Twitter serà un dels principals canals de comunicació de la jornada, que es podrà seguir fent servir l’etiqueta #DIAMAGRIS. Podreu contribuir a la conversa sobre Claudio Magris amb els vostres comentaris i seguint les veus del CCCB a Twitter: @cececebe i @CCCBeducacio.
En una setmana, Kosmopolis la Festa de la Literatura Amplificada estarà en plena ebullició. Un festival amb moltes activitats programades i diversos espais en funcionament es difícil de cobrir a Internet. Per això, com ja es va fer en el Bookcamp 2010, l’equip del CCCB ha dissenyat una cobertura i una estratègia online per aconseguir que el públic virtual no es perdi els millors moments de Kosmopolis. Si no sou a Barcelona dels dies 24 al 26 de març us recomanem les següents eines i recursos per segir el dia a dia de la festa.
És el blog del dia a dia del festival. Al Diari Kosmopolis publicarem cròniques dels principals esdeveniments, vídeos d’entrevistes amb els participants, fragments d’actuacions, fotografies dels millors moments de la jornada i tota la documentació que vagin generant les diferents taules rodones, conferències i debats programats.
Al compte Twitter @Kosmopolis_CCCB informarem d’horaris de les activitats i destacarem els principals continguts i cites del festival. Per seguir-nos i participar en la conversa Kosmopolis, recorda utilitzar l’etiqueta #kosmopolis. A www.twubs.com/kosmopolis podràs veure, en temps real, la conversa dels piuladors K. Per consultar tota la participació generada al voltant del Bookcamp Kosmopolis fem servir un altra etiqueta: #bck11 (Twubs: http://www.twubs.com/bck11)
Videostreaming
Retransmetrem, en directe i de forma ininterrompuda, les activitats que es produeixin a l’espai Hall Proteu. Podràs seguir en videostreaming les conferències, debats, actuacions musicals i performances del 24 al 26 de març. Consulta el programa d’activitats que retransmetrem en directe via web o accedeix directament a la pàgina d’USTREAM per copiar el codi del streaming enganxar-lo a la teva web o blog.
Aprofitant les noves funcionalitats que ofereix el Navegador interactiu del CCCB hem decidit proposar-vos una activitat relacionada amb els llibres: crear un mapa de la Barcelona literària. Es tracta de seleccionar fragments literaris que facin referència a indrets de la ciutat i localitzar-los al mapa. A més d’incloure o enllaçar el text citat al mateix Navegador, l’aplicació permet incorporar-hi arxius sonors i vídeos.
Per començar a farcir el mapa de contingut hem comptat amb la col·laboració de Biblioteques de Barcelona, que ha creat un seguit d’itineraris d’exemple (podeu veure’ls tots, aquí ).
El mapa literari, a Kosmopolis
La presentació d’aquest Mapa literari de Barcelona es farà coincidint amb el festival de literatura amplificada Kosmopolis 2011 , que tindrà lloc al CCCB del 24 al 26 de març. Durant els tres dies que dura el festival hi haurà un punt de consulta i participació al Navegador interactiu, per tal que tots aquells que ho desitgin puguin posar veu a fragments literaris sobre la ciutat i ubicar-los al mapa. L’objectiu és iniciar la construcció d’una cartografia literària de la ciutat que es vagi construint de manera col·laborativa.
Possiblement març de 2011 serà un moment a recordar en la història del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Aquest mes ocorren tres esdeveniments que marquen la trajectòria del CCCB en els seus quinze anys d’existència i lliguen el passat, el present i el futur de la institució.
En primer lloc, s’acaba d’inaugurar l’exposició “La Trieste de Magris”, un projecte que segueix l’esperit d’un model d’exposicions creat pel CCCB: el de les ciutats vistes a través de l’obra i els ulls d’un escriptor. Al Trieste de Magris li precedeixen el Dublín de Joyce, la Praga de Kafka, la Lisboa de Pessoa o el Buenos Aires de Borges. Literatura i espai urbà, dos temes claus de la línia de treball i de programació del CCCB.
En segon lloc, del 25 al 26 de març arriba la sisena edició de la Festa de la Literatura Amplificada Kosmopolis, un altre dels projectes culturals que porta el segell conceptual del CCCB. Des de 2002, Kosmopolis s’ha consolidat com una de les cites més innovadores sobre la literatura i les noves formes de narració escrita, oral i electrònica.
Aquests dos esdeveniments, l’exposició i la nova edició de Kosmopolis, s’han fet coincidir en el temps amb la tercera activitat que converteix març de 2011 en el mes del CCCB: la inauguració del Teatre CCCB.
