Posts Tagged ‘exposició’

Viatge a Medellín, «un proyecto de largo aliento» (Carlos A. Pinto Santa)

setembre 9th, 2015 No Comments

Amb motiu de l’exposició «Pis(o) Pilot(o). Barcelona-Medellín», que es presenta simultàniament al CCCB i al Museo de Antioquia de Medellín, des del CCCB vam organitzar un viatge per anar a conèixer la ciutat de Medellín i les seves transformacions urbanístiques i socials amb els AMICS CCCB.

Acabats d’arribar de Medellín, m’assec i rumio sobre el viatge, les reunions, les coneixences, les olors, la humitat, el paisatge, la llum, els colors… i reflexiono sobre el poder de la comunitat, de la gent i dels líders de les comunes de barris com San Jaime, San Cristóbal, Moravia, Santo Domingo… També penso en el gran impuls que han representat els múltiples projectes liderats des de les Alcaldies de Medellín, amb el suport de la societat civil i del món empresarial, al llarg de l’última dècada.

Uns i altres són conscients de la força de la comunitat i de la importància de la l’educació, de la cultura, de l’art, del joc…, de la necessitat d’analitzar i de parlar del dolor del passat per projectar un futur millor, de la necessitat de crear xarxa, d’apoderar la comunitat per sortir de la pobresa i de la violència. D’aquesta violència que es va convertir, com deia Lukas Jaramillo, politòleg, en un sistema de vida, un negoci per a les guerrilles, els paramilitars.

Foto: Héctor Restrepo

L’Alcaldia de Medellín va començar el 2004, durant el període en què Sergio Fajardo fou l’alcalde, a posar el focus en la transformació urbana, social, cultural i educativa com a element de cohesió social, recuperant l’espai públic per a la ciutadania com a espai de trobada i convivència i invertint en infraestructures que donessin resposta a les múltiples necessitats amb una finalitat clara: educar la ciutadania per construir un futur millor.De música de fons m’acompanya KNO de l’escola de hip hop Kolacho, Pasos que no son en vano, del barri San Javier, Comuna 13, estracte 1 i 2, cases de maó vist amb sostres de zinc, poca cosa més. Pasos que no son en vano, mai més ben dit per la seva capacitat de donar sortida i esperança als joves de San Javier, que se situa en una de les comunes més perilloses de la ciutat, on la guerrilla es va sentir lliure de ple dret durant els anys més durs per a Medellín.

Durant la nostra estada vam tenir el privilegi de visitar la ciutat acompanyats de Jorge Melguizo, secretari de Cultura ciutadana i secretari de Desenvolupament social durant els anys en què l’Ajuntament de Medellín va impulsar les grans transformacions de la ciutat. I de reunir-nos, entre d’altres, amb Alejandro Echeverri, d’Urbam (Instituto de Urbanismo y Medio Ambiente de la Universidad EAFIT) i que fou qui va impulsar des de l’Alcaldia de Medellín, entre el 2004 i el 2007, el concepte (i la pràctica) de l’urbanisme social.

Durant set dies hem recorregut Medellín amb l’incansable Jorge Melguizo, apassionat, sensible, comunicador nat i gran coneixedor de la seva ciutat i de la seva gent. Visitar Medellín amb ell ha estat un luxe, una experiència inoblidable. L’incansable Jorge parla amb tothom interpel·lant grans, joves i nens per saber de quin extracte socioeconòmic són: 1, 2… (en una escala d’1 a 6, la 1 és la més pobra i la 6 és la classe alta), o quant paguen d’impostos, quins serveis els dóna l’Alcaldia, què en pensen, quins són els seus anhels, quines són les seves vivències amb la guerrilla, amb els paramilitars… I a poc a poc, sense adonar-nos-en, hem anat coneixent històries de pobresa, de violència, però també, i sobretot, històries de lluita, de superació i d’esperança.

Foto: Héctor Restrepo

No oblidaré el dinar amb Manuel Mahecha, president de la Junta de Acción Comunal, en el restaurant La Mesa, al barri de Santo Domingo, un dels barris més castigats per la violència, ni el dinar amb Jorge Blandón, de la Corporación Cultural Nuestra Gente, del barri de Santa Cruz. Ambdós busquen qualificar i millorar les condicions de vida de la seva comunitat creant espais per fer de la vida, com diu el mateix Jorge, «un acte d’esperança». Tots dos reivindiquen el carrer com a espai per socialitzar i compartir les experiències de vida aprenent a partir del joc i la cultura, formant subjectes crítics capaços de transformar la societat en un espai més equitatiu. Ocupar l’espai, fins fa poc en mans de les guerrilles, on donar veu als joves, pares i grans perquè puguin expressar, somiar, reviure i recuperar l’espai públic i ocupar-lo per «fer, sentir, pensar i compartir».

