Des del primer capítol de SOY CÁMARA emès a l’octubre de 2010, el programa ja porta quatre temporades i aquest mes de juny arriba al capítol trenta. Tres anys de treball continu produït pel Departament d’audiovisuals del CCCB amb la col·laboració de tot l’equip humà del Centre, que juntament amb la dedicació minuciosa dels col·laboradors externs han fet del programa un referent de la televisió cultural actual.
El títol del programa, creat per Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita (dos dels principals col·laboradors en la direcció i el guió del programa) fa referència a la voluntat documental i creativa sembrada pel mateix Dziga Vértov a El Hombre de la Cámara (1929) però també busca l’origen dels museus i els gabinets de les curiositats o Wunderkammer, fins i tot el Theatrum Orbis de Fludd (1622).
30 Capçaleres de SOY CÁMARA. Autor: Toni Curcó, CCCB, 2013
SOY CÁMARA és un laboratori televisiu amb voluntat experimental, creativa i crítica, que pretén reflexionar i experimentar amb els formats televisius. No és un programa-agenda del Centre sinó que es serveix dels seus continguts per construir un itinerari temàtic en cada programa. Reflexions en aparent ziga-zaga, pur high&low, on s’investiguen trets del nostre temps prenent l’art i la cultura com a símptoma. Els conceptes suposen l’eix central del programa, forçant-hi visions i preguntes que desborden els gèneres, mercats i tòpics que encaixonen avui la cultura, o més ben dit, el consum cultural.
Alguns dels temes d’aquests trenta capítols són la violència de les imatges, la relació amb la càmera de professionals i amateurs, la memòria externa, la ciutat vista des del barri tant Raval i Paral·lel com Europa-ciutat. La ciència que ens fa humans, la música del CCCB, el fotoperiodisme com a material sensible, el cinema domèstic, l’apropiació i el collage audiovisual. Pensar el futur, la crisi econòmica i política, la videocracia, les xarxes socials, el mal d’arxiu, la nova figura dels museus i la pulsió incontrolable de col·leccionar el món.
L’estructura del programa és un patchwork, amb un discurs amè i intel·ligible, construït a partir d’una gran quantitat de veus i fragments audiovisuals; arxius de tota època, textura i gènere. El discurs composat per un veritable trencadís audiovisual: rodatges, gravacions, entrevistes, materials d’arxiu, found footage i grafismes que creen un assaig audiovisual únic. L’humor i un cert grau d’incorrecció donen al programa un de les seves característiques, així com el fet de presentar diverses mirades d’un mateix tema, perspectives potser irreconciliables i incongruents. No hi ha presentador ni veu pròpia del programa (en off) i la capçalera varia a cada entrega, de la mateixa manera la tipografia, l’estil i la conducció del programa, que fins al moment ha contat amb 25 directors i guionistes en els diferents capítols: Andrés Hispano, Félix Pérez-Hita, Juan Insua, Oscar Pérez, Juan Carlos Rodríguez, José Antonio Soria, Cristina Giribets, Luis Cerveró, Juan Bufill, Mariona Omedes, Virginie Manuel, Toni Curcó, Rory Lambert, Alzheim Art CCCB, Silvia Omedes, Helena Velez, Jordi Calafell, David Bravo, Judit Carrera, Elisabet Goula, Jorge Luis Marzo, Arturo “Fito” Rodríguez, Ingrid Guardiola, M.A. Blanca i Joan Carreras.
Els referents del programa són, entre altres, Boing Boing Buddha i Baixa Fidelitat, programes dirigits per Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita a BTV; els programes televisius Hungry Beast i Look around you que utilitzen motiongraphics per crear el discurs narratiu; la sèrie de divulgació Palettes realitzada per Alain Jaubert i difosa per Arte France; a més dels treballs audiovisuals de Harun Farocki, Adam Curtis i Errol Morris, entre altres.
SOY CÁMARA sol plantejar més dubtes que respostes. Semblen més oportunes les reflexions obertes i explorar els buits que donar respostes rotundes i contundents. Cada capítol està pensat per circular a la xarxa nodrint un circuit paral·lel (internet) a la pantalla original (televisió) com un canal més per oferir i compartir la programació. Si t’has perdut algun capítol de Soy Cámara, pots redimir-te aquí.
Imelda Marcos fa un petó al fèretre del seu marit ©Reuters 