Posts Tagged ‘George Orwell’

Raons per les quals Orwell no hauria d’haver passat a la història

June 20th, 2017 No Comments

Fotografies d’Eric Blair (George Orwell) de la seva fitxa policial | Wikipedia

L’escriptor George Orwell, autor de clàssics de la literatura com 1984 i Rebel·lió dels animals, va viure a Barcelona entre 1936 i 1937. Durant aquell temps es va fer militant del POUM i va lluitar a la Guerra Civil amb el bàndol republicà. Eric Arthur Blair –el nom real d’Orwell– va retre el seu tribut particular al moment històric que va viure a Barcelona amb el llibre Homenatge a Catalunya. Quin retorn ha tingut la ciutat amb l’escriptor? A més de posar-li el nom a una plaça, fins fa cinc anys ningú no havia pensat a recordar George Orwell. El CCCB, a proposta d’un grup d’experts en l’escriptor, va crear el Dia Orwell, un tribut en forma de debat i ruta històrico-literària. Pau Rubio, un dels impulsors de la iniciativa, ens ho explica en aquest article.

En el cas de George Orwell la distància que separa la història de l’oblit és d’un mil·límetre. Només un mil·límetre: el que va faltar perquè la bala que li va travessar el coll al front d’Aragó el convertira en un mort anònim. En un primer instant fins i tot ell mateix va arribar a la conclusió que aquell projectil l’havia matat, que hauria estat el més lògic.

En el cas d’existir dimensions paral·leles, de ben segur que en la majoria d’aquestes aquell tret va posar punt final a Eric Arthur Blair. El van fer desaparèixer pel clavegueró d’alguna txeca. El van trobar els individus que el van anar a buscar a l’Hotel Continental. Els agents que van inspeccionar el tren amb què fugia cap a la frontera sí que van optar per demanar-li els papers. El seu nom de “trotzkqusta pronunciado[1]” sí que va arribar a temps a la llista del control fronterer. De manera que en qualsevol altre present paral·lel ningú no coneix un tal George Orwell.

Són tantes les formes en què l’escriptor anglès podria no haver passat a la història, que només n’hi ha una manera d’explicar que finalment sí que ho fera: havia de fer-ho. La seva és una biografia tan improbable que es pot pensar que, de tots els mons possibles, vivim en l’únic en què va ocórrer d’aquesta manera. En qualsevol altre, Orwell no va sobreviure a la guerra. O no va caure en una milícia del POUM. O, senzillament, no va obtenir un permís just els dies que li van permetre convertir-se en testimoni dels fets de maig a Barcelona. En conseqüència, mai no va retre un Homenatge a Catalunya. I, no cal dir, que en cap lloc li’n reten un.

Afortunadament –i malgrat que en tantes altres circumstàncies desitgem el contrari– el nostre món no és un altre món. És aquest. I aquí George Orwell continua atraient nous lectors tot i els anys transcorreguts des de la seva mort. El seu testimoni de la guerra civil ha resultat fonamental per tal que els vencedors entre els vençuts no imposaren la seva visió. La clarividència extraordinària en la lectura del seu temps ens dóna encara ara les claus per entendre el nostre. La seva obra continua als prestatges i les tauletes de nit. Es continua filtrant en converses. Contra tota probabilitat, Orwell, aquell home desmanegat que va venir a Barcelona per defensar la llibertat i explicar-ho al món, roman entre nosaltres.

L’amor que Orwell va sentir per Catalunya no fou del tot correspost. Ell el va proclamar als quatre vents des de la portada i el llom d’una de les seves obres més importants. El va mantenir fidelment fins a la seva mort i amb això va contribuir a construir la marca universal que actualment és Barcelona. Encara avui un bon nombre de visitants s’apropen a la ciutat seguint els seus passos. I què li ha donat Barcelona a canvi?

Plaça George Orwell, Barcelona

Plaça George Orwell, Barcelona | Wikipedia

El periodista britànic Nigel Richardson no s’ho acabava de creure quan el 2013 va venir a Barcelona per preparar un reportatge amb motiu del 75è aniversari de la publicació d’Homenatge a Catalunya. L’únic lloc en memòria de l’escriptor era una plaça en què unes càmeres de vigilància convertien en veritablement orwelliana, però a la qual ningú no es referia amb el seu nom oficial, sinó amb un altre una mica més lisèrgic. D’altra banda, a la ciutat ningú no semblava estar al corrent de l’efemèride. No hi havia cap acte programat ni s’entreveia la més mínima intenció de reivindicar Orwell per part de cap institució.

Després de la trobada amb Richardson, dues de les persones que vam participar en el seu reportatge vam sentir com alguna cosa semblant a vergonya. Com era possible que Catalunya, i Barcelona en particular, hagueren arraconat fins a aquest punt una figura de la qual s’haurien d’haver apropiat? No tenia sentit que en una ciutat d’ostentacions culturals no existira ni tan sols un senzill tribut a l’autor de 1984 o La rebel·lió dels animals. Algú hauria de posar-hi remei. Però qui?