Foto: Héctor Restrepo

Arquitectes, urbanistes, polítics, líders comunals, educadors, empresaris…, tots reivindiquen l’educació, la cultura i l’espai públic com a espais de cohesió social. Els parcs biblioteca, les guarderies, les escoles, els museus i els centres culturals i, fins i tot, el mateix metro i el metrocable responen a un programa de futur on l’edifici, el projecte, es converteixen en pura anècdota. El propòsit és «construir ciutadania abans que ciutat», com ens va dir Carlos A. Pinto Santa, president de Grupo Urbano Medellín, i enfortir els barris més pobres per fer més curtes les diferències socials i intentar, també, que la gent recuperi la confiança perduda en la cosa pública després de tants i tants anys de corrupció política i de violència.

Micele i Carlos A. Pinto Santa. Fotografies: Héctor Restrepo

El nostre agraïment a Jorge Melguizo, per ser un magnífic cicerone, a Pablo Choneto per la seva eficiència i al Gustavo per la seva disponibilitat i amabilitat en nom dels Amics del CCCB, del CCCB i de l’agència de viatges Artchitectours.

Un recorregut per Medellín, una ciutat en transformació amb els Amics CCCB

setembre 7th, 2015 1 Comment

Amics del CCCB: Pablo Choneto, Jorge Melguizo, Estela León, Patricia de Gispert, Montse Pérez, Anna Ballester, Héctor Restrepo, Teresa Roig, Paz, Neus Listerri i Flora Sabbagh, Foto: Mari Paz Carbajal

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Durant la setmana de l’11 al 19 de juliol, un grup d’Amics del CCCB va visitar projectes urbans, culturals, educatius, esportius, etc. Amb ells hem fet aquest post per explicar algunes de les visites que vam fer i que ens ha semblat interessant compartir amb els lectors del blog del CCCB.

Les visites les hem agrupat en quatre àmbits: l’urbanístic, el cultural, l’esportiu i, finalment, l’educatiu, que és present, en realitat, en tots i cadascun d’ells.

En l’àmbit urbanístic vam visitar, entre altres intervencions en el marc dels projectes del PUI (Proyecto Urbano Integral), el Jardí Botànic, un dels projectes físics i socials que van començar a marcar la profunda transformació de la ciutat. També vam visitar habitatges d’interès social, com ara els de Nuevo Occidente; les escales elèctriques del barri Las Independencias, de la Comuna 13, en el barri de San Javier, i una de les obres més significatives pel seu alt impacte. Aquesta visita va ser especialment interessant per la interacció amb la gent del barri i perquè vam tenir l’ocasió de poder compartir amb ells les seves inquietuds, els seus interessos i, sobretot, la satisfacció de pertinença.

Escales elèctriques del barri Las Independencias, Foto: Héctor Restrepo

Un altre dels recorreguts especialment emotius va ser el que vam fer al barri de Moravia, un dels llocs on millor es pot apreciar la transformació integral, gràcies a un macroprojecte que va involucrar gairebé totes les dependències de l’Alcaldia de Medellín i altres entitats locals, nacionals i internacionals com ara l’ETSAB (UPC) o la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat. El barri de Moravia va ser, fins al 1984, l’abocador d’escombraries a cel obert de Medellín i, fins al 2004, fou un dels barris més durs per la presència de grups armats. Després d’un procés de descontaminació, el barri té avui dia un magnífic jardí, allà on hi havia l’abocador, un viver d’orquídies i bromèlies, per a la comunitat del barri; un camp de futbol, finançat en gran part per l’Ajuntament de Barcelona (en l’època de Jordi Hereu), i el Centro de Desarrollo Cultural de Moravia, que dóna vida al barri.

Parque Moravia. Foto: Héctor Restrepo

I finalment ens ha semblat interessant destacar, també, la visita que vam fer a la zona nord-oriental. Gràcies al metrocable vam poder veure la recuperació i connexió amb la ciutat del Parque ecoturístico Arvi (inaugurat el 2009), pulmó de Medellín. En el seu territori hi ha llacunes, boscos, fauna silvestre, camins patrimonials prehispànics i colonials… Amb aquest recorregut es fa palès com es pot passar d’un escenari de violència i pobresa a una millora integral de qualitat de vida en una zona que passa a tenir, a més, un turisme intern i extern molt apreciat.

