Posts Tagged ‘Marina Garcés’

Michael Sandel, un filòsof de masses

novembre 28th, 2013 1 Comment

Una conferència sobre filosofia per a 14.000 persones? Un filòsof que dóna el tret de sortida d’un partit de beisbol? Universitaris barallant-se per aconseguir assistir a unes classes d’ètica?

Sembla el món al revés, però és el món de Michael Sandel, el catedràtic de Filosofia política de Harvard que ha fet de la discussió de dilemes ètics i filosòfics un fenomen, tant als Estats Units com a Àsia. Allà les seves conferències són tremendament populars, en bona mesura per la seva capacitat per plantejar i discutir qüestions controvertides, però també per la manera en què implica al públic i demana la seva participació. El proper dimecres, 4 de desembre, el tornarem a tenir al CCCB per parlar del tema del seu últim llibre: els diners, o més ben dit, per explicar-nos que avui en dia queden molt poques coses que no es puguin comprar amb diners.

Hem de recompensar els nostres fills per treure bones notes? Quines conseqüències ètiques té que alguns països o empreses puguin pagar per contaminar el medi ambient? Com és que, en alguns països, els drets de ciutadania es puguin comprar adquirint un pis que costi prou diners? L’argument de Michael Sandel és que hem passat de tenir una economia de mercat a ser una societat de mercat, i que això té unes implicacions molt profundes. No només per a l’economia financera o els mercats de futurs, sinó per a totes les esferes de la nostra vida, des de les més íntimes a les que tots tenim en comú.

Si bé és cert que els arguments de Michael Sandel s’ajusten molt més a la societat nord-americana, que és la que ell coneix millor, la lectura del seu llibre Lo que el dinero no puede comprar (Debate, 2013) farà que reconeguem també part del paisatge que ens envolta. La seva conferència, que estarà moderada per la filòsofa Marina Garcés, plantejarà quines són les conseqüències d’aquesta mercantilització de les nostres vides i quins haurien de ser els límits morals del mercat. #MichaelSandel

El capítol del programa de TV Soy Cámara del 5 de febrer de 2011 es va articular a partir d’una entrevista a Michael Sandel, que l’any 2010 va oferir al CCCB la conferència Contra la perfecció. Els dilemes ètics de l’enginyeria genètica

Visions de la cultura

octubre 11th, 2013 No Comments

Entrevistes i vídeos del debat “El Sentit de la Cultura”

Durant els dos dies del debat “El sentit de la cultura”, vam entrevistar alguns dels ponents i moderadors de les taules rodones per saber la seva visió d’alguns dels temes que van sorgir durant les xerrades al Teatre CCCB. Està la cultura en crisi? Quina cultura? És cert que existeix una davallada de públic en les activitats culturals? Hauríem de pensar en nous models de gestió i administració dels projectes i les institucions? Quin és el retorn social de la cultura? I la relació entre la cultura i l’Estat?

Hi intervenen la filòsofa Marina Garcés, l’exdirector del centre Arts Santa Mònica Vicenç Altaió, el poeta Eduard Escoffet, els periodistes Emili Manzano i Francesc-Marc Álvaro, la directora de l’Acadèmia del Cinema Català Isona Passola, la comissària Rosa Pera, l’artista Simona Levi, el mecenes Han Nefkens, el vicepresident de Focus Xavier Marcé, el coordinador d’Indigestió Jordi Oliveras, el director de la Sala Beckett, Toni Casares, el codirector del Sónar, Ricard Robles, i la gerent de l’ICUB, Marta Clari

Aquest muntatge audiovisual només recull les opinions d’alguns dels participants i tampoc presenta totes les respostes de tots els entrevistats. Malgrat les seves limitacions, el vídeo intenta ser una petita mostra de veus de professionals que treballen o tenen relació amb el que anomenem “sector cultural”.

Cal matisar què entenem per sector cultural (i molts dels entrevistats ho han fet en les seves respostes). Ens referim concretament a l’organització de persones, institucions o empreses que produeixen béns culturals. Cal recordar-ho perquè si hi ha una conclusió comuna d’aquells dos dies de debats és que hem de deixar d’entendre la cultura únicament com allò que fan els que s’hi dediquen professionalment.

Si preferiu escoltar totes les opinions que van sorgir durant els debats “El sentit de la cultura” us recomanem veure els vídeos de les taules rodones, que ja estan publicats a la Xarxa.

