GREC EXPERIMENTAL CCCB

juny 10th, 2013 2 Comments

El director del Festival Grec, Ramon Simó, escriu sobre la nova línia de col·laboració entre el Grec i el CCCB.

Vivim temps de canvi, temps en què sembla que les convencions i els hàbits adquirits han de ser revisats o, si més no, posats en qüestió. Les arts escèniques no queden al marge d’aquest procés. La relació del teatre, de la dansa, del circ, fins i tot de la música amb la societat, amb el seu públic, també s’està redefinint. Les arts escèniques són, abans que res, una experiència comunitària. Parteixen de la voluntat de mantenir una vivència compartida en present, negant la distància i la dilació, físiques i sensorials, dels mitjans telemàtics. Són sensació, emoció i pensament sostinguts en viu. Ara bé, en un món cada cop més governat per l’individualisme, per les telecomunicacions i per les xarxes, les arts escèniques evolucionen i comencen a canviar el patró convencional de relació que han mantingut, durant segles, amb els espectadors.

Un espectacle no és només un producte artístic destinat a l’entreteniment, ni tampoc només un artefacte capaç d’emocionar i d’incitar el pensament. És una acció estètica de comunicació que es duu a terme en un àmbit comú i que, necessàriament, té la societat com a destinatari. Aquesta acció es no pot resoldre ni esgotar-se, avui, en la representació. Cal, potser, que la relació amb l’espectador comenci molt abans del moment de la representació i s’acabi força més tard. Cal que pugem oferir la possibilitat de gaudir de l’espectacle, de la proposta tècnica, ètica i estètica que suposa, des de molts punts de vista i des de tots els suports que ens faciliten el contacte amb l’espectador.

GREC EXPERIMENTAL CCCB és una primera provatura de com pot ser aquesta nova relació entre espectador i espectacle. Volem temptar l’espectador amb una experiència escènica que va més enllà de la recepció convencional de la representació. Amb l’ajut de les xarxes socials, amb la convocatòria d’esdeveniments complementaris, d’accions que ens ajudin a situar-nos en el context de cada proposta, amb la col·laboració de professionals i artistes d’àmbits diversos i de formacions diferents, volem col·locar el teatre a l’espai públic, a l’espai compartit que de vegades perdem per múltiples causes conegudes, des de l’excés d’informació fins a la informació indefinida i sense categories.

Un espectacle és un esforç expressiu, una aposta estètica que vol expressar el món i, alhora que l’expressa, entendre’l. Tota representació és una forma de comprensió. En un moment en què resulta tan difícil dir alguna cosa sobre el món, en un moment en què qualsevol discurs es veu de seguida enterbolit i desarmat, cal provar d’alimentar la nostra capacitat de sorprendre, d’elaborar discursos que vagin més enllà de la desautorització interessada i de la promoció de la ignorància. És per tot això, i per gaudir junts de l’espectacle, que iniciem aquest GREC EXPERIMENTAL CCCB.

La proposta, que comença aquesta setmana, inclourà xerrades, projeccions i concerts que aprofundiran en els plantejaments de dues produccions del Grec 2013: “Montaldo” i “Jo mai“.

+ info: http://www.cccb.org/ca/musica_i_art_escenic-actividades_paralelas-44013

Twitter: #experimentalgrec

Tots som “Cámara” – El programa del CCCB celebra 30 capítols

juny 6th, 2013 No Comments

Des del primer capítol de SOY CÁMARA emès a l’octubre de 2010, el programa ja porta quatre temporades i aquest mes de juny arriba al capítol trenta. Tres anys de treball continu produït pel Departament d’audiovisuals del CCCB amb la col·laboració de tot l’equip humà del Centre, que juntament amb la dedicació minuciosa dels col·laboradors externs han fet del programa un referent de la televisió cultural actual.

El títol del programa, creat per Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita (dos dels principals col·laboradors en la direcció i el guió del programa) fa referència a la voluntat documental i creativa sembrada pel mateix Dziga Vértov a El Hombre de la Cámara (1929) però també busca l’origen dels museus i els gabinets de les curiositats o Wunderkammer, fins i tot el Theatrum Orbis de Fludd (1622).

30 Capçaleres de SOY CÁMARA. Autor: Toni Curcó, CCCB, 2013

SOY CÁMARA és un laboratori televisiu amb voluntat experimental, creativa i crítica, que pretén reflexionar i experimentar amb els formats televisius. No és un programa-agenda del Centre sinó que es serveix dels seus continguts per construir un itinerari temàtic en cada programa. Reflexions en aparent ziga-zaga, pur high&low, on s’investiguen trets del nostre temps prenent l’art i la cultura com a símptoma. Els conceptes suposen l’eix central del programa, forçant-hi visions i preguntes que desborden els gèneres, mercats i tòpics que encaixonen avui la cultura, o més ben dit, el consum cultural.

