Eva Vila

Coordinadora de les CCCB Jam Sessions

Transgressions jazzístiques

novembre 30th, 2009 Comments Closed

Crònica de la jam session WHAT THE FUCK JAMBOREE

YouTube Preview Image

El leitmotiv d’una jam session és la improvisació. I la improvisació no té límits ni formals ni estètics. El dia de la Mercè, amb el caliu habitual de dijous a la nit a la Jazz Cava del CCCB, l’esperit What The Fuck, com s’anomenen les jams sessions del Jamboree, posseïa l’espai i tots els qui érem allà per oferir-nos una lliçó inèdita de transgressió. Com s’esdevé cada dilluns en un dels clubs més emblemàtics de la ciutat, el Jamboree de la plaça Reial, el pare de les WTF, Aurelio Santos, iniciava la sessió a la seva manera. Aurelio és una de les persones de la ciutat que encapçala el moviment de defensa de la música en directe. Algú que creu en la música i els músics. Un activista musical que converteix qualsevol sessió en un veritable diàleg entre tots els que hi participen.

Després d’alertar-nos de la possibilitat “única” de veure una exposició sobre el jazz com la que tenim en aquests moments a Barcelona, i anunciar algunes de les sorpreses que alguns consideraven gairebé amenaces sonores, Aurelio va donar pas a “un dels elements que li va canviar la vida”, el saxofonista Llibert Fortuny, “un dels músics més originals, que més estudia i que més estima”. Amb una forta ovació, Llibert Fortuny entrava a l’escenari acompanyat de dos músics de pes: DJ Foster al contrabaix i Ramón Ángel Rey a la bateria.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Nous nexes

octubre 21st, 2009 Comments Closed

Crònica de la jam session NOVA JAZZ CAVA – JAZZ TERRASSA

No podem valorar encara com n’és, de gran, el salt que hi ha entre l’abans i el després d’“El segle del jazz” al CCCB. El que és segur és que s’han traçat nous ponts de complicitat entre música i públic. Un èxit compartit per la diversitat de músics i de gent que han donat caliu a la Jazz Cava del CCCB durant aquests mesos de setembre i octubre.

Una exposició que ha arrossegat músics i gent del món cultural a recórrer les petjades del jazz en la història de diferents manifestacions artístiques del segle passat. Un cicle de jam sessions que ha acostat “a menys d’un metre” els grans músics de jazz del país a les noves generacions i a tota una varietat de públic que ha omplert, dijous a dijous, durant dos mesos, la Jazz Cava del CCCB.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

On The Jam

octubre 14th, 2009 Comments Closed

Crònica de la jam session REGENERACIÓ-3

Enfilem la recta final d’aquest cicle de jams al voltant de l’exposició “El segle del jazz” amb la sensació que això ha estat només el principi. El públic continua fent cua cada dijous a la porta de la Jazz Cava del CCCB. Ens queden dues sessions. I a hores d’ara no hi ha cap músic que no conegui la cita. Aquest espai efímer s’ha convertit en un veritable punt de trobada. Com el Zurich de la plaça de Catalunya, o la torre esquerra de plaça d’Espanya en dia de concert, o l’estació de Sants. Trobades que duren un temps determinat però que restaran en la nostra memòria sense límits, justament perquè són irrepetibles.

La creació d’un espai que atrau públic i músics tan diferents prové sovint ―com també en aquest cas― d’una voluntat col·lectiva, d’una decisió presa entre tots sense parlar-ne i, per tant, per què no dir-ho, d’una certa màgia que ha fet possible la coincidència. Aquest és el cas d’aquesta Jazz Cava del CCCB, com ho és també de l’espai de l’Associació Regeneració-3, el grup de músics que van protagonitzar aquella nit l’obertura de la jam.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Confluència de camins a la Jazz Cava CCCB

setembre 22nd, 2009 Comments Closed

Crònica de la jam GRÀCIA JAM SESSIONS

YouTube Preview Image

Diuen que el millor punt de trobada és aquell en el qual coincideix un major nombre de camins. Per sorpresa, com promet de vegades aquesta forma genuïna de fer música, la jam session, la Jazz Cava del CCCB es va convertir, davant de l’entusiasme del públic, en aquest punt de trobada privilegiat. Un espai on, sense voler-ho, conflueixen, una nit qualsevol, músics i públic. I es produeix un encontre irrepetible.

