Posts Tagged ‘raval’

Què ens planteja avui la ciutat contemporània?

setembre 17th, 2014 No Comments

De què ha de viure la ciutat?

Com afavorir la convivència de cultures en un territori d’arribada?

Com assolir un habitatge digne per a tothom?

Com han d’obrir-se les ciutats al mar?

Com convertir en sutura integradora el riu que pot provocar una barrera marginal entre dues zones?

Com resoldre l’encontre de la ciutat amb la natura?

El pensament i la reflexió al voltant de la ciutat contemporània, les seves transformacions i els seus reptes, han vertebrat la programació del CCCB des dels seus inicis a partir de cursos, conferències, exposicions i el Premi Europeu de l’Espai Públic.

Aquesta mirada a la ciutat ha permès desenvolupar també un programa permanent al voltant del tema, els Itineraris, els quals recorren zones de la ciutat per aprendre a mirar-la i descobrir la seva complexitat de forma directa i vivencial, a partir de les qüestions que, en el moment present, la ciutat contemporània ens planteja. I ho fem també tenint present els darrers 150 anys en els quals es configura la ciutat moderna i es creen las bases de la ciutat actual.

Des de 1994 fins l’actualitat, hem acompanyat més de 100.000 persones en aquesta descoberta reflexiva. Aquesta evolució al llarg de 20 anys de programa d’itineraris ha portat a dissenyar diverses rutes de les quals cada any prioritzem en l’oferta aquelles que ens semblen plantejar els temes més candents.

Itineraris per a tots els públics

Pel que fa al públic general, en el curs 2014-2015 oferim com a novetat la reflexió que ens brinda el barri de la Barceloneta interrogant-nos sobre com s’ha d’obrir una ciutat contemporània cap al mar; i anem fins al Llobregat per descobrir com es troba la ciutat amb la natura. Segueixen sent candents els recorreguts pel Raval per qüestionar-nos com afavorir la barreja de cultures en un territori d’arribada; pel Poblenou, per analitzar com aconseguir que la ciutat segueixi sent un lloc on guanyar-se la vida; i pel Carmel i Nou Barris per mostrar que la necessitat d’un sostre és més imperiosa que qualsevol norma urbanística. No ens oblidem tampoc dels reptes en l’àmbit de les infraestructures ferroviàries que podem visitar a la Sagrera, Sant Andreu i Sant Martí; o de l’escala Metropolitana de Barcelona amb el riu Besòs comunicant la Barcelona central amb els municipis de la riba esquerra.

Algunes d’aquestes zones les hem explorat també amb grups de persones amb diversitat funcional, i la informació sobre aquestes visites es pot trobar en aquest enllaç.

En relació al públic escolar, el contingut que desenvolupem té molts lligams curriculars amb aspectes directament lligats a la geografia, la història, els temes mediambientals, les ciències socials i l’urbanisme sobretot de 3er, 4rt d’ESO i els Batxillerats. Alguns d’ells són:

  • La dimensió social de la ciutat, els barris i la gent.
  • La història de les transformacions urbanes, les seves causes i conseqüències.
  • El creixement urbà i els reptes mediambientals, logístics i econòmics.
  • El paper de les ciutats en el món contemporani, models urbans i conflictes socials.
  • L’evolució de Barcelona en els darrers 150 anys.

Com ho fem?

És necessari comprendre la història per arribar a entendre el present, per això, tots els itineraris s’inicien amb una petita introducció històrica que després veurem reflectida en els espais que transitem. Cada espai de la ciutat ens descobrirà les transformacions urbanístiques i socials que ha viscut. Veiem en directe el present i veiem què havia estat aquell espai recolzats de material visual de suport com mapes, gràfiques, fotografies d’època. És necessari també treballar amb els participants amb un glossari de termes que conformen aquesta història del barri i de l’espai públic de la ciutat, tals com: mobilitat, PERI, esponjament, gentrificació, ciutat dispersa, ciutat compacta, sostenibilitat, entre d’altres. I un mapa que els acompanyarà en el recorregut que estan fent presencialment.

