ALBA LUA A L’EMERGÈNCIA! 2012

febrer 10th, 2012 No Comments

Comença el cap de setmana, però nosaltres no ens en volem anar sense deixar-vos abans l’entrevista que Jaime Casas ha fet a Alba Lua, una de les bandes internacionals convidades a l’E!2012.

Alba Lua «Baladas tristes de tres girondinos»

Poc, ben poc, en sabem de la fèrtil i sempre prolífica escena independent francesa. Uns exemples comptats que es tradueixen en noms d’oripell i carreres eternes. De Domique A a Michel Cloup (Diabologum), passant per Yan Tiersen i altres projectes menys vistosos però de categoria innegable: Don Nino, Etienne Jaumet, François Breut, i un llarg etcètera de músics que apel·len a una sensibilitat pròpia que tot sovint no acaba de fer forat entre el públic local.

Alba Lua, de Bordeus, és un trio que trenca amb el que està preconcebut, i es llança pel pendent sense final del pop somiador propi d’altres tradicions. Semblen ser el resultat d’una equació impossible: Spacemen 3, Syd Barret i Ennio Morricone. Sigui com vulgui, no se senten gaire còmodes amb les comparacions concretes, malgrat ser d’alt llinatge i influència innegable. Opten pel folk: «Crec que descriure la nostra música és una mica avorrit», confessa Clément Illhé. «Folk és una paraula molt bonica, amb una sonoritat molt concreta i la lletra “K” al final; és màgia pura per a mi».

Han debutat amb el segell anglès Satellite of love amb un EP en vinil, «Ballad of Joseph Merrick», un tractat emocional i nostàlgic de cançons que actuen com a anotacions a peu de pàgina. Es tracta d’apunts sobre una sensibilitat que el pop d’aquesta dècada ha amagat entre recursos més llancívols que una pedra però poc sincers: els temes d’Alba Lua recuperen sensacions perdudes en l’indie i la psiquedèlia dels vuitanta.

El més curiós del cas és que ho van enregistrar precisament a Barcelona, aprofitant una visita a la ciutat per acudir al festival Primavera Sound. «Va ser realment divertit. D’aquest temps recordo porros, exhibicionistes als terrats de la ciutat, la màfia japonesa, cafès de moda sola el sol i Dave Bianchi. El Barça guanyant la Lliga, festes, el Museu Picasso, la platja bruta i caminar pel meu barri preferit: Gràcia».

En el seu pas per Emergència!, que servirà per vestir de llarg el grup a la Ciutat Comtal, volen aprofitar per deixar-se «sorprendre pels grups locals» i provar: «Serà la primera vegada que toquem amb un baixista, així que ja veurem què passa», escriu entre rialles. Un experiment que augura un d’aquells concerts agosaradament entusiastes.

Jaime Casas (JaimeCasasB)

Amb el videoclip de «Valley of Abra» us deixem però abans us recordem que Alba Lua tocaran a l’escenari Auditori de l’E!2012.

Segueix el festival a Twitter #EMERGENCIA2012

“Soy Cámara. El programa del CCCB” dedicat al projecte NOW

febrer 10th, 2012 No Comments

El proyecto NOW anticipó entre 2006 y 2010 algunos de los temas cruciales de nuestro presente. Ya no hay duda que el FACTOR ECO es decisivo para comprender las crisis interconectadas que estamos viviendo. Una CULTURA EMERGENTE basada en una ciudadanía activa, critica y solidaria es uno de los vectores indispensables de un

Nuevo Paradigma donde las ciencias humanas dialoguen con las ciencias del mundo. La necesidad de una CIENCIA ABIERTA e independiente es otro de los factores claves para salir de la crisis. Así como el desarrollo de una Nueva Espiritualidad que redefina el sentido de nuestra vida y nuestro lugar en el Cosmos.

Salvador Cardús: «La paciència és l’habilitat per domesticar el temps»

febrer 8th, 2012 2 Comments

«La paciència és la gran virtut revolucionària per ordenar la nostra vida de cada dia». Amb aquestes paraules, el sociòleg Salvador Cardús va concloure la seva conferència sobre la virtut de la paciència celebrada el passat dilluns 6 de febrer al CCCB .

Cardús va defensar la idea de virtut segons l’entenia Aristòtil, com aquella disposició que permet ubicar-nos en el punt mig, no pecar ni per excés ni per defecte.  I va parlar de paciència com a rutina o «habitus»per controlar i domesticar el temps social.