Per poder visitar diversos d’aquests projectes vam utilitzar el metro i el metrocable, una xarxa de transport públic de la qual se senten especialment orgullosos per la seva funció de «crear ciutadania».

El metrocable, construït el 2004, ha estat un projecte vertebrador de la ciutat que ha integrat els habitants dels vessants de les muntanyes amb la resta de la ciutat. I és part essencial en el desenvolupament d’alguns dels equipaments urbans que han donat vida als Plans Urbans Integrals.

Ens vam reunir amb Jorge Mario Tobón, gerent social i de servei al client del Metro de Medellín, perquè ens expliqués, més enllà de la funció de transport públic del metro i el metrocable, tot allò que fan per donar resposta a la vocació de l’empresa de generar beneficis socials i d’integració, crear cultura i fer societat amb programes com «Amigos Metro» o l’«escuela de líderes», adreçada a líders de barri.

Metrocable. Foto: Héctor Restrepo

Pel que fa a les visites en l’àmbit cultural, no ens vam quedar curts. A més de visitar, al Museo d’Antioquia, l’exposició «Pis(o) Pilot(o). Medellín-Barcelona» i la magnífica col·lecció d’obra pictòrica i escultòrica que Fernando Botero els va donar, vam veure, també, diverses biblioteques de la xarxa de biblioteques; escoles de música de la xarxa d’escoles de música de Medellín; el Museo de Arte Moderno (MAMM) (i la construcció de la seva extensió); el Museo Casa de la Memoria, inaugurat al maig del 2015 i lloc dedicat als múltiples conflictes de violència i homenatge a les víctimes, o la interessantíssima intervenció de barri Corporación Cultural Nuestra Gente, col·lectiu del barri de Santa Cruz de processos culturals comunitaris liderat per Jorge Blandón.

Corporación Cultural Nuestra Gente . Foto Héctor Restrepo

Respecte a l’àmbit esportiu, vam visitar el barri Estadio, on es concentren els escenaris esportius per a tots els esports de competició que són responsabilitat d’INDER (Instituto de Recreación y Deportes) i que van ser construïts per als Jocs Sud-americans del 2010. També cal fer esment de l’espai Ciclovia, un exemple d’ocupació de l’espai públic (els diumenges i festius) amb el programa municipal «Estils de vida saludables».

I finalment, pel que fa a l’àmbit educatiu, vam visitar escoles i guarderies, com ara el jardí d’infància dissenyat pel Taller de Arquitectura de l’EDU, Empresa de Desarrollo Urbano; les institucions educatives Antonio Derka; la Institución Educativa Reino de Bélgica…

Val a dir que sobretot, i resumint, el que ens va quedar clar és que darrere de totes i cadascuna de les infraestructures que havíem visitat al llarg de la setmana hi ha, per damunt de tot, una voluntat educativa per projectar un futur millor.

El nostre agraïment per haver compartit el seu temps amb nosaltres a:

Lukas Jaramillo, politòleg, director executiu de Casa de las estrategias.

Jeihhco, raper del grup C15 i de l’Escola de Hip Hop Kolacho, Pasos que no son en vano (Comuna 13).

Alejandro Echeverri: Urbam (Instituto de Urbanismo y Medio Ambiente de la Universidad EAFIT). Va ser gerent de l’empresa de Desarrollo Urbano (2004-2005) i cap de Disseny Urbà (2005-2007) a l’Alcaldia de Medellín. És autor, entre d’altres, de l’edifici principal del Parc Explora. Alejandro fou qui va impulsar a Medellín el concepte (i la pràctica) de l’urbanisme social.

Manuel Mahecha, president de la Junta de Acción Comunal, del barri de Santo Domingo (trobada en el restaurant La Mesa del Barrio).

Carlos A. Pinto Santa, president de Grupo Urbano Medellín.

Jorge Mario Tobón, gerent social i de servei al client del Metro de Medellín.

Maria Mercedes González, directora del MAMM.

Jorge Bejarano, director d’Educació i Cultura del MAMM.

Jorge Blandón, de la Corporación Cultural Nuestra Gente, una intervenció de barri des de la cultura en el barri de Santa Cruz, col·lectiu de barri de processos culturals comunitaris. Un dels líders de barri i culturals més significatius de Medellín i que també és professor en la mestria de Processos urbans i ambientals d’Urbam.

Sandra Maria Herrera, subdirectora administrativa i financera. Sapiencia, Agencia de Educación Superior de Medellín.

