Internet: una història en construcció

Puente de los Franceses, Madrid, 1861. Charles Clifford

La cabdal influència d’Internet en tots els aspectes de la nostra vida i en el tipus de societat que estem creant obliga a un coneixement cada vegada més profund i expandit sobre la seva naturalesa: els prodigis que ha permès i que promet, però també els evidents perills que suposa una fascinació acrítica o la claudicació intel·lectual enfront de la complexitat dels factors que intervenen en la seva evolució. Per això, convé assumir una història oberta d’Internet a la llum de noves disciplines com la teoria de les xarxes, les humanitats digitals, l’arqueologia dels mitjans, l’ecologia mediàtica, etc. I advertir sobre una cronologia construïda amb fites conegudes, però que també revela grans buits d’estudi i reflexió. D’aquí la necessitat de concebre Internet com un univers en expansió amb les seves micro i macroextincions i el naixement de noves espècies. Una història que estem creant entre tots, un relat col·lectiu que s’hauria d’orientar a un accés cada vegada més democràtic i distribuït del coneixement, més enllà de la influència decisiva de científics, tecnòlegs, governs i corporacions.

Alguns ja han afrontat el repte que suposa aquest exercici historiogràfic, com ara The history of the Internet in a Nutshell (Six Revisions, 2009) o When was the Internet invented? A people’s History of the Internet (The Guardian, 2009), de tipus més divulgatiu, Updating the history of web technologies & browsers (Vizzuality, 2012), una visualització dels avenços tecnològics i dels navegadors, The Big internet Museum (2011), un museu en línia obert les 24 hores dedicat a les fites d’Internet, Internet Hall of Fame’s Living History Timeline (Internet Society, 2012), un timeline centrat en les persones que han contribuït a l’avenç de la xarxa, o la Breve historia de Internet (Internet Society. Spain Chapter, 2013), que ha traduït el capítol espanyol de la Internet Society. Cap d’elles no explica el mateix.

Per la nostra banda, hem intentat fer el mateix exercici que, lluny de ser exhaustiu, només pretén ser un punt de partida per a un mapa obert de la història d’Internet, on anirem incorporant totes les vostres aportacions.

1822 // Charles Babbage dissenya la primera màquina de computació.

1842-43 // Ada Lovelace va traduir un article de l’enginyer militar italià  Luigi Menabrea, que va complementar amb un seguit de notes personals, titulades Notes, les quals molts consideren el primer programa informàtic o algoritme dissenyat per ser realitzat per la màquina de Charles Babbage.

1848 // George Boole inventa l’àlgebra booleana.

1880 // Alexander Graham Bell inventa el telèfon.

1934 // Paul Otlet, un dels pares de la documentació, obsessionat en com ordenar tot el coneixement mundial, publica Radiated Library, un llibre on prefigura les computadores i Internet.

1937 // Alan Turing desenvolupa el concepte teòric de la primera computadora i més endavant en desenvolupa el software. També se’l considera el pare de la intel·ligència artificial.

1945 // Vannevar Bush idea el «Memex», un lector de microfilms l’estructura del qual és anàloga a la de la World Wide Web.

1959 // Paul Baran fou un dels impulsors de les xarxes de commutació de paquets juntament amb Donald Davies i Leonard Kleinrock, com a estratègia de defensa de la xarxa de comunicacions nord-americana en cas d’atac nuclear.

1963 // Douglas Engelbart inventa i patenta el primer ratolí d’ordinador.

1965 // Andries van Dam i Ted Nelson defineixen el concepte d’hipertext i hipermèdia.

El primer Procesador d’Interfície de Missatge (IMP), utilitzat per interconnectar les xarxes participants d’ARPANET .

1968 // Vinton Cerf i Robert Kahn, científics de la computació, van dissenyar els protocols informàtics TCP/IP (Transmission Control Protocol/Internet Protocol) per connectar ordinadors per a la xarxa militar ARPANET, precursora d’Internet com el coneixem ara.

1968 // Marshall McLuhan encunya el terme «veïnatge universal» per descriure la interconnectivitat humana a escala global generada pels mitjans electrònics de comunicació.

1969 // Es crea el primer enllaç entre les universitats d’UCLA i Standford a través de la línia telefònica commutada.

1969 // Un grup d’empleats dels Laboratoris Bell d’AT&T comencen a desenvolupar UNIX, un sistema operatiu no lliure però molt estable.

1971 // Michael Hart inicia el Projecte Gutenberg, un esforç global per fer accessibles els llibres i documents en domini públic en una àmplia varietat de formats eBook i digitals. Alguns el consideren el naixement de l’eBook.

