::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Durant la setmana de l’11 al 19 de juliol, un grup d’Amics del CCCB va visitar projectes urbans, culturals, educatius, esportius, etc. Amb ells hem fet aquest post per explicar algunes de les visites que vam fer i que ens ha semblat interessant compartir amb els lectors del blog del CCCB.
Les visites les hem agrupat en quatre àmbits: l’urbanístic, el cultural, l’esportiu i, finalment, l’educatiu, que és present, en realitat, en tots i cadascun d’ells.
En l’àmbit urbanístic vam visitar, entre altres intervencions en el marc dels projectes del PUI (Proyecto Urbano Integral), el Jardí Botànic, un dels projectes físics i socials que van començar a marcar la profunda transformació de la ciutat. També vam visitar habitatges d’interès social, com ara els de Nuevo Occidente; les escales elèctriques del barri Las Independencias, de la Comuna 13, en el barri de San Javier, i una de les obres més significatives pel seu alt impacte. Aquesta visita va ser especialment interessant per la interacció amb la gent del barri i perquè vam tenir l’ocasió de poder compartir amb ells les seves inquietuds, els seus interessos i, sobretot, la satisfacció de pertinença.
Un altre dels recorreguts especialment emotius va ser el que vam fer al barri de Moravia, un dels llocs on millor es pot apreciar la transformació integral, gràcies a un macroprojecte que va involucrar gairebé totes les dependències de l’Alcaldia de Medellín i altres entitats locals, nacionals i internacionals com ara l’ETSAB (UPC) o la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat. El barri de Moravia va ser, fins al 1984, l’abocador d’escombraries a cel obert de Medellín i, fins al 2004, fou un dels barris més durs per la presència de grups armats. Després d’un procés de descontaminació, el barri té avui dia un magnífic jardí, allà on hi havia l’abocador, un viver d’orquídies i bromèlies, per a la comunitat del barri; un camp de futbol, finançat en gran part per l’Ajuntament de Barcelona (en l’època de Jordi Hereu), i el Centro de Desarrollo Cultural de Moravia, que dóna vida al barri.
I finalment ens ha semblat interessant destacar, també, la visita que vam fer a la zona nord-oriental. Gràcies al metrocable vam poder veure la recuperació i connexió amb la ciutat del Parque ecoturístico Arvi (inaugurat el 2009), pulmó de Medellín. En el seu territori hi ha llacunes, boscos, fauna silvestre, camins patrimonials prehispànics i colonials… Amb aquest recorregut es fa palès com es pot passar d’un escenari de violència i pobresa a una millora integral de qualitat de vida en una zona que passa a tenir, a més, un turisme intern i extern molt apreciat.
Per poder visitar diversos d’aquests projectes vam utilitzar el metro i el metrocable, una xarxa de transport públic de la qual se senten especialment orgullosos per la seva funció de «crear ciutadania».
El metrocable, construït el 2004, ha estat un projecte vertebrador de la ciutat que ha integrat els habitants dels vessants de les muntanyes amb la resta de la ciutat. I és part essencial en el desenvolupament d’alguns dels equipaments urbans que han donat vida als Plans Urbans Integrals.
Ens vam reunir amb Jorge Mario Tobón, gerent social i de servei al client del Metro de Medellín, perquè ens expliqués, més enllà de la funció de transport públic del metro i el metrocable, tot allò que fan per donar resposta a la vocació de l’empresa de generar beneficis socials i d’integració, crear cultura i fer societat amb programes com «Amigos Metro» o l’«escuela de líderes», adreçada a líders de barri.
Pel que fa a les visites en l’àmbit cultural, no ens vam quedar curts. A més de visitar, al Museo d’Antioquia, l’exposició «Pis(o) Pilot(o). Medellín-Barcelona» i la magnífica col·lecció d’obra pictòrica i escultòrica que Fernando Botero els va donar, vam veure, també, diverses biblioteques de la xarxa de biblioteques; escoles de música de la xarxa d’escoles de música de Medellín; el Museo de Arte Moderno (MAMM) (i la construcció de la seva extensió); el Museo Casa de la Memoria, inaugurat al maig del 2015 i lloc dedicat als múltiples conflictes de violència i homenatge a les víctimes, o la interessantíssima intervenció de barri Corporación Cultural Nuestra Gente, col·lectiu del barri de Santa Cruz de processos culturals comunitaris liderat per Jorge Blandón.
Respecte a l’àmbit esportiu, vam visitar el barri Estadio, on es concentren els escenaris esportius per a tots els esports de competició que són responsabilitat d’INDER (Instituto de Recreación y Deportes) i que van ser construïts per als Jocs Sud-americans del 2010. També cal fer esment de l’espai Ciclovia, un exemple d’ocupació de l’espai públic (els diumenges i festius) amb el programa municipal «Estils de vida saludables».
I finalment, pel que fa a l’àmbit educatiu, vam visitar escoles i guarderies, com ara el jardí d’infància dissenyat pel Taller de Arquitectura de l’EDU, Empresa de Desarrollo Urbano; les institucions educatives Antonio Derka; la Institución Educativa Reino de Bélgica…
Val a dir que sobretot, i resumint, el que ens va quedar clar és que darrere de totes i cadascuna de les infraestructures que havíem visitat al llarg de la setmana hi ha, per damunt de tot, una voluntat educativa per projectar un futur millor.
El nostre agraïment per haver compartit el seu temps amb nosaltres a:
Lukas Jaramillo, politòleg, director executiu de Casa de las estrategias.
Jeihhco, raper del grup C15 i de l’Escola de Hip Hop Kolacho, Pasos que no son en vano (Comuna 13).
Alejandro Echeverri: Urbam (Instituto de Urbanismo y Medio Ambiente de la Universidad EAFIT). Va ser gerent de l’empresa de Desarrollo Urbano (2004-2005) i cap de Disseny Urbà (2005-2007) a l’Alcaldia de Medellín. És autor, entre d’altres, de l’edifici principal del Parc Explora. Alejandro fou qui va impulsar a Medellín el concepte (i la pràctica) de l’urbanisme social.
Manuel Mahecha, president de la Junta de Acción Comunal, del barri de Santo Domingo (trobada en el restaurant La Mesa del Barrio).
Carlos A. Pinto Santa, president de Grupo Urbano Medellín.
Jorge Mario Tobón, gerent social i de servei al client del Metro de Medellín.
Maria Mercedes González, directora del MAMM.
Jorge Bejarano, director d’Educació i Cultura del MAMM.
Jorge Blandón, de la Corporación Cultural Nuestra Gente, una intervenció de barri des de la cultura en el barri de Santa Cruz, col·lectiu de barri de processos culturals comunitaris. Un dels líders de barri i culturals més significatius de Medellín i que també és professor en la mestria de Processos urbans i ambientals d’Urbam.
Sandra Maria Herrera, subdirectora administrativa i financera. Sapiencia, Agencia de Educación Superior de Medellín.
[...] el objetivo de conocer las grandes transformaciones de la ciudad. Más información del viaje en el Blog de los Amigos del CCCB y el Blog de Carlos A. Pinto [...]