Posts Tagged ‘literatura’

La literatura envaeix el CCCB

February 25th, 2015 No Comments

Un altre any, i ja en són vuit, Kosmopolis, la Festa de la Literatura Amplificada, celebra una nova edició. I aquesta, més literària que mai, recupera els cinc dies d’edicions passades i afegeix dues novetats importants: les Nits Alfa i l’especial sèries. Torna Kosmopolis i tornen els diàlegs, les performances, els tallers, les actuacions musicals, els debats, el bookcamp. La literatura envaeix de nou tots els racons del CCCB.

Kosmopolis obrirà les portes el 18 de març amb una inauguració de luxe: Juan Marsé, Premi Cervantes i una de les millors veus de la literatura en llengua espanyola, parlarà de la seva història més personal: la biografia que ha escrit Josep Maria Cuenca i que, gràcies a Jorge Herralde, s’ha fet realitat després de sis anys.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Aquest Nadal, regala cultura

December 17th, 2014 No Comments

L’any s’acaba i arriba l’inevitable moment de triar regals per als amics i la família. I com sempre, volem que siguin regals que agradin, que es guardin amb carinyo i que no es converteixin en temuts “pongos” dels que després ningú sap com desprendre’s.

Els “pongos” del CCCB

Per això, des del CCCB et volem fer algunes recomanacions que sabem que seran tot un èxit. Perquè regalar cultura sempre és un èxit: ens entreté, ens ofereix bones estones, ens permet compartir moments d’oci i, sobretot, ens enriqueix com a persones.

Sabem que la competència és molt dura perquè l’oferta cultural barcelonina és molta i molt variada, però aquí va el nostre granet de sorra.

Per començar, un regal: si enguany fas 20 anys, tens un carnet jove d’Amic del CCCB totalment de franc. Perquè si no has vingut mai, ens descobreixis, i perquè si ja ens coneixes, et converteixis en assidu a les nostres activitats. Tens temps fins el 31 de desembre per reclamar el teu carnet!

Si ja has celebrat els 20 no pateixis: també tenim carnets per a tu. El jove, si ets menor de 25 anys i el d’Amic, el reduït (per a jubilats i majors de 65) i el DUO, dos carnets per a dues persones. Aprofita aquestes dates: fins al 4 de gener tenen descompte!

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

L’art de crear nous lectors

June 10th, 2014 No Comments

El cànon literari és un compendi d’obres que superen l’oblit del temps i continuen sent llegides. En l’operació de mantenir amb vida llibres que no són d’estricta actualitat –oferir-los a nous lectors, que en fan interpretacions renovades– hi tenen un paper fonamental aquelles editorials que aposten per la publicació de clàssics més o menys desconeguts.

Kosmopolis. Programació contínua va proposar un debat entre cinc editorials per a qui els clàssics són estructurals en el seu catàleg, les catalanes Edicions de 1984, Minúscula, Sajalín, la turca Metis i l’holandesa Lebowski. Edicions de 1984 és, juntament amb Metis, el projecte més veterà: totes dues compten amb tres dècades de trajectòria. La primera ha recuperat l’obra d’autors com Dino Buzzati, Hans Fallada, Kurt Pinthus, Aleksander Puixkin, Honoré de Balzac, Lev Tolstoi, Juli Vallmitjana, Eduard Girbal Jaume i, més recentment, Walt Whitman, William Faulkner i Alfred Döblin. En el cas de Metis, fundada el 1982 a Istanbul, ha dedicat bona part dels gairebé 800 títols publicats fins ara a “l’alta literatura i la teoria crítica”: en el primer apartat hi inclouen Georges Perec, Marguerite Yourcenar, Henry Bauchau i Bilge Karasu; en el segon, han publicat obres de Ludwig Wittgenstein, Walter Benjamin, Emile Cioran i Sigmund Freud.

Minúscula, que el 2015 va celebrar 15 anys de trajectòria, ha construït des dels primers dos títols –de Joseph Roth i Marisa Madieri– un catàleg que, en paraules de la seva editora, Valeria Bergalli, té “un marcat interès per la cultura europea, per un patrimoni artístic que no ha entès mai de fronteres i per escriptors que, en èpoques decisives, van desxifrar amb extraordinària sensibilitat el signe del temps”. D’aquesta manera, ha apostat per autors com Varlam Xalàmov, Giani Stuparich, Gertrude Stein, Annemarie Schwarzenbach, Hans Keilson, Svetislav Basara, Pierre Bergounioux, Rachel Bespaloff i Shirley Jackson. Coincidint amb el desè aniversari, va començar una col·lecció en català, en la qual ha publicat Anton Txékhov, Dacia Maraini i Ferdinando Camon, entre altres autors.