El suplement Culturas de La Vanguardia també va publicar una síntesi de les xerrades amb l’opinió del director del debat, Antonio Monegal. També podeu escoltar l’opinió de Monegal en aquesta entrevista prèvia a les jornades que vam publicar a VEUS CCCB.

Marina Garcés: «La nostra batalla és redefinir el sentit de la riquesa»

febrer 26th, 2013 No Comments

La filòsofa Marina Garcés constata que vivim l’emergència de noves formes de politització que assetgen i desborden els marcs institucionals coneguts. Això succeeix, diu Garcés, en un món global on (tot i que estem fets de múltiples fronteres) prenem consciència que el “nosaltres” no és una amenaça, sinó una possibilitat de replantejar què vol dir viure junts i com fer-ho.

Durant la conversa que vam mantenir-hi després de la seva participació al debat “En comú”, la professora de Filosofia de la Universitat de Saragossa va afirmar que vivim en contra del nostre compromís amb la vida col·lectiva i va assegurar que, si prenem peu d’aquest compromís, estarem apostant per la riquesa de la vida. Sobre aquesta riquesa, precisament, Garcés va concloure que l’hem de redefinir com a valor del que és inapropiable; és a dir, del que no pot tenir propietari.

També podeu veure la conferència completa de Marina Garcés al CCCB.

Marina Garcés: el compromís

febrer 13th, 2013 No Comments

Ja fa un temps que la paraula «compromís» torna a estar sobre la taula. Suposa, aquesta renovació, una certa recuperació de la societat civil, una dignificació de l’activitat política ciutadana que coincideix, no per casualitat, amb la major pèrdua de legitimitat dels partits i la política institucional des de la inauguració de la democràcia. Ja no som indiferents, o no ho som tant, perquè ens hem adonat que el món que compartim depèn directament de nosaltres (en plural) i de la nostra capacitat d’intervenir-hi.

Segurament, la crisi ens ha fet més conscients del fet que habitem un món “en comú”, que res humà ens és aliè, que les accions dels altres repercuteixen inevitablement sobre les nostres vides i que, per molt que ens hagin fet creure que podem arribar a ser autosuficients, mai no hem estat tan dependents com ara. És a dir, ens hem adonat que estem compromesos, units per lligams d’obligació i dependència, tant si ho volem com si no, pel fet mateix de viure junts. Com es passa, però, d’aquest compromís inevitable de la convivència al compromís polític? Què vol dir avui polititzar-se? Quines situacions tenen la força de comprometre’ns?

Por ADICAE15-M (Trabajo propio) [CC-BY-SA-3.0]

Per intentar trobar-hi algunes respostes, podeu apropar-vos al CCCB per sentir la filòsofa Marina Garcés el proper dilluns, 18 de febrer dins del cicle de conferències “En comú”. Tal com explicarà, polititzar-se vol dir, precisament, “desafiar el poder que ens expropia de la nostra dimensió comú”, reconèixer en la nostra condició comuna el principi i el fi de l’acció política. Per començar a escalfar motors, aquí teniu aquesta reflexió seva sobre la naturalesa del compromís:

“El compromís, quan ens assalta, trenca les barreres de la nostra immunitat, la nostra llibertat clientelar d’entrar i sortir, d’estar i no estar, de prendre-ho o deixar-ho. Així, ens obre i ens desplaça en el que som o crèiem que érem. Ens incorpora a un espai que no controlem del tot. Quan ens veiem compromesos, ja no som una consciència sobirana i una voluntat autosuficient. Ens trobem implicats en una situació que ens depassa i ens exigeix, finalment, que prenem una posició. Prendre una posició no és només prendre partit (a favor o en contra) ni emetre un judici (m’agrada o no m’agrada). És haver d’inventar una resposta que no tenim i que, sigui quina sigui, no ens deixarà iguals. Tot compromís és una transformació necessària de la qual no tenim el resultat final garantit.” (Pots llegir aquí el text complet, o el seu llibre Un mundo común que tot just ha publicat Edicions Bellaterra.)

Per altra banda, donat que la conferència prevista per aquesta data era la de la filòsofa Michela Marzano, que va haver de cancel·lar la seva intervenció perquè va decidir presentar-se a les eleccions al Parlament italià dels propers 24 i 25 de febrer, també emetrem una breu entrevista que l’equip del CCCB li ha fet sobre el seu compromís polític i sobre la relació entre la confiança i la vida “en comú”. Aviat estarà disponible també a la xarxa.

1