Posts Tagged ‘literatura’

Barcelona a cau d’orella: Xavier Theros ens explica la ciutat

December 4th, 2013 No Comments

«Barcelona és una ceba, sempre recoberta per infinites capes de pell. Barcelona és una ceba de la qual sempre queden coses per descobrir, una ceba que no te l’acabes mai. Després d’anys recollint històries i anècdotes sobre el lloc on visc, aquesta ciutat encara em genera més preguntes que respostes, més misteris que descobriments, més interrogants que certeses. Per això, en aquest viatge m’he fet acompanyar d’un cicerone d’excepció, per no perdre’m en el camí.

Seguint les passes del gran Josep Maria Carandell i la seva Guía Secreta de Barcelona, he observat els carrers d’avui en dia i he recollit les meves impressions en una guia feta a cau d’orella. Una guia on explicar, sense fer gaire remor, un grapat d’indiscrecions sobre aquest port antic ple de secrets, sobre la seva gent, els seus paisatges i el seu passat menys conegut. Com va escriure el mestre Carandell, probablement la història i la geografia humana de Barcelona són un cúmul d’experiències viscudes “amb un somriure ambigú de dona ofesa que pregunta: i doncs, què creien, que seria fàcil als meus dos mil anys?»

Amb aquestes paraules, l’escriptor Xavier Theros (@polipoetics) ens dóna les claus del seu últim llibre, Barcelona a cau d’orella (Comanegra, 2013), i ens anima a resseguir amb ell aquest intens viatge per la ciutat.

Us convidem el proper dijous dia 12 de desembre, a les 19:30 a la presentació llibre al CCCB. Acompanyaran l’autor la fotògrafa Consuelo Batista, l’antropòleg Manuel Delgado i Joan Sala, director de l’editorial Comanegra.

L’escriptor xinès Yu Hua, al CCCB

October 30th, 2013 1 Comment

“Sense èpica, sense ètica, sense cap mena d’indici de progrés, el lector queda completament abandonat davant de la història i del món que l’envolta.” Amb aquestes paraules, l’especialista en literatura xinesa Carles Prado descriu l’efecte colpidor de la prosa primerenca de l’escriptor xinès Yu Hua. Ho fa al pròleg d’El passat i els càstigs (2013), el recull de relats amb què va debutar Yu Hua als anys 80 i que acaba de ser traduït en primícia al català per l’editorial Males Herbes.

Yu Hua

Yu Hua és un dels escriptors xinesos contemporanis més influents, membre de la primera generació que no va patir les penúries del maoisme. Segons Prado, la seva obra defuig tant del realisme social que havia caracteritzat la literatura xinesa de les dècades anteriors com del discurs humanista que es postulava com a alternativa a la Xina durant la segona meitat de la dècada dels 1980. El resultat és una literatura torbadora, desafiant i difícilment classificable. El fet que comencés a escriure l’any 1984, quan l’etapa maoista ja havia quedat enrere, li va permetre narrar sobre el passat i el present sense les cicatrius que arrossegaven els escriptors de generacions anteriors.

Nascut el 1960, Yu Hua va viure la darrera etapa de la Revolució Cultural xinesa, en la qual, com és ben sabut, es va proscriure gairebé tota la literatura. Tal com ha explicat ell mateix, els pocs llibres que queien a les seves mans estaven tan escapçats i gastats que gairebé mai se’n podia saber l’autor, el títol, el principi o el final. Convertit amb el temps en un lector apassionat, influït per escriptors com Kafka, Robbe-Grillet o Kawabata, Yu Hua va ser un dels intel·lectuals responsables d’introduir les avantguardes literàries a la Xina dels anys 80. La seva obra sap convertir una història pertorbadora, on conflueixen surrealisme, cruesa i lirisme, en un relat gairebé hipnòtic, que atrapa i fascina al lector.

