Posts Tagged ‘biotecnologia’

Alimentació i superpoblació: els reptes de l’agricultura del futur

octubre 30th, 2012 2 Comments

Stefano Padulosi, el ponent d’aquesta setmana al debat “Alimentar el món”, ens va explicar en què consisteix la biodiversitat agrícola i perquè és tan important treballar per la seva conservació. Són molt poques les espècies d’aliments (plantes i animals) amb què es basa actualment la major part de l’alimentació mundial i, el que és més perillós, és que cada vegada hi ha menys varietat dins d’aquestes espècies, perquè el mercat i l’agricultura industrialitzada tendeixen a homogeneïtzar els cultius. Aquesta desaparició de la biodiversitat dels nostres cultius ens fa més vulnerables a l’hora de poder fer front a crisis alimentàries, que cada cop són més freqüents a causa de l’acceleració del canvi climàtic. Cada varietat té propietats que la fan més resistent a determinades situacions, climes i entorns, i per tant, protegir la varietat agrícola ens permetria adaptar-nos millor davant la incertesa de les condicions futures.

Com ha de ser l'agricultura del futur per poder alimentar a tothom?

Tanmateix, els reptes de l’alimentació en el futur no tenen només a veure amb el canvi climàtic, sinó també amb un altre factor important: el creixement de la població mundial. El debat sobre la possibilitat d’alimentar a tothom en un futur és obert i polèmic. Hi ha experts que asseguren que el problema no és la quantitat d’aliment disponible sinó la seva mala distribució, la disparitat de preus i, en general, les condicions d’un mercat que s’ha tornat global i que és dominat per grans multinacionals. Així, per exemple, molts països que són grans productors agrícoles es veuen obligats a importar aliments de primera necessitat a causa de que les seves produccions es dirigeixen a un mercat global, però no arriben als consumidors locals. Altres veus, però, sostenen que és inviable en les condicions actuals poder produir aliments per tothom. Si no es troben maneres d’intensificar i augmentar les produccions agrícoles, no hi haurà manera d’abastir les necessitats alimentàries en un futur immediat. Els qui mantenen aquesta postura, creuen que les produccions agrícoles del futur hauran de dependre en molta més mesura del progrés de les biotecnologies, que permeten elaborar cultius genèticament modificats de manera que siguin més productius, més nutritius o més adaptats a determinades condicions climàtiques.

Aquesta és la postura del nostre proper invitat, Wilhem Gruissem, catedràtic de Biologia de Plantes del Swiss Federal Institut of Technology de Zuric. Us adjuntem un resum de la seva conferència i us convidem a venir a un debat que, sens dubte, serà polèmic:

Quin ha de ser el rol de les biotecnologies en una alimentació sostenible?

“Les projeccions més recents de les Nacions Unides esperen que la població mundial arribi a 9.000 milions de persones l’any 2050. Per proveir suficient menjar per tota aquesta gent caldria incrementar la producció dels cultius en un 50%. Les àrees de producció agrícola en ús estan pràcticament al seu límit i, tanmateix, cal millorar de manera significativa la producció dels nostres cultius principals. Blat de moro, blat, arròs, patata i mandioca són rics en midó i conjuntament representen més del 85% de les calories de carbohidrats que es consumeixen arreu del món. Les persones per les quals aquests cultius són els seus aliments bàsics sovint pateixen malnutrició perquè les llavors, els tubercles i les arrels d’aquestes plantes no contenen suficients vitamines i minerals, com el ferro, per una dieta saludable. Però, seria possible aconseguir la producció agrícola i les millores nutritives que necessitem amb els actuals mètodes de creixement i germoplasma en les condicions de ràpid canvi climàtic i usant mètodes de producció agrícola sostenible? Per fer front als reptes de l’augment de la població també hem de canviar radicalment la manera de fer créixer els nostres cultius. Les biotecnologies de plantes poden fer una important contribució per aconseguir aquest objectiu. Però això també requereix una millor educació dels consumidors i una millor acceptació dels mètodes moderns de creixement, incloent la tecnologia genètica, per tal de poder assegurar una seguretat alimentària sostenible per les futures generacions.”

Us esperem per parlar d’aquestes qüestions el proper dilluns 5 de novembre a les 19:30h.

Debat a Twitter: #Alimentarelmón

Michael Sandel i el Soy Cámara #ÈTICA

maig 3rd, 2012 No Comments

El filòsof nordamericà i professor a la Universitat de Harvard Michael Sandel ha penjat al seu web un fragment del capítol del “Soy Cámara” que el CCCB va dedicar a reflexionar sobre els límits ètics de la biotecnologia. En concret, Sandel ha recuperat el moment que l’equip de Soy Cámara va il·lustrar amb  gràfics una de les seves conferències.

