Posts Tagged ‘Arissa’

Un catàleg de catàlegs

juliol 29th, 2015 No Comments

Des del moment mateix de la seva fundació, un dels objectius del CCCB és oferir als visitants tot el coneixement sobre el món contemporani en suport textual, és a dir, en forma de les diferents publicacions que edita el centre: les col·leccions Breus, Dixit i Urbanitats, el material audiovisual o fora de col·lecció i, per suposat, els catàlegs.

Els catàlegs del CCCB són una mostra de la diversitat de temes que, des de fa 20 anys, estructuren la programació del centre. I són, també, una manera de recordar i recuperar aquelles exposicions que ja formen part de la nostra història i que de ben segur també formen part de la història cultural dels nostres visitants.

La cultura contemporània a l’abast

Si fem una ullada a les publicacions editades amb motiu de les exposicions, ens adonarem que bona part d’elles es poden agrupar segons les temàtiques que defineixen les línies de programació del centre. Per exemple, al CCCB hem parlat d’urbanisme, de ciutats i de la relació entre elles, el que nosaltres entenem La ciutat món: Barcelona-València-Palma, on es reflexionava sobre la Mediterrània; Atopia, on la ciutat era protagonista de diverses obres d’art contemporani; Local, local!, una diagnosi sobre les urbs després de la recuperació dels ajuntaments democràtics; Post-it City, sobre les ocupacions dels espais públics de les ciutats; La fundació de la ciutat. Mesopotàmia, Grècia i Roma, una reflexió sobre les primeres ciutats; o Barcelona-Madrid, un repàs a les relacions entre ambdues ciutats.

També la literatura amplificada és un dels temes que més hem tractat al centre i que forma part de la nostra línia de programació. Són molts els escriptors que han presentat els seus llibres a casa nostra i Kosmopolis. La Festa de la Literatura Amplificada, els hi dedica cada dos anys tot un festival. De fet, l’edició inaugural de Kosmopolis va néixer arran de l’exposició Cosmopolis. Borges y Buenos Aires. En aquests anys, hem organitzat exposicions sobre James Joyce, Franz Kafka, Pere Calders, Fernando Pessoa, Federico García Lorca, Roberto Bolaño, J.G. Ballard, Claudio Magris i W.G. Sebald, l’exposició que tot just acabem de tancar;  i també n’hem dedicat al còmic. Lamentablement, molts d’aquests catàlegs estan esgotats, però es poden consultar de manera gratuïta a l’Arxiu del CCCB.

Al CCCB també hem parlat de les relacions entre Orient i Occident: a l’exposició A la ciutat xinesa vam reflexionar sobre les transformacions de l’imperi; a Fantasies de l’harem i altres xahrazads vam mostrar la imatge de la dona oriental a través de relats i a Occident vist des d’Orient vam oferir la mirada de l’Orient islàmic sobre els europeus.

La galàxia audiovisual

Definim La galàxia audiovisual com un ecosistema en transformació, per això les exposicions del CCCB tenen un important component audiovisual. En aquest sentit, el cinema ha estat molt present en les exposicions del CCCB. Per exemple, el 1995, vam organitzar una exposició sobre El segle del cinema coincidint amb el seu centenari, i també hem dedicat un espai a La ciutat dels cineastes, al món secret de Buñuel, i a les correspondències fílmiques, i hem celebrat la creativitat dels mestres de l’animació Starewitch, Svankmajer i els germans Quay. L’exposició Món TV ens va permetre analitzar l’impacte de la televisió com a fenomen cultural, i el 2006 vam celebrar els cinc anys d’ Xcèntric i vam editar un catàleg que reunia 45 pel·lícules imprescindibles del cinema experimental.

La fotografia ha estat un altre dels temes presents al CCCB des dels inicis. Recordem, per exemple, la mostra sobre Brangulí. Barcelona 1909-1945, acompanyada d’un dels catàlegs més venuts del nostre fons; la dedicada a Gisèle Freund (el catàleg de la qual està esgotat); Arissa. L’ombra i el fotògraf, 1922-1936; que reunia les fotografies de l’exposició que recuperava l’obra d’aquest fotògraf de Sant Andreu; o els diversos catàlegs editats amb motiu de les mostres sobre fotografia contemporània africana.

Els conflictes actuals no podrien ser aliens a un centre de cultura contemporània. Per això hem dedicat algunes exposicions a parlar de les Fronteres o del desastre de Txernòbil (una mostra celebrada per commemorar el 20è aniversari de la catàstrofe); hem reflexionat sobre la guerra, sobre què significa viure la postguerra i sobre si és possible aventurar un futur per a les guerres (En guerra, 2004); vam dedicar una mostra a l’art i el poder en l’Europa dels dictadors, i el 2007 ens vam aturar en el racisme i l’apartheid en una exposició que duia per títol Apartheid. El mirall sud-africà. També la transició ha estat protagonista al CCCB, amb una exposició on donàvem veu a persones que havien viscut aquest procés des d’una perspectiva no històrica; i a Desaparecidos vam poder mostrar les imatges de Gervasio Sánchez sobre els desapareguts en els conflictes bèl·lics.

