El cançoner domèstic de Flamaradas

gener 22nd, 2015 No Comments

“No tinc massa clar quina és la meva posició dins el panorama musical ni si m’assemblo a algú”. Així s’expressa Daniel Magallón, que actua sota el nom de Flamaradas –“en realitat, era Llamaradas, però un espontani li va canviar el nom a traïció”, lamenta en to bromista per telèfon–. Cancionero Saturnino (Producciones Doradas, 2012) va ser la seva carta de presentació: un treball que, sota la manta de la introspecció, explica històries “fascinants i ensangonades”, tal i com afirma el text que el va introduir en una actualitat que li és aliena.

Abans va formar part del grup Joder Around, va ajudar a fundar Producciones Doradas i va pujar als escenaris junt amb Silvia Coral y los Arrecifes després d’haver compost les seves cançons. Magallón confessa que “no tinc una metodologia clau per compondre i les idees m’apareixen on menys les espero. Sempre vaig amb llibretes i gravadores i enregistro fins la idea més absurda que se’m passa pel cap”. Les seves cançons, lentes, pausades, circumspectes, no sap “d’on surten”, però totes ostenten una personalitat pròpia i sorgeixen de les experiències, les sensacions o les idees. “Quasi tot ho trec de la meva experiència personal –assegura–: el que veig, el que recordo, el que vaig sentir en algun moment; o de coses que la gent m’explica”.

“Procuro no ser massa literal ni tenir una narració molt linial. No perquè no m’agradi la gent que ho fa d’aquesta manera; considero que hi ha mestres en aquest camp, sinó per què crec que quan jo ho faig així el resultat no és massa bo. No tinc els recursos suficients per fer alguna cosa interessant en aquest estil”.

Va compondre Cuando te duermen a partir de:

“La frase “Sabes, cuando te duermen…”, me la va dir un vigilant de pàrquing que m’intentava explicar les seves sensacions just quan l’anestesiaven per operar-lo d’una hèrnia. Em va semblar que la frase era bonica i me la vaig quedar. En aquell temps, el meu fill gran començava a dormir a la seva habitació tot sol i a les nits l’havíem d’acompanyar per a que s’adormís. Estava vivint en primera persona el fet d’adormir a algú”.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Les sabates d’un altre i les paraules de la política

gener 20th, 2015 No Comments

En els últims temps hem estat testimonis d’un doble moviment. D’una banda, paraules que semblaven arraconades en els plecs de la història han reaparegut amb força en el discurs públic. És el cas de «classe», per exemple, a la qual el radical augment de les desigualtats sembla haver retornat el potencial explicatiu, o de «comú» i «comunitat», que no només han recuperat el seu sentit original, sinó que han incorporat un ampli ventall de nous significats. En paral·lel, algunes de les paraules que tradicionalment havíem utilitzat per explicar i descriure el món semblen incapaces de retre compte avui dels canvis radicals que tots estem experimentant. Quan les utilitzem, ens fa el mateix efecte que quan ens posem la sabata d’una altra persona: són el perfecte contenidor d’un peu que, evidentment, no és el nostre.

En les últimes dècades, el món que coneixem s’ha transformat radicalment. Les formes tradicionals de fer política i les institucions democràtiques estan avui sota sospita i passen per una crisi de legitimitat sense precedents. S’hi sumen els canvis en escala, velocitat i perspectiva d’un món globalitzat, i les noves i desconcertants relacions entre identitat, poder, Estat i mercat. El decisiu desvetllament que ha suposat la crisi financera internacional sobre les condicions del capitalisme neoliberal, i la profunditat de les transformacions tecnològiques han ampliat, també, i en alguns casos forçat, els límits i les possibilitats de les paraules i les categories habituals. En aquest context, què passa amb les idees d’«igualtat», «llibertat», «sobirania», «ciutadania», «Estat», «treball», «capitalisme», «partit»? Serveixen encara, en la seva formulació habitual, per fer intel·ligible el món que compartim i per articular i coordinar el sentit de les nostres accions? Quins aspectes de la nostra experiència i del nostre entorn queden enfosquits i quins s’il·luminen quan les utilitzem? Quins nous sentits i perspectives hem d’incorporar per reenfocar, interpretar i reformular el nostre present polític?

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Un festival en Primera Persona

gener 20th, 2015 No Comments

Els propers 8 i 9 de maig, la 4a edició del festival Primera Persona presenta una nova ronda de relats de vida al Teatre del CCCB: monòlegs, concerts, lectures i espectacles d’allò més diversos, tots ells actuacions que, com cada any, els participants preparen en exclusiva per al festival. Els seus directors, Kiko Amat i Miqui Otero, ens desgranen aquí en primeríssima persona un avanç del cartell amb alguns dels noms de luxe que passaran pel #PrimeraPersona15:

Sleaford Mods

Sleaford Mods són un duo anglès de rant/rap/spoken word, procaços, cridaners i molt articulats. Parlen de masculinitat i feblesa, de classe obrera, de grups immunds i de mentiders professionals i de la gran estafa del rock’n’roll. I dels seus dimonis, ràbies i pors. Estan adquirint una merescuda fama mundial i aquesta és la seva primera visita a Barcelona (i la seva segona a la península), en la qual presentaran el seu nou àlbum Divide + Exit.