Tal com indica Carles Prado, l’estil dels relats d’inici de Yu Hua és gèlid i aclaparador. La ficció que construeix tracta la realitat d’una manera freda, àdhuc brutal, i amb freqüència la violència i la sang taquen vastament els seus relats. Aquesta fredor és típica dels seus primers escrits, dels quals El passat i els càstigs en recull quatre contes. El mateix Yu Hua creu que això es deu, en part, al fet que des de nen va estar molt a prop de la mort. Entre d’altres imatges de la seva infància, n’hi ha una de particularment escabrosa, i és que casa seva es trobava davant d’un lavabo públic on sovint les infermeres llençaven el rebuig humà resultant d’operacions quirúrgiques. També explica, en una entrevista publicada al New York Times, que a casa hi feia tanta calor a l’estiu, que cercava el recer en la frescor d’un dipòsit de cadàvers proper, on solia endormiscar-se. De la mateixa manera, les execucions públiques durant el règim maoista, que trencaven l’avorriment i la monotonia a Haiyan, el seu poble, a la província de Zhejian, formen part del seu record.

Quina explicació té aquesta cruesa en la prosa de Yu Hua? Com ha contribuït la seva experiència vital a fornir la imatgeria dels seus relats? Què ens diu la seva literatura dels profunds canvis econòmics, polítics i socials que ha viscut la Xina en els darrers cinquanta anys? Per intentar respondre a aquestes i altres preguntes, i en motiu de la inauguració del màster en Estudis xinesos de la Universitat Pompeu Fabra i de la presentació d’El passat i els càstigs, Yu Hua i Carles Prado, acompanyats de l’editor de Males Herbes Ricard Planas i la traductora Carla Benet mantindran un diàleg obert al públic que tindrà lloc al CCCB el proper dimarts 5 de novembre a les 19:30h. Al Twitter: #YuHua.

Els últims dies de Lou Reed a Barcelona

October 28th, 2013 No Comments

«Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor»

 Diversos són els homes, poema de Salvador Espriu recitat per Laurie Anderson
al recital «Made in Catalunya» durant Kosmopolis 2008

Aquest mes de novembre farà tres anys que Lou Reed va visitar per últim cop el CCCB.  Va venir a presentar El Cuervo (Ediciones Alfabia), un llibre recopilatori de lletres i textos inèdits ilustrat per Lorenzo Mattotti que era una adaptació de The Raven (2003),  àlbum de Reed inspirat en l’univers Edgar Allan Poe. Va ser una visita llampec poc anunciada. Un bon grapat de fans i alguns afortunats vam poder veure Reed envellit, amb panxa i posat malhumorat, però digne i diví. Era una estrella del rock.

Però el gran darrer xou de Reed a Barcelona va ser dos anys abans, l’octubre de 2008, durant el festival de literatura amplificada Kosmopolis. Lou Reed era hall del CCCB i la seva dona Laurie Anderson a la Universitat de Berkeley. Més de 10.000 quilòmetres de distància els separaven però la poesia i les tecnologies els van unir. A través de videoconferència i gràcies a l’Anella Cultural, Reed i Anderson van oferir un recital poètic a dues bandes: Catalunya-Califòrnia. La parella va llegir poemes d’autors catalans  – Perejaume, Brossa, Espriu, Carner, Vinyoli etc. – traduïts a l’anglès.

La nostra manera d’acomiadar Lou Reed és recuperant les imatges – els records – d’aquell recital. I les seves cançons, peces d’art que l’eternitzen, fan la resta en la memòria musical i personal de cadascú de nosaltres.

“Vaig copiar Moby Dick a mà”: els secrets de l’escriptura de Nadeem Aslam

October 2nd, 2013 No Comments

CCCB © Jordi Gómez, 2013

Llegim novel·les per passar-ho bé, o per saber-ne més, o pel plaer de deixar-nos endur per una bona història, però darrere cada llibre sempre hi ha un autor i un procés d’escriptura singular, que pot ser curt o llarg, plaent o tortuós, i amb unes tècniques i dinàmiques pròpies que els lectors poques vegades arribem a conèixer.

Durant la seva conferència al CCCB, Nadeem Aslam va voler compartir amb nosaltres alguns dels secrets de la seva escriptura i va parlar de les seves estratègies per escriure i dels seus inicis com a escriptor. Són consells que agrairan tots aquells que escriuen, però també els amants de la literatura en general i els lectors de El jardín del hombre ciego (Mondadori, 2013), la seva darrera novel·la.