Una altra eina essencial és l’educador que acompanya aquesta observació i en moltes ocasions la interacció amb els veïns del barri que s’hi senten implicats. El programa d’itineraris té un equip d’educadors que, en la mesura del possible, estan vinculats personalment al barri o la zona que expliquen. Això marca una diferència abismal en el procés d’aprenentatge oral on la persona que acompanya aquesta observació té vivències directes sobre el que explica. En aquest acompanyament, anem dotant de valors i pensaments a cada participant per poder assolir millors competències sobre el seu entorn. En el cas dels itineraris en bicicleta, comptem amb l’equip de Bici Cultura BCN, especialistes en arquitectura i urbanisme que han creat aquestes rutes per a impulsar l’ús de la bicicleta a la ciutat.

Finalment, cal tenir en compte que estem proposant una experiència cultural corporal: caminem, pedalem, percebem a través del cos i dels sentits, hem d’estar forçosament oberts a un altre aprenentatge, no només intel·lectual, no només visual i auditiu, la informació entra per uns altres canals i es transforma dins nostre d’una manera més física, més pròpia.

Volem educar perquè no hi hagi discursos únics sinó diversitat de visions. Amb aquestes eines volem contribuir a formar persones actives en el panorama cultural del seu entorn, capaces d’actuar, de crear, de contribuir, de generar valor.

«Twitter és la ciutat del present» Teju Cole, escriptor

setembre 26th, 2012 1 Comment

Teju Cole narra la ciutat caminant. S’hi passeja a poc a poc, s’atura, copsa un instant, en descriu els detalls i continua caminant. Quan tomba el carrer, troba un personatge invisible a la vorera i el fa ressorgir de l’anonimat a través de la paraula.

Ciutat oberta, la primera novel·la de Cole, va d’un home que, com ell, camina, observa i descriu la ciutat. Cole escriu ―camina― sobre Nova York, però podria estar escrivint sobre Lagos o Barcelona. «Totes les ciutats esdevenen una sola ciutat», diu Cole. La uniformització de la cultura urbana no és per a ell una pèrdua sinó un interessant fenomen a observar.

Amb motiu de la presentació de Ciutat oberta a Barcelona, el CCCB va demanar a Teju Cole que descobrís el Raval, que passegés pels seus carrers. Durant tres dies, l’escriptor es va perdre pel barri amb la idea de descriure’l fent servir la seva segona eina creativa: la fotografia. Acompanyat d’una càmera digital, Cole va fer desenes de fotos d’uns carrers i d’una gent que veia per primer cop a la seva vida. Podeu veure la galeria de fotos amb el resultat del projecte aquí.

En aquesta entrevista, Teju Cole valora l’experiència de fotografiar el Raval i parla d’un segon projecte literari que està desenvolupant a Internet: Small Fates. Amb més de 50.000 seguidors a Twitter, @TejuCole enganxa diàriament els seus lectors amb una sèrie de relats breus i colpidors, històries estranyes i desconcertants sobre fets ocorreguts a Lagos i Nova York. Descobrim els Small Fates de Teju Cole i conversem amb ell sobre les possibilitats creatives de Twitter.

Teju Cole: ciutat oberta

setembre 12th, 2012 1 Comment

La de ciutat oberta sembla una bona metàfora per pensar les tensions de la ciutat contemporània, tal com ho demostra la novel·la homònima de l’escriptor nord-americà d’origen nigerià Teju Cole. En l’obra, un jove psiquiatra nigerià que està fent la residència en un hospital de Nova York, passeja pels carrers de Manhattan. El rerefons de la novel·la, molt difuminat però present, són els atacs a les Torres Bessones, i moltes de les pàgines del llibre recullen les reflexions del protagonista sobre la identitat i la diferència, el pes sovint invisible de la història, la por a l’altre i la solitud de la vida urbana.

Roma, città aperta

Tal com es fa palès a la novel·la, l’expressió “ciutat oberta” és terriblement ambivalent. Si bé en un primer moment sembla suggerir una invitació amable a formar part d’una ciutat cosmopolita i diversa, a viure i conviure en les seves places i carrers, aviat es fa manifest l’origen bèl·lic de l’expressió, el conflicte i la tensió que li són inherents. En temps de guerra, una “ciutat oberta” és aquella que decideix no oposar resistència a l’enemic i es deixa ocupar per tal d’evitar danys a la població civil i pèrdua del seu patrimoni. Una ciutat oberta també és, llavors, tot i que sembli contradictori, una ciutat ocupada, envaïda, una ciutat que es rendeix davant la superioritat de l’altre o bé davant el reconeixement de la inutilitat de plantar batalla.