Barcelona, Sant Sebastià i Monterrey: Pantalla Global suma 100.500 visitants presencials

octubre 25th, 2013 No Comments

CCCB © La Fotográfica, 2012

Mostrar el poder de la pantalla en tots els seus vessants: seducció, creació d’arquetips i models, informació, capacitat de shock, vigilància… és una de les tesis de Pantalla Global, un projecte expositiu basat en el llibre homònim de Gilles Lipovetsky i Jean Serroy que es va exhibir del 24 de gener al 28 maig del 2012 al CCCB.

Coproduïda amb el San Telmo Museoa, de juny a setembre del 2012 la mostra va viatjar a Sant Sebastià i al 2013 s’ha exposat al Conarte (Centro de las Artes) de Monterrey (Mèxic), on ha tingut un gran èxit amb 62.000 visitants. Aquesta xifra, sumada a les 11.000 persones que la van visitar a Sant Sebastià i les 27.500 que ho van fer a Barcelona, permet parlar d’un total de 100.500 visitants.

CCCB © La Fotográfica, 2012

Pantalla Global no es limita a l’exhibició in situ, sinó que es tracta d’una experiència de co-creació amb el públic que, segons l’equip del CCCBLab responsable del disseny virtual de la mostra, planteja “un nou model expositiu on el comissari no només elabora un discurs prescriptiu [camp], sinó que dins d’aquest hi inclou espais en blanc per que el públic els pugui omplir amb el seu contingut [contracamp]”. Així doncs, l’exposició presenta dos discursos: l’elaborat pels comissaris a una banda i a l’altra, el que han respost els usuaris a través de breus peces audiovisuals. La veu de la gent es materialitza en més de 350 vídeos publicats al web de Pantalla Global que s’han incorporat a l’espai expositiu presencial. “Les aportacions del públic no són considerades un afegit o una activitat paral·lela, sinó que s’integren amb l’exposició i n’esdevenen una característica principal”, expliquen des del CCCBLab.

Pantalla Global també presenta dues aplicacions per a mòbil relacionades amb la tesi del projecte i un recorregut virtual amb tots els continguts de la mostra que convida a qui no l’hagi visitada en persona a fer-ho des de casa. El web també vol ser un arxiu col·laboratiu sobre els canvis que afecten el mitjà audiovisual, en què els usuaris poden participar aportant nous continguts o intervenint en el debat. Gairebé 30.000 persones s’han passejat pel web Pantalla Global i s’hi han estat una mitjana de 7 minuts.

L’univers de Salvador Espriu, avui

octubre 22nd, 2013 No Comments

He mirat aquesta terra remet a la mirada d’Espriu vers la seva terra i vers el món: a vegades crítica i salvatgement divertida, però també comprensiva i plena de pietat cap a les debilitats humanes”

Julià Guillamon, comissari de l’exposició

Del 30 d’octubre de 2013 al 24 de febrer de 2014, l’exposició “Espriu. He mirat aquesta terra” aproparà al públic la trajectòria creativa i vital i el món literari de Salvador Espriu per mostrar no sols la importància cabdal de la seva figura per a la cultura catalana, sinó també la complexitat i riquesa de la seva obra que transcendeix qualsevol etiqueta i que fa d’Espriu un clàssic atemporal. L’exposició, organitzada pel CCCB en col·laboració amb la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i comissariada per l’escriptor Julià Guillamon, és un dels actes centrals de l’Any Espriu.

Poeta, narrador i dramaturg, Espriu s’interroga sobre les grans qüestions humanes. La mostra evoca el mite de Sinera; el compromís ètic davant de la guerra civil i de la postguerra; la defensa de la cultura catalana en temps difícils; el fenomen Espriu, quan va esdevenir una referència indispensable de la cultura espanyola; la seva visió de «la pell de brau» basada en el diàleg i la tolerància; la candidatura al Premi Nobel, i el món imaginatiu, de vegades grotesc, de vegades evocador, d’una potència extraordinària.

L’exposició presenta una gran quantitat de materials inèdits procedents d’arxius i col·leccions particulars. El recorregut expositiu el tanquen l’ós Nicolau, l’Esperanceta Trinquis i altres personatges del laberint grotesc espriuà, presentats en animacions realitzades per joves creadors.

Activitats relacionades amb l’exposició

El jardí dels cinc arbres © Ronald Stallard, 2013

La mostra comptarà amb activitats paral·leles com l’itinerari “Lavínia”, un recorregut per la Barcelona de Salvador Espriu conduït per la catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes Maria Nunes. Aquest itinerari, que se celebrarà el 10 i 24 de novembre de 2013 i l’11 i el 25 de gener de 2014, inclou una visita guiada a l’exposició.

