Posts Tagged ‘#15M’

Polítiques musicals

novembre 6th, 2014 No Comments

El passat dijous vam encetar l’última sessió del cicle #BCNmp7 titulat POLÍTIQUES MUSICALS amb l’enregistrament d’un programa de ràdio, conduït per la periodista Lucía Lijtmaer, en el qual vam tractar, des de diferents punts de vista, les relacions que uneixen la música i la política. També van intervenir els tres programadors de la sessió, Marc Balfagón (Fundación Robo), Jordi Oliveras (Indigestió) i Carlos Carbonell (Internet 2), així com el músics que actuaran el 13 de novembre al Teatre del CCCB: Grey Filastine i Dick El Demasiado. Durant el programa també vam entrevistar telefònicament el periodista i crític musical Víctor Lenore que acaba de publicar el llibre “Indies, hipsters y gafapastas. Crónica de una dominación cultural”.

A continuació us destaquem alguns fragments del programa.

Fundación Robo es crea a partir de totes les manifestacions que va haver posteriors al maig de 2011 (…) El nostre sentit primer va ser el de visibilitzar la relació entre música i política, sobretot en el sentit de les lletres i de tractar certes temàtiques en estils on habitualment no es feia. Aquesta relació estava anant a més, en el sentit que la gent se sentia interpel·lada i implicada per tot el que estava passant.” (Marc Balfagon)

“A Indigestió sempre ens ha interessat la música que es fa a la ciutat. A partir d’aquí vam anar construint una manera d’entendre els músics com algú a qui tenim a prop i que parla de les nostres coses. Però en el moment en el qual aquí comença a haver-hi una escena important i aquesta no reflecteix coses que a nosaltres ens estaven preocupant políticament ens vam començar a preguntar què passava.” (Jordi Oliveras)

“Yo (Internet 2) empecé como músico y he acabado accidentalmente haciendo de promotor. Un poco como una cosa visceral de traer aquello que te gustaría ver. Lo que no encuentras, te lo inventas. Y estoy aquí en la misma lucha y con la oportunidad de hacer cosas y con medios. Y se agradece.” (Carlitos Carbonell)

¿Cómo te relacionaste como músico con los movimientos antiglobalización y cuándo comenzaste?  “De esto hace unos 15 años. Ya llevaba un tiempo haciendo música y política, pero cuando llegamos a este momento de la anti-globalización hubo una explosión de nueva energía, parecido a lo que fue aquí el 15M. En esa época formamos un grupo, como una marching band, específicamente para dar banda sonora a estas manifestaciones. Y fuimos por todo el mundo haciendo las bandas sonoras en directo.” (Grey Filastine)

(Dick El Demasiado) “Yo creo que todo lo que hago es un acto político. Mi música es bastante pesada, si vas escuchando los textos y vas siguiendo mi actitud en el mundillo pequeño de la música o en el mundo grande “del mundo”. Sin seguir ningún dogma, sí me considero bastante político.”

“Todo es política, no solo la música. Es lo primero que se me ocurre decir. Todo es político de alguna manera.” (GF)

“Penso que dir que tot és polític, a Barcelona, es va convertir en un excusa, una manera tonta de treure’s el tema de sobre. Dèiem que tota la música és política, que no és mentida, i per tant no en parlàvem més. La meva lectura és que, generalitzant una miqueta, durant un temps hem tingut una visió políticament molt conservadora de la música. Aquí, a Barcelona.” (JO)

“També és veritat que cada cas s’articula de diferent manera o amb diferents intensitats, i que aquesta dimensió política l’hem de mirar des de moltes perspectives. Precisament, nosaltres, des de Fundación Robo posàvem èmfasi amb el missatge, amb les lletres, però, tot i això, érem conscients que aquesta era una de les perspectives menys clau per definir com de política n’és una música. Hi ha molts d’altres factors a tenir en compte: la gestió, les relacions que es donen en el si d’aquesta música, què provoca, en quins contextos apareix…” (MB)

No hi ha una certa contra-culpabilitat en aquesta búsqueda entre la cúmbia villera i el reggaeton. No hi ha com una cerca d’autenticitat en altres mons?