Aquest doble sentit, aquestes perspectives en conflicte, serveixen a l’autor per plantejar un bon grapat de qüestions relacionades amb la diversitat, la immigració, la violència, el conflicte, la pervivència de les fronteres i la convivència a la ciutat. En el seu deambular, Julius, el protagonista de Ciutat oberta, visita un camp de detenció d’immigrants il·legals, es baralla amb el seu propi passat (la seva mare és alemanya, el seu pare nigerià), conversa sobre filosofia amb un marroquí seguidor de Malcolm-X a Brussel·les o escolta la història de fugida i opressió d’un vell immigrant haitià a Manhattan.

Teju Cole

L’autor, Teju Cole, encarna bé aquestes contradiccions, segurament en la seva vessant més fecunda. Fill de pare i mare nigerians, va néixer als Estats Units però va viure a la ciutat de Lagos la seva infantesa per tornar a estudiar als Estats Units amb 18 anys. Per acabar de complicar el retaule, és historiador de l’art especialitzat en pintura flamenca del segle XVII. Actualment, Cole està escribint un llibre de no ficció sobre la ciutat de Lagos i manté actiu a Twitter el seu projecte Small Fates, que consisteix en triar notícies de fa 100 anys dels diaris de Nova York i publicar-las en un estil irònic proper al del fait divers.

Si el vols conèixer i sentir-lo parlar de la seva escriptura, la seva experiència de la ciutat o la seva afició a la fotografia, pots apropar-te al CCCB el proper dilluns, 17 de setembre, a les 19:30h. Teju Cole, que està de gira per Europa promocionant el seu llibre, mantindrà una conversa amb l’escriptor argentí Patricio Pron i llegirà fragments de la seva novel·la, que ha conreat premis i elogis a l’altra banda de l’Atlàntic i acaba de ser publicada en català i castellà per Quaderns Crema i Acantilado.

Teju Cole al Raval

Per altra banda, la mirada de Teju Cole com a narrador també està molt influenciada per la seva afició a la fotografia. El seu punt de vista (el seu enquadrament)  tendeix a fixar-se en això que està lleugerament fora de lloc, que és invisible o està invisibilitzat, allò que sovint passa desapercebut en una primera mirada.

Seduïts pel seu esguard i curiosos per veure què ens desvetlla, al CCCB hem proposat a Teju Cole que faci un petit assaig fotogràfic i textual sobre el Raval. Esperem poder-vos oferir els resultats en aquest mateix bloc. De moment, pots veure una mostra de les seves fotografies al seu compte de Flickr.

Nova temporada de “Soy Cámara, el progama del CCCB”

gener 12th, 2011 No Comments

Capítol 6: RAVAL

Per desintoxicar-nos una mica de la programació nadalenca de televisió, torna a la pantalla “Soy Cámara”. La segona temporada del programa del CCCB comença amb un capítol dedicat al barri del Raval que dirigeix el realitzador Óscar Pérez. S’emetrà dissabte 15 de gener a les 18.00h en La 2 de TVE. Un cop emès per televisió, es podrà consultar al web del CCCB i al de RTVE.

YouTube Preview Image

En aquest capítol, Óscar Pérez, director de la pel·lícula “El sastre”, entre d’altres treballs documentals, centra la seva mirada en quatre racons del Raval com a llocs de transició on transcorre la vida del barri. El programa també inclou declaracions del sociòleg i Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats, Zygmunt Bauman; el professor de Geografia Urbana, Francesc Muñoz; l’arquitecta i ex regidora de Ciutat Vella, Itziar González; l’arquitecte, Oriol Bohigas o l’escriptor Quim Monzó.

Videoclips de carrer

juny 17th, 2010 Comments Closed

Un mòbil amb càmera va ser l’eina bàsica amb què un grup de joves va sortir als carrers del Raval per filmar videoclips. El taller que va organitzar Alberto Tognazzi en la darrera edició de NOW s’apropava a una nova fórmula de vídeos musicals basats en actuacions en directe i en espais insòlits. Lluny de les grans superproduccions i dels efectes especials, aquests nous videoclips prenen valor en captar un moment únic i irrepetible. D’aquesta manera, ja no importa la qualitat de la imatge, ja no són necessàries càmeres d’alta definició, és suficient la càmera de vídeo d’un telèfon mòbil per gravar tot el que passa mentre els músics toquen un tema. Per a l’ocasió es va comptar amb la col·laboració de Desmond, Los Seis Días, San León, Barber Chico, Manos de Topo i Flospen Du. A continuació podeu veure els vídeos gravats al taller.

Desmond

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

1