Posts Tagged ‘Debat de Barcelona’

Salvador Cardús ens suggereix… #paciència

febrer 1st, 2012 1 Comment

Continuem la reflexió sobre les virtuts

Potser a primera vista la paciència no és la virtut més atractiva si la confrontem amb altres com ara el coratge o la dignitat. De fet, l’ímpetu, el moviment, la rapidesa o la vehemència han estat normalment objecte d’admiració, mentre la paciència s’ha considerat el recurs dels dèbils, dels que no poden assolir directament allò que desitgen o no són capaços de rebel·lar-se contra les circumstàncies que els són adverses.

Per una banda, la paciència és la capacitat per enfrontar i suportar els infortunis i les ofenses, representada en el relat bíblic per Job, que va resistir tot tipus de penúries sense perdre la seva fe. Per altra banda, però, la paciència és la virtut dels que saben esperar i aprofitar el moment oportú, el “kairós” o temps de les possibilitats de la filosofia grega. En aquest sentit, la paciència és potser la virtut dels savis, dels experimentats, dels que saben que la solució no sempre es troba en l’acció immediata. Tal vegada, ni tan sols en l’acció. Què en penses tu? Quin hauria de ser el paper de la paciència en temps com els nostres, que valoren sobretot la velocitat, la joventut i la immediatesa?

El proper dilluns 6 de febrer, el sociòleg Salvador Cardús compartirà amb nosaltres les seves reflexions sobre la paciència en el marc del cicle “Virtuts”. Segons ell, si la domesticació del temps –juntament amb la de l’espai– és el fet humà per excel·lència, la paciència és l’expressió més genuïna de la nostra capacitat de dominar la relació amb l’estructura temporal de la nostra vida.

 

Com hem fet amb els altres conferenciants del cicle, també a Salvador Cardús li hem demanat que ens suggerís un text i una imatge per emmarcar la seva reflexió sobre la paciència. Les seves propostes han estat el Tapís de la Creació de Girona, un brodat del segle XI o de començaments del XII que representa la creació del món i l’estada de l’home al Paradís, i aquest fragment de l’Eclesiastès (3, 1-8) que reproduïm a continuació:

Tot té el seu moment,
sota el cel hi ha un temps
per a cada cosa.
Hi ha un temps d’infantar
i un temps de morir,
un temps de plantar
i un temps de collir.
Un temps de matar
i un temps de guarir,
un temps d’enrunar
i un temps de construir.
Un temps de plorar
i un temps de riure,
un temps de plànyer-se
i un temps de dansar.
Un temps de tirar pedres
i un temps d’aplegar-ne,
un temps d’abraçar
i un temps d’estar-se’n.
Un temps de cercar
i un temps de perdre,
un temps de guardar
i un temps de llençar.
Un temps d’esquinçar
i un temps de cosir,
un temps de callar
i un temps de parlar.
Hi ha un temps d’estimar
i un temps d’odiar,
hi ha un temps de guerra
i un temps de pau.
 

I tu, què en penses de la PACIÈNCIA?

Com ja hem fet amb la #moderació, la #fortalesa i la #dignitat, també tu pots alimentar el debat sobre la #PACIENCIA a través del compte @cececebe de Twitter. Els canals també estan oberts per tal que puguis proposar les preguntes que t’agradaria fer-li a Salvador Cardús, i nosaltres en seleccionarem un parell per plantejar-les-hi el proper dilluns.

Per altra banda, et recordem que pots trobar els videos de les entrevistes i conferències de Tzvetan Todorov, Joanna Bourke i Claudio Lomnitz al nostre web.