En aquest primer fragment, Aslam explica la importància que tenen les llibretes en el seu procés d’escriptura. (Podeu escoltar-lo al vídeo de la conferència, minut 33:55)

Des que tenia 20 anys mantinc unes llibretes on apunto tot el que trobo interessant: un comentari que em fan, una imatge,una citació d’un llibre, alguna cosa que he vist al carrer… Tinc més de 100 llibretes. Quan m’assec a treballar i escric un capítol, agafo una d’aquestes 100 llibretes de manera completament aleatòria, pot ser una llibreta de fa 25 anys o d’ahir mateix, i llavors miro la primera anotació i intento trobar un lloc de la pàgina on encaixi. Si puc col·locar-la ho faig i marco amb una creu que he fet servir aquella anotació per no repetir-la. Després segueixo amb la segona anotació, amb la tercera, i vaig seguint aquest procés i repasso tota la llibreta. Al final del dia tota la pàgina estarà plena de petites notes i idees que afegiré al text. Si al cap d’un temps ho repasso i no m’agrada, ho esborro i ho torno a la llibreta, no perquè sigui un mal pensament, sinó perquè no ha d’anar aquí, sabent que ja trobaré un lloc per aquella anotació en alguna altra banda, potser demà o potser d’aquí quinze anys. [...] En un capítol extens puc repassar cinc o sis llibretes, per tant a nivell pràctic he estat escrivint aquest llibres des de la primera llibreta, perquè hi ha pensaments de quan tenia 20 anys. A banda de la llibreta també sóc un ésser humà, tinc una mare, un pare, nebots, nòvies… Aquestes experiències també hi entren, perquè la referència principal és la meva vida. Puc canviar algunes coses perquè s’ajustin a les necessitats de la història, és clar, però si vull parlar d’una mare a la novel·la, la referència serà la meva mare.

La manera com Nadeem Aslam va aprendre l’anglès literari també mereix atenció. La família de l’escriptor va exiliar-se a Anglaterra quan ell tenia 14 anys, i per resoldre els problemes amb la llengua anglesa que arrossegava va dedicar-se a llegir els grans novel·listes, i fins i tot va copiar les seves obres a mà (minut 41:40 de la conferència).

Al Pakistan no érem rics, érem gent d’esquerra. Si ets ric al Pakistan pots enviar els fills a escoles on ensenyen anglès, però jo vaig anar a escoles del govern on t’educaven en urdú, i quan vaig venir a Anglaterra als 14 anys tenia un anglès molt bàsic, de l’estil «això és una taula, això és el terra». A l’escola anglesa les assignatures que feia bé a l’escola eren ciències, perquè a les ciències l’anglès no era important, havies d’assimilar fets i reproduir-los, i si ho feies en anglès dolent no importava. Però els temes que m’interessaven, literatura, història, política o filosofia, per totes aquestes assignatures calia escriure assajos i argumentar, i jo no podia ni articular un paràgraf. Vaig anar a la universitat a estudiar ciències, però al tercer any, quan ja feia set anys que vivia a Anglaterra, em vaig dir que el meu anglès no era prou bo per fer el que volia fer, que era escriure.  [...] Com que no havia pogut estudiar les assignatures que m’agradaven a l’Institut i a la universitat o fer un doctorat, em vaig dir que els propers 10 anys els dedicaria a això. Agafava una persona i li preguntava «Qui és un bon escriptor?». Em contestava «Thomas Hardy», i llavors jo anava i llegia tot Thomas Hardy, des de la primera novel·la fins a l’última. Preguntava a una segona persona «Qui és un bon novel·lista? » i deia «Nabokov»,  llavors llegia tots els llibres de Nabokov. Vaig llegir Faulkner, Joyce, Conrad, Lawrence… Després vaig voler saber què és un paràgraf, quants pensaments es permeten per pàgina, què és una coma, perquè serveix un punt, i vaig copiar tot Moby Dick a mà. Vaig copiar As I lay dying de William Faulkner, Beloved de Toni Morrison, El otoño del patriarca de Gabriel García Marquez, Lolita de Nabokov, Black Meridian de Cormac McCarthy… Encara les tinc, era abans de la màquina d’escriure, ho feia a mà. Va ser molt important per mi.