Caitlin Moran no en tenia prou amb ser la columnista més tronxant, malparlada i autobiogràfica de la premsa anglesa, ni amb el seu assaig bestseller Cómo ser mujer (Anagrama). La molt tossuda havia d’escriure també una novel·la esplèndida com és How to Build a Girl, que Anagrama publicarà en breu al nostre país. Un llibre en una no-molt-disfressada primera persona que parla de la seva infantesa en família nombrosa de classe obrera, les seves primeres passes a la premsa musical i les seves aventures i desventures al llarg de la construcció de l’ésser conegut com a Caitlin Moran. Visca la Caitlin.

Laetitia Sadier (Foto: Wikimedia Commons)

Laetitia Sadier era la cantant, teclista i principal lletrista d’Stereolab. També va participar a l’últim LP de McCarthy, va ser la meitat del grup Monade, va posar la veu al “To the end” de Blur i moltes altres coses. La Sadier ha publicat tres àlbums en solitari des de l’any 2010, The TripSilencio i Something Shines. És una de les grans personalitats del pop modern.

Eduardo Mendoza no necessita excessiva presentació, sent com és un dels més grans novel·listes espanyols i barcelonins: però al Primera Persona no vindrà a parlar de La verdad sobre el caso Savolta ni La ciudad de los prodigios. L’hem raptat pel festival amb l’objectiu pervers de parlar del seu meravellós humor: des de la sublim trilogia de l’anònim detectiu xalupa (El misterio de la cripta embrujadaEl laberinto de las aceitunas i La aventura del tocador de señoras), passant per Sin noticias de Gurb i més enllà.

Pots seguir tota la informació sobre el festival a Twitter (@Primera_Persona) amb l’etiqueta #PrimeraPersona15.

Cinc temes que expliquen el per què de The Parrots

gener 14th, 2015 No Comments

Un any més, el periodista musical Jaime Casas entrevista els grups que conformen el cartell de l’ Emergència!

En aquesta primera entrega, els protagonistes són el trio de Madrid The Parrots.

The Parrots FIB 2013 (foto HACHE)

The Parrots FIB 2013 (foto HACHE)

Ganes de passar-ho bé i un desenfadat esperit amateur. Joventut i gresca. Rock’nroll fet amb mínims recursos i sense prejudicis. El trio madrileny The Parrots ha entrat per sorpresa en el circuit de maquetes en temps rècord gràcies a la seva música clara, senzilla i directa. Un divertiment per a entretenir a un públic que no li vol donar moltes voltes a una idea: el rock’n'roll.

Tenen un ep autoeditat, com manen els cànons de l’amateurisme, -Aden Arabie- i un elenc de seguidors entre l’audiència més jove. Si més no, divertits.

Trien cinc cançons per rastrejar el seu ADN com a grup:

YouTube Preview Image

Per “la brutícia i el bon rotllo”, asseguren.

YouTube Preview Image

Marc Bolan va ser “l’espectacle”, recorden.

YouTube Preview Image

“Les cerveses, estar de gira i portar-se malament”, per si no hagués quedat clar.

YouTube Preview Image

Perquè “tots portem un raper dins nostre”. Però cap com el membre més destacat de Wu Tang Clan.

YouTube Preview Image

“Un personatge elegant”; i molt més.

Escolta la música de The Parrots aquí o, aquí

Per @JaimeCasasB

The Parrots estaran tocant a l’escenari Hall del CCCB dins la 7a. edic. de E!

Torna el Debat de Barcelona

gener 9th, 2015 2 Comments

Torna el Debat de Barcelona

Torna el Debat de Barcelona, el cicle de conferències amb més tradició del CCCB, que cada any reflexiona sobre algun aspecte clau de la vida contemporània amb una perspectiva filosòfica. Amb motiu d’aquest debat, han estat centenars els filòsofs, sociòlegs i escriptors que han passat per Barcelona, des de Zygmunt Bauman, Tzvetan Todorov, Judith Butler, Lydia Cacho i Claudio Magris fins al recentment desaparegut Ulrich Beck.

Al llarg dels darrers anys, el Debat s’ha interrogat sobre la vida i el sentit de l’existència en el món contemporani –en cicles com La condició humana (2008) o Virtuts (2012)– i sobre les conseqüències culturals de la globalització –a Fronteres (2004) o Pensar el futur (2010). També ha reflexionat sobre el futur d’Europa, la crisi econòmica, la ciutat oberta o la vida en comú.

Aquest 2015, el Debat de Barcelona revisarà alguns dels grans conceptes del pensament polític en el context actual de crisis múltiples i ho farà preguntant-se pel sentit d’idees tan importants per la vida col·lectiva com «llibertat», «igualtat», «comunitat» o «ciutadania», entre d’altres. Amb el títol de Prendre la paraula, el debat també pretén reivindicar el valor de les paraules, actualitzar-les i dotar-les de nous sentits i convidar la ciutadania a apropiar-se’n.

El cicle serà inaugurat per Axel Honneth, director de l’Escola de Frankfurt, i comptarà amb la presència de destacats pensadors del moment com Saskia Sassen, Luc Boltanski o Seyla Benhabib, entre d’altres.

Podeu trobar el programa complet del cicle aquí.

«...10...1415161718...304050...»