Continuem la reflexió sobre les virtuts
Potser a primera vista la paciència no és la virtut més atractiva si la confrontem amb altres com ara el coratge o la dignitat. De fet, l’ímpetu, el moviment, la rapidesa o la vehemència han estat normalment objecte d’admiració, mentre la paciència s’ha considerat el recurs dels dèbils, dels que no poden assolir directament allò que desitgen o no són capaços de rebel·lar-se contra les circumstàncies que els són adverses.
Per una banda, la paciència és la capacitat per enfrontar i suportar els infortunis i les ofenses, representada en el relat bíblic per Job, que va resistir tot tipus de penúries sense perdre la seva fe. Per altra banda, però, la paciència és la virtut dels que saben esperar i aprofitar el moment oportú, el “kairós” o temps de les possibilitats de la filosofia grega. En aquest sentit, la paciència és potser la virtut dels savis, dels experimentats, dels que saben que la solució no sempre es troba en l’acció immediata. Tal vegada, ni tan sols en l’acció. Què en penses tu? Quin hauria de ser el paper de la paciència en temps com els nostres, que valoren sobretot la velocitat, la joventut i la immediatesa?
El proper dilluns 6 de febrer, el sociòleg Salvador Cardús compartirà amb nosaltres les seves reflexions sobre la paciència en el marc del cicle “Virtuts”. Segons ell, si la domesticació del temps –juntament amb la de l’espai– és el fet humà per excel·lència, la paciència és l’expressió més genuïna de la nostra capacitat de dominar la relació amb l’estructura temporal de la nostra vida.
[...] Leer en la fuente original… Anteriorespacio trapézio SiguienteMURSEGO EN EL EMERGÈNCIA!2012 Síguenos [...]