Ivan de la Nuez

Assagista, crític d’art i comissari d’exposicions. Actualment és cap del Departament d’Activitats Culturals del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. http://www.ivandelanuez.org/

Aquest també és el seu retrat

juny 8th, 2011 No Comments

Es fa difícil discutir-li al retrat el seu protagonisme medul·lar en la cultura contemporània. Ja Montaigne parlava, el segle XVI, de l’assaig com l’acte de “pintar-se a un mateix”; què podem dir ara d’aquesta època on milions d’imatges -la majoria autoretrats- ens aguaiten des de Facebook, Flickr, Fotolog, MySpace, Twitpic i totes les xarxes on el rostre apareix com un vehicle de l’obsessió per deixar petjada de la nostra èpica quotidiana.

Retratar, a la inversa que en l’època de Montaigne, sembla haver-se convertit en l’acte “d’assajar-se un mateix”.

En aquesta línia cal situar Other Mirrors, un projecte que aborda “la configuració del retrat com a motiu artístic” i que s’inaugura dijous com un pont entre el festival OFFF-dedicat a la cultura postdigital- i el Sònar.

A través de les peces de Joshua Davis, Aram Barthol, Daito Manabe o Ignore, es constata una forta tendència a la consolidació del retrat interactiu, que quasi sempre distorsiona les cares o fins i tot pot apel·lar a la sorpresa amb l’objectiu de captar la nostra imatges en estat de shock i no com voldríem “sortir a la foto”. De vegades l’ombra no és altra cosa que “el píxel” de la vida. Altres vegades es creen gestualitats a partir dels tipus de lletra (itàliques, negretes, etc.). En alguna altra possibilitat, els nostres crits es transformen en imatges visuals de les nostres angoixes.

Els autors de The Janus Machine (un col·lectiu unit per retre homenatge a la dualitat del déu Jano) es permeten donar “moviment” en directe al retrat, a partir de l’escàner de diversos perfils del rostre. Mentrestant, l’holandès Marnix de Nijs ens entrega, a Mirror Piece, retrats no del tot desitjables, a base d’un programa biomètric que estableix les nostres semblances amb personatges coneguts o criminals famosos.

Aquesta omnipresència de la distorsió no és nova en l’art del retrat: només fa falta recordar a Picasso o Francis Bacon. Però si, en un temps no gaire llunyà, aquest art va reflectir el que podíem fer amb la tecnologia, avui, per contra, ens ofereix un indici del que la tecnologia és capaç de fer amb nosaltres.

The Janus Machine, autoria conjunta de Kyle McDonald, Zach Lieberman, Theo Watson i Daito Manabe.

Joshua Davis: The Yelling Room

Marnix de Nijs: Mirror Piece

Per què és URGENT! escoltar a Boris Groys dissabte?

febrer 2nd, 2011 1 Comment

  1. Perquè entén el malestar de la cultura com un mecanismedel seu funcionament i no com una situació passatgera que coneixerà temps millors.
  2. Perquè ha escrit una peça única com Obra de arte total Stalin.
  3. Perquè, al contrari de la majoria que va abaixar el cap dos cops, ell ha estat capaç de practicar la dissidència per partida doble: tant front el Comunisme com el Capitalisme posterior que va guanyar la Guerra Freda.
  4. Perquè la complexitat del seu enfocament sobre l’art no pot ser manipulat per l’Ala Frívola del Cub Blanc
  5. Perquè el seu ampli coneixement dels contorns econòmics i polítics de la cultura no el porta a una justificació sartreana sobre el lloc dels intel·lectuals en el desastre: el nostre infern no són els altres
  6. Perquè ha habitat una zona del futur i pot parlar-nos d’ella.
  7. Perquè expandeix el pensament cap a altres possibilitats sense caure en el cinisme neoliberal ni en la cursileria altermundista
  8. Perquè essent un alemany format en el Moscú soviètic no practica l’Ostàlgia.
  9. Perquè estarà flanquejat, una hora i una hora després,  per aquesta gent i això té un sentit.
  10. Perquè resulta imprescindible presenciar el directe d’un pensament que no és possible transformar en eslògan.

El crític d’art i filòsof Boris Groys impartirà la conferència “Economia del display artístic” dissabte 5 de febrer a les 18.30h al hall del CCCB.  Entrada lliure. La conferència també serà retransmesa per Internet.

+ informació: URGENT! #01  DINERS. Un problema global a la butxaca

1