Premi Internacional a la Innovació Cultural

Premi Internacional a la Innovació Cultural. Una síntesi dels projectes rebuts

Fem un anàlisis general dels projectes admesos per trobar-hi connexions tant en les temàtiques com en les formalitzacions.

Cursa de camp NCAA 1973, Washington.

Cursa de camp NCAA 1973, Washington. Font: Flickr.

El nou certamen convocat pel CCCB amb motiu del seu vintè aniversari, el Premi Internacional a la Innovació Cultural, va rebre en la seva primera edició, sota el tema «Públic/s», 151 projectes dels quals 96 van ser finalment admesos a concurs. Analitzem les diferents procedències dels projectes, així com els seus punts en comú, que dibuixen un cert estat de la qüestió del/s públic/s actual/s. Els finalistes determinen unes constants comunes, en les quals queda clar que el públic ha deixat de ser un ens passiu per passar a ser participatiu i, al mateix temps, complex i fragmentari.

A la primera edició del Premi Internacional a la Innovació Cultural es van rebre un total de 151 projectes, dels quals finalment van ser admesos a concurs 96. Aquest procés d’admissió correspon al compliment de les condicions de participació i al fet que els projectes comptessin amb tota la documentació necessària per a la seva avaluació. Centrant-nos només en els projectes admesos, podem fer diverses lectures del material rebut. La procedència dels projectes és molt diversa: 61 van ser presentats des de fora de l’Estat espanyol, cosa que dibuixa una cartografia que conté 25 països. Dels 96 admesos, 33 projectes van ser redactats en anglès, 18 en català i 43 en castellà. En general, la qualitat de les propostes és notable i, seguint les exigències de les bases, l’apartat teòric permet contrastar un possible diagnòstic del panorama cultural a Europa i la resta del món.

Tots els projectes admesos van ser analitzats i valorats per una comissió tècnica integrada per treballadors de diferents departaments del CCCB. Es va decidir treballar en les valoracions seguint els criteris de selecció que tindrà el jurat per donar coherència a tota la discussió interna i posant l’èmfasi en la innovació en les seves formes de relació amb els públic/s, el tema escollit en aquesta primera convocatòria. A més de les lectures i valoracions personals de cada membre de la comissió, es van celebrar reunions en les quals es va anar elaborant una llista amb els vint projectes més interessants i més ben puntuats per arribar als deu finalistes. Es van tenir en compte la qualitat i originalitat de les propostes, així com la seva viabilitat, però lamentablement van ser exclosos alguns projectes molt suggeridors que no complien la condició d’inèdits que requeria al premi, perquè es tractava de projectes que ja estaven en marxa o que s’estaven duent a terme en altres centres o museus.

Tot i que la discussió sobre el tema dels públic/s és àmplia i complexa, ha estat possible determinar unes constants comunes en bona part dels projectes rebuts:

  • Hi ha una certa unanimitat de criteris sobre els canvis que ha experimentat el públic ―i el concepte de públic― en els últims anys, a causa de la irrupció dels prosumidors, activats per les noves eines digitals i també pels efectes d’una crisi econòmica que comporta una crisi política, ètica, ecològica i cultural.
  • El públic ―o una part dels públics― ha deixat de ser un ens passiu i atén la gran crida a la participació que s’ha instal·lat des de fa una dècada, que reclama precisament més participació en els esdeveniments culturals i en les seves dinàmiques de creació, producció, representació i distribució.
  • Els processos de participació proposen un ampli ventall d’opcions i estratègies que van del màrqueting 2.0 a la co-creació amb usuaris, i suggereixen una sèrie de dilemes que estan alterant la manera de crear, programar, produir, consumir i distribuir coneixement.
  • El consum cultural comença a adquirir una especial complexitat a causa de la fragmentació dels públics i les audiències en l’era de l’accés, i això suggereix que no hi ha una figura universal de públic, i que fins i tot una mateixa persona pot ser molts tipus de públics a la vegada, segons les circumstàncies.
  • Hi ha un cert consens sobre els «públics descuidats» per les institucions culturals, amb un particular accent en la franja d’edat que va dels 19 als 35 anys, i que conforma d’alguna manera el sector més immediat i potser decisiu, sense oblidar el públic infantil i adolescent i l’anomenada tercera edat, o les persones amb algun tipus de discapacitat.

Deixant de banda les línies argumentals i enfocant la nostra atenció en els formats i les formalitzacions que es proposen, se’n poden extreure les conclusions següents:

  • Les propostes formals presentades en cada projecte revelen una tendència a la barreja o hibridació de gèneres, formats i dispositius.
  • Les solucions proposades inclouen diferents nivells operatius:
    Exposicions virtuals, exposicions creades pel mateix públic, conferències performatives, plataformes digitals, aplicacions (apps), procés de documentació, crítiques i alternatives al cub blanc, cesures i buidaments espacials, nous models per a l’ús de les xarxes socials o social media, prototipats, formats lab, etc.
  • Es podria dir que no hi ha novetat en termes absoluts, potser perquè es tracta d’un ideal insostenible i en certa manera impossible, encara que la recerca del que és nou com un dels imperatius categòrics de la modernitat continuï vigent almenys com a pregunta o problema.
  • Un altre punt que cal destacar és la notòria influència d’una estètica relacional, del gir educatiu en l’activitat curatorial i de propostes experimentals i obertes, que posen l’accent en els processos de creació (abans, durant i després) i en les plataformes col·laboratives.
  • Els gèneres tradicionals (exposicions, conferències, festivals, congressos, simposis, etc.) denoten una erosió progressiva, amb un augment de tallers, activitats educatives i performatives, però no és possible extreure conclusions precises sobre la seva vigència o obsolescència. El panorama revela una coexistència de gèneres i formats, revivals i reciclatges, experiments prometedors, vies mortes i novetats aparents.

Finalment, i després d’una extensa deliberació, la Comissió Tècnica va decidir que els deu projectes finalistes serien Art Meal, Beep Beep, CCC TV Tú, CICdB, CulTime, Dar Lugar, Esdevenir Públic, In-VisbleLa Baraka i Píndoles Culturals. Aquests projectes seran els que valori el jurat per triar el guanyador d’aquesta edició.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

Premi Internacional a la Innovació Cultural. Una síntesi dels projectes rebuts