Noves lectures als Breus CCCB

novembre 21st, 2012 No Comments

Acaben de sortir d’impremta set nous títols de BREUS CCCB, la col·lecció que recull els textos de les conferències més significatives que s’han pronunciat al CCCB al llarg dels anys. La majoria dels títols que ara publiquem són conferències que han tingut lloc durant el 2011 i el 2012 en el marc dels cicles Crisi i Virtuts, des dels quals hem volgut abordar qüestions d’actualitat política i social amb perspectiva filosòfica de la mà d’aquests autors que ens inciten a reflexionar sobre el món en què vivim.

SASKIA SASSENNuevas geopolíticas / New geopolitics

“El poder executiu –no l’Estat sencer— utilitza lleis nacionals i els impostos per rescatar, no una banca nacional, sinó un sistema financer global. Suposa això un retorn de l’Estat nacional? La resposta és que no.” Llegir ressenya.

AVISHAI MARGALITPactes enverinats / Rotten compromises

“El món té molts aspectes (estètic, polític, econòmic), i no tot té a veure amb la moral. Ara bé, la moralitat hauria d’ocupar un lloc i hauria de tenir, i el tindrà, un paper molt més important en les relacions internacionals.” Llegir ressenya.

RÜDIGER SAFRANSKISobre el temps / Über die zeit

“La marea d’estímuls mediàtics provoca insensibilitat o histèria. L’home flexible i accelerat sent que se li demana massa i acaba extenuat”. Llegir ressenya.

LLUÍS DUCHLa banalització de la paraula / The banalization of the word

“Hom ha posat en relleu que en el nostre temps l’imponent allau informativa gairebé s’ha convertit en una mena de religió de substitució o, potser millor, en un equivalent funcional de la religió”Llegir ressenya.

TZVETAN TODOROVElogi de la moderació / Éloge de la modération

“L’ultraliberalisme, en canvi, situa la sobirania de les forces econòmiques, encarnades en la voluntat dels individus, per damunt de la sobirania política, sigui de la natura que sigui. D’aquesta manera contravé –paradoxalment– el principi fundador del pensament liberal, que és la limitació d’un poder per un altre, un sinònim de la moderació.” Llegir ressenya.

NANCY FRASER - Sobre la justícia / On justice

“En les societats «democràtiques» de consum de masses, sobretot, la individualitat és la forma d’ideologia dominant, la manera principal d’interpel·lar els subjectes.” Llegir ressenya.

JOSEP MARIA RUIZ SIMON - L’ètica de l’autoestima i el nou esperit del capitalisme / The ethics of self-esteem and the new spirit of capitalism

“No hi ha dubte que la proliferació de persones amb autoestima disposades a adaptar-se flexiblement, submisament i fins i tot amb il·lusió a les exigències de la modernització o del mercat sembla respondre a les exigències d’un sistema econòmic que deixa poc marge per a cap mena de correcció relacionada amb la justícia social.” Llegir ressenya.

CCCB (c) Miquel Taverna, 2012

Amb aquests llibres arribem al número 58 d’aquesta col·lecció que també recull títols d’autors com Zygmunt Bauman, Eric Hobsbawm, Ulrich Beck, Alain Touraine, Olivier Roy, Jorge Semprún, Claudio Magris, Orhan Pamuk, Antonio Tabucchi, Judith Butler, Richard Sennett i Eva Illouz, entre d’altres.

Els BREUS tenen un preu de 6€ i els podeu comprar online a la Llibreria Laie del CCCB i a la Llibreria de la Diputació de Barcelona.

En els propers dies us oferirem ressenyes d’aquests nous llibres a través del Blog Veus. Confiem que us agradin i que gaudiu de les lectures!