Finalment, a falta de reconeixements oficials, vam decidir organitzar-ne un d’oficiós. Potser no érem les persones més indicades, però en aquell moment n’érem les úniques. El cercle d’experts al qual vam exposar la idea la va acollir amb entusiasme i ens va oferir la seva col·laboració. El CCCB va obrir les portes a la iniciativa i aquell mateix any 2013 hi va haver un primer Dia Orwell. La fórmula inicial s’ha mantingut cada any des d’aleshores: rutes gratuïtes pels indrets d’Homenatge a Catalunya a les Rambles, una conferència i tota una jornada dedicada a l’escriptor a les xarxes socials.

A excepció del primer any, que va tenir caràcter de prova pilot, la resposta del públic ha estat excel·lent. Les rutes literàries, tot i que han augmentat el nombre de places, s’han esgotat cada any. I l’acte central al CCCB, que no s’ha recolzat en ponents coneguts pel gran públic, ha tingut una afluència massiva de persones en totes les edicions, fet que demostra que a la ciutat hi havia moltes ganes d’Orwell.

Així doncs, i malgrat l’oblit voluntari o negligent per part de les institucions, Catalunya i Barcelona per fi retornen l’homenatge a Orwell. Tant de bo el #DiaOrwell mantinga viva durant molts anys la memòria d’aquest autor improbable que va saber trobar la seva pròpia veritat entre les d’altres. No només continua vigent i és molt necessari, sinó que, a més, potser aquesta siga l’única dimensió en què existeix.

Pau Rubio (@pauinthecloud) és un dels impulsors del #DiaOrwell.


[1] En el moment en què Orwell i la seva dona, Eileen Blair, van creuar la frontera els seus noms ja constaven en un informe policial que els qualificava a tots dos de “trotzquistas pronunciados” [sic]. L’autor estava convençut que la ineficàcia policial els havia salvat la vida en aquella ocasió.

Colm Tóibín homenatja George Orwell

June 25th, 2014 No Comments

Colm Tóibín © Peter Bevan

George Orwell va arribar a Barcelona el dia de Sant Esteve de 1936. Tenia 33 anys. Venia a lluitar voluntàriament al costat de la República com un militant antifeixista. Es va trobar una ciutat revolucionada i revolucionària on, en les seves paraules, “la classe obrera havia agafat les regnes”. Va lluitar al front d’Aragó amb les milícies del POUM i una bala feixista li va travessar el coll. A Barcelona va poder ser testimoni directe dels infausts dies de Maig de 1937 on es va produir una guerra civil dins de la guerra civil. La pressió estalinista sobre la República va desencadenar els Fets de Maig i la ciutat va esdevenir escenari d’una cruenta batalla entre forces que, fins llavors, havien lluitat colze a colze contra l’enemic comú. Orwell va presenciar aquella nova setmana tràgica on els impulsos autoritaris d’uns i els impulsos llibertaris dels altres van causar una clivella incurable en l’estratègia per guanyar la guerra i mantenir l’esperit revolucionari. Amb el POUM declarat il•legal de manera vergonyant i amb el seu dirigent Andreu Nin torturat i assassinat per agents soviètics, Orwell va haver d’escapar de la persecució contra els seus companys d’armes i sortir d’amagat d’una ciutat on havia trobat –i va mantenir, malgrat tot- un esperit revolucionari i de fraternitat que va marcar per sempre la seva posició política i el sentit d’una trajectòria literària que va culminar amb “Mil nou-cents vuitanta-quatre”.

Colm Tóibín va arribar a Barcelona el 1975. Tenia 20 anys. Venia a una ciutat que tenia els ecos literaris d’ “Homenatge a Catalunya” en el seu cap. Es va trobar amb una ciutat que esperava l’imminent mort del dictador, una societat en ebullició, creativa i mobilitzada, però encara permanentment vigilada i reprimida per un règim especialment cruel, conscient que estava a les acaballes. Enmig d’una dictadura, el jove Tóibín, paradoxalment, hi troba una atmosfera de canvi i d’explosió de les anhelades llibertats. La Barcelona de finals del franquisme i l’inici de la transició –tan radicalment diferent a la societat catòlica i rural d’Irlanda- esdevé un espai iniciàtic per a Tóibín: una barreja d’il•lusió col•lectiva i de llibertats individuals que el jove irlandès abraça com a pròpies. A Barcelona, Tóibín aprèn a ser qui és i adopta Catalunya com a segona pàtria. La seva exitosa carrera literària és plena de rastres d’aquella decisiva experiència formativa.

Ara, amb motiu del Dia Orwell, Tóibín ens proposa una relectura d’”Homenatge a Catalunya” en un intent de posar en perspectiva la Barcelona de 1936, –la d’una revolució frustrada i una guerra perduda- i la de 1975 –la que inicia el canvi d’una dictadura a una democràcia capitalista. En aquest trànsit la ciutat jugarà un paper essencial i serà una de les claus de la configuració de l’univers literari d’Orwell i del mateix Tóibín.

1