Alguns dels temes d’aquests trenta capítols són la violència de les imatges, la relació amb la càmera de professionals i amateurs, la memòria externa, la ciutat vista des del barri tant Raval i Paral·lel com Europa-ciutat. La ciència que ens fa humans, la música del CCCB, el fotoperiodisme com a material sensible, el cinema domèstic, l’apropiació i el collage audiovisual. Pensar el futur, la crisi econòmica i política, la videocracia, les xarxes socials, el mal d’arxiu, la nova figura dels museus i la pulsió incontrolable de col·leccionar el món.

L’estructura del programa és un patchwork, amb un discurs amè i intel·ligible, construït a partir d’una gran quantitat de veus i fragments audiovisuals; arxius de tota època, textura i gènere. El discurs composat per un veritable trencadís audiovisual: rodatges, gravacions, entrevistes, materials d’arxiu, found footage i grafismes que creen un assaig audiovisual únic. L’humor i un cert grau d’incorrecció donen al programa un de les seves característiques, així com el fet de presentar diverses mirades d’un mateix tema, perspectives potser irreconciliables i incongruents. No hi ha presentador ni veu pròpia del programa (en off) i la capçalera varia a cada entrega, de la mateixa manera la tipografia, l’estil i la conducció del programa, que fins al moment ha contat amb 25 directors i guionistes en els diferents capítols: Andrés Hispano, Félix Pérez-Hita, Juan Insua, Oscar Pérez, Juan Carlos Rodríguez, José Antonio Soria, Cristina Giribets, Luis Cerveró, Juan Bufill, Mariona Omedes, Virginie Manuel, Toni Curcó, Rory Lambert, Alzheim Art CCCB, Silvia Omedes, Helena Velez, Jordi Calafell, David Bravo, Judit Carrera, Elisabet Goula, Jorge Luis Marzo, Arturo “Fito” Rodríguez, Ingrid Guardiola, M.A. Blanca i Joan Carreras.

Els referents del programa són, entre altres, Boing Boing Buddha i Baixa Fidelitat, programes dirigits per Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita a BTV; els programes televisius Hungry Beast i Look around you que utilitzen motiongraphics per crear el discurs narratiu; la sèrie de divulgació Palettes realitzada per Alain Jaubert i difosa per Arte France; a més dels treballs audiovisuals de Harun Farocki, Adam Curtis i Errol Morris, entre altres.

SOY CÁMARA sol plantejar més dubtes que respostes. Semblen més oportunes les reflexions obertes i explorar els buits que donar respostes rotundes i contundents. Cada capítol està pensat per circular a la xarxa nodrint un circuit paral·lel (internet) a la pantalla original (televisió) com un canal més per oferir i compartir la programació. Si t’has perdut algun capítol de Soy Cámara, pots redimir-te aquí.

Art i crisi al Pati de les dones

juny 6th, 2013 No Comments

Els artistes plàstics Moshekwa Langa i Christina Nakou, i els poetes Rustum Kozain i Orfeas Apergis treballaran a la vista del públic

Tothom que travessi el Pati de les dones durant els propers 12, 13 i 14 de juny tindrà l’ocasió d’observar com treballen els artistes plàstics Moshekwa Langa i Christina Nakou, i els poetes Rustum Kozain i Orfeas Apergis, que exposaran així a la mirada del públic el seu procés creatiu. L’acció, organitzada pel grup d’investigació Tramod (Trajectòries de la modernitat), s’emmarca en una reflexió sobre la relació entre art i crisi. La voluntat dels organitzadors és posar de relleu que la crisi no és només una crisi econòmica o financera, sinó també una crisi de l’imaginari “que posa al descobert com n’és de minsa la imaginació radical que està en ús”.

Moshekwa Langa_Mokwena meets Mujaji

Tal com explica la responsable del projecte, Nathalie Karagiannis: “És una crisi de la narrativitat, a través de la qual només es produeixen discursos fragmentaris i interrogatius. És una crisi de la temporalitat que fracassa en articular krónos, el temps històric, i kairós, el moment en el qual som cridats a pensar i actuar. És una crisi de l’espai públic, que es presenta com a amenaçat, descontrolat i no disponible.”