Minuts abans l’ambient era distès i la gent va anar entrant de mica en mica. Alguns baixaven de l’exposició que es pot visitar gratuïtament cada dijous a partir de les 20 h i altres feien cua sense la urgència del primer dia. Una petita ampliació de la Jazz Cava assegurava que hi pogués entrar més gent. De sobte, però, mentre els músics feien un mos als camerinos, van anar arribant alguns missatges de noms coneguts, músics que preguntaven per la jam. Deu ser alguna cosa semblant a l’emoció dels rumors a la Borsa. Pujades i baixades de les accions, que a la Cava es transformaven en possibilitats de sentir músics de jazz de primera fila, de fora i de casa nostra que havien d’anar apareixent durant la nit. Sembla que aquell dijous hi havia molts músics a la ciutat que esperaven per tocar aquell cap de setmana i estaven a l’espera de què podia succeir.

mobile phone spy

Qui diu que el jazz és minoritari?

setembre 14th, 2009 Comments Closed

Crònica de la jam session de JAZZ SÍ CLUB TALLER DE MÚSICS

YouTube Preview Image

Qui diu que el jazz és minoritari? Més de 700 persones van passar dijous passat per la primera jam session al CCCB. Amb motiu de l’exposició “El segle del jazz”, oberta gratuïtament tots els dijous a partir de les 20 h, es posava en funcionament una JAZZ CAVA CCCB que va sorprendre músics i públic per la seva autenticitat. Amb l’ajut de les columnes de pedra de la planta -1 i el treball de l’equip del CCCB, es va crear un espai d’intimitat i de bona sonoritat digne de qualsevol bona vetllada jazzística. I així va passar. Mentre el públic feia una cua que travessava el Pati de les Dones, la gent s’anava acomodant als pufs de terra i a les columnes i els banquets de la cava. Altres ocupaven els tamborets del bar i del chill out. Tot seguit, després d’una breu presentació i benvinguda, el quartet base que havia triat el Taller de Músics, un dels nuclis més actius del jazz i la música moderna a la nostra ciutat, iniciava la jam session. Joan Díaz al piano,professor i sots-director de la nova escola de Grau Superior del Taller de Músics, Rai Ferrer al contrabaix, David Gómez a la bateria i el jove Gabriel Amargant al saxo tenor, tots dos també professors del Taller. Tots quatre van començar la sessió amb una espècie d’homenatge al segon quintet de Miles Davis amb temes com “Sorcerer”, “E.S.P.” i “One finger SNAP”, cosa que creà un boníssim ambient entre el públic que s’anava fent seva la sala i que aplaudia fervorosament després de cada solo. Tot seguit, fou Javier Galiana, pianista andalús ex alumne de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Barcelona), el qui trencà el gel i pujà a la tarima, iniciant el moviment de músics i la participació espontània intrínseca d’una jam. Amb un copet a l’esquena de Joan Díaz, el piano quedava lliure perquè fos Galiana qui ocupés la banqueta i pactés amb els altres companys d’escenari cap a on havia de continuar la sessió. I ho va fer amb un dels estàndards més coneguts, “You know that I love you”. Una balada que ens posà la pell de gallina i creà un silenci commovedor entre tots els qui érem entre el públic. Mentrestant, a fora, al Pati de les Dones, la cua s’havia esvaït i un bon nombre de persones seguien la jam assegudes a terra o al banc de marbre, aprofitant la magnífica fresqueta de la nit i gaudint de la fantàstica realització de la sessió que s’estava fent en directe des de l’interior de la cava.

spy software for iphone
forskolin supplement

1