Internet igual a democràcia?

novembre 20th, 2012 1 Comment

Són Internet i democràcia dos conceptes inseparables? Internet comporta necessàriament més democràcia? La setmana passada James Curran va abordar aquestes qüestions en la sessió inaugural del cicle Ciutadania, Internet i democràcia, titulada “Malentesos al voltant d’Internet i la democràcia”. Curran, catedràtic del Goldsmiths College i autor d’un grapat de llibres de referència sobre la història dels mitjans de comunicació, va mostrar-se molt crític amb l’assumpció –sovint generalitzada– que Internet té com a conseqüències directes el rejoveniment de la política, la democratització del periodisme i l’assoliment d’un nou ordre global més just i participatiu. Aquesta assumpció, respon a la realitat o és més aviat fruit d’un wishful thinking? La tesi de Curran, que ja ha explicat en el llibre de recent publicació Misunderstanding the internet, del qual és coautor, és prou clara: Internet no està canviant el procés democràtic. A continuació us oferim els punts principals de la intervenció, que expandim amb aquesta vídeoentrevista que li vam fer. 

CCCB (c) Jordi Gómez, 2012

Sense negar els efectes positius d’Internet, que tots coneixem, Curran es va basar en dades i casos concrets per demostrar que els discursos optimistes sobre la situació actual del ciberespai no es corresponen amb la realitat. En lloc de consolidar-se com un mitjà alternatiu i renovador, Internet està tendint a reproduir les lògiques de poder i les desigualtats socials del món actual, fins i tot intensificant-les en alguns casos. Per aquesta raó, Curran no es va cansar de repetir durant la seva intervenció que el context social limita la contribució d’Internet. Concretament, set són les limitacions que Curran aprecia en l’actual configuració del ciberespai: 

• només un 30% de la població mundial té accés a Internet. Els usuaris que formen part d’aquest percentatge provenen majoritàriament de les regions pròsperes del món globalitzat. 

• el món està dividit pel llenguatge. Aquest element d’incomprensió mútua també afecta a Internet. 

• el llenguatge és un mitjà de poder. L’abast i l’impacte mundial d’un usuari a Internet depenen en gran mesura de la seva llengua materna. Les seves possibilitats no són les mateixes si s’expressa en anglès que si s’expressa en àrab. 

• el món està dividit per conflictes d’interessos i de valors. De la mateixa manera, a Internet existeixen pàgines que fomenten l’odi i la violència en lloc d’apaivagar-los. 

• les cultures locals i nacionals encara estan molt arrelades arreu del món. Algunes d’aquestes cultures poden arribar a dedicar el 70% de la seva informació (televisiva i cibernètica) a qüestions domèstiques. 

• els governs nacionals busquen a tot arreu el domini o el control dels mitjans de comunicació. Sovint, el discurs global a la xarxa està distorsionat per la censura i la intimidació estatal. 

• la gent que participa activament en política –en molts casos els més privilegiats– pot no ser representativa de la població general, cosa que també té efecte sobre el discurs online

En opinió de Curran, aquestes raons posen en dubte la idea d’un ciberespai obert, lliure i tolerant en el qual es comuniquen persones d’orígens i nacionalitats diversos, i que tindria com a conseqüència la constitució d’un nou ordre polític global. Si bé és cert que Internet té la capacitat de generar un sentiment positiu d’humanitat i de solidaritat compartides (que Curran va il·lustrar amb la projecció d’aquest vídeo que, malgrat ser en xinès, va ser capaç de provocar un esclat de riallada general entre el públic del Mirador del CCCB), Internet per sí mateix nos ens portarà un nou ordre global: “aquesta és una cosa per la qual s’haurà de lluitar i que no s’esdevindrà senzillament com a conseqüència d’Internet”. 

Al parer de Curran, un bon exemple d’això és la primavera àrab –a la qual estarà dedicada la penúltima sessió d’aquest cicle, que comptarà amb la participació de Samuel Aranda, Mayte Carrasco i Leila Nachawati–, que “ha estat objecte de molta mitologia”. Certament, tecnologies com Twitter i Facebook van tenir un paper cabdal en les revoltes, però aquestes no s’haurien produït sense l’existència prèvia d’un malestar social subjacent i profund. Curran va prevenir la temptació d’establir una relació de causa i efecte entre l’ús d’Internet i l’esclat de les revoltes assenyalant que només un dels sis països revoltats figura en el rànquing dels cinc països àrabs amb un major ús d’Internet. Si aquesta relació causal fos exacta, altres països àrabs amb més accés a Internet també s’haurien rebel·lat contra els seus dictadors. 