Un nou escenari per a la cultura i les arts
El Teatre CCCB està ubicat a la plaça Coromines, un edifici que el visitant es troba un cop ha travessat el Pati de les Dones. El que fou Antic Teatre de la Casa de la Caritat va ser construït el 1912 per l’arquitecte Josep Goday i Casals. El 1994, el CCCB va començar a utilitzar-lo com a espai d’oficines per als grups col·laboradors fins que la necessitat de més espai per les activitats va plantejar una remodelació.
El nou equipament està connectat físicament amb les dependències actuals del CCCB a través d’un passatge subterrani. El Centre guanya més de 3.000 m2 d’espai distribuït en dues sales destinades a usos polivalents, la sala Teatre i la sala Raval, així com espai per a locals tècnics, magatzems i oficines.
De l’Antic Teatre de la Casa de la Caritat (1912) fins l’actual TEATRE CCCB (2011).
Què passarà al Teatre CCCB?
Durant el 2011, el CCCB obre les noves instal·lacions perquè les activitats que ja estan previstes en el calendari del CCCB, com ara Kosmopolis, Sonar, el Festival de Flamenc, Hipnotik, etc, es puguin dur a terme en millors condicions.
Per donar la benvinguda al nou espai, el dimecres 16 març a les 19.30h se celebrarà la inauguració del Teatre CCCB, oberta a tot el públic. Per a l’acte s’ha preparat una instal·lació audiovisual que començarà al hall de l’edifici actual l i acabarà al nou auditori del Teatre CCCB. El muntatge està pensat com un itinerari pel passat, present i el futur del CCCB i recupera el testimoni de moltes de les veus de personalitats que han participat en les activitats del Centre.
Durant el cap de setmana del 19 i 20 de març el CCCB obre les seves portes perquè el públic pugui conèixer el nou equipament i visitar les exposicions “Desapareguts” i “La Trieste de Magris”. Benvinguts al futur.
Banderoles del CCCB d’exposicions sobre ciutat i literatura. Les banderoles formaran part de la instal·lació que s’està preparant per a la inauguració del Teatre CCCB. Foto: Oscar Monfort
Aquest article forma part del catàleg de l’exposicío “La Trieste de Magris” que es pot veure al CCCB del 9 de març al 17 de juliol de 2011.
Aquesta exposició està dedicada a Trieste, una ciutat que un viatger, a començament del segle passat, definia de preciosa però en la qual es tenia la sensació de no ser enlloc. La Trieste que aquesta exposició crea, igualment, no és tant un lloc com més aviat la hipòtesi, la nostàlgia, la profecia, la ficció d’un lloc. L’exposició és una arca que recull els fragments del gran somni que va ser aquest lloc, que es va trobar sota el diluvi de la història, els recompon i els salva. L’arca navega, trasllada aquest lloc fluctuant. Entre la ciutat i l’exposició que l’escenifica hi ha el mirall d’Alícia; l’exposició, el país de les meravelles, és l’altra banda del mirall. S’entra i es veu –del revés, només del revés– la veritat d’aquest no-lloc.
L’exposició, en part, m’està dedicada, cosa que m’omple de gratitud i, naturalment, de perplexitat. Hi ha moments que recreen la meva vida, les persones i les coses que he estimat, els meus intents de dir aquest amor i de dissimular les incerteses i les foscors que sovint acompanyen l’amor. Certament aquest paisatges, aquestes figures, aquestes històries de Trieste són el meu rostre, de la mateixa manera que les províncies, reialmes, muntanyes, badies i persones són, en una famosa paràbola de Borges, la imatge del seu pintor. Potser, en la petita part que m’afecta, els paisatges i les persones de Trieste també són el meu poble Potemkin, l’escenari que Potemkin, el poderós favorit de la tsarina que governava Rússia, havia construït com un decorat teatral i havia col·locat davant de la realitat per amagar a la tsarina la misèria de la seva realitat, del seu imperi. D’aquesta manera, la grandesa de Trieste, en la qual m’esmunyo com un vianant entre la multitud, per mi esdevé un amagatall, un paravent, una lent d’augment que engrandeix la meva mesura. Em sento una mica falsari com a artífex, encara que sigui subordinat i secundari, d’aquest regne en el qual m’amago. Em sento un infiltrat i estic agraït als autèntics artífexs de l’exposició –Josep Ramoneda, Jordi Balló i Giorgio Pressburger– que fan veure que no se n’adonen.
Coincidint amb la investidura de Claudio Magris com a doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, el proper 3 de maig celebrarem el #DIAMAGRIS, una jornada dedicada a difondre documentació, cites i materials multimèdia sobre la figura de l’escriptor italià i sobre l’exposició del CCCB “La Trieste de Magris”.