1971 // Es comença a implementar a Xile Cybersyn, desenvolupat durant el govern de Salvador Allende, que oferia possibilitats tan avantguardistes i utòpiques com «entregar a la gente la posibilidad de tener una conexión a distancia y en tiempo real con políticos y administradores debatiendo decisiones de gobierno y así participar democráticamente en las decisiones».

1972 // Ray Tomlison fou el creador del primer protocol de correu electrònic i la primera persona que en va enviar un.

1973 // Es crea la Mini Computer Xerox Alto, el primer pas cap al desenvolupament dels ordinadors personals (PC).

1975 // Altair produeix el primer ordinador portàtil. El mateix any Bill Gates i Paul Allen funden The Microsoft Corporation.

1975 // Es comença a compilar Jargon file, The New Hackers Dictionary, una col·lecció d’argot de hacker de cultures tècniques.

1976 // Les investigacions de Whitfield Diffie i Martin Hellman sobre certes funcions matemàtiques generen una nova teoria de la criptografia que féu possible el comerç electrònic segur.

1976 // Steve Jobs i Steve Wozniak funden Apple al garatge de casa seva; l’any següent creen el primer ordinador personal amb gràfics en color.

1978 // La primera cinta magnètica es desenvolupa als Estats Units.

1978 // Gary Thuerk envia el primer correu electrònic comercial no sol·licitat (més endavant conegut com a spam) a 393 usuaris de California Arpanet.

1980 // IBM contracta Paul Allen i Bill Gates per crear un sistema operatiu per a un nou PC, i desenvolupen DOS.

1982 // L’escriptor Willliam Gibson encunya el terme ciberespai en el seu relat Burning Chrome que popularitza a la seva obra Neuromante (1984).

1982 // S’introdueix el protocol SMTP (Simple Mail Transfer Protocol).

1983 // Richard Stallman inicia el projecte GNU amb l’objectiu de crear un sistema operatiu completament lliure, compatible amb UNIX.

1984 // Neix el Sistema de dominis (DNS) que introdueix per primer cop set dominis: .com, .edu, .gov, .mil, .net, .org, .int.

Codi HTML.

1990 // Un grup de físics del CERN encapçalat per Tim Berners-Lee desenvolupa el llenguatge HTML i crea el prototip que es construeix l’any 1991 de la World Wide Web; emprant la infraestructura de la xarxa es van poder començar a realitzar consultes remotes d’arxius a través de textos enllaçats a altres arxius.

1991 // Saskia Sassen publica el llibre The Global City, on adverteix que els nous poders es basen en arquitectures globals de la informació i la producció simbòlica.

1991 // Linus Thorvald comença a treballar en el nucli de LINUX, l’inici del software lliure.

1992 // Al Gore, promotor de la legislació que va afavorir ARPANET, duu a terme, com a vicepresident de Bill Clinton, polítiques per al desenvolupament de les autopistes de la informació, per promoure la interconnexió de llocs, persones i terminals.

1993 // Tim Berners-Lee inicia la seva particular pàgina web Whats’s new in ‘92, on publica setmanalment els avenços de les seves investigacions en el que es considera el primer blog. Cal esperar el 1997 que Jorn Barger els bateja oficialment com a weblogs.

1993 // Es llança Mosaic, el primer navegador web.

1994 // Tim Berners-Lee crea el World Wide Web Consortium (W3C), una comunitat internacional que desenvolupa estàndards oberts per assegurar el creixement a llarg termini de la Xarxa.

1994 // Es crea WebCrawler, el primer motor de cerca complet.

1994 // Jerry Yang i David Filo, dos estudiants de postgrau de la Universitat de Stanford, funden Yahoo!, un portal d’Internet, un directori web i una sèrie de serveis.

1995 // Es crea Java, Jeff Bezos funda Amazon, Pierre Omindyar EBay i Jack Smith i Sabeer Bhatia Hotmail.

1996 // John Perry Barlow publica la Declaració d’Independència del ciberespai, un manifest a favor d’Internet com a nou espai polític.

1996 // Larry Page i Sergey Brin, dos estudiants de doctorat en ciències de la computació de la Universitat de Stanford, aconsegueixen un cercador més eficaç anomenat Google, capaç de mostrar els resultats de la recerca en un ordre jeràrquic condicionat pel nombre de visites.

1997 // The Institute of Electrical and Electronic Engineers (IEEE), presidit per Vic Hayes, crea l’estàndard 802.11, que possibilita la transmissió d’Internet a través de l’espectre de microones (WiFi).