En aquest programa de SOY CÁMARA, dirigit per Andrés Hispano i Féliz Pérez-Hita, es va abordar la qüestió de l’ètica del progrés científic i la biotecnologia, a partir d’una entrevista amb Sandel i la conferència que va oferir al CCCB titulada “Contra la perfecció”.

Podeu recuperar el capítol a la nostra pàgina web i visionar-lo de nou.

“Els límits de la ciència i la veritat en democràcia”

octubre 10th, 2011 3 Comments

El proper dilluns 17 d’octubre començarà el debat “La cultura i la vida. Diàlegs sobre l’impacte de la biotecnologia”, un projecte conjunt del CCCB i el Centre Internacional per al Debat Científic amb l’objectiu de fomentar el diàleg entre ciència i humanitats.

En els debats es plantejarà com els darrers avenços en biotecnologia canviaran la nostra forma de vida i quines incògnites ètiques i filosòfiques sorgiran d’aquestes transformacions. En aquest afany d’apropar ciències i humanitats, el cicle comptarà amb científics com Miguel Beato, Jaume Bertranpetit, María Blasco, Jordi Camí i Pere Puigdomènech, que dialogaran amb filòsofs i pensadors com Àngel Puyol, Inez de Beaufort, John Gray i Daniel Gamper.

Podeu consultar el programa complet dels debats aquí.

Avui us oferim en el nostre blog un article que el filòsof Daniel Gamper, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i participant als debats, ha escrit especialment per aquesta ocasió. Esperem que el gaudiu i que serveixi per encetar un debat que segur que serà controvertit:

“Els límits de la ciència i la veritat en democràcia”

per Daniel Gamper

“Si una cosa és possible, s’acabarà fent.” Aquesta advertència acompanya l’avenç de la ciència i la tècnica des de fa un parell de segles. El que succeeix en els laboratoris té efectes que poden canviar la manera de fer de la societat. Per això cal estar-hi amatent, sense però incórrer en alarmismes gratuïts. Fins a on ha d’arribar aquesta supervisió? Es pot posar sota l’escrutini públic el que fan els científics, controlar els seus projectes de recerca, sotmetre’ls a estrictes limitacions ètiques?

Atès que la comunitat científica, amb deshonroses excepcions, comparteix uns certs estàndards pel que fa als procediments, sovint es pot confiar que els agents implicats en la recerca s’autoregularan. Tanmateix, en els casos en què fer confiança seria més aviat una forma de temeritat, s’estableixen comitès externs que funcionen com a barreres normatives per evitar que el desitjable sigui determinat pel possible.

Com canviarà la biotecnologia la vida humana? En el clàssic "Blade Runner" ja es reflexionava sobre aquesta qüestió

A qui li correspon de decidir els límits del desitjable? Qui té autoritat per definir la vida? En les grans controvèrsies ètiques del món contemporani es lluita per respondre aquesta pregunta en un sentit o en un altre. Alguns pensen que només l’apel·lació a la veritat pot ajudar-nos, d’altres que cal respectar per sobre de tot l’autonomia dels ciutadans. Els qui ens inclinem per abandonar la veritat com el far que ens ha de guiar en la foscor, hem de vetllar també perquè no es confongui el poder amb l’autoritat i la força amb la veritat. Hem de vetllar, doncs, pels procediments.

En democràcia, a diferència del que diu el Benet XVI, no es decideix la veritat i la mentida mitjançant el principi de la majoria. En primer lloc, perquè el que trien els ciutadans i els seus representants no és assimilable a la veritat, i en segon lloc, perquè el que poden decidir està delimitat prèviament pels principis fonamentals establerts en la Declaració Universal dels Drets Humans i en les normes que s’hi adhereixen.

Tanmateix, sí que té raó el cap de la jerarquia catòlica quan assenyala que les democràcies liberals han tallat el seu vincle amb la veritat. I està bé que així sigui, en especial quan es tracta de qüestions controvertides relatives a l’ètica. La democràcia prioritza la justícia per sobre de la veritat.

La justícia, quan ha d’establir els límits del factible, es posa al servei de l’ordre del món. Un ordre que no ens preexisteix, sinó que és davant nostre i que a nosaltres ens correspon de tutelar. Es tracta, al cap i a la fi, de trobar el preciós equilibri entre la imprudència i l’excessiva precaució tant en la vida com en la ciència. Tot seguint l’Estagirita, convé invocar aleshores la prudència, l’aptitud per inventar solucions provisionals sense disposar de manuals d’aplicació clars i predeterminats, i tot sabent, alhora, que les eventuals solucions a què arribem hauran de ser revisades al seu torn un cop i un altre. En la tria de la guia, del conseller, del principi, hi rau la nostra llibertat que, com que hi ha molt en joc, és indestriable de la nostra responsabilitat.

1