Posts Tagged ‘Debats’

Les sabates d’un altre i les paraules de la política

gener 20th, 2015 No Comments

En els últims temps hem estat testimonis d’un doble moviment. D’una banda, paraules que semblaven arraconades en els plecs de la història han reaparegut amb força en el discurs públic. És el cas de «classe», per exemple, a la qual el radical augment de les desigualtats sembla haver retornat el potencial explicatiu, o de «comú» i «comunitat», que no només han recuperat el seu sentit original, sinó que han incorporat un ampli ventall de nous significats. En paral·lel, algunes de les paraules que tradicionalment havíem utilitzat per explicar i descriure el món semblen incapaces de retre compte avui dels canvis radicals que tots estem experimentant. Quan les utilitzem, ens fa el mateix efecte que quan ens posem la sabata d’una altra persona: són el perfecte contenidor d’un peu que, evidentment, no és el nostre.

En les últimes dècades, el món que coneixem s’ha transformat radicalment. Les formes tradicionals de fer política i les institucions democràtiques estan avui sota sospita i passen per una crisi de legitimitat sense precedents. S’hi sumen els canvis en escala, velocitat i perspectiva d’un món globalitzat, i les noves i desconcertants relacions entre identitat, poder, Estat i mercat. El decisiu desvetllament que ha suposat la crisi financera internacional sobre les condicions del capitalisme neoliberal, i la profunditat de les transformacions tecnològiques han ampliat, també, i en alguns casos forçat, els límits i les possibilitats de les paraules i les categories habituals. En aquest context, què passa amb les idees d’«igualtat», «llibertat», «sobirania», «ciutadania», «Estat», «treball», «capitalisme», «partit»? Serveixen encara, en la seva formulació habitual, per fer intel·ligible el món que compartim i per articular i coordinar el sentit de les nostres accions? Quins aspectes de la nostra experiència i del nostre entorn queden enfosquits i quins s’il·luminen quan les utilitzem? Quins nous sentits i perspectives hem d’incorporar per reenfocar, interpretar i reformular el nostre present polític?

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Torna el Debat de Barcelona

gener 9th, 2015 2 Comments

Torna el Debat de Barcelona

Torna el Debat de Barcelona, el cicle de conferències amb més tradició del CCCB, que cada any reflexiona sobre algun aspecte clau de la vida contemporània amb una perspectiva filosòfica. Amb motiu d’aquest debat, han estat centenars els filòsofs, sociòlegs i escriptors que han passat per Barcelona, des de Zygmunt Bauman, Tzvetan Todorov, Judith Butler, Lydia Cacho i Claudio Magris fins al recentment desaparegut Ulrich Beck.

Al llarg dels darrers anys, el Debat s’ha interrogat sobre la vida i el sentit de l’existència en el món contemporani –en cicles com La condició humana (2008) o Virtuts (2012)– i sobre les conseqüències culturals de la globalització –a Fronteres (2004) o Pensar el futur (2010). També ha reflexionat sobre el futur d’Europa, la crisi econòmica, la ciutat oberta o la vida en comú.

Aquest 2015, el Debat de Barcelona revisarà alguns dels grans conceptes del pensament polític en el context actual de crisis múltiples i ho farà preguntant-se pel sentit d’idees tan importants per la vida col·lectiva com «llibertat», «igualtat», «comunitat» o «ciutadania», entre d’altres. Amb el títol de Prendre la paraula, el debat també pretén reivindicar el valor de les paraules, actualitzar-les i dotar-les de nous sentits i convidar la ciutadania a apropiar-se’n.

El cicle serà inaugurat per Axel Honneth, director de l’Escola de Frankfurt, i comptarà amb la presència de destacats pensadors del moment com Saskia Sassen, Luc Boltanski o Seyla Benhabib, entre d’altres.

Podeu trobar el programa complet del cicle aquí.

7 nous BREUS per acabar l’any

desembre 23rd, 2014 No Comments

La col·lecció BREUS CCCB s’ha ampliat aquest 2014 amb 7 nous títols. Pensadors com Evgeny Morozov, Nancy Fraser, Marta Segarra i Pankaj Mishra i escriptors com Colm Tóibín, Kamila Shamsie i Gonçalo M. Tavares passen a ampliar la gran família d’autors de la col·lecció, que recull algunes de les millors conferències que han tingut lloc al CCCB en edicions bilingües.