1997 // Es llança el format RSS, Really Simple Sindication, per compartir contingut amb usuaris subscrits.

1998 // Sergei Brin i Larry Page funden Google.

1999 // Auto-ID Center desenvolupa el concepte Internet de les coses, que en computació es refereix a una xarxa d’objectes quotidians interconnectats.

1999 // Shawn Fanning, John Fanning i Sean Parker creen Napster, un sistema d’intercanvi d’arxius que popularitza l’arquitectura Peer-to-peer (P2P) de tipus distribuït.

1999 // Peter Thiel i Max Levchin funden PayPal.

1999 // Nokia llança el 7110, el primer telèfon mòbil que es pot connectar a Internet, amb el navegador Wireless Application Protocole (WAP) a una velocitat de transferència màxima de 9,6 Kbits per segon. Ràpidament es comencen a dissenyar versions web adaptades per a mòbils.

2000 // La Wireless Ethernet Compatibility Alliance (WECA) certifica amb la marca Wi-Fi® la interoperabilitat d’equips segons la norma IEEE 802.11b. Es garanteix, així, que tots els equips electrònics amb el segell WiFi puguin treballar junts sense fils independentment del fabricant.

2000 // Sorgeixen els primers moviments que defensen la neutralitat a la xarxa com a principi fonamental d’Internet que es basa a tractar totes les dades per igual.

2001 // Es llança la primera prova de la tercera generació de mòbils (3G) al Japó.

2001 // Lawrence Lessig funda Creative Commons, una organització sense finalitat de lucre que desenvolupa plans per ajudar a reduir les barreres legals de la creativitat a través d’una nova legislació i noves tecnologies, atorgant als autors la llibertat de decidir la manera en què la seva obra ha de circular per Internet.

2001 // Es crea Wikipedia.

2003 // L’arquitecte iraquià Salam Pax publica durant la Guerra del Golf un blog amb el que succeïa als carrers de Bagdad i que no coincidia amb el que reflectien els mitjans de comunicació. Mitjans com la BBC, Reuters o The Guardian el van citar com a font fiable. Això suposa la difusió massiva del fenomen blog.

2003 // Nokia presenta el 6650, el primer telèfon mòbil compatible amb 3G.

2004 // Adam Greenfield publica l’article on s’encunya el terme computació ubiqua, que es refereix a la integració de la informàtica en l’entorn de la persona, de manera que els ordinadors no es percebin com a objectes diferenciats.

2004 // Chris Anderson publica a The Wired l’article The Long Tail, per descriure nous tipus de negocis i models econòmics que sorgeixen amb la xarxa, com Amazon o Netflix.

2004 // Tim O’Reilly parla per primer cop del concepte Web 2.0 en una conferència.

2004 // Marck Zuckerberg crea Facebook per comunicar-se amb amics i companys de la Universitat de Harvard.

2005 // Michel Bauwens publica el llibre Peer to Peer and Human Evolution que expandeix el terme P2P més enllà de la cultura tecnològica.

2005 // Amb MySpace sorgeix el terme «xarxa social». Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim funden Youtube, la plataforma en línia que permet publicar i compartir vídeos.

2006 // Henry Jenkins publica Convergence Culture: Where old and new media collide, on descriu els canvis en les relacions tecnològiques, industrials, culturals i socials en la circulació dels mitjans en la nostra cultura.

2006 // Es crea Twitter.

2006 // Es crea el lloc web de Wikileaks, tot i que no és fins a 2007-2008 que no comencen la seva activitat.

2007 // Rudolf Giffinger publica Smart cities – Ranking of European medium-sized cities, on proposa la categorització de les ciutats digitals sobre la base de sis dimensions: economia digital; mobilitat digital; ecosistema digital; ciutadania digital; vida digital, i, finalment, governança digital.

2007 // Es crea l’IPhone i els smartphones es popularitzen.

2008 // Clay Shirky publica Here comes Everybody, on aborda les repercussions dels nous mitjans digitals en la capacitat d’organitzar-se i col·laborar en accions col·lectives sense la necessitat d’estructures tradicionals.

2008 // Dave Cormier i Bryan Alexanderinventen el terme MOOC (Massive Online Open Course) quan el nombre d’inscrits al seu curs Connectivism and Connective Knowledge (CCK08) va augmentar a gairebé 2.300 estudiants.

2010 // Augmenta l’oferta de tauletes (tipus iPad, Samsung Galaxy Tab, ebook o similar) que es poden connectar a Internet.

2011 // Greenpeace publica l’informe How Dirty is your Data, que denuncia la petjada ecològica de les grans companyies de telecomunicacions i Internet.