“M’imagino mil formes diverses de relacionar-nos amb la música de societats diferents a la nostra, amb connotacions polítiques, morals i econòmiques dissemblants. Em resisteixo a buscar cànons i regles. Estic d’acord amb què darrera d’una certa reclamació d’autenticitat i relació amb allò popular mirem a d’altres llocs. Com sempre, això no ens parlarà del reggaeton sinó qui l’escolta.” (JO)

“Estoy muy de acuerdo en que hay mil formas de relación. A mi personalmente me interesa relacionarme con música de otras culturas en clave de iguales. Ir ahí, grabar gente, tocar con ellos, ir de gira con ellos, tocar en su país y buscar un intercambio justo.” (GF)

YouTube Preview Image

“Quería poner el caso de Omar Souleyman. Cuando lo conocí me interesé por su música, era un músico que tocaba en bodas en Síria. En Barcelona actuó en el festival Sónar, y sentí cierto rubor. Era un poco como cuando en King Kong traen a este trofeo del mundo perdido, y lo colocan delante de un montón de gente drogada.” (CC)

“Se tiende a pensar que si eres más o menos conocido eres músico y que el que está en su casa haciendo música no es músico, y creo que, por ejemplo, la renta básica universal haría que nuestra relación con la música fuera diferente. A veces he hablado con gente que se dedica a la música no-profesionalmente y, realmente, todas las acciones, todo lo que envuelve este mundo, está colonizado por estos elementos económicos de sacar réditos, de recuperar dinero. Como si todos nos comportáramos como músicos profesionales, y esto crea una relación con la música muy distorsionada.” (MB)

 YouTube Preview Image

“Fa uns anys, quan va tenir lloc el 15M, alguns trobàvem a faltar que la música reflectís allò que estàvem vivint. Crec que ara comencem a estar en un moment polític diferent en el qual parlem molt de l’ocupació de les institucions. I quelcom que políticament estava molt clar en el 15M, que era que la política formava part de tots els actes de la vida, correm el risc d’oblidar-ho. En aquest context començo a pensar que en allò cultural hi ha una dimensió política que no és la institucional, que potser és la que hem d’atendre i reivindicar.” (JO)

La sessió “Polítiques músicals”culminarà el proper 13 de novembre amb un concert al CCCB del nord-americà afincat a Barcelona Filastine i de l’holandès Dick El Demasiado.

El que s’ha dit del #15M, la crisi i les revoltes populars al CCCB

maig 14th, 2012 1 Comment

El 17 de desembre de 2010, Mohamed Bouazizi es cremava viu a la ciutat tunisiana de Sidi Bouzid en protesta per l’acció de la policia, que li havia confiscat la seva tenda de venda ambulant de fruita. L’acció de Bouazizi, un jove universitari cansat de les injustícies i els abusos del govern de Ben Ali, esdevingué símbol i flama de revoltes populars primer a Tunísia i després a altres països àrabs com Egipte, el Marroc o el Líban. Les revoltes àrabs van suposar un revulsiu per a moltes classes populars arreu del món, cansades de viure en condicions precàries i de suportar els abusos del poder polític i econòmic.

A mesura que els efectes de la crisi econòmica asfixiaven la població i que les elits polítiques i econòmiques eludien responsabilitats, el termòmetre de la indignació global va anar augmentant. Durant tot el 2011, les imatges de manifestacions, de concentracions en places i de repressió policial contra la població van passar a formar part de l’imaginari col·lectiu a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials, escletxes del model comunicatiu oficial. La versió espanyola i catalana de la indignació ha estat el moviment #15M que ara fa un any que començà a trasbalsar i qüestionar el model democràtic.

La reflexió sobre la crisi i las protestas populars ha centrat moltes de les activitats programades al CCCB durant 2011 i 2012. Foto: Albert Uriach, CCCB – 2011

Tot i la dificultat d’analitzar amb rigor esdeveniments que han succeït a molta velocitat, el CCCB ha programat durant el 2011 i el 2012 conferències, projeccions i debats al voltant de la crisi econòmica i les revoltes populars. Durant tot aquest any, hem entrevistat experts perquè ens donessin la seva visió del que estava passant al carrer. A continuació detallem tota la programació que s’ha dut a terme sobre el tema i els materials multimèdia consultables:

ENTREVISTES

DEBATS

ARTICLES ALS BLOCS CCCB

PROGRAMACIÓ AUDIOVISUAL

  • Soy Cámara “La Bolsa o La Vida” dirigit per Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita (desembre del 2011) SOY CÁMARA ofereix en aquest programa un panorama de la incertesa que ens envolta, desencadenada per la crisi econòmica, però també per la incapacitat per enfrontar-s’hi des d’una estructura política heretada de la guerra freda.