EVGENY MOROZOVDemocràcia, tecnologia i ciutat

“El repte que tenim davant nostre és com introduir la dimensió política en moltes d’aquestes transformacions que se’ns presenten com a purament tecnològiques.”

MARTA SEGARRAL’habitació, la casa, el carrer

“És indiscutible que la distinció entre l’espai privat i l’espai públic està travessada, com (gairebé) tot el que ens afecta, per la diferència sexual o, si es prefereix, per les distincions basades en el gènere.”

KAMILA SHAMSIELa ciutat sense mapa

“En efecte, es pot afirmar que Karāchi és una ciutat creada a partir de la seva pròpia destrucció, en un grau difícilment igualable per cap altra ciutat del món.”

GONÇALO M. TAVARESBreus notes sobre Europa

“Els pecats capitals són ara vuit: gola, avarícia, luxúria, ira, enveja, peresa, vanitat i incompetència. L’incompetent no entrarà al regne de la terra.”

NANCY FRASERRepensar el capitalisme

“Si el capitalisme no és un sistema econòmic ni una forma reificada de vida ètica, llavors què és? La meva resposta és que la millor manera d’imaginar-lo és com un ordre social institucionalitzat, al mateix nivell que, per exemple, el feudalisme.”

COLM TÓIBÍNOrwell i Barcelona

“Orwell no podia preveure que la transició de dictadura a democràcia que va viure Espanya a partir del 1975, any de la mort de Franco, seria un model de decòrum, exquisidament coreografiat.”

PANKAJ MISHRAEl nou desordre mundial

“Al segle XXI, l’encanteri que prometia el progrés universal per mitjà de les ideologies occidentals –el socialisme i el capitalisme– s’ha trencat definitivament”

.

Amb aquests llibres arribem al número 72 de la col·lecció BREUS CCCB, que aplega títols d’autors com Zygmunt BaumanEric HobsbawmUlrich BeckAlain TouraineOlivier RoyJorge SemprúnClaudio MagrisOrhan PamukAntonio TabucchiJudith ButlerRichard Sennett i Eva Illouz, entre d’altres.Els BREUS CCCB tenen un preu de 6€ i els podeu comprar online i presencialment a la Llibreria Laie del CCCB, a la Llibreria de la Diputació de Barcelona, així com a llibreries especialitzades de les principals ciutats de l’Estat espanyol.

John Urry i la fi de la cultura del cotxe

novembre 11th, 2014 No Comments

En un futur distòpic, el protagonista de la saga cinematogràfica Mad Max viu en un món on l’escassetat de recursos energètics ha provocat un col·lapse i és la base de continus enfrontaments entre regions i comunitats. El món que es presenta en aquesta sèrie de pel·lícules podria ser un dels futurs possibles, potser el més pessimista, que el sociòleg John Urry planteja en les seves anàlisis sobre les transformacions al segle XXI d’una societat que en la darrera centúria s’ha construït entorn de les energies fòssils i el transport en automòbil. Perquè segons John Urry, el cotxe al segle XX no ha estat només un fenomen cultural sinó l’element central que ha articulat la nostra forma de vida. Sense cotxe, les ciutats tindrien un altre mapa, els nostres ritmes de vida, de feina i de lleure serien diferents, i la nostra mateixa manera de concebre l’individu i la seva autonomia seria una altra.

© Imatge de Freaktography, 2012

Tanmateix, per John Urry aquest model de vida i de societat es troba al seu punt i final. En les properes dècades aquesta “cultura del cotxe” per força haurà de canviar de dalt a baix i, en funció de com la societat decideixi abordar aquest repte, el món dels nostres néts podrà ser ben diferent. Les raons d’Urry  per augurar aquest final del cotxe, tal i com l’entenem avui, són a tenir en compte: en primer lloc, la certesa científica de que les reserves de recursos combustibles fòssils s’estan acabant (i hem de pensar que un 98% del transport mundial en depèn); en segon lloc, l’impacte mediambiental de l’ús d’aquestes energies sobre la nostra salut i la del planeta; finalment, el creixement de la població mundial, que fa insostenible un creixement proporcional del mercat automobilístic.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Les cèl·lules mare, a debat