“Dos artistes plàstics i dos poetes de Grècia i Sud-àfrica han estat convidats a pensar i a treballar a través de la crisi actual en termes diferents als que es proposen normalment. Recuperen el potencial de l’imaginari, un sentit de la narrativitat, una consciència de la història en la qual ens cal ara actuar, i la recreació de l’espai públic. Resistint els discursos heretats sobre la crisi, s’exposen a si mateixos treballant i creant un moment concentrat i un espai d’emancipació.”

L’acció inclou un recital dels poemes de Rustum Kozain i Orfeas Apergis divendres 14 a les 18:00h, també al Pati de les dones.

Christina Nakou_Olive Trees

Moshekwa Langa (Bakenberg, Sud-àfrica, 1975) és un artista i antropòleg visual que treballa amb instal·lacions, dibuix, vídeo i escultura. Va ser un dels artistes presents a l’exposició “Àfriques. L’artista i la ciutat” organitzada pel CCCB l’any 2001. Christina Nakou (Atenes, 1973) treballa sobretot amb tinta xinesa i mosaic. Les seves obres han estat exposades a Grècia i a l’estranger.

Rustum Kozain (Paarl, Sud-àfrica, 1966), poeta i editor, ha publicat també ressenyes, assajos i contes. Els seus poemes han estat publicats a revistes i antologies. La primera compilació de la seva obra poètica, que va aparèixer l’any 2005 sota el títol This Carting Life, li ha valgut diversos premis. Orfeas Apergis (Atenes, 1974), poeta, els seus poemes han estat recopilats en un volum titulat Y aparegut a finals de 2011.

Què en sabem de la SIDA? Entrevista a Javier Martínez-Picado

juny 5th, 2013 No Comments

Dir que la infecció pel VIH és un risc per a la salut pot semblar una obvietat; però Javier Martínez-Picado, professor de recerca ICREA a l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, alerta que aquesta afirmació no és tan evident, ja que el nombre de nous diagnòstics de SIDA al nostre entorn no ha disminuït gaire respecte a fa vint anys.

Segons Martínez-Picado, la SIDA és una malaltia emergent, que vam saber que existia fa tres dècades. En aquest temps, ”hem fet els deures en el desenvolupament de fàrmacs; però, en canvi, aquests medicaments no tenen la mateixa implementació a tot el món, considerant a més que hi ha països del sud d’Àfrica on les taxes d’infecció arriben al 33%”, explica l’investigador.

“D’ençà que es va descobrir el VIH, aproximadament 25 milions de persones han mort per culpa del virus i, actualment, hi ha una estimació de 34 milions de persones infectades a nivell mundial”, afegeix Martínez-Picado. Per a aquests malalts, les investigacions en curs busquen que el sistema immunitari sigui autosuficient per mantenir una bona funció en absència de medicaments. Els equips de recerca també treballen en una vacuna preventiva que eviti la infecció dels col·lectius de persones amb més risc.

Martínez-Picado i Bonaventura Clotet, director de l’IrsiCaixa, explicaran aquests i altres reptes biomèdics relacionats amb la SIDA en la segona sessió dels debats ICREA-CCCB, que tindrà lloc el 12 de juny a les 19:30h al CCCB. L’entrada a les conferències és gratuïta. + info 

Si no podeu assistir al debat i voleu fer alguna pregunta al ponent, podeu formular-la a través de Twitter amb les etiquetes #debatsICREA i #biomedicina o bé escriure-la com a comentari en aquesta entrada del blog.

Gandules’13 – Millor amb humor!

maig 31st, 2013 2 Comments

Encara que no ho sembli, aviat serem a l’estiu i amb ell arriben les Gandules, el programa de cinema a l’aire lliure del mes d’agost.

Per a aquesta edició hem volgut seleccionar pel·lícules contemporànies que ens parlin de la quotidianitat, de la vida de cada dia, de les nostres pors, obsessions, anhels i passions, però sense perdre mai aquell punt d’ironia o d’humor tan necessari en aquests temps que ens toca viure.

Són pel·lícules que, si bé s’han estrenat i han rebut premis i honors en diversos festivals, per una o altra raó han estat massa poc temps en cartell a les sales de cinema comercial. Nosaltres creiem que mereixen una segona oportunitat.

Animats per l’experiència de l’any passat, a partir d’una primera selecció de 20 títols, hem obert una convocatòria perquè tots pugueu votar les 9 pel·lícules que formaran el programa de Gandules 2013. Els films es projectaran els dimarts, dimecres i dijous del 6 al 22 d’agost. Podeu fer la vostra tria fins el 15 de juny!