EXPOSICIONS

  • Pantalla Global: Amb motiu del 15M, molts videocreadors i usuaris d’Internet van contribuir a l’apartat de Pantalla Política de l’exposició amb vídeos del moviment i del que havia succeït al carrer. Podeu veure aquests vídeos si visiteu l’exposició presencial al CCCB o bé la plataforma virtual: http://pantallaglobal.cccb.org/pantalla_politica La mostra es pot visitar fins al 28 de maig al CCCB.
  • Més Fotoperiodisme: Un dels quatre projectes que es presenta a l’exposició “Més fotoperiodisme – Visa pour l’Image Perpignan a Barcelona” és el del fotoperiodista Yuri Kozyrev (Agència NOOR) que va fotografiar les revolucions àrabs iniciades al febrer des d’Egipte fins al Iemen passant per Tunísia i Bahrein. La mostra es pot visitar fins al 3 de juny al CCCB.

Els vídeos de l’URGENT sobre el #15M

agost 1st, 2011 1 Comment

El divendres 15 de juliol, dos mesos després de l’històric #15M, el CCCB va acollir l’URGENT #02 Plaça Pública destinat a analitzar les conseqüències i repercussions que el moviment dels indignats ha comportat a la vida pública i política de la nostra societat. Per tots aquells que no vau poder assitir a la sessió, us oferim els tres col·loquis i conferències exprés d’aquella tarda en vídeo perquè els veieu aquest estiu.

PRENDRE LA PLAÇA, CREAR ALLÒ PÚBLIC

Col·loqui amb Guillermo Zapata i Nicolás Sguiglia conduït per Yaiza Hernández

El 15-M ha convertit les places en llocs reals i tangibles, materials i emocionals, de recusació col·lectiva de la omnipotència dels mercats i d’una política subsidiària d’aquests; les places han esdevingut punts de confluència entre les xarxes i el cos social, símbols de la reapropiació i defensa d’allò públic a l’espai físic de la ciutat. Amb Guillermo Zapata, guionista, autor de Crónicas del hype i membre d’El Patio Maravillas (Madrid), Nicolás Sguiglia, sociòleg i membre del col·lectiu Universidad Nómada i de La Casa Invisible (Màlaga); i la investigadora Yaiza Hernández.

SALÓ POPULAR

Conferència exprés amb Raúl Minchinela

El 15-M ha tingut un efecte immediat en una transformació del llenguatge, en milers de cartells, eslògans i consignes, a les places, les xarxes i les diverses mobilitzacions. Raúl Minchinela, crític cultural i autor del blog audiovisual Reflexiones de Repronto, analitzarà aquest fenomen a cavall entre la presa de la paraula i l’acció, l’escriptura i la viralitat, l’enginy i el comentari en temps real, la crítica i el sentit de l’ humor.

POLÍTICA DEL COMÚ

Col·loqui amb Javier de la Cueva, Miguel Morey, Beatriz García i Daniel G. Andújar, conduït per Magda Bandera

Punt d’inflexió en la cultura política recent, al mateix temps que catalitzador d’una heterogènia agenda social, el 15-M esbossa un nou escenari per a la reflexió sobre el comú, el públic i el polític. Amb Javier de la Cueva, advocat, veterà defensor del copyleft, impulsor del document bàsic per la cobertura legal de les acampades i de Praeter Orwell, que té entre les seves línies de treball la llei de transparència de dades públiques; Miguel Morey, assagista i filòsof; Beatriz García, activista i investigadora de l’Observatorio Metropolitano (Madrid) i col·laboradora en el nou mitjà online Madrilonia; Daniel G. Andújar, artista, impulsor de projectes com Technologies to the People i Poscapital, i Magda Bandera, periodista i blogger.

Raúl Minchinela: “El #15M comporta una reivindicació del llenguatge”

juliol 13th, 2011 1 Comment

Raúl Minchinela és la veu de Reflexiones de Repronto, un dels videoblocs més seguits a la Xarxa i també és qui aquest divendres 15 de juliol ens explicarà, en una conferència express de 20 minuts, el paper del llenguatge en el moviment del #15M. Minchinela ha analitzat els eslògans, pancartes i cartells més utilitzats pels indignats i n’ha extret algunes conclusions com ara la importància del llenguatge informàtic com a eina visual i catalitzadora de la protesta. En aquesta entrevista ens avança alguns dels punts que tractarà divendres a l’URGENT #Plaça pública.

1