En el cas de l’holandesa Lebowski, combina l’edició d’autors contemporanis neerlandesos amb clàssics com Natsume Sooseki, Gaito Gazdanov, Erich Kästner i Cornelis Bastiaan Vaandrager i amb noms consagrats de les lletres nord-americanes del segle XX, com ara Jack Kerouac, William S. Burroughs i Charles Bukowski.

Sajalín és, de les cinc editorials presents a la taula rodona, la més jove de totes. La seva aposta és molt clara, “publicar en castellà obres inèdites o oblidades de la millor narrativa estrangera contemporània”. En només cinc anys ha permès que els lectors descobrissin l’obra d’Edward Bunker, Seumas O’Kelly, Osamu Dazai, Kenneth Cook, Edlef Köppen, Beppe Fenoglio i Luigi Bartolini. Recentment, ha incorporat novel·les de Waguih Ghali i Dambudzo Marechera.

La taula rodona “Clàssics desconeguts” formava part del projecte Schwob, que vol donar a conèixer arreu d’Europa uns quaranta llibres d’alta qualitat literària que encara estan poc traduïts, entre els quals hi ha títols de Miklós Bánffy, Tibor Déry, Kees Bordewijk, Víctor Català i Álvaro Cunqueiro. La jornada literària va continuar en una segona sessió de debat dedicada als escriptors que s’han començat a obrir camí recentment. És el cas de Marina Espasa, Yannick Garcia, Jenn Díaz i David Gálvez. Espasa va debutar l’any 2012 amb la novel·la La dona que es va perdre (Empúries), i aquest 2016 ha publicat El dia del cérvol (L’Altra). Garcia, que es va donar a conèixer amb De dalt i de baix (Edicions 62), poemari que va guanyar el premi Gabriel Ferrater el 2003, després d’un parèntesi de gairebé una dècada ha tornat amb els reculls de contes Barbamecs (Cossetània, 2012) i La nostra vida vertical (L’Altra, 2014): aquest últim va merèixer el premi Documenta. Jenn Díaz és la més jove dels quatre autors –només té 28 anys– i, sorprenentment, la que ha publicat més: Mare i filla (Amsterdam, 2015) ja és la seva cinquena novel·la, la primera escrita en català. Gálvez, nascut a Vilanova i la Geltrú però resident a Andorra, va escriure una  primera novel·la, singular i arriscada, Cartes mortes (Males Herbes), i el 2015 va publicar Res no és real (Males Herbes).

Podeu veure el debat en aquest vídeo.

Sant Jordi 2014: La llista d’autors Primera Persona

April 22nd, 2014 No Comments

Després dels llibres i les roses, els llistats s’han convertit en la tercera tradició amb més arrelament de la jornada literària de Sant Jordi. Llistes de recomanacions, dels llibres més venuts (subllistes: en català, en castellà, ficció, no ficció), d’horaris de signatures per aconseguir un gargot personalitzat de l’autor preferit…  La nostra contribució a l’art i la divulgació de les llistes va lligada aquest any al festival Primera Persona, que del 8 al 10 de maig portarà al CCCB a destacats novel·listes o bé a autors que tot i que la literatura no és la seva dedicació principal, han sabut explicar les seves vivències en un bon llibre. A continuació, la llista  d’autors Primera Persona 2014 (en rigorós ordre alfabètic) i dels llibres (alguns, no hi són tots!) que us podeu llegir si voleu venir ben actualitzats al festival.

I si sou dels que preferiu combinar les lletres amb beguda, conversa i música, no us perdeu la festa de Sant Jordi que l’equip de Primera Persona i Gent Normal organitzen al bar La Masia a partir de les 19h. Més detalls, aquí

Antonio Baños. Després d’aconseguir una cosa tan insòlita com fer digerible l’assaig macroeconòmic en llibres com La economía no existe (Los Libros del Lince, 2009) o Posteconomía (Los Libros del Lince, 2012), el periodista, escriptor i músic Antonio Baños ha publicat La rebel·lió catalana (LaButxaca, 2013), que el 2014 edita Roca Editorial en castellà. És la demostració que un altre tipus de catalanisme amb vocació independent i independentista (i amb decència en el social i el moral) és possible.

