’escriptor un cop heu acabat la seva novel·la? En tancar un llibre, mai heu tingut l’impuls d’enviar a l’autor una carta amb les incògnites i les preguntes que us han creat la història i els personatges? O simplement, mai heu pensat en contactar amb l’autor i explicar-li com us ha arribat a agradar el seu text?

Aquesta comunicació, es dugui a terme o no, és un element clau en la literatura. ‘La lectura d’una obra literària sempre condueix a una trobada entre les persones: entre el lector, l’autor, i els personatges’, assegura Giorgio Pressburger, el comissari de l’exposició “La Trieste de Magris”.

Tota relació literària és l’establiment d’un diàleg, i per això aquest dimecres 18 de maig, coincidint amb la celebració del Dia Internacional dels Museus, el CCCB us ofereix l’activitat “Barcelona-Trieste: Postals a Claudio Magris” que permetrà a tots els visitants la possibilitat d’escriure a Claudio Magris i fer-li saber la vostra opinió sobre els seus llibres o la nostra exposició.

Passegeu per “La Trieste de Magris”, visiteu la Piazza Unità, entreu a la sala d’estar de casa seva, endinseu-vos pels racons de la Libreria Antiquaria o inspireu-vos, com fa Magris, al Caffè San Marco. I un cop fet el viatge, escriviu una postal a Claudio Magris des de Barcelona.

Digueu-li què us ha semblat la seva Trieste. O parleu-li de la vostra Barcelona, dels racons que voldríeu que conegués. O expliqueu-li els vostres secrets literaris, o què en penseu dels seus llibres. Nosaltres li demanarem a Claudio Magris que respongui col·lectivament les postals que li adreçarem des de Barcelona el Dia dels Museus.

Si avui no podeu venir a l’exposició “La Trieste de Magris” per escriure la postal, podeu enviar-nos el text que voleu fer-li arribar a Magris i li enviarem nosaltres la postal de part vostra Escriviu la vostra postal als comentaris del post.

Heu visitat mai el CCCB de nit? Aquest dissabte 14 de maig tindreu la ocasió de fer-ho en la Nit dels museus, que celebrem simultàniament una cinquantena de centres catalans i més de 3.000 museus de 40 països diferents.  L’obertura nocturna del Centre  de 19 a 1 hores permetrà visitar gratuïtament l’exposició “La Trieste de Magris”, i a més oferirà dues propostes més dissenyades especialment per la vetllada: els recitals a cau d’orella de Poemusa-1 i la passejada d’obres d’art organitzada pel col·lectiu Walking Gallery, que recorrerà els carrers de Barcelona i s’aturarà al CCCB.

Poemusa-1, un recital a cau d’orella

Poemes personalitzats i a cau d’orella: Això és que portaran al CCCB els actors i actrius de l’espectacle Poemusa-1, que s’emmarca dins Barcelona Poesia, la setmana de la Poesia que aquests dies omple de versos la capital catalana. Trobareu més informació sobre Poemusa-1 al flyer de l’espectacle (pdf).

Walking Gallery: l’art desfilarà pels carrers

A més en aquesta setena nit dels museus s’ha volgut també que l’art surti dels museus i ocupi el carrer. Ho farà gràcies als artistes del col·lectiu Walking Gallery, que desfilaran per la ciutat i per diferents centres culturals portant obres d’art de diferents autors, mostrant els quadres als vianants mentre passegen per Barcelona. Aquesta particular desfilada d’obres d’art començarà a La Pedrera i acabarà al Palau de la Virreina, tot passant per la Fundació Suñol, la Fundació Antoni Tàpies, la Fundació Francisco Godia, l’Espai Cultural Caja Madrid, el CCCB, el MACBA i l’Arts Santa Mònica.

Recorregut que farà la Walking Gallery la Nit dels museus.

I el Dia Internacional dels Museus, encara més activitats…

Les activitats gratuïtes no s’aturaran la nit de dissabte, i el proper dimecres 18 de maig celebrarem el Dia Internacional dels Museus. Com cada any, el CCCB obrirà les portes gratuïtament, i en aquesta ocasió permetrà viatjar a “La Trieste de Magris” i, en acabar la visita, es convidarà els visitants a escriure una postal a Claudio Magris des de Barcelona.

Digues-li què t’ha semblat la seva Trieste. O parla-li de la teva Barcelona, de la teva ciutat. Parla-li dels racons que voldries que conegués.  Explica-li els teus secrets literaris  o comenta-li què penses dels seus llibres, nosaltres li demanarem a Claudio Magris que respongui col·lectivament les postals que li adreçarem des de Barcelona el dia dels museus.