L’últim tòpic que Curran va rebatre és aquell segons el qual Internet és l’agent d’una regeneració del periodisme que implicaria l’esfondrament del vell ordre de les grans corporacions i conglomerats que fins ara dominaven la producció i el consum de la informació. La nova tecnologia no comporta necessàriament un nou periodisme. En primer lloc, la televisió continua sent la font principal d’informació arreu del món. Així mateix, ressalta Curran, les grans empreses de la informació han colonitzat el ciberespai, aprofitant els seus avantatges econòmics i el seu prestigi a fi d’assegurar-se una posició hegemònica a la xarxa. Així ho indica el resultat de dues enquestes dirigides a establir el top ten de les pàgines d’informació online a Anglaterra i als Estats Units: en el primer cas, no figurava cap mitjà independent entre els deu primers; en el segon, només un, el Huffington Post (que, irònicament, ja no és independent). Aquesta dinàmica es reflecteix en el funcionament de cercadors globals com Google o Yahoo!, que no solen incloure mitjans alternatius en les primeres pàgines de resultats. D’altra banda, els blocaires troben moltes dificultats a l’hora d’arribar a grans audiències; perquè a part d’haver de competir amb els grans mitjans, molts d’ells són amateurs que s’han de guanyar la vida amb altres feines i que no disposen del temps necessari per a la investigació. 

Malgrat la seva visió crítica i escèptica de la relació entre democràcia i Internet, Curran també va fer referència a casos en els quals la xarxa sí que ha possibilitat el sorgiment de veus independents i de més llibertat, casos com el del web de periodisme voluntari Open Democracy (amb el qual ha col·laborat) o, aquí a Catalunya, el diari electrònic independent i pioner VilaWeb, fundat i dirigit pel moderador de l’acte, Vicent Partal. En resposta a preguntes del públic, Curran també va admetre que la comunicació horitzontal que permet Internet sí que suposa una millora qualitativa i va expressar la seva simpatia cap a Wikileaks… això sí, tot puntualitzant que l’aliança de l’organització de Julian Assange amb els mitjans tradicionals fou un factor determinant per al seu abast internacional. 

CCCB (c) Jordi Gómez, 2012

 Aquest primer acte del cicle Ciutadania, Internet i democràcia fou certament un bon estat de la qüestió sobre el present d’Internet, que fuig de l’eufòria tecnòfila i obres vies de reflexió i de crítica al voltant d’un fenomen cabdal per a la comprensió d’aquest segle XXI. Després del diagnòstic pessimista de Curran, continuem amb dues sessions sobre els espais alternatius que ofereix Internet. Ahir, Geert Lovink va fer una crítica de Facebook i va parlar de mitjans alternatius a aquesta gran xarxa social. Dimarts vinent tindrem amb nosaltres Nicholas Mirzoeff, professor de Mitjans, Cultura i Comunicació a la Universitat de Nova York, que protagonitzarà una sessió titulada “Aquí hi ha alguna cosa a veure: contravisualitat, nous moviments i el moviment Occupy“.

Us esperem!

L’Alternativa, cinema suggerent per a ments inquietes

novembre 19th, 2012 No Comments

Comença el 19é Festival de Cinema Independent de Barcelona

Un any més torna l’Alternativa per presentar un cinema personal, compromès, que explora formal i temàticament altres formes d’entendre i representar la realitat. Un cinema que aporta diferents angles, perspectives i matisos. Un cinema suggerent, sensible, inquietant, poètic… Un cinema que no deixa indiferent, que sorprèn, emociona, incomoda, que convida a reflexionar… Un cinema per a persones curioses, actives i inquietes. L’Alternativa esdevé un espai per mirar i pensar amb llibertat. Un espai de trobada humà i càlid, sense necessitat de catifes vermelles. Perquè la cultura no és un luxe, sinó una eina indispensable per al creixement personal i col·lectiu.