Jorge Carrión. La seva última obra, Librerías (Anagrama, 2013), finalista del Premi Anagrama d’Assaig, és un recorregut sentimental i intel·lectual per tot el globus i ja ha arribat a la quarta edició. A Primera Persona retrà homenatge al que podria ser el seu rebesavi, l’explorador de principis del segle XX Burton Holmes, amb el seu esmòquing blanc i el seu sarró carregat de reflexions i anècdotes ultrapersonals.

Raúl Cimas. A més d’idear La Hora Chanante i de protagonitzar programes com Muchachada Nuí, sèries com Hotel Coconut i programes com Óxido Nitroso, s’ha passejat arreu del país com a monologuista. Aquesta serà la faceta que mostrarà a Primera Persona per presentar en exclusiva el seu primer llibre de vinyetes Demasiada pasión por lo suyo, editat per Blackie Books.

Jonhathan Coe. L’obra d’aquest novel·lista nascut a Lick, un suburbi de Birmingham, es caracteritza pel compromís polític, sempre expressat de manera còmica en forma de sàtira malenconiosa. Expo 58 (Viking, 2013), la seva última novel·la, parla d’espies astuts, hostesses guapes i funcionaris despistats en plena guerra freda. Coe sempre s’ha declarat apòstol de David Nobbs i la seva visió tragicòmica de la narrativa.
Alex Díez va fundar Los Flechazos a Lleó el 1988 i, després d’una dècada d’esclat i èxits (van ser el primer grup mod espanyol a aconseguir seguiment majoritari), va posar en marxa Cooper, projecte «en solitari amb banda» de guitarres i pop per al 2000 i endavant. Actualment, compagina l’activitat musical amb la seva tasca al capdavant d’Ediciones Chelsea, on ha publicat el llibre Club 45. 90 canciones de la Era Pop para mods y jetsetters (2010) i els volums de la col·lecció «Mis Documentos».

David Fernández. Amb una llarga trajectòria com a periodista i activista, es va convertir, el desembre del 2012, en diputat del Parlament de Catalunya per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). Ha publicat Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial (Virus Editorial, 2006) i Foc a la barraca (Lo Diable Gros, 2013).

Roberto Herreros és un dels promotors de la Fundación Robo, plataforma que pretén estimular el debat polític en la música popular. Ha col·laborat a RockdeluxRolling Stone, El Confidencial i Diagonal, entre altres mitjans. És coordinador de continguts i guionista del programa musical de La 2 Mapa sonoro i ha escrit, juntament amb Isidro López, el llibre El estado de las cosas de Kortatu: lucha, fiesta y guerra sucia (Lengua de Trapo, 2013), ja en la seva segona edició.
Sheila Heti és una de les estrelles emergents de la nova narrativa internacional. Sovint emmarcada en corrents com l’Alt-Lit (Alternative Literature), ha publicat col·leccions d’assajos com The Chairs are Where People Go (Faber, 2011), juntament amb Misha Glouberman, i ha desenvolupat projectes artístics com el blog Metaphysical Poll, on la gent publicava els somnis que tenien de Barack Obama i Hillary Clinton durant les eleccions primàries del 2008. La seva aclamada novel·la ¿Cómo debería ser una persona? (Alpha Decay, 2013) la va donar a conèixer entre els lectors espanyols i catalans.
Jonathan Lethem. Nascut a Brooklyn (Nova York) el 1964, ha demostrat que la narrativa nord-americana més ambiciosa es podia barrejar amb la cultura pop (còmics, blockbusters, northern soul i literatura pulp) i no només sortir-ne il·lesa, sinó reforçada. Ha escrit per a mitjans com The New Yorker i The New York Times, ha guanyat el National Book Critic’s Circle Award i ha signat diversos llibres d’assajos des del jo més confessional. Un enfocament una mica més autobiogràfic batega en la seva última novel·la, Dissident Gardens (Random House, 2013), que analitzarà a Primera Persona i en família. En concret, amb la seva germana, la traductora Mara Lethem.
Javier López Menacho. Aquest jove autor nascut a Jerez de la Frontera el 1982 va trobar el seu tema literari disfressat de xocolatina i la seva millor teràpia en l’escriptura. A Yo, Precario (Los Libros del Lince, 2013) escriu sobre les penúries dels seus treballs més humiliants al final de cada jornada.
David Nobbs  és novel·lista i creador de la sèrie Caída y auge de Reginald Perrin, basada en la seva novel·la homònima de 1975 (traduïda per Impedimenta el 2012), autèntic punt culminant de l’«humor trist» britànic. Ha publicat gairebé una vintena de novel·les, i The Fall and Rise of Gordon Coppinger (HarperCollins, 2012) és la més recent.
Carolina del Olmo. Llicenciada en filosofia per la Universidad Complutense de Madrid, és directora de cultura del Círculo de Bellas Artes de Madrid i de la revista Minerva. El 2013 va publicar el llibre Dónde está mi tribu (Clave Intelectual), un assaig audaç i crític sobre ser mare (i les exigències del sistema) en temps del fiasco neoliberal. Avui dia es dedica a la sociologia de la maternitat i a la criança.