El 27 de novembre tindrà lloc una lectura dramatitzada de textos de Salvador Espriu a càrrec de l’actriu Rosa Novell, acompanyada per la violoncel·lista Fanny Silvestre.

Cada cap de setmana a les 11.30h el servei educatiu del CCCB oferirà visites comentades a l’exposició (dissabtes en castellà i diumenges en català). CCCB educació també ha preparat un espai de documentació dins la mostra, material didàctic i visites especials per a grups escolars.

Els Amics del CCCB podran accedir a visites comentades amb el comissari Julià Guillamón els dies 6 i 12 de novembre i tindran un 50% de descompte per assistir a l’espectacle del TNC “Un Rèquiem per a Salvador Espriu” els dies 15 i 17 del mateix mes.

L’Any Espriu

Exposicions, representacions teatrals i actes de difusió lectora són algunes de les moltes activitats culturals, cíviques i participatives que s’estan duent a terme amb motiu de l’Any Espriu: una celebració que reivindica l’obra i el llegat de l’escriptor Salvador Espriu i Castelló(1913-1985) quan es compleixen cent anys del seu naixement.

Dos dels esdeveniments programats han estat, per exemple, l’exposició La càbala i Espriu, que es va inaugurar al maig a la Casa de Cultura de Girona, i l’homenatge popular que el poeta, narrador i dramaturg català va rebre al cementiri d’Arenys de Mar: una de les seves ciutats de residència que va batejar amb l’anagrama Sinera.

L’Any Espriu també ha estat present en cites literàries anuals com la Setmana de la Poesia de Barcelona o La Setmana del Llibre en Català, que han inclòs obres de l’escriptor en els seus programes. Al mateix temps, el llegat artístic d’Espriu s’ha promocionat a la Xarxa de Biblioteques Públiques de Catalunya, en llibreries i per Internet. Al web de l’Any Espriu podeu trobar totes les activitats, recursos i més informació sobre l’autor.

ARRIVEDERCI «PASOLINI ROMA»

setembre 9th, 2013 No Comments

Després del seu pas pel CCCB, l’exposició viatjarà a París, Roma i Berlín

Diumenge 15 de setembre finalitza l’exposició «Pasolini Roma» al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i comença el seu periple europeu. La mostra, fruit d’un projecte finançat per la Unió Europea i de la col·laboració entre quatre museus, continuarà el seu viatge pel continent i farà una primera parada a París (La Cinémathèque Française)  el 14 d’octubre d’aquest any, arribarà a Roma per primavera (Azienda Palaexpo- Palazzo delle Esposizioni, 3 de març de 2014) i a Berlín a la tardor (Martin Gropius Bau, 11 de setembre de 2014).

A una setmana del tancament de la mostra a Barcelona, més de 30.000 visitants s’han interessat per la història de Pasolini amb Roma, un idil·li que va començar l’any 1950 quan va emigrar a la ciutat amb la seva mare i que es va interrompre tràgicament el 1975, quan va morir assassinat a la platja d’Òstia. L’exposició, comissariada per Alain Bergala, Jordi Balló i Gianni Borgna, documenta els 25 anys d’experiències vitals i creatives d’un autor prolífic que ha marcat la cultura europea.

Pasolini Roma a Internet

L’exposició també es pot continuar visitant a la Xarxa a través del web www.pasoliniroma.com, que presenta un plànol de la ciutat de Roma amb una sèrie d’itineraris amb punts emblemàtics que recorren la vida i obra de Pasolini.

L’equip europeu del projecte també ha obert un blog on narren el work in progress de la mostra http://blog.pasoliniroma.com/, expliquen anècdotes i curiositats sobre Pasolini i arxiven documentació sobre els debats i les activitats que s’han organitzat amb motiu de l’exposició. El CCCB va programar el cicle de col·loquis «Pensar diferent. Pasolini i la crítica a la cultura dominant» i va convidar l’artista Davide Toffolo a impartir un taller sobre còmic i innovació en l’obra pasoliniana. El registre de totes aquestes activitats, així com entrevistes als comissaris i altres vídeos que ha generat l’exposició es poden consultar al web i al canal Vimeo del CCCB.  Al Twitter, podeu seguir la conversa sobre l’exposició amb l’etiqueta #PasoliniRoma.


Pasolini Roma – Žilda por lacinematheque

Muntatge audiovisual que ha preparat La Cinemàteque en el qual l’artista Žilda parla de com es va inspirar en la Roma de Pasolini per crear art urbà en els carrers de la ciutat. Žilda ha creat una sèrie d’accions amb motiu de l’exposició.

123