Podeu veure la conferència completa aquí 

Philip Hensher

L’escriptor britànic Philip Hensher, proper participant del cicle LLOCS/LUGARES/PLACES

La visita de Nadeem Aslam a Barcelona va formar part del cicle “Llocs/Lugares/Places. Diàlegs amb escriptors britànics”, organitzat en col·laboració amb el British Council en el marc de Kosmopolis, en el qual també participaran Philip Hensher, que vindrà al CCCB el proper 8 d’octubre, i Edward St. Aubyn, que ens visitarà el 12 de novembre.

Torna Barcelona Lectora, visites a llocs singulars de la ciutat pels amants dels llibres i la lectura

September 20th, 2013 3 Comments

Aquesta tardor reprenem les visites de l’itinerari Barcelona Lectora, un recorregut que ens ajuda a comprendre millor el present del llibre i la lectura a través del patrimoni que es conserva a diferents institucions de la ciutat

Des dels seus orígens, el CCCB ha reservat un lloc d’honor als llibres i a la literatura: exposicions, festivals, cursos, conferències, debats o xerrades al seu voltant formen part de la programació habitual d’aquesta casa. Des de la passada primavera, i en col·laboració amb Biblioteques de Barcelona, afegim a la llista una nova activitat per als amants de la lectura: és l’itinerari Barcelona Lectora, que vam estrenar en el marc de Kosmopolis, la Festa de la Literatura Amplificada. En aquesta ocasió, sortim del carrer Montalegre per anar de visita a diferents institucions de la ciutat que tenen cura de l’important fons patrimonial que la cultura escrita ha deixat a Barcelona.

En les visites de Barcelona Lectora accedim, en petits grups, a espais singulars de diferents institucions: la Sala Cervantina de la Biblioteca de Catalunya, la Sala de manuscrits de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona o la Sala Dalmases de l’Arxiu Històric. Són espais que habitualment no estan oberts al públic general i que ens parlen de la història de la ciutat i de la feina de generacions de conservadors, arxivers i persones apassionades pels llibres i la lectura. Aquesta mateixa passió que s’encomana és compartida pels especialistes que condueixen les sessions: Núria Altarriba, Albert Soler, Montserrat Comas i Juan Insua tenen en comú, des de les seves perspectives i experiències, l’amor pels llibres, la paraula i la literatura.

Cadascuna de les visites ens acosta a un aspecte diferent de la lectura, els seus suports i els seus protagonistes: els lectors. Tindrem accés a documents inavaluables que ens ajuden a comprendre el present del llibre i la lectura, recorrent diversos camins fins a l’actualitat:

  • El text viatger aborda el procés de la lectura a partir dels suports escrits que l’han possibilitat al llarg del temps. Els autors no escriuen llibres, escriuen textos que es transformen en objectes escrits, siguin manuscrits, impresos o electrònics.
  • Les revolucions del llibre posa èmfasi en els canvis en l’estructura dels textos i les formes d’escriptura al llarg del temps. Aquest camí ens porta fins a l’hipertext que neix amb Internet, però té antecedents molt llunyans.
  • La lectura en societat reflexiona sobre els interessos econòmics, socials i ideològics  que envolten la lectura -espai individual i col·lectiu de llibertat- i sobre les estratègies de control que s’han exercit o intentat exercir sobre ella.

Aquesta tardor repetim dues de les visites que ja vam realitzar a la primavera (El text viatger i Les revolucions del llibre) i n’estrenem una de nova: La lectura en societat. La primera sessió del cicle, El cervell lector, no es repeteix, però teniu a la vostra disposició el magnífic audiovisual de síntesi que va realitzar Arturo Fuentes per a l’ocasió i que ens acosta al procés lector des de les neurociències. Totes les sessions compten amb material addicional que podeu descarregar-vos al web de CCCB Educació, on també trobareu tota la informació pràctica per assistir a l’itinerari.

12345...»