Fernando Pardo (Sex Museum) és conegut principalment per ser compositor i guitarrista del grup de garage-fuzz-rock-psicodèlic Sex Museum, amb els quals està des de la seva fundació el 1985, i també toca la guitarra en els instrumentals surfistes Los Coronas (que va fundar el 1991). A Ediciones Chelsea ha publicat el llibre de memòries Los chicos eléctricos (2013), on reviu la seva formació mod i els seus anys de rock a la carretera.

Sergi Pons Codina. Fill de Parets del Vallès, on viu i persisteix. Ja de ben jove destaca pel seu amor per la tinta. Deixa d’estudiar als setze anys i s’incorpora al món laboral amb entusiasme (fàbriques, magatzems, transportista…). Lector voraç de les obres de Calders, Fante i Pedro Juan Gutiérrez, entre molts d’altres, l’any 2012 comença a escriure, i no para. Mars del Carib (Edicions de 1984, 2014) és la seva primera novel·la.
César Rendueles. Professor de sociologia a la Universidad Complutense de Madrid (UCM) i professor associat a la Universidad Carlos III de Madrid, Rendueles és doctor en Filosofia per la UCM i ha editat assajos clàssics d’autors com Karl Marx, Walter Benjamin o Karl Polanyi, i el 2013 va publicar l’essencial Sociofobia. El cambio político en la era de la utopía digital (Capitán Swing, 2013).  
Felipe o Joaquín Felipe Spada va néixer a Barcelona el 1962. Mod en actiu del 1980 al 1988, li continua agradant però practica poc. Creient en Déu i escèptic en tota la resta, ell mateix inclusivament. En diferents graus ha liderat Los Canguros (1986-1988), Los Fresones Rebeldes (1995-2001) i Cola Jet Set (2001-present), entre d’altres. Autor d’un llibre de records per a Ediciones Chelsea, ¿Eso dije? ¡Dios mío! (2013), abans de morir pretén aprendre a tocar teclats, alemany i surf, i escriure un altre llibre.
Bob Stanley és músic del grup pop Saint Etienne, productor cinematogràfic i DJ anglès. Stanley també ha exercit de periodista musical i ha gestionat diferents segells discogràfics, des de Caff –que va llançar singles de Manic Street Preachers, Pulp i The Claim– fins a Icerink i EMI Disc. Al setembre del 2013 va publicar el seu segon llibre Yeah Yeah Yeah: The Story of Modern Pop (Faber), una enciclopèdica història de la música pop.
Ian Svenonious. Figura cabdal en la música independent de les últimes dècades, combina actualment els seus xiscles i proclames a la banda Chain and The Gang amb la seva faceta com a assagista. El seu últim llibre, Estrategias sobrenaturales para montar un grupo de rock, sobre la vanitat onanista en les estrelles en potència, l’edita Blackie Books (maig de 2014). El presentarà amb cants, balls, vídeos i la seva verbigràcia habitual.
Irvine Welsh. Nascut a Leith, Edimburg, 1958, Welsh va créixer al barri obrer de Muirhouse, on als setze anys va abandonar l’escola per posar-se a treballar. La feina no el va apassionar més que l’escola, tot i que li va donar l’oportunitat de viure l’escena punk de Londres. En els anys vuitanta va tornar a Edimburg, on va treballar per a l’Edinburgh District Council i paral·lelament, amb l’energia de l’escena rave, va desenterrar velles notes per escriure l’esbós del que seria la seva primera novel·la, Trainspotting (Anagrama, 1996). Skagboys és el seu últim treball. L’escocès dissertarà en directe per als espectadors de Primera Persona sobre la seva vida, les seves fòbies i les seves passions.

