“Sense cultura no m’imagino què vol dir el comú”, diu Joan Margarit, qui afegeix que la cultura té al començament un caràcter individual, però que després, en una segona etapa, busca l’altre. Per a Margarit, poeta i arquitecte, el que ha canviat és que, si abans el més immediat era la relació i la companyia, ara ho és l’autisme.
En l’entrevista que li vam fer després de la seva participació a la conferència “En comú”, Margarit va constatar que la ciutat ha deixat de ser exterior per ser interior, ja que ens hem fusionat amb ella. Com a poeta, ho va exemplificar dient que la poesia no ha tornat més al romanticisme (a la unió entre persona i natura). Per això, ja no és possible mirar la ciutat amb distància: no podem fer com el pintor que situava el cavallet davant del paisatge.
També podeu veure el diàleg complet celebrat al CCCB entre Joan Margarit, Xavier Antich i Joan Nogué.