En aquesta entrevista, el sociòleg reivindica la importància d’exercitar la paciència en els temps actuals, sobretot en àmbits com el de l’aprenentatge i l’educació, tan marcats per la cerca de resultats immediats.

LAS BUENAS NOCHES A L’EMERGÈNCIA!2012

febrer 7th, 2012 1 Comment

L’aposta andalusa d’aquest any per a l’Emergència! és a càrrec de la banda sevillana Las Buenas Noches.

No es difícil reconèixer-ne alguns dels membres, ja que en aquesta formació trobem el videoartista Daniel Cuberta i el dibuixant de còmics i autor del cartell d’aquesta edició 2012, Miguel Brieva.

Com ja és habitual, Jaime Casas hi va estar xerrant per a aquest bloc.

Las Buenas Noches «De viatges, enigmes i amics»

Són de Sevilla (i de Madrid), però, en realitat, d’enlloc. Perquè d’enlloc i de tot arreu prové el folklore que reivindiquen. Són un grup de folk, sí, però no apel·len a cap tradició concreta. Sembla com si se n’haguessin tret una de la màniga. S’han inventat un hàbit que passa pel folk fronterer –entre dues aigües, en un no-lloc imaginat–, el blues castís, la copla d’altres bandes, aires de l’Est –Klezmer, que també podria ser (o ho serà, vés a saber…) Rembetika–, o la cançó d’autor en format de grup (d’amics).

Las Buenas Noches són un grup, d’això, d’amics, que des del 2006 s’ho passen bé fent música i esquivant les convencions de la indústria. Han publicat dos treballs sota llicència Creative Commons («Aventuras domésticas», el 2008, i «Un mal día lo tiene cualquiera», l’any passat). Defensen la manera més propera, directa i sincera de donar-se a conèixer: produeixen i distribueixen la seva música amb el sentit més obert. Sense promocions ni etiquetes comercials. «Bé, és el més directe, el més fàcil –justifiquen–; no dependre de ningú, fer-ho tal com ens agrada a nosaltres. D’altra banda, amb la indústria musical tocada de mort (a causa del seu model obsolet), aquest és l’únic camí possible. També és una aposta per començar a fer les coses d’una altra manera, per la cultura lliure i comuna, per unes estructures mentals en les quals el benefici sigui una cosa secundària davant del compartir i fer les coses el millor possible». Senzillament, fan música. Sense més compromís que el de la creativitat.

El grup va començar així i així continua: «No teníem cap idea preconcebuda a l’hora d’ajuntar-nos –asseguren. Simplement érem cinc persones que havíem flirtejat més o menys amb la música i ens venia de gust fer alguna cosa en grup». El perquè van derivar el seu discurs cap a aquest terreny enmig d’una tradició deslligada: «L’estil no s’acostuma a triar, senzillament va apareixent fruit de l’intercanvi de gustos i de les habilitats (fins i tot de les limitacions)», confessen. «Agafes un gobelet, mous els daus al seu interior i fas una tirada. Què surt? Ah, el misteri…»

Un dubte que intenten aclarir d’aquesta manera:

«Això nostre és una amalgama sonora a mig camí entre el pop d’arrels folklòriques americanes (del nord i del sud), la música popular espanyola (amb devoció especial per Chico Sánchez Ferlosio), una certa poètica fosca, enigmàtica i viatgera, de seqüències inacabables de dos acords que recorden vivament el zumzeig persistent tot i que de vegades imperceptible que emeten alguns ascensors, i que també és freqüent a les consultes de dentistes. Si alguna cosa bona ha portat la globalització i la invasió cultural anglosaxona és precisament el fet d’obrir el pot de les essències. Si des de les províncies de l’imperi hem de renunciar en bona mesura a la nostra tradició cultural, o bé integrar-la en aquesta nova cultura globalitzada, també se’ns obre l’oportunitat d’integrar totes les altres tradicions en totes les altres províncies, tan riques o més que la que per raons polítiques i econòmiques s’ha imposat».

Es presenten a Emergència! amb l’ànim dels debutants, tot i que no ho siguin tant, perquè ja sonen a «grup compacte», i deixant a la interpretació de l’audiència local els perquès d’unes cançons que expliquen històries d’una proximitat estranya i infausta. Tot i que la interpretació la deixen «a gust de l’oient», perquè nosaltres, diuen, «ja en tenim prou amb fer-les».

De la seva incursió sobre les taules d’Emergència! només esperen «compartir l’escenari amb altres grups, gaudir tocant i que la gent passi una bona estona. Què més es pot demanar?». Què vostès, públic, no s’ho perdin. Queden avisats.