octubre 14th, 2014 No Comments

Les cèl·lules mare (stem cells) són cèl·lules presents a tots els teixits del cos, que amb la seva capacitat per dividir-se i duplicar-se permeten la renovació i regeneració dels nostres òrgans,  abastint-los rutinàriament de noves cèl·lules per substituir els milions de cèl·lules que moren cada dia. En dividir-se, la cèl·lula mare es duplica i pot crear cèl·lules diferents (cèl·lules de la sang, dels teixits, de la pell, etcètera) segons les necessitats que tingui el cos. Aquesta capacitat regeneradora, i el potencial que podria tenir la creació dirigida d’aquestes cèl·lules noves en el tractament de determinades malalties, ha convertit la investigació en cèl·lules mare en un dels camps més apassionants de la recerca científica actual.

Després del cicles dedicats als grans reptes de la biomedicina, els reptes energètics i el cervell, el Centre acull aquesta tardor ‘Cèl·lules mare: un futur sense malalties?‘ , el quart debat ICREA-CCCB, que donarà veu a quatre dels millors científics que treballen la disciplina a Catalunya per conèixer els últims avenços i reptes de la seva recerca.

“Al Japó ja s’han fet assajos clínics per regenerar teixits amb cèl·lules mare”

Salvador A. Benitah, professor d’investigació ICREA a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, obrirà els debats ICREA d’aquesta tardor el dimarts 21 d’octubre amb la conferència ‘Les cèl·lules mare: què són i quin paper tenen en els éssers vius‘. En l’entrevista, Benitah ens avança quines són les funcions de les cèl·lules mare en l’organisme, i explica perquè la polèmica que causava la recerca amb cèl·lules mare procedents d’embrions ja ha passat a la història: “Amb el descobriment de Shin’ya Yamanaka, que li va merèixer el premi Nobel de Medicina del 2012, podem portar qualsevol cèl·lula mare de l’organisme a l’estat embrionari, de manera que podríem acabar regenerant els òrgans d’un pacient i llavors transplantar-los, i tot a partir de les seves pròpies cèl·lules adultes”.

“Amb les cèl·lules mare podríem tractar les malalties més freqüents del món occidental”

Fins on podrà arribar la recerca amb cèl·lules mare? Ens ho explicarà el dimarts 28 d’octubre Ángel Raya, professor d’investigació ICREA a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i director del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona a la conferència ‘Cèl·lules mare i medicina regenerativa: realitats i promeses‘. Per Raya les cèl·lules mare són “eines” que en el futur ens haurien de permetre tractar les malalties degeneratives més freqüents al nostre món: diabetis, malaltia de Parkinson, fallades cardíaques, i en general, “totes aquelles malalties vinculades a l’envelliment dels òrgans”. Al Centre de Medicina Regenerativa treballen per generar òrgans i cèl·lules al laboratori: “partint d’aquestes cèl·lules mare intentarem arribar a produir al laboratori les cèl·lules que necessita un pacient en concret”.

“Les cèl·lules mare són les causants de la reaparició dels tumors”

Les cèl·lules mare són beneficioses en la majoria d’òrgans i funcions del cos, però en el cas del càncer i els tumors la tasca de les cèl·lules mare resulta clarament perjudicial. Ens ho explicarà el dimarts 11 de novembre Joan Seoane, professor d’investigació ICREA al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, a la conferència ‘Cap a una nova comprensió del càncer i les seves teràpies‘. “Els tumors estan generats per les mateixes cèl·lules mare que, en condicions normals, generen teixits”, explica Seoane, i això té conseqüències: “en els càncers les cèl·lules mare són les responsables de que els tumors tornin a aparèixer i que vagin a altres llocs, segons com funcioni la metàstasi”.

També participarà als debats la professora d’investigació ICREA i catedràtica de Biologia Cel·lular a la Universitat Pompeu Fabra Pura Muñoz, amb la conferència ‘Cèl·lules mare i envelliment: podem manipular el procés?‘ del dimarts 4 de novembre.

12345...1020...»