L’Alternativa 2012 presenta 30 films seleccionats d’entre 2000 arribats de tot el món per participar en les Seccions Oficials competitives (Llargmetratge i Curtmetratge). Films amb un llarg recorregut per festivals internacionals com ara Sundance, Venècia o Locarno, i en la majoria de casos, inèdits al nostre país. Molts dels directors vindran a presentar els seus films i debatre amb el públic.

I a Seccions Paral·leles trobem una carta blanca de l’obra de Pedro Costa, un dels més importants directors de la nova generació de cineastes portuguesos; un homenatge a Jeanne Balibar, polifacètica i compromesa, musa de directors com Assayas, Rivette, cantant i directora amb el seu primer llargmetratge, Par exemple Electra, estrena nacional a l’Alternativa. A més, ella mateixa ens explicarà més sobre el seu procés creatiu a una trobada organitzada dijous 22. Panorama presenta obres de joves i innovadors creadors nacionals que no troben espai als circuits comercials. Contra el silencio, todas las voces, presenta una selecció dels documentals guanyadors al 2012 en aquest festival bianual mexicà. Com una càmera aconsegueix trencar el silenci. I per anar enriquint la mirada dels més petits, Petits Experiments ofereix un programa ric i creatiu per als més petits, en dues sessions (+5 i +7), i el taller Crea el teu curt, en col·laboració amb El Meu Primer Festival.

La Pantalla Hall, programació gratuïta al CCCB. Foto: L'Alternativa, 2011

Pantalla Hall, programació gratuïta al CCCB. Foto: L'Alternativa, 2011

Pantalla Hall és com un petit festival dins el festival. Programació gratuïta diària al Hall del CCCB, en un espai acollidor i distès. Intercanvis amb altres festivals, com Anim’est International Animation Film Festival; Didàctiques de la Imatge, amb iniciatives que empren la imatges com a eina didàctica, participativa, reflexiva, com ara l’experiència de la Universidad  Veracruzana, o ZaLab; L’Alternativa Proposa presenta 6 programes de cinema i vídeo internacional per a tots els públics, eclecticisme per a ulls curiosos; Pantalla Lliure, un espai per a la projecció espontània de films presentats pels seus autors sense més límit que els 15 minuts de durada; Escoles de Cinema mostra els millors treballs d’alumnes d’escoles de cinema de tot el món; i a Presentem, el resultat del taller de  Lomokino.

Però l’Alternativa és molt més que un espai de programació. És un espai d’intercanvi entre professionals, de tallers, com el de Reciclatge d’imatges impartit per Ricardo Benett, de seminaris pràctics gratuïts organitzats en col·laboració amb escoles de cinema i universitats, com ara Documental interactiu i La revolució de les webseries.

Tot i això i més és L’Alternativa. Del 20 al 25 de novembre. Inauguració 20 de novembre.

Segueix l’Alternativa al Twitter: @alternativafest #alternativa2012,  al Facebook o al bloc del festival.

XCÈNTRIC 3×1: Aquesta setmana, tres passis de cinema experimental al CCCB

novembre 12th, 2012 No Comments

Aquesta setmana tenim no una, no dues, sinó tres sessions d’Xcèntric Cinema.  Us avancem alguns detalls i curiositats de les peces que hem seleccionat, petites joies del cinema experimental i d’avantguarda, difícils de veure en altres espais que no siguin l’Auditori del CCCB.

