Posts Tagged ‘CentreDoc’

Jeroen van den Bergh: «La transició a un sistema energètic més sostenible no és tan lògica econòmicament»

novembre 27th, 2013 1 Comment

Reduir el consum energètic podria no ser tan beneficiós com podríem pensar a primera vista. En aquesta línia van les investigacions de Jeroen van den Bergh, que adverteix que no hem de ser tan optimistes sobre els efectes econòmics dels canvis que cal fer per raons mediambientals (com ara apostar per les energies renovables), ja que aquests canvis sempre tindran uns efectes indirectes que en primera instància són invisibles. Un exemple que proposa el professor: amb bona intenció, una persona utilitza menys calefacció per reduir el consum energètic mentre que, per altra banda, els diners que estalvia els acaba invertint en activitats que consumeixen fins i tot més energia, com un viatge en avió.

Jeroen van den Bergh considera que la creença que el creixement econòmic (entès com a augment del Producte Interior Brut) ens portarà a un món millor és enganyosa perquè avui en dia les inversions encara es produeixen en els sectors i les activitats més contaminants.

Premi Sant Jordi de Medi Ambient 2011, Jeroen van den Bergh és professor de recerca ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on investiga les causes, conseqüències i possibles estratègies per solucionar els problemes ambientals des de la perspectiva econòmica. El proper dimarts 3 de desembre de 2013, a les 19.30 hores, oferirà al CCCB la conferència “El repte energètic: un repte social i econòmic” en el marc del cicle de debats ICREA-CCCB “Reptes energètics: present i futur“.

L’entrada a les conferències és gratuïta. També es poden seguir en directe per Internet i a Twitter amb #debatsICREA.

Contingut relacionat

Perfil i articles acadèmics de Jeroen van den Bergh al web ICREA

Entrevista a César R. Ranero: «El petroli cada vegada serà més car i el seu preu, més volàtil»

Vídeos del cicle de debats ICREA-CCCB “Reptes energètics: present i futur”

César R. Ranero: «El petroli cada vegada serà més car i el seu preu, més volàtil»

novembre 22nd, 2013 No Comments

Destacat geòleg i acadèmic, César R. Ranero és professor de recerca ICREA a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC i coordinador del Barcelona Center for Subsurface Imaging (CSI). El proper dimarts 26 de novembre de 2013, a les 19:30 hores, oferirà al CCCB la conferència “Les energies fòssils: el petroli té futur com a font d’energia?” en el marc del cicle de debats ICREA-CCCB “Reptes energètics: present i futur“.

Com a avanç de la seva intervenció, en aquesta entrevista Ranero alerta que el petroli és un recurs finit, que l’any 2006 va viure el seu Peak Oil (o pic de productivitat), i que, per tant, és necessari intentar abandonar-lo tan aviat com sigui possible. El coordinador del Barcelona CSI explica que el descens actual en la productivitat d’aquest recurs porta a recórrer a opcions no convencionals o bé a buscar jaciments en llocs cada vegada més complicats. Segons Ranero, ambdues accions encareixen i fan més volàtil el preu del petroli, de manera que, sens dubte, afectaran l’economia mundial.

Reptes energètics: innovar o decréixer

novembre 18th, 2013 No Comments

La nostra dependència energètica és total. A dia d’avui no podem desplaçar-nos de casa a la feina, cultivar un camp de patates o preparar el sopar sense energia. La societat occidental s’articula al voltant de l’energia, dels enginys i de les tecnologies que la utilitzen i que ens fan la vida més fàcil. De fet, els darrers vint anys hem consumit tanta energia com en els dos segles anteriors, i això ha provocat un canvi radical en els nostres hàbits i costums, amb nombroses implicacions humanístiques derivades. L’agricultura, el transport, la indústria o les comunicacions depenen del subministrament energètic, i també la nostra vida quotidiana: només cal veure com es col·lapsa la ciutat en patir un tall de subministrament elèctric, i la basarda que ens fa haver de passar un vespre sobrevivint gràcies a les espelmes (que, per cert, també són un recurs energètic).

A més l’accés recent a l’energia de milions de persones de països en desenvolupament –la Xina ja n’és el primer consumidor mundial– i la nostra existència cada vegada més hipertecnològica ens situen davant d’una gran paradoxa: el consum energètic creix com mai, mentre que alguns recursos energètics comencen a esgotar-se. Segons alguns científics el petroli ja hauria assolit l’índex màxim d’extracció –el pic de Hubbert – i a partir d’aquí s’iniciaria un declivi de la producció sense alternatives reals a aquest combustible. Com omplirem el dipòsit, si el petroli es torna escàs i prohibitiu? I com obtindrem els plàstics, l’asfalt o els seus milers de productes derivats? La mateixa incertesa plana entre les energies renovables, que encara no són una alternativa real als combustibles fòssils, i també genera dubtes l’energia nuclear, novament en el punt de mira després del desastre de Fukushima.