Jaime Casas (JaimeCasasB)

Las Buenas Noches tocaran a l’escenari Hall dins de la quarta edició d’E! que tindrà lloc d’aquí a pocs dies, el 18 d’aquest mes. I, com a avançament, un vídeo que van gravar a Portugal l’any 2009, d’una de les cançons contingudes en el seu segon treball «Un mal día lo tiene cualquiera».

Segueix el festival a Twitter #EMERGENCIA2012

Nancy Fraser ens suggereix… #justícia

febrer 7th, 2012 1 Comment

Des de la filosofia clàssica fins els moviments socials contemporanis, l’esforç per definir què és la justícia ha estat un motor fonamental del pensament i l’acció. La justícia, però, sembla resistir-se a una definició en singular. Ja sigui en les reflexions teòriques més elaborades o en la conversa quotidiana, la distinció entre allò just i allò injust es debat entre el reclam d’universalitat i el desacord entre visions contradictòries del món.

Els treballs de Nancy Fraser suposen una de les aportacions més suggerents per afrontar aquesta cruïlla. El proper dilluns 13 de febrer a les 19:30 la pensadora nord-americana visitarà el CCCB per compartir amb nosaltres les seves reflexions sobre la justícia en el marc del cicle Virtuts.

Diu Nancy Fraser que a dia d’avui encara ens manquen respostes convincents per aclarir què es la justícia i qui són els seus destinataris. Tradicionalment la justícia s’ha entès com un problema de redistribució (de recursos, d’oportunitats, de drets). En canvi, Fraser proposa repensar la justícia com un equilibri molt més complex.

La seva concepció plural no oblida les injustícies derivades dels problemes de redistribució (com seria el cas de les classes socials subalternes) però observa altres fronts, com ara les qüestions de reconeixement (per exemple, en el menyspreu social d’homosexuals i lesbianes) o de representació (pel que fa a les minories sense presència política efectiva). Així, el concepte de justícia defensat per Fraser beu de fonts diverses, des del discurs de gènere fins el socialisme democràtic o la teoria post-colonial.  

I tu, què en penses? Estan els nous moviments socials i polítics transformant la definició dominant de justícia? És possible proposar una definició de justícia compatible amb la complexitat social i cultural contemporània? Quin podria ser el paper d’una definició ampliada de la justícia en el context de crisi actual?

Nancy Fraser és una de les veus més lúcides i originals de la teoria crítica contemporània. Els seus treballs han sigut decisius per renovar el discurs feminista, establint un diàleg amb una teoria general de la justícia i amb la diversitat dels moviments socials contemporanis. Entre les seves obres traduïdes destaquen Escalas de justicia (Herder, 2008) i Dilemas de la Justicia en el siglo XXI. Género y globalización (Universitat de les Illes Balears, 2011).

 

LES RECOMANACIONS DE NANCY FRASER

Com a la resta dels ponents de Virtuts, li hem demanat a Nancy Fraser que ens proposés un text i una imatge per emmarcar la seva reflexió sobre la justícia. En primer lloc ens ha recomanat la novel·la No em deixis mai, de Kazuo Ishiguro (Labutxaca, 2011), un relat distòpic que imagina un futur on éssers humans clonats viuen captius i són emprats com a donants d’òrgans. Pots llegir el primer capítol de la novel·la aquí (en anglès).

El seu segon suggeriment és la pel·lícula Qiu Ju da guan si [Qiu Ju, una dona xinesa] dirigida per Zhang Yimou l’any 1992. A través del viatge de Qiu Ju, una pagesa embarassada que cerca la reparació d’una injustícia, el film proposa un retrat de la societat xinesa que deixa entreveure una crítica envers l’administració oficial de justícia del país.

YouTube Preview Image

 

 

I TU, QUÈ EN PENSES DE LA JUSTÍCIA?

Com ja hem fet amb la #moderació, la #fortalesa, la #dignitat i la #paciència, també tu pots alimentar el debat sobre la #JUSTICIA a través del compte @cececebe de Twitter. Els canals estan oberts per tal que puguis proposar les preguntes que t’agradaria fer-li a Nancy Fraser, i nosaltres en seleccionarem un parell per plantejar-les-hi el proper dilluns.

Per altra banda, et recordem que pots trobar els vídeos de les entrevistes i conferències de Tzvetan Todorov, Joanna Bourke, Claudio Lomnitz i Salvador Cardús al nostre web.