Posts Tagged ‘Pankaj Mishra’

7 nous BREUS per acabar l’any

desembre 23rd, 2014 No Comments

La col·lecció BREUS CCCB s’ha ampliat aquest 2014 amb 7 nous títols. Pensadors com Evgeny Morozov, Nancy Fraser, Marta Segarra i Pankaj Mishra i escriptors com Colm Tóibín, Kamila Shamsie i Gonçalo M. Tavares passen a ampliar la gran família d’autors de la col·lecció, que recull algunes de les millors conferències que han tingut lloc al CCCB en edicions bilingües.

EVGENY MOROZOVDemocràcia, tecnologia i ciutat

“El repte que tenim davant nostre és com introduir la dimensió política en moltes d’aquestes transformacions que se’ns presenten com a purament tecnològiques.”

MARTA SEGARRAL’habitació, la casa, el carrer

“És indiscutible que la distinció entre l’espai privat i l’espai públic està travessada, com (gairebé) tot el que ens afecta, per la diferència sexual o, si es prefereix, per les distincions basades en el gènere.”

KAMILA SHAMSIELa ciutat sense mapa

“En efecte, es pot afirmar que Karāchi és una ciutat creada a partir de la seva pròpia destrucció, en un grau difícilment igualable per cap altra ciutat del món.”

GONÇALO M. TAVARESBreus notes sobre Europa

“Els pecats capitals són ara vuit: gola, avarícia, luxúria, ira, enveja, peresa, vanitat i incompetència. L’incompetent no entrarà al regne de la terra.”

NANCY FRASERRepensar el capitalisme

“Si el capitalisme no és un sistema econòmic ni una forma reificada de vida ètica, llavors què és? La meva resposta és que la millor manera d’imaginar-lo és com un ordre social institucionalitzat, al mateix nivell que, per exemple, el feudalisme.”

COLM TÓIBÍNOrwell i Barcelona

“Orwell no podia preveure que la transició de dictadura a democràcia que va viure Espanya a partir del 1975, any de la mort de Franco, seria un model de decòrum, exquisidament coreografiat.”

PANKAJ MISHRAEl nou desordre mundial

“Al segle XXI, l’encanteri que prometia el progrés universal per mitjà de les ideologies occidentals –el socialisme i el capitalisme– s’ha trencat definitivament”

.

Amb aquests llibres arribem al número 72 de la col·lecció BREUS CCCB, que aplega títols d’autors com Zygmunt BaumanEric HobsbawmUlrich BeckAlain TouraineOlivier RoyJorge SemprúnClaudio MagrisOrhan PamukAntonio TabucchiJudith ButlerRichard Sennett i Eva Illouz, entre d’altres.Els BREUS CCCB tenen un preu de 6€ i els podeu comprar online i presencialment a la Llibreria Laie del CCCB, a la Llibreria de la Diputació de Barcelona, així com a llibreries especialitzades de les principals ciutats de l’Estat espanyol.

ELS ESCRIPTORS PANKAJ MISHRA I BARBARA EHRENREICH REFLEXIONEN SOBRE EL MÓN POSTERIOR A L’11-S

octubre 18th, 2011 No Comments

Després de l’11-S, ens vam fer les preguntes adequades per entendre què havia passat?

Els esdeveniments posteriors als atemptats van confirmar que les tesis del xoc de civilitzacions tenien forts adeptes entre l’administració nord-americana i que la “croada” per combatre el terrorisme islamista seria la línia ideològica (i militar) que els Estats Units i els seus aliats pensaven seguir. Des d’aleshores, els debats sobre l’Islam i el seu caràcter suposadament fonamentalista s’han estès, així com també les veus que han denunciat aquesta lectura reduccionista i han intentat fer valdre la pluralitat de realitats del món musulmà. Entre aquestes últimes, la de l’escriptor d’origen indi Pankaj Mishra ha estat una de les més fermes i constants. Gràcies a la seva posició de persona a cavall d’Orient i Occident i des de la seva tribuna al diari britànic The Guardian, Pankaj Mishra ha aportat informació, arguments i molta intel·ligència per fer front a la delicada xarxa d’aquest debat que ens ha enredat en una retòrica pro-Islam / anti-Islam davant de la qual la majoria no teníem ni coneixement ni arguments més enllà del sentit comú.

Pankaj Mishra

Mishra ha denunciat l’esquema simplista en el qual s’han deixat caure molts intel·lectuals en els darrers anys, un fracàs tan important com el militar o l’econòmic, i que es concreta, com ell afirma, en la incapacitat del pensament occidental per “entendre el seu perpetu ‘altre’ ” i per “captar l’absoluta varietat, la quantitat de variables i la desconcertant interconnexió del món globalitzat”. És, doncs, el fracàs intel·lectual per entendre el món post-11S la pitjor derrota d’aquests anys?

Des de l’altra banda de l’Atlàntic, la periodista nord-americana Barbara Ehrenreich ha dedicat aquesta dècada a destapar, des d’una altra perspectiva, les fal·làcies de la retòrica post-11S investigant la realitat econòmica i social de la classe treballadora nord-americana. Una realitat que ha explotat arrel de la crisi econòmica, però que ja arrossega des de fa dècades els seus trets principals. Ehrenreich, poc abans dels atemptats a les Torres Bessones, ja s’havia posat en la pell de la classe més desposseïda de la primera potència mundial, treballant durant mesos com a cambrera, dona de neteja, venedora del Wal-Mart i tota una sèrie de feines de les pitjors pagades.

Barbara Ehrenreich

En el seu llibre Por cuatro duros (RBA, 2003), fruit d’aquesta experiència, posava sobre la taula les condicions inhumanes en què vivien milions de persones a mercè de contractes precaris i salaris totalment insuficients. Però el llenguatge incisiu d’Ehrenreich ha tocat també les classes més adinerades i la profunda desigualtat social del país de les oportunitats (This Land is Their Land, Metropolitan Books 2008). En el seu darrer llibre (Sonríe o muere. La trampa del pensamiento positivo, Turner 2011), Ehrenreich abandona les xifres econòmiques i entra en el terreny de la ideologia per denunciar com tot aquest precari sistema social se sosté ajudat per la força del “pensament positiu”. I és que als Estats Units (i per extensió, tants altres països sota la seva influència social i cultural) la màxima de “Si vols, pots” s’ha anat transformant en una dictadura subtil en què l’individu es converteix en responsable últim de la seva situació (personal, laboral, de salut, etc.). L’èxit final del “pensament positiu” és aconseguir que milions de persones intentin mostrar-se felices, optimistes i sobretot individualment responsables de la seva situació, en un context de fallida brutal del sistema social i econòmic.

Mishra i Ehrenreich, des de les seves respectives aproximacions, ens mostren el món que queda darrera de la retòrica bèl·lica i reduccionista que ha dominat el discurs posterior a l’11-S. La seva obra posa en evidència que potser les preguntes que ens vam fer després dels atemptats no van ser les adequades. Pankaj Mishra afirmava en un dels seus articles que la majoria de musulmans europeus estan més preocupats per l’atur, la discriminació i la desigualtat que en aixecar un nou califat. I segurament aquesta preocupació no afecta només als musulmans, com Barbara Ehrenreich fa anys que ens mostra amb el seu treball.

Pankaj Mishra i Barbara Ehrenreich participen al debat “11-S: El món deu anys després”, amb una conferència que tindrà lloc el 26 d’octubre i el 2 de novembre, respectivament.

1