Crònica de la jam session NOVA JAZZ CAVA – JAZZ TERRASSA
No podem valorar encara com n’és, de gran, el salt que hi ha entre l’abans i el després d’“El segle del jazz” al CCCB. El que és segur és que s’han traçat nous ponts de complicitat entre música i públic. Un èxit compartit per la diversitat de músics i de gent que han donat caliu a la Jazz Cava del CCCB durant aquests mesos de setembre i octubre.
Una exposició que ha arrossegat músics i gent del món cultural a recórrer les petjades del jazz en la història de diferents manifestacions artístiques del segle passat. Un cicle de jam sessions que ha acostat “a menys d’un metre” els grans músics de jazz del país a les noves generacions i a tota una varietat de públic que ha omplert, dijous a dijous, durant dos mesos, la Jazz Cava del CCCB.
El segle del jazz és avui més viu que mai. Ha arribat als nostres dies a través de la música en directe, la manera més propera que tenim al segle XXI de recordar què ha significat el jazz i la música per a tants i tants creadors d’arreu del món.
Per això ha estat un doble plaer concloure aquest cicle de jam sessions “a menys d’un metre” amb el Club de Jazz d’Amics de les Arts de Terrassa. Un col·lectiu lligat al jazz des dels seus orígens que ha sabut donar un espai físic a la música en directe, però també un espai mental per afavorir la trobada entre músics de diferents generacions i entre figures del país i noms internacionals. Jazz Terrassa és, en poques paraules, la meca del jazz i de la transmissió directa damunt dels escenaris. Un exemple del que vol dir crear un nou present sent fidel als orígens.
Encapçalat per Josep Maria Farràs a la trompeta, un dels referents per a diverses generacions, va obrir la sessió un quintet de músics molt vinculats a la història del Club de Jazz de Terrassa. Guim Garcia al saxo alt, Xavier Algans al piano, David Mengual al contrabaix i Oriol González a la bateria.
Amb l’energia de Josep Maria Farràs damunt l’escenari vam recordar les primeres passes d’“El segle del jazz” a Barcelona, el dia del concert inaugural a la Pedrera el més de juliol, en què Farràs participava, juntament amb altres músics de diferents edats, d’una relectura de la història del jazz a través d’una proposta de Raynald Colom. La sessió va començar amb alguns estàndards reglamentaris. El quintet es posà a la butxaca un públic que semblava més nombrós que mai. “I remember April”, “I remember You”, “You don’t know what love is” ens van situar en el punt on el jazz arriba a tothom: al grup de trenta adolescents que ocupaven l’ala esquerra de la Jazz Cava, als senyors i les senyores que seien prop de les columnes de l’ala dreta, i també als joves que preferien escoltar la música estirats damunt dels pufs.
Com si calguessin les paraules… arribà el moment de la veu a la Jazz Cava del CCCB. Gemma Abriè i Núria Palet eren a la sala disposades a entrar en joc en qualsevol moment. Primer ho va fer Gemma Abriè amb tot un planter de grans trompetistes: Julián Sánchez i Alberto Pérez, que, juntament amb Guim Garcia al saxo, José Luis Castaño a la bateria i Mengual al contrabaix, van crear un ambient esplèndid per a aquest clàssic dels anys trenta, “Love for sale”.
En el tema següent, Josep Maria Farràs tornava incansable a l’escena per completar aquell trio de trompetes tan desitjat. “Tocar amb ell és un honor, un plaer dels grans”, deia Alberto Pérez. Farràs-Sánchez-Pérez, tres trompetes de primera línia, a tocar d’un públic que admirava a través de la passió dels músics les qualitats d’aquest instrument.
I després dels forts aplaudiments, un gran silenci que va introduir la melodia de Gershwin “But not for me” en la veu de Núria Palet a quartet amb Santi Colomer a la bateria, Mengual al baix i Algans al piano. Mentre al Pati de les Dones la gent seguia a la fresca la projecció a la façana de vidre, al Hall encara hi havia tota una cua que esperava per entrar. Ningú no volia perdre’s l’experiència de formar part d’aquella confecció musical en directe que, com si es tractés d’un vestit, ha anat posant fil a l’agulla cada dijous fins a arribar a tenir un color i una forma que tothom vol emprovar-se i sentir com li escau.
El bateria Dani Dominguez i molts dels músics que han participat de les anteriors jams també eren en aquesta darrera festa. Valentí Grau, director de la Jazz Cava de Terrassa, els animà a participar. Un mestre de cerimònies, com és a la seva manera Aurelio Santos, del Jamboree, i tants d’altres a la nostra ciutat, que coneix els músics, que estima la música i que ens ensenya com entregar-se i participar de la jam des del públic, com el qui més! També era al públic Susanna Carmona, coordinadora del Club de Jazz d’Amics de les Arts de Terrassa, que, amb el seu programa a ComRàdio i altres activitats, ha col·laborat en la difusió d’aquesta festa del jazz i, com no podia ser d’altra manera, al costat de l’escenari, incondicionals, els dos tècnics de so de les jam sessions del CCCB, dos professionals entregats a la causa de la música que porten habitualment el so de la Jazz Cava de Terrassa, en Marc i l’Oriol.
A la petita introducció i benvinguda habitual al principi de la sessió hi va haver un fort aplaudiment per a tots ells, i per a l’equip del CCCB que ha creat del no res un veritable espai de trobada. Però també per als músics que han compartit les seves abraçades, les seves trobades i la seva música amb nosaltres, que ens han deixat viure de primera mà els seus encerts i els seus errors. I finalment, un aplaudiment per al mateix públic, que entre xiulets deixa anar també un fort ohhhhhhhhh!!!!! quan recorda que la setmana vinent la Jazz Cava del CCCB no serà el punt de trobada. Cal però, reunir-se en algun altre dels racons i espais de la ciutat. Esperem que dijous vinent les jam sessions d’arreu estiguin més plenes. Músics i públic. Tot queda en l’aire. Agraïments i aplaudiments per a la música i per a les persones. Un principi ideal per a la creació de nous nexes.