Kamila Shamsie i l’escriptura multicultural

March 18th, 2014 No Comments

Arxiu Bolaño. 1977-2003 © Lidia González Alija

Hi ha molts escriptors d’arreu del món que han escrit sobre Barcelona, que se l’han feta seva. Des de George Orwell fins a Jean Genet, passant per les primeres plomes del boom llatinoamericà, Gabriel García Márquez o Mario Vargas Llosa, que durant anys van fer de la ciutat la seva base d’operacions europea. També Roberto Bolaño va descriure la seva Barcelona a Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce (que ara s’adapta al teatre) o a Los detectives salvajes, Colm Tóibín a El sur, Richard Gwyn a The Colour of a Dog Running Away… Són moltes les mirades estrangeres que han escrutat Barcelona, però poques per retratar la metròpoli multicultural de l’actualitat. Tenim cròniques de turistes –els apunts de Hemingway quan era corresponsal– o bé instantànies del passat, d’aquell Barri Xino fascinant o d’aquella capital cosmopolita dels setanta on el català era una qüestió privada, però no hi ha novel·les sobre la metròpoli global d’ara, cròniques d’aquesta World City on es parlen més de dos-cents idiomes i on hi ha barris, com el Raval, en què el 50% de la població ha nascut fora de l’Estat. De cròniques dels nouvinguts d’ara, d’aquests «nous altres catalans», només tenim les novel·les de Laila Karrouch i Najat el Hachmini, la mirada d’un Matthew Tree o el Carrer Robadorsde Mathias Énard, però ens falta la novel·la dels vint-i-tres mil pakistanesos barcelonins, ens falten novel·les sobre els sis mil xinesos de Santa Coloma, ens falta el relat de la comunitat italiana, conèixer les inquietuds i les alegries familiars dels vuit mil cinc-cents filipins que viuen a la ciutat.

En literatura multicultural, la gran referència és Anglaterra, on fa generacions que els seus narradors expliquen la realitat quotidiana dels seus centenars de comunitats immigrades. Per la tradició d’integració del país, el cor de la Commonwealth, o senzillament perquè la seva llengua, que s’ensenyava a les colònies, fa segles que adapta i acull tota mena d’accents i usos sense problemes. A dia d’avui, l’Anglaterra literària és plena dels districtes de Zadie Smith, dels matrimonis interracials de Vikram Seth o d’exilis recents, com els que ens va explicar fa uns mesos Nadeem Aslam. De fet, a l’últim top 20 dels millors escriptors joves anglesos, publicat per Granta el 2013, només hi ha un 60% d’escriptors nascuts al Regne Unit. La resta provenen de Ghana, Bangladesh, la Xina o el Pakistan, i, tot i escriure en anglès, no engrosseixen el cànon britànic, sinó la literatura mundial.

Kamila Shamsie, foto de Robert Burdock

Nascuda a Karachi però instal·lada a Londres, Kamila Shamsie és una d’aquestes veus a seguir, i les seves novel·les reflecteixen aquest esperit multicultural des de moltes facetes. Escriu històries plenament mundials, amb capítols a Hiroshima, però també a l’Índia, a Londres, a Nova York o al Pakistan, i els seus personatges no són anglesos o indis, o no només això, són ciutadans d’arreu del món, cadascun amb una personalitat rica i en contacte amb tothom. En aquesta literatura sense fronteres s’estableixen multitud de trobades i xocs interculturals, de noies japoneses enamorant-se de metges alemanys, d’anglesos amb criats indis, i aquests intercanvis s’expliquen amb intel·ligència i sensibilitat, retratant els apriorismes que s’estableixen per les dues bandes, dibuixant personatges polièdrics que s’equivoquen i rectifiquen, i damunt els quals preval la neutralitat de no jutjar-los mai, de tractar-los com a iguals. Aquest esperit multicultural també aflora quan parla d’idiomes, perquè les de Shamsie són novel·les que parlen de comunicació i en què l’autora defensa un món multilingüe on cada idioma que aprens t’obre la porta d’un nou univers.

Finalment, Shamsie controla el macro i el micro, construeix l’episodi i l’anècdota amb un tempo excepcional, però sempre l’insereix en la gran història, des de la bomba de Nagasaki fins a la caiguda de les torres bessones o la darrera guerra de l’Afganistan. I aquí no hi ha autarquies, murs de contenció o tanques de filferro amb ganivetes: el món ja és un sol ens, tot està relacionat. En Shamsie totes les ciutats són ports, punts d’intercanvi i interacció als quals amarres però dels quals tornaràs a llevar l’àncora. Històries d’amor en ciutats globals, novel·les d’individus i del seu encaix al món que no defugen mullar-se i enfrontar-se a la religió o a les desigualtats, a l’oblit o al perdó.

L’escriptora Kamila Shamsie tancarà el cicle de debats Ciutat Oberta el proper 24 de març amb la conferència ‘La ciutat sense mapa’.

12345...»