El creixement imparable del consum també ha generat un debat de profunditat. Fins ara havíem associat el progrés econòmic al consum energètic, i és gràcies a l’energia consumida que som on som. Ara bé, podem desfer aquesta associació? Podem deslligar el nostre benestar del consum energètic? És possible una vida confortable consumint menys, tal com promouen els defensors del decreixement? En aquest debat la sostenibilitat és la qüestió cabdal: Podem continuar consumint al mateix ritme? És sostenible, la despesa actual de recursos energètics, o estem hipotecant el món de les generacions que vindran?  Quin futur ens espera, si l’energia s’acaba? O anant encara més enllà i entrant en l’àmbit de la ciència ficció: en cas que les innovacions i el progrés tecnològic ens donessin energia il·limitada –la recerca de la fusió nuclear va en aquesta línia-, seria bo per la humanitat disposar d’un subministrament inesgotable? O el nostre esperit insaciable convertiria el Sàhara en un minigolf gegant i construiríem escales mecàniques per pujar a l’Himàlaia?

Totes aquestes preguntes i moltes d’altres s’intentaran respondre al cicle ‘Reptes energètics: present i futur’, la segona edició dels debats ICREA-CCCB, una col·laboració estable per donar a conèixer al gran públic els avenços i els reptes de la recerca d’alt nivell que es fa avui a Catalunya. El cicle de reflexions sobre producció i consum d’energia l’iniciarà César Ranero, professor de recerca de l’Institut de Ciències del Mar, que es preguntarà si el petroli té futur com a font d’energia o no (dimarts 26 de novembre). El seguirà Jeroen van den Bergh, professor de recerca a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), que parlarà dels reptes que planteja el creixement del consum energètic (dimarts 3 de desembre) i també Andreu Cabot, professor de recerca de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), que parlarà de com les innovacions tècniques poden donar solucions als reptes energètics (dimarts 10 de desembre). Per últim, clourà el cicle la catedràtica de la Universitat de Lleida (UdL) Luisa F. Cabeza, que es plantejarà si les energies renovables són realment una alternativa de futur (dijous 19 de desembre).

Contingut relacionat

Entrevista: Jaume Bertranpetit, director d’ICREA, presenta la institució i la col·laboració amb el CCCB

Debat ICREA: Grans reptes de la biomedicina

Vídeos Debat ICREA: Grans reptes de la biomedicina

Qui mana? La fi del poder segons Moisés Naím

novembre 6th, 2013 1 Comment

El poder ja no és el que era. S’està degradant, fragmentant, erosionant fins al punt que ja ningú té capacitat suficient per agafar la paella pel mànec i fer el que s’ha de fer. Ho diu Moisés Naím, espectador de primera fila dels principals centres de poder del món (o de la seva desaparició), doncs ell mateix és un dels analistes més influents de la política i l’economia internacionals, columnista de diversos diaris de referència d’Amèrica i Europa, i va ser ministre de Comerç i Indústria de Veneçuela a principis dels anys 90.

Plaza del Sol, moviment 15-M. Fotografia de Rafael Tovar. CC-BY-SA 2.0.

La seva tesi és que ja no mana més qui és més gran o més fort, sinó que el poder i la influència depenen cada vegada menys de la mida, la geografia, la història o la tradició. Això no vol dir que els grans actors tradicionals, com ara els partits polítics, els sindicats, les grans organitzacions, els exèrcits, el centres religiosos o les grans empreses i corporacions deixin d’existir, però sí que tindran menys pes i menys capacitat per canviar les coses i prendre decisions determinants. Per contra, petites organitzacions aconsegueixen operar ràpidament en l’àmbit internacional i tenir repercussions globals. Són el què Moisés Naím anomena “micropoders”: des d’empreses petites que arriben a desbancar firmes multinacionals, a activistes a favor de la democràcia o partits minoritaris, però també lobbies, pirates cibernètics, delinqüents o grups que utilitzen formes alternatives d’adquirir influència política sortejant les estructures formals del sistema.