Dijous 15 a les 20h projectem la primera part del programa “Visions íntimes. El cinema de Chick Strand”. Strand, que va morir fa un parell d’anys, va ser una cineasta fonamental en l’underground de la costa oest dels Estats Units. Les seves pel·lícules, peces d’abstracció poètica i material apropiat i remuntat, combinen l’estil del cinema d’avantguarda (no molt radical, tranquils!) amb preocupacions etnogràfiques. Aquest programa inclou les seves pel·lícules més importants dels anys 60, 70 i 80 en noves còpies en 16mm restaurades per l’Academy Film Archive (el prestigiós arxiu de l’acadèmia de Hollywood). Una de les peces que projectarem dijous, el poema fílmic Angel Blue Sweet Wings, forma part del fons de l’Arxiu Xcèntric i podeu consultar-la de forma gratuïta i quan vulgueu en l’espai de l’arxiu (obrim de dimarts a diumenge d’11 a 20h).

Divendres 16 tenim una sessió especial a les 20h, amb un llarg documental de Strand, Soft Fiction, una sèrie de entrevistes a dones sobre la sexualitat femenina. L’obra és de 1979, però continua sent molt vigent (i el tema, relativament tabú, sorprenentment).  Soft Fiction (VO anglès amb subtítols en català) és un clàssic del cinema feminista, molt difícil de veure en sales convencionals .

Diumenge 18 a les 18.30h projectem un documental d’un cineasta brasiler, Júlio Bressane, que ha passat per dos dels festivals de cinema més importants del món, el de Rotterdam i el FID Marseille. La pel·lícula s’ha realitzat a partir d’una sèrie de fotografies i amb la participació del músic Caetano Veloso.

Com sempre, teniu tota la informació a la nostra web http://www.cccb.org/xcentric/ca/

La paradoxa de la nostra cultura alimentària

novembre 6th, 2012 No Comments

Després de 3 setmanes de debat, ens acostem a la darrera sessió del cicle “Alimentar el món”. Aquestes setmanes hem parlat dels mecanismes actuals de la seguretat alimentària, de la necessitat de preservar la biodiversitat agrícola per tal de protegir la nostra alimentació i del rol de les biotecnologies alimentàries en un futur en què la població de la terra rondarà els 9.000 milions de persones.

Alimentació és cultura alimentària. "Banquet nupcial" (1567) de Pieter Brueghel El Vell

L’última sessió d’aquest cicle l’hem volgut dedicar a la perspectiva que es dóna del món de l’alimentació des de l’antropologia. Perquè si bé l’alimentació té a veure amb cultius, amb tecnologia i amb normes de seguretat, finalment és, sobretot,  un poderós element entorn del qual s’ha estructurat la vida de les comunitats humanes. Alimentació significa cultura alimentària. Per això volem tancar aquest cicle amb una mirada antropològica sobre com ens alimentem avui. I tenim la sort de poder comptar per aquesta sessió amb dues persones que han dedicat la seva vida a aquestes qüestions: Jesús Contreras, catedràtic d’Antropologia de la Universitat de Barcelona expert en antropologia de l’alimentació, i Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, centre dedicat a la innovació tecnològica en cuina, a la millora dels hàbits alimentaris i a la valoració del patrimoni agroalimentari.

Us avancem alguns detalls de la conferència de Jesús Contreras i us esperem el proper dijous, 8 de novembre, a les 19:30h:

Família alemanya amb els seus aliments habituals, fotografia del projecte "Hungry Planet", de Peter Menzel i Faith D’Aluisio

“El present del consum alimentari en els països més industrialitzats sembla caracteritzar-se per una important paradoxa. D’una banda, existeix una oferta pletòrica d’aliments que permet unes enormes possibilitats d’opció. A més, al llarg de tot el segle XX, l’esperança de vida en néixer s’ha més que doblat. Així mateix, el coneixement científic sobre els aliments i sobre els seus efectes en la biologia humana són avui més grans i més precisos que mai com ho és, també, la preocupació per la seguretat alimentària i els medis emprats per aconseguir-la.  D’altra banda, però, aparentment, la preocupació dels ciutadans sobre els aliments que consumeixen és, també, més gran que mai i és del tot recorrent la pregunta “què podem menjar sense por?”.  Plantejar aquesta paradoxa i explicar les diferents raons que permetin comprendre-la  són els objectius d’aquesta xerrada.”