Finalment, la cultura popular també ha estat protagonista al CCCB des de diverses vessants: hem parlat de la cultura porqueria i dels Quinquis dels 80, de la propaganda de guerra i d’un cotxe mític, el Pegaso Z-102, i hem recuperat la memòria del Paral·lel.

Tot això, i molt més, es pot recuperar a l’Arxiu CCCB, on s’hi troben més de 10.000 referències audiovisuals (entrevistes, debats, festivals, reportatges d’exposicions, etc.) i on també es poden consultar els 120 catàlegs que formen part del fons del CCCB.

Antoni Arissa. L’ombra i el fotògraf

novembre 4th, 2014 No Comments

Antoni Arissa Asmarats (Sant Andreu, 1900 – Barcelona, 1980) va ser un dels representants espanyols més destacats de l’avantguarda fotogràfica, tot i que els seus inicis van estar més influenciats pels postulats pictorialistes tan arrelats en la fotografia catalana i espanyola d’aquells anys. El seu posicionament va evolucionar cap a una estètica propera a la Nova visió europea. Aquest canvi va venir propiciat per la seva carrera d’impressor i pels seus coneixements de tipografia i de desenvolupament editorial, on va adaptar múltiples eines visuals en la recerca d’una fotografia realment moderna.

En els seus inicis com a fotògraf, a principis dels anys 20, va obtenir el seu primer premi a la revista Criterium, amb només 22 anys. Va ser aleshores quan va fundar, amb Josep Girabalt i Lluís Batlle, l’Agrupació Fotogràfica Saint-Victor, al barri de Sant Andreu de Barcelona, un any abans de l’aparició de la significativa Agrupació Fotogràfica de Catalunya.

El 1924 va rebre un altre premi a l’Ateneo Obrero de Gijón, i l’any següent va ser guardonat amb el Premi d’Honor a Figueres. També va obtenir diversos premis internacionals i va estar en importants exposicions com la II Exposition internationale d’Art Photographique de Saint Etienne, junt amb autors de l’avantguarda com Frantisek Drtikol o Jaromír Funke.

A principis dels anys vint, la ciutat de Barcelona mostrava un panorama fotogràfic on la corrent pictorialista predominava en totes les activitats, igual com succeïa a la resta del país i a gran part d’Europa. Els fotògrafs havien trobat la seva inspiració en diferents moviments artístics del segle XIX com el prerafaelitisme, l’Arts&Crafts i el simbolisme. Les seves obres van ser sotmeses a diverses manipulacions, a través de procediments pigmentaris i químics, qualificats per a ells com a “nobles”.

En aquesta primera etapa, compresa entre 1922 i 1928, Arissa va realitzar les seves primeres imatges a través d’escenes rurals en entorns propers a Sant Andreu. Es tracta de fotografies organitzades com a posades en escena per a recrear situacions pintoresques en contextos reals.

A principis de la dècada dels anys trenta, Antoni Arissa va clausurar el procés de canvi en la forma de concebre la seva producció fotogràfica. Les escenes de pau de la dècada anterior es veuran ara comprimides, conceptualitzades i reduïdes per un tractament visual proper als elements gràfics. L’angulació, unida a una forta il·luminació, amb les seves llums i ombres augmentades, converteixen les fotografies en elements conscients i en eines transformadores que li permetran afegir accents emocionals.

En la seva aventura visual, Arissa no necessitarà grans monuments, ni viatges a llocs remots, ni escenaris majestuosos ni personatges famosos. L’espectacularitat es troba en les petites coses. Els trivials objectes personals, les ombres que projecten, li permetran l’execució de grans imatges. La seva importància resideix en la seva personalíssima visió.

El 1935, la revista Art de la Llum li va dedicar un monogràfic, que va coincidir amb l’exposició que es va celebrar a la Sala d’Exposicions del Centre Popular Catalanista de Sant Andreu.

En acabar la Guerra Civil, moltes de les tribunes de difusió de la modernitat van desaparèixer, i la seva activitat artística, com la de molts altres creadors de la seva generació, es va reduir notablement i, de mica en mica, va anar caient en l’oblit. No va ser fins a principis de la dècada de 1990 quan es va iniciar un petit procés de recuperació de la seva figura en diverses exposicions.

L’exposició antològica que presentem vol realitzar un recorregut per tota la seva carrera fotogràfica, des de principis dels anys vint fins la Guerra Civil espanyola, quan pràcticament va deixar de fotografiar per seguir la seva tasca com a impressor i tipògraf a la impremta familiar. Aquest projecte suposa la conclusió d’un llarg procés de consolidació i restauració dels seus principals negatius, així com de la recerca d’originals d’època de l’autor. D’aquesta manera, l’exposició recull imatges originals de l’autor procedent de diverses institucions, i tiratges actuals a partir dels seus negatius recuperats, els quals mostren com deurien ser les obres que s’han perdut.

Rafael Levenfeld i Valentí Vallhonrat són els comissaris de l’exposició Arissa. L’ombra i el fotògraf, 1922-1936, que s’inaugura el 14 de novembre al CCCB.

1