Fa uns dies, Jaime Casas va estar xerrant amb Andrés Herrera sobre el seu projecte personal, Pájaro, que podrem veure el pròxim 16 de febrer a l’E! 2013.
Pájaro «Totes les setmanes són santes»
Aquest és un d’aquells participants que fan gran Emergència! i deixen un pòsit en la idea mateixa del festival.
No és un músic novell, com hauria d’indicar la seva participació a Emergència!, però sí que dirigeix un projecte de nou encuny. El sevillà Andrés Herrera és, sobre el paper, Pájaro. A la pràctica, Pájaro és «un projecte fruit d’un equip de músics i productors. El 2010, juntament amb Raül Fernández i Paco Lamato, a més de comptar amb Joaquín Aneri (Happy Place), vam començar a preparar cançons, i a poc a poc, vam anar donant vida a unes idees que des de fa temps somiava ajuntar en un disc», explica Herrera. I així va néixer «Santa Leone», un inspirat primer disc teixit a base de referències i imatges, d’estils i sensacions (aquells efectes que recorren l’imaginari personal i que el músic tr
adueix en influències). «Vam començar en el moment adient, i ens ha sortit molt bé gràcies a aquest Santa Leone».
A Pájaro conflueixen la Setmana Santa sevillana, Sergio Leone, Elvis i el surf. Django Reinhardt i la Saeta. El cinema i la música. Sempre sota un format encunyat entre el fraseig d’un bard descregut i un músic iconoclasta. «La manera de cantar en alguns moments és gairebé parlada», comenta el Pájaro –Herrera també signa així les seves missives–. «Les nostres cançons són històries, cal explicar-les i expressar-les d’una manera senzilla…», i és que «també els temes instrumentals els volem plantejar amb un llenguatge clar però carregat de sentiments». De tal manera que aquest famós «Santa Leone» s’inicia amb un tema homònim i instrumental; una mena de banda sonora de ressons western que explica tant com aquell «Perchè», que diu sense concessions en el seu primer vers: «Cuánto siento haber estado enamorado/Yo lamento haber estado junto a ti». Pájaro és una història, o en són moltes. Pròpies i alienes: «És una mica de tot», comenta. «Hi ha molt d’autobiografia, però també m’agrada furgar pels clàssics com en el cas de San Juan de La Cruz, i, per descomptat, també m’agrada explicar històries d’altri, si són verídiques millor… sóc molt realista; la fantasia és un altre món».
A Pájaro el rock’n’roll clàssic explica els motius dels estils autòctons, i el surf està decantat cap a les cadències del jazz (Manouche). Aquest Pájaro està fet de retalls d’idees, de referències que es queden clavades a la consciència quan algú creix en un… cinema! «Des de petit tot ha estat música», diu. «Amb nou anys anava al cine a ajudar el meu pare. Ell projectava pel·lícules, era la seva professió Vaig tenir la gran sort d’escoltar milers de bandes sonores, western, cinema negre, de romans… aquí està tot el so». En imatges, en aquelles visions que reverberen entre la nostàlgia i la inspiració: «De vegades, quan estic component, em vénen al cap imatges d’alguna pel·lícula i aquesta és la meva base, a més d’escoltar tot el que hi havia per casa. Les meves joguines eren els discos de jazz del meu pare i de R&R de les meves germanes grans, tot això és Pájaro». El curiós, entre aquest cúmul d’idees adquirides, és el contrast, la contraposició d’influències: «les referències literàries i cinematogràfiques acostumen a ser europees, i les musicals, americanes».
En aquesta cruïlla d’idees i reflexions a propòsit d’una idea de cançó, que sempre té el suport d’una més gran de producció, Pájaro convoca la cultura de dos espais oposats (o propers, segons com es miri): Memphis i Triana. «Elvis» i la «Virgen de la Macarena». «Jo els veig compatibles… Per a molts, la Setmana Santa de Sevilla és més un espectacle que una cosa religiosa. Elvis a Las Vegas i La Macarena, si t’hi fixes, es vesteixen gairebé igual», recorda. «L’única intenció és fer música i, evidentment, deixem a la porta de l’estudi els prejudicis».
D’arrel, de Sevilla
Abans de Pájaro, Andrés Herrera es movia sota el mateix prisma sevillà en el qual han estat altres il·lustres del rock fet aquí. Kiko Veneno, Silvio, Rafael i Raimundo Amador. De fet, aquest últim participa en un dels temes del disc: «Palo Santo». Però Pájaro encaixa, ara i aquí, amb aquest altre corrent que va iniciar Sr. Chinarro i continua amb Pony Bravo o Fiera, que també han passat per Emergència. «Em sento molt orgullós de compartir amb tantes bandes sevillanes aquest moment tan creatiu i important en la música de la nostra ciutat», diu.
Al Hall del CCCB vestirà de llarg un «Santa Leone» que s’entén en viu i en directe. Perquè «el que ens agrada més és tocar en directe i per a nosaltres és molt important que ens coneguin, tot i que el ens importa més és fer un bon concert i deixar el públic amb ganes de tornar a escoltar-nos». El pròxim 16 de febrer, més… i millor.
Jaime Casas (@JaimeCasasB)
Us deixem amb la fantàstica actuació que el sevillà Pájaro va fer de la cançó «TLP» per a les sessions de Happy Places