En definitiva, segons Moisés Naím, el poder està canviant. Cada vegada és més fàcil d’aconseguir-lo, i més difícil de mantenir-lo i utilitzar-lo. Però, adverteix Naím, abans de deixar-nos portar per l’entusiasme de pensar que això condueix indefectiblement a una societat més horitzontal, alliberada de velles oligarquies, descentralitzada i flexible, hem de considerar que l’erosió del poder tradicional també pot generar inestabilitat, desordre i paràlisi davant de problemes complexos.

Per intentar aclarir una mica més qui mana, qui està aconseguint el poder i qui l’està perdent, com i per què passa tot això, i quines conseqüències tindrà sobre les nostres vides, Moisés Naím parlarà amb Antoni Bassas el proper dimecres, 13 de novembre, a les 19:30 al CCCB. Ho farà en el marc de la conferència: “Qui mana? Les mutacions del poder contemporani”, que el CCCB organitza amb ocasió de la presentació del seu nou llibre: El fin del poder. Empresas que se hunden, militares derrotados, papas que renuncian y gobiernos impotentes: cómo el poder ya no es lo que era (Debate, 2013). Us hi esperem. #MoisesNaim

Adolescència i transgressió

novembre 5th, 2013 No Comments

L’antropòleg Lluís Duch i el psiquiatre Luis Feduchi conversaran sobre l’adolescència i la transgressió el proper dijous, 14 de novembre, a les 19:30h a la #JornadaAdolescents.

Va ser Rousseau qui va descriure l’adolescència com un segon naixement, un emergir a la vida després d’haver-ho fet a l’existència. Però quina vida els oferim als nostres adolescents en aquest trànsit de la infància a l’adultesa? Una vida atractiva que valgui la pena ser viscuda? Una vida sense temps per parar-se a pensar? Governada per la hiperactivitat i el consumisme? Amenaçada pel risc de ser expulsat del mercat de treball o per no tenir els “papers” que concedeixin la condició de ciutadà? Una vida cada vegada més medicalitzada i judicialitzada, en la qual el vincle social s’esmorteeix gradualment a cop de “reformes”?

Els adolescents, amb la seva conducta transgressora i la seva recent estrenada capacitat de pensar èticament, interpel·len la societat. En el context dels múltiples i accelerats canvis que la família, l’escola i la societat en el seu conjunt estan experimentant, l’adolescent, que no entén de crisi més enllà de la pròpia, fàcilment posa en dificultats al món adult amb el seu comportament. Però, si es resisteix la pulsió autoritària, apareix l’oportunitat per a un diàleg que pot servir tant per augmentar la nostra comprensió sobre aquesta etapa evolutiva com per revisar les nostres actuals estructures socials.

D’aquí va sorgir la idea de convocar Lluís DuchLuis Feduchi a una conversa oberta. Un intercanvi de mirades entre l’anàlisi penetrant que Duch realitza de la nostra vida quotidiana des de l’antropologia simbòlica, i el profund coneixement de l’univers adolescent que Feduchi ofereix des de la psiquiatria i la psicoanàlisi. Aquesta trobada clausurarà  la jornada organitzada per celebrar el 20è aniversari que s’ha donat en l’assistència pública entre els sistemes de Justícia Juvenil i Salut Mental a través de l’Equip d’Atenció al Menor de la Fundació Sanitària Sant Pere Claver.

L’experiència de l’Equip d’Atenció al Menor es va iniciar a finals de 1993, fruit d’un acord entre els Departaments de Salut i Justícia de la Generalitat de Catalunya. Aquest equip ha estat col·laborant fins a la data amb els professionals de Justícia Juvenil en l’organització d’estratègies d’atenció interdisciplinària a menors denunciats al sistema de Justícia Juvenil, com a forma de respondre a problemàtiques complexes. La creació d’aquest Servei en el marc de la sanitat pública va ser un dels desenvolupaments que la reforma del sistema de Justícia Juvenil a Catalunya va propiciar a principis dels noranta. Catalunya va ser pionera en aquest tipus de reformes que la Convenció sobre els Drets de l’Infant (ONU, 1989) va impulsar en tots els Estats membres, creant-se així un cos de professionals altament especialitzats i que compten ja amb una dilatada experiència. Els serveis de Mediació, Assessorament per als jutges de Menors, programes per desenvolupar les mesures educatives a la comunitat, la creació de centres educatius, etcètera, van contribuir així a consolidar en aquest àmbit el canvi de paradigma que per al Dret Penal va suposar l’aparició de la Justícia